|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Els usos lingüistics al parc universal Port Aventura
|
|
|
per contrastant |
27 ago 2004
|
|
Una visita realitzada el dia 18 de juliol de 2004 al parc temàtic Universal Port Aventura, situat al terme municipal de Salou, ens ha mogut a fer algunes observacions sobre els usos lingüístics d'aquest parc. |
En tots els textos escrits (fulletons i plafons informatius principalment) el català és utilitzat al costat de l'espanyol i d'altres llengües com l'anglès i el francès. Tots els fulletons i plafons estan escrits almenys en català, tal com prescriu la llei de normalització lingüística vigent.
Pel que fa als textos orals, cal distingir els textos enregistrats prèviament dels que s'executen en directe. En els primers s'utilitza el català al costat de l'espanyol i ocasionalment, de l'anglès, si bé en aquest tipus de textos no hi ha dubte que l'espanyol és la llengua hegemònica: és l'única que apareix sempre i que apareix quasi sempre en primer lloc. En els missatges orals l'ordre és molt important quan els receptors comprenen més d'una de les llengües utilitzades. En efecte, si hom ha entès el missatge en una llengua, la segona versió en l'altra llengua o en les altres llengües esdevé irrellevant i redundant. Únicament fa algun servei si al receptor se li ha escapat alguna informació important.
En els textos orals que s'executen en directe, encara que siguin textos estereotipats o, simplement, repetits, el català desapareix. Es tracta, principalment, dels textos dels diferents espectacles que es poden veure a l'interior del recinte de Port Aventura: espectacles d'acrobàcia, de màgia, de dansa, còmico-teatrals, folklòrics, etc. La llengua utilitzada en tots ells és l'espanyol i en alguns hi apareix, esporàdicament, l'anglès. En un d'aquests espectacles, el que constitueix l'atracció anomenada "El templo del fuego" l'actriu protagonista ens aclareix, en espanyol, que la traducció parcial a l'anglès que fa de les seves pròpies paraules és "pa los de fuera" [sic]. Per als de dintre, l'espanyol; per als de fora, l'anglès. Dintre és, sospitem, l'Estat espanyol, fora, la resta del món. Nosaltres vivim dintre; els altres, els estrangers, viuen fora.
El català, doncs, no apareix mai sol, sinó que sempre apareix al costat de l'espanyol. El mateix passa amb l'anglès i el francès. L'única llengua que apareix sempre i que apareix sola és l'espanyol. El català acompanya l'espanyol, mai no el substitueix. O dit d'una altra manera, si apareix més d'una llengua, el català n'és una, però si tan sols n'apareix una, aquesta llengua sempre és l'espanyol, mai el català. Podem concloure que al parc Universal Port Aventura el català és una llengua secundària i perfectament negligible. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
L´espanyol: mare de totes les llengües
|
|
per contrastant |
27 ago 2004
|
Davant d'un antropònim o d'un topònim pertanyent a una comunitat lingüística diferent de la pròpia hi ha tres possibilitats: que el parlant el pronunciï d'acord amb la fonètica estàndard de la llengua d'on procedeix el nom, que el pronunciï adaptant-lo a la fonètica de la seva llengua, i, per últim, que el pronunciï adaptant-lo a la fonètica d'una tercera llengua.
La primera possibilitat, pronunciar els antropònims i els topònims d'una altra llengua ajustant-se a la pronunciació estàndard de la llengua a la qual pertany el nom en qüestió, tan sols es dóna quan hi ha un grau de familiaritat molt gran amb aquella llengua. És el cas de l'espanyol per a la majoria de catalans actuals, o de l'anglès per als holandesos o els escandinaus, d'uns anys ençà. Es tracta, per tant, d'un comportament lingüístic col·lectiu, que ha esdevingut, pràcticament, prescriptiu. En efecte, per a un català actual ja resulta ridícul sentir un topònim o un antropònim espanyol pronunciat amb fonètica catalana. És cert que també pot ser un comportament individual quan es tracta d'una persona que per circumstàncies biogràfiques coneix molt bé una llengua que no coneixen la majoria dels seus conciutadans. Per exemple, si un català ha viscut a Alemanya probablement pronunciarà els noms alemanys amb la fonètica que ha après allà.
La segona possibilitat és pronunciar els antropònims i els topònims estrangers amb la fonètica de la llengua del parlant. Això es produeix amb totes les llengües excepte amb aquelles amb què hi ha un grau de familiaritat col·lectiva molt gran. Això és el que fan, per exemple, els hispanoparlants quan pronuncien noms propis d'altres llengües romàniques, poc conegudes per ells, com l'italià o el portuguès.
Entre aquestes dues possibilitats n'hi ha una d'intermèdia que consisteix a pronunciar els noms propis amb una mena de subestàndard regional que es troba a mig camí des del punt de vista fonètic entre la llengua d'on procedeix el nom i la llengua receptora. Aquest seria el cas de l'anglès, que és prou familiar perquè ja no resulti possible pronunciar-lo amb la fonètica de les altres llengües, però alhora a molts indrets del món no és prou conegut perquè qualsevol parlant d'una altra llengua pugui pronunciar els noms propis anglesos amb la fonètica de l'anglès oral estàndard.
La tercera possibilitat consisteix a pronunciar els noms propis d'una llengua diferent de la del parlant adaptant-los a la fonètica d'una tercera llengua. Es tracta d'un fenomen d'interposició lingüística i, per tant, es produeix principalment entre els parlants de llengües minoritzades. Aquest és el comportament habitual dels catalanoparlants, que pronuncien els noms propis d'altres llengües amb la fonètica de l'espanyol. En vam tenir una mostra el dia 19 de juliol de 2004. La nit del 18 van actuar a Barcelona les cantants de llengua portuguesa Mariza i Cesaria Evora. Doncs bé, tots els periodistes de Televisió de Catalunya que van informar del concert van pronunciar aquests dos noms portuguesos amb fonètica espanyola, és a dir, amb essa sorda, amb les vocals àtones "e" i "o" sense neutralitzar, etc. Tractant-se del portuguès, la interposició és especialment rellevant perquè la fonètica del portuguès és força similar a la del català i, per tant, si pronunciéssim aquests antropònims amb fonètica catalana ens acostaríem força a la pronunciació estàndard portuguesa. En aquestes situacions la pronunciació que fa un catalanoparlant és la mateixa que fa un hispanoparlant, però el comportament d'un i altre és del tot diferent: l'hispanoparlant adapta una paraula estrangera a la fonètica del seu idioma, el catalanoparlant interposa l'espanyol en la pronunciació del portuguès, es comporta, doncs, com un hispanoparlant davant d'una llengua que no és el català ni l'espanyol. Aquest és el capteniment que tenen molts catalans quan estudien llengües: utilitzen el sistema fonètic de l'espanyol i, per tant, deixen d'utilitzar fonemes que el català comparteix amb la llengua estudiada però que no comparteix amb l'espanyol.
El fenomen de la interposició generalment es produeix en situacions de conflicte lingüístic i no totes les llengües estan en condicions d'exercir-lo: són les llengües hegemòniques les úniques que poden fer-ho. Ara bé, una llengua pot interposar-se a una altra i alhora patir la interposició d'una tercera. Així, l'espanyol s'interposa al català, però pateix la interposició de l'anglès. En efecte, quan es tracta de pronunciar noms propis o qualsevol altre mot d'una llengua no romànica, la majoria dels hispanoparlants -i per tant dels catalanoparlants: recordem que els catalanoparlants a l'hora de relacionar-se amb altres llengües esdevenen hispanoparlants- utilitzen la fonètica de l'anglès hispanitzat a què ens referíem abans.
En el cas del català, la interposició de l'espanyol és tan profunda que, pel que fa a la pronunciació dels topònims i dels antropònims, el fenomen no tan sols es produeix amb els noms que procedeixen d'altres llengües sinó fins i tot amb els noms de la mateixa llengua catalana. El dia 3 d'agost de 2004, per exemple, una periodista de Catalunya Ràdio va pronunciar el seu cognom sense neutralitzar les dues primeres vocals àtones. Un altre exemple: Durant molt de temps el servei de megafonia de RENFE de l'estació de Passeig de Gràcia anunciava trens amb destinació a Granollers sense neutralitzar la "o" i mantenint la "r". El president de l'Espanyol de Barcelona és, per a alguns periodistes de ràdio i televisió, Sánchez Llibre amb "e" final tancada, no Sánchez Llibre amb vocal neutra final.
Com a conclusió podem dir que la manera com els parlants d'una llengua pronuncien els noms propis de les altres llengües és un indicador del grau de normalitat de la llengua en qüestió. |
|
Els joves no parlen català per a sublevar-se?
|
|
per contrastant |
27 ago 2004
|
¿Els joves no parlen català perquè volen sublevar-se?
Contrastant
El Periódico de Catalunya va publicar l'1 d'agost de 2004 una entrevista a Antoni Mir, secretari general de Política lingüística, on el periodista va formular la pregunta següent:
L'enquesta a què abans es referia diu que només el 44% dels joves d'entre 15 i 29 anys fan servir el català de manera habitual. ¿No podria ser que fos una manera de sublevar-se contra la llengua vehicular que es fa servir a les aules al llarg de l'escolarització de manera obligatòria?
Aquesta pregunta només té sentit en un context de conflicte lingüístic i no pas en un context de normalització lingüística. A més, es construeix una partir d'una premissa: no està clar que sigui bo que la llengua recessiva, és a dir, el català, sigui la llengua vehicular de l'ensenyament obligatori. Si fos bo, el periodista en cap moment no s'hauria plantejat la pregunta.
És evident que ningú no es planteja que un alumne de París dexi d'utilitzar el francès perquè sigui la llengua vehicular del sistema educactiu francès.
A més, la formulació de la pregunta es presenta com a pregunta-eco. Per tant, des d'un punt de vista lògic, l'entrevistat està obligat a contestar, en aquest cas, que sí. En aquest sentit, la contestació negativa implica un sobreeesforç en la resposta per part de l'entrevistat.
Per acabar, hi ha la qüestió del català com a llengua vehicular de l'ensenyament obligatori. Pel nostre coneixement directe, ja que com hem dit repetidament som professors de secundària, el català no és la llengua vehicular de l'ESO i, menys, del batxillerat. L'espanyol té una presència més o menys important segons els instituts. I, almenys a l'àrea metropolitana, no hi ha cap institut on es faci el cent per cent de classes en català. |
|
Re: Els usos lingüistics al parc universal Port Aventura
|
|
per Correllengua |
28 ago 2004
|
El Correllengua a la Universitat Catalana d'Estiu
El dilluns 23 d’agost va tenir lloc a Prada de Conflent, en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, la presentació del Correllengua 2004. Amb l’assistència d’una cinquantena de persones, Montserrat Pérez (en nom de la CAL), Joana Martí (per ACPV), Josep Serra (del Casal Jaume I de Perpinyà) i Marta Canales (del Casal Jaume I de Fraga) van donar a conèixer les novetats de l’edició d’enguany.
L’acte va comptar amb el suport i assistència de diverses personalitats del món cultural dels Països Catalans, com el cap de colla dels castellers del Riberal Hervé Pi, l’escriptor nordcatalà Joan-Lluís Lluís, el president de la Federació en Defensa de la Llengua i cultura catalanes de Catalunya Nord Pere Manzanares, el president de l’escola Comte Guifré Christian Martínez, el sociolingüista i diputat europeu Bernat Joan, l’escriptor i periodista Eugeni Casanova, el sociolingüista Jordi Solé i Camardons, la professora de la Universitat de les Illes Balears Rosa Calafat, el professor de la Universitat de València Josep Guia i el professor de la Universitat Ramon Llull Josep Sort, entre d’altres.
El Correllengua ja és aquí un cop més. Com ja sabeu, és una proposta per la defensa i la promoció de la llengua catalana, transversal, oberta, participativa i popular, que té com a objectiu fomentar l'ús social de la llengua en tots els àmbits. El Correllengua, sorgit de la societat civil, és una eina per donar a conèixer la nostra llengua i cultura a les persones que, nouvingudes o no, encara no la coneixen, i una manera festiva i oberta de celebrar la catalanitat, al carrer, de manera desacomplexada.
L’existència del Correllengua es deu també a l’esperit de reivindicació de la unitat i l’oficialitat del català arreu dels Països Catalans i en aquesta edició hem volgut afegir-nos a la reclamació de la societat civil per l’oficialitat del català a Europa. No hi ha dubte que la nostra llengua i la nostra nació es troben en un moment clau de la seva història i amb el Correllengua volem contribuir a aquesta demanda d’oficialitat, fent la nostra petita aportació.
La CAL i ACPV us conviden a participar a una de les iniciatives a favor de la nostra llengua i cultura amb més participació dels Països Catalans. Feu Correllengua i gaudiu d’uns actes que ompliran el país de vitalitat i d’esperança en el futur de la nostra llengua. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
