Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: pobles i cultures vs poder i estats
[10 de Setembre] 2a Marxa de torxes a Vilafranca del Penedès
per ulls	26 ago 2004
Donat l’èxit de la inicitiva de la marxa de torxes de l’any passat, a la que hi assistiren entre 600 i 800 persones, enguany ens hem animat a realitzar la segona convocatòria de la marxa. En aquest sentit, creiem que els motius pels que l’any passat vàrem fer la proposta segueixen en ferm, ja que la situació en aquests aspectes, no ha canviat massa.
La marxa de torxes, un acte popular. Pel que fa a Vilafranca i la comarca la proposta de la marxa pretenia cobrir un buit en la commemoració dels actes de la Diada ja que tots els actes que fins ara es realitzaven a la vila, no tenien el caire i el caràcter popular que un fets com aquests mereixen. La Vila i la comarca estaven mancades d’actes que féssin sortir la ciutadania al carrer, que portenciéssin el cràcter col·lectiu, de poble, del que afortunadament ens en sentim molt orgullosos. Amb la marxa voliem sortir al carrer com a poble, amb la seguretat de no tenir lligams per dir el que en aquests moments pensem tant en les reivindicacions nacionals com en les socials, ja que no és en cap cas, un acte institucional ni molt menys institucionat. I així volem que segueixi. La marxa de torxes, un acte unitari. La marxa de torxes va circular per la vila sense cap tipus de manipulació ni d’utilització partidista. Va ser un acte amb esperit unitari. I va ser un acte de la comarca, i no només de la nostra vila. La marxa de torxes, una expressió del poble català. Amb la marxa de torxes volem expressar d’una manera col·lectiva i popular, un sentiment nacional que volem que esdevingui realitat, una expressió de la ciutadania normalitzada, alhora que volem denunciar també aquelles qüestions que han succeït durant l’any que atempten contra les nostres llibertats nacionals i contra l’exercici de la democràcia. Mecànica de la marxa de torxes d’enguany : Dia: 10 de setembre a les 11 de la nit. Lloc: Plaça de la Vila de Vilafranca. El recorregut: Plaça de la Vila, Carrer de la Cort, Carrer dels Ferrers, Carrer Raval de la font, Carrer de la Font, Carrer de la Parellada, Rambla de Nostra Senyora, Carrer Santa Digna i Rambla de la Girada. La marxa finalitza davant elmonument a Lluís Companys. Les torxes es podran comprar a l’inici de la marxa a la mateixa plaça. Enguany hem duplicat la quantitat de torxes per vendre, a un preu popular. La innovació d’enguany, a més de convidar a participar a tothom de la la i de la comarca, és la convocatòria especial que es fa cap als timbalers/es de la comarca per a que acompanyin, quants més millor, el pas de la marxa pels carrers de Vilafranca. En aquest sentit, convoquem una concentració de timbalers a les 10.30 de la nit a la Plaça de la Vila per tal d’organitzar els aspectes referents a la presència d’aquests músics a la marxa. Els timbalers i timbaleres que vulguin participar, és millor que s’inscriguin trucant o passant pel Via Fora!, espai on hi consten els fulls d’inscripció. Esperem la participació de timbalers grans i petits. Peticions de la Comissió: - Que tothom porti la senyera o l’estelada. - Cap pancarta ni cap altre bandera per tal de mantenir l’esperit unitari de la proposta. - Demanem als veïns de tot Vilafranca que pengin per la vigília i per la Diada la estelada o la senyera als balcons i finestres i fem una crida especials als veïns de la Rambla de la Girada per a que acullin amb carinyo aquesta proposta i acollir amb moltes senyeres o estelades l’arribada de la marxa. - Que tot i fer una convocatòria en especial als timbalers i timbaleres de la comarca, la marxa és oberta a la participació de grallers i altres músics. Tancament de la marxa: Un cop la marxa hagi arribat davant el monument a Lluís Companys es procedirà a la lectura del manifest de la Marxa amb Torxes, que serà llegit pel periodista penedesenc Sergi Sol i Bros. Posteriorment hi haurà l’actuació de diferents colles castelleres de la vila que alçaran diferents castells a mida que es van interpretant els diferents himnes nacionals: del Principat el Cant dels Segadors (amb flauta travessera), de les Illes La Balanguera i del País Valencià La Moixeranga d’Algemesí. La marxa es clourà amb la ballada d’una sardana. Els continguts de la edició d’enguany Malgrat que : - Es parla de diàleg amb les autonomies. - S’està plantejant un Estatut alternatiu. - Hi ha un govern tripartit i una oposició que sembla, però també no sembla, que vulguin encarrilar de comú acord les reformes bàsiques. - Es planteja una festa nacional com si fóssim Estat, com si ja ho haguéssim aconseguit o com si el 1714 està destinat a quedar a segon o tercer terme per a als eterns inconformistes. No tenim encara res del que prometen. S’enraona, es parla, es diu i es somriu... L’11 de setembre de 1714 encara és la llosa que pesa damunt nostre: - A través d’un Estatut actual que ens limita. - A través d’una relació amb l’Estat que ens esquilma i ens empobreix. - Fem un Estatut nou pensant si ens l’aprovaran. - No podem fer cap debat lliure i desaomplexat sobre el nostre futur. - No tenim reconegut el dret a la lliure audeterminació. - Tot està a l’aire del que vulguin “concedir-nos�. - Celebrarem un 11 de setembre com una Diada, “com si� tot hagués estat aconseguit, o com si amb el signe d’una festa nacional es fes arrossegar més enllà una realitat encara precària i plena d’ambigüitats. Per això EL LEMA DE LA MARXA DE TORXES D’ENGUANY ÉS: PER MES QUE DIGUIN, ENCARA “…TOT ESTA PER FER I TOT ES POSSIBLE.�. Per damunt del discurs oficial, continua present la realitat de sempre. És un lema optimista, és un petit homenatge a Miquel Martí Pol, el poeta del poble. L’hem triat perquè volem creure en la consciència de poble, perquè invoca la vida com un camí de treball on cal anar guanyant la capacitat constant de pensar que mai no s’arriba i que som capaços d’arribar una mica més enllà... QUÈ ESTÀ PER FER? 1) Dins el context de l’Estat (Aquest punt és contradictori amb les aspiracions de plena sobirania, però el manifest ha de ser unitari i hi ha molta gent que només espera “millores� o no veu altra cosa possible. Es deu poder formular d’una altra manera) - Sigui quin sigui l’Estatut cal que disposem d’un context legal que doni suport i estimuli l’autoestima com a catalans. Com l’any passat, repetim que una falsa idea d’obertura i de sentit cosmopolita no ens ha de fer perdre la nostra identitat. - No volem no renunciar a la sobirania que ens van prendre el 1714. - Volem aconseguir que els canvis vinguin bàsicament de la ciutadania i d’uns polítics que se’n facin ressò honest, no del seu paternalisme o protagonisme. El reconeixement de la sobirania dins el context espanyol: - Pel que fa als recursos econòmics. - Pel que fa a la capacitat política. - Pel que a la fesomia nacional (llengua i cultura): (No creiem en les recomanacions a Europa si no van acompanyades d’un reconeixement per part de l’Estat) - El reconeixement dins Europa com a poble lliure i sobrirà, amb una cultura, una llengua i una capacitat política nacional. No ens “regalen� res. Ens ho tornen. Només avançant per aquest camí podrem creure en les promeses 2) A casa nostra - Una política decidida dels partits catalans. - Financera, ecologista, cultural. - Lliure d’hipoteques políitiques i econòmiques. - Unitat i capacitat de resposta a la política de l’Estat. Per part de la ciutadania, una capacitat de resposta a la classe política, sigui d’on sigui. Si no contestem, ells seguiran parlant... 3) A la comarca i a la vila - Més atenció als problemes del Penedès. Pla Director, pagesos que han de malvendre el vi i en troben en perill de deixar la feina. La invasió immobiliària … - La resolució dels problemes del TGV, un tren antiecològic que no resol els problemes reals. El manteniment de l’equilibri del paisatge I els camps malmesos. - Una política de transparència informativa. - Una política de de real participació: a la festa Major i en les inciatives culturals. - Una política que aporti solucions per als qui busquen una llar. - Una política que de l’Estat, passant per la Generalitat es tradueixi a nivell municipal en una recepció dels immigrants que no posi en perill ni l’estabilitat ni la identitat del país. Avançant d’aquesta manera, més lentament o més de pressa, aturant-nos, pensant, partint d’un entramat democràtic, anem fent-nos « sobirans » del nostre destí col·lectiu immediat. Construïm la imatge i la realitat de la sobirania com a poble a la qual hem d’encaminar el futur. TOT ÉS POSSIBLE El destí és obert. I coincidirem amb l’optimisme de Martí Pol que deia aquestes paraules des la seva postració i malaltia, però des del desig de veure el país redreçant-se constantment, per damunt de la mediocritat i de l’autoengany. PER MES QUE DIGUIN, ENCARA “…TOT ESTA PER FER I TOT ES POSSIBLE.� Comissió 11 de setembre
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more