|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : especulació i okupació |
|
El cartró pedra se'n va a terra (Guerra MÃtica o l'especulació zaplanista)
|
|
|
per Enllaç |
23 ago 2004
|
|
Reportatge interesant aparegut avui a l'edició del periodico, dins dels quaderns d'estiu sobre el fracàs de Terra Mítica i els intents especulatius per reflotar-ho. |
EL CARTRÓ PEDRA SE'N VA A TERRA
TERRA M�TICA, A BENIDORM, VIU ELS DIES MÉS AMARGS DES DE LA SUSPENSIÓ DE PAGAMENTS DECRETADA AL MAIG
TEXT: Nacho Para. El periodico
No ha canviat res. Els grills pregravats segueixen amenitzant el recinte, el tema principal de Zorba el grec trona contÃnuament a l'à rea de Grècia, i el de Gladiator, a la zona de l'Imperi Romà . Molt poca gent formigueja per la tòrrida immensitat de Terra MÃtica, el parc temà tic de Benidorm (Alacant). En el seu quart any, el temple del turisme virtual, el vaixell insÃgnia del zaplanisme, viu els seus dies més amargs després de la suspensió de pagaments decretada el mes de maig passat. "¿Dos frankfurts? Els hi prepararé com a casa, com faig jo les coses", diu la dependenta d'un lloc de menjar rà pid, com si amb salsitxes reescalfades i mostassa de sobre pogués elaborar la millor recepta de la seva à via.
Un cop agafa confiança amb el client --n'hi ha tan pocs que resulta fà cil intimar-hi--, afloren les veritats. "Estem en crisi i hem de vendre el que sigui i com sigui", diu en veu baixa la dependenta, mirant a esquerra i a dreta per comprovar que cap inspector del parc sigui testimoni de les seves crÃtiques. "Són ordres de dalt", aclareix. ¿I què passa a dalt? ¿Per què estan tan nerviosos els caps que fins i tot ordenen als dependents que venguin frankfurts com si fos menjar casolà ? Doncs perquè necessiten captar l'atenció del visitant local, valencians i alacantins. Sense ells, els comptes no quadren.
La crisi de Terra MÃtica és molt més gran que el seu Magnum Colosus, molt més perillosa que la seva muntanya russa i molt més enrevessada que el seu Laberint del Minotaure. El turista estranger escasseja, i malgrat els 11 milions de pernoctacions que comptabilitza Benidorm cada any, no sembla que sortir de la platja, de la botiga de tot a cent i del peep-show figuri en els plans de l'envermellit visitant. El turista patri també presenta signes d'esgotament. Es coneix tan bé el parc que fins i tot creu haver visitat els imperis que allà s'hi representen --Roma, Iberia, Grècia, Egipte i Les Illes--. "¿Per què tornar a Terra MÃtica si ja l'hem vist? ¿Per què anar a Egipte si ja hem estat a Terra MÃtica?", alliçona un llumenera als seus fills a la sortida del parc d'oci.
És el que té la cultura rà pida. Que qui la consumeix se'n cansa rà pidament. O busca cultura rà pida encara no consumida, altres atraccions, altres hamburgueses, altres temples de cartró pedra. Ningú ho va calcular això. Tant van inflar les previsions del parc per atraure els inversors que van acabar per creure's la seva pròpia fantasia. Esperaven 3,5 milions de visitants a l'any, però només sumant els tres primers anys arribarien a aquesta xifra. El 2004, difÃcilment s'arribarà al milió. I això que cada vegada es regalen més entrades.
Gran tempesta polÃtica i financera la causada per la suspensió de pagaments. El PP, al Govern valencià des del 1995, viu greus enfrontaments fratricides entre famÃlies, que es reprotxen mútuament el fracà s del projecte predilecte d'Eduardo Zaplana. A l'ull de l'huracà hi han quedat la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) i Bancaixa, amb un 20,6% de les accions cada una, i sobre els seus comptes de resultats se sostenen els malparats fonaments econòmics del complex d'oci. Gairebé tots els observadors coincideixen que les enormes expectatives amb les quals va néixer el parc són la principal causa de la seva desgrà cia. Els seus detractors diuen que això és el zaplanisme en tota la seva esplendor.
El PSPV-PSOE denunció desde el principio la precipitación en la apertura, el sobredimensionado optimismo y la excesiva politización. El tiempo les ha dado la razón. Los hombres fieles al portavoz del PP en el Congreso y expresidente de la Comunidad Valenciana --enfrentados a su sucesor, Francisco Camps-- acusan al actual ejecutivo de no haberse esforzado para salvar Terra MÃtica, pese a controlar el 20% de las acciones. La solución que barajan pasa por ceder 760.000 metros cuadrados, la codiciada zona colindante al parque, para que los socios sacien sus ansias especuladoras y saneen las cuentas.
Convertir Benidorm en la Florida española, ese sigue siendo la idea del PP. Rodear el parque de campos de golf, urbanizaciones y hoteles de lujo, atraer público de mayor nivel adquisitivo para apuntalar Terra MÃtica Para ello contaban con el Plan Hidrológico Nacional. Qué mala suerte. Sin agua todo es tan virtual como la oferta cultural del parque. Jeta mÃtica es el afilado eslogan de los ecologistas de la zona, uno de cuyos portavoces recuerda: "Terra MÃtica se levantó sobre un bosque protegido incendiado misteriosamente en 1992". Zaplana, entonces alcalde, prometió que allà no se construirÃa nada. Textualmente dijo: "Benidorm no puede permitirse perder un solo metro más de zona verde". Quizá pensaba ya en los futuros y suculentos greens.
La medida más drástica tomada por el consejo de administración para garantizar la viabilidad del parque ha sido no renovar los servicios del actual gestor, Paramount, y tratar de acelerar su marcha antes del 2006. La multinacional estadounidense ha perdido el control comercial, dados los desastrosos resultados. Paramount cobraba tres millones de euros al año más un porcentaje de las ganancias comerciales, pero ha rechazado de forma sistemática su entrada en el accionariado del parque. Una de las razones de los malos resultados de Terra MÃtica es su escasa vinculación con Benidorm. La idea de instalar un parque de atracciones surgió del empresariado local que fue, poco a poco, relegado.
Pero los empresarios autóctonos no han dicho la última palabra. La sociedad Aqualandia, controlada por influyentes empresarios locales que cuentan con el apoyo de algunos financieros vinculados a Zaplana, ha ideado una propuesta que podrÃa darles inmensos beneficios a cambio de salvar el parque. La operación, tan turbia como arriesgada, consistirÃa en el traslado de los dos parques de Aqualandia (Aqualandia y Mundomar) a los terrenos adyacentes a Terra MÃtica. Y una vez allÃ, unificar y explotar la gestión de todos ellos. A cambio, el ayuntamiento de Benidorm recalificarÃa como edificables los terrenos actuales de Aqualandia, para jolgorio de sus gestores. Condición inexcusable para que los socios de Terra MÃtica acepten es que Aqualandia participe en el accionariado. Nadie quiere otro caso Paramount, que cobra por gestionar pero no por evitar el desastre. Quien quiera mandar, tendrá que implicarse financieramente.
Entretanto, la vida en el parque sigue. Terra MÃtica ha recibido ya de los bancos y la Generalitat los tres millones de euros requeridos para poner en marcha una nueva atracción, el Giant Frisbee, que comenzará a funcionar en septiembre. A cambio, el área de Egipto, quién sabe por qué, será la gran sacrificada. Pronto, allà sólo habrá mercaderÃas explotadas por empresas ajenas al parque. Qué fastidio. Para ver Egipto, habrá que ir al mismo Egipto. "Pero aún queda la Roma de Berlusconi y la Iberia de Aznar. Ah, y las atracciones infantiles diseñadas por Agatha Ruiz de la Prada", enumera un visitante. |
This work is in the public domain |
