Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: laboral
CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA

Trabajador de la CGT de Barcelona, está de baja laboral desde el mes de febrero de este año, denuncia el acoso sufrido por parte de la dirección de esa Entidad.
El Sindicato CGT dice defender los trabajadores. ¿Quién defende a un trabajador de CGT?

Para más información:

web:

http://www.conflictolaboralencgt.net

Contenidos multimedia para radio y otros medioS:

AUDIO

http://www.enfasys.org/conflicto_cgt_multimedia/acoso_laboral_en_la_cgt_
(1,7 Mb.) Baja Calidad

http://www.enfasys.org/conflicto_cgt_multimedia/acoso_laboral_en_la_cgt_
(4,3 Mb.) Calidad Normal

http://www.enfasys.org/conflicto_cgt_multimedia/acoso_laboral_en_la_cgt_
(14 Mb.) Calidad Radio

VIDEO WINDOWS MEDIA
http://www.enfasys.org/conflicto_cgt_multimedia/acoso_laboral_cgt_min.wm
(5,4 Mb.) Baja Calidad

http://www.enfasys.org/conflicto_cgt_multimedia/acoso_laboral_cgt_med.wm
(31 Mb.) Calidad Ãptima

http://www.enfasys.org/conflicto_cgt_multimedia/acoso_laboral_cgt_max.wm
(60 Mb. ) Máxima Calidad


VIDEO REAL MEDIA
http://www.enfasys.org/conflicto_cgt_multimedia/acoso_laboral_cgt_min.rm
(7,7 Mb.) Baja Calidad

http://www.enfasys.org/conflicto_cgt_multimedia/acoso_laboral_cgt_med.rm
(10 Mb.) Calidad Ãptima

http://www.enfasys.org/conflicto_cgt_multimedia/acoso_laboral_cgt_max.rm
(22 Mb. ) Máxima Calidad


LA INTENCIóN ES HACER LA MÃ?XIMA DIFUSIÃN POSIBLE, REENVÃ?ALO!!
Mira també:
http://www.conflictolaboralencgt.net/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
-¿había gente trabajando para CGT?
Si, parece que si.

-¿Y de donde sacaba el dinero la CGT?
¿y tú qué crees?

-¿de subvenciones?
Pues claro.

-¿desde cuando los anarcosindicalistas piden subvenciones al Estado?
Tienes razón, y hay quienes se sienten anarquistas y todo.

-¿anarquistas? No me hagas reír!
Ya. Y en Barcelona tienen el edificio arriba de la UGT y de CCOO, que en realidad todo el edificio pertenece a la CNT, pero el fascismo nos lo robó y la democracia se lo quedó.

Hay que decir bien alto a los compañeros que pensaban que hacían anarcosindicalismo, que siempre estuvieron equivocados, que la CGT es el estado, dejad esa empresa-cgt y veniros a CNT a practicar el sindicalismo revolucionario.

Barcelona, torna a mostrar els teus dents!!!
Visca l´anarcosindicalisme.
Cap servei a l´estat, ni espanyol ni català.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
L'edifici de Via Laietana, ignorant, va ser ocupat per la CGT i és propietat de Foment del Treball, encara avui. Si no ens fan fora és perquè no som dos i el cabo com vosaltres, arreplegats, il·luminats i, sobretot, res semblant a un sindicat. A més per si no ho saps, amb l'afiliacó de la CGT es pot pagar aixo i moolr més, no som 123 com vosaltres.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
De totes maneres, el tema aquí no és tirar merda contra la CGT sinó acabar amb els que destrossaran el projecte de fer possible una organització de classe i llibertària, amb prou mires per suposar un impediment real a la precarització de les vides de la majoria de gent de la nostra classe. En el cas de Riba, hi ha hagut mobbing, perquè el mobbing no és patrimoni de la dreta ni delñs venuts de ccoo i ugt sinó de qui, tenint un mínim poder, l'utilitza despòticament. Fem fora els autoritaris de CGT, els que destrueixen l'organització amb la seva forma de procedir, començant pel Suñé.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
Modificat: 11:27:04
Sóc afiliat de CGT. Com a organització oberta a qualsevol persona, és impossible controlar i fer un anàlisi exahustiu de tota persona que entra a formar part de l'organització o el grup de treball. És en el camí de la lluita que cada persona es va desvelant, és en el camí on cada persona es va donant a conèixer tan ell com les seves maneres de fere i actuar, i és en el camí on tots el que formen l'organització han de saber veure que si algun membre no respecta al company/a o a l'assemblea de l'organització, tan ràpidament com es sàpiga cal posar-hi la responsabilitat i la dignitat perquè el problema no pugui desenvolupar-se. Amb tot això vinc a dir que igual que deia una companya anteriorment la pèrdua de respecte envers un altre (mobbing) no es patrimoni de cap ideologia i que en qualsevol moment pot aparèixer en qualsevol persona que tingui suposo massa ànsia de controlar les coses ell mateix.
Amb tot això també voldria comentar a totes aquelles persones de la cultura llibertària que una organització no són unes sigles, tampoc són uns estatuts, sino que una organització exclusivament es patrimoni de les persones que la formen. Conclusió: Hem de ser suficientment madurs com per saber que el que més de llibertari se les donava també pot cometre errors, errors que penso que dintre d'una organització llibertària són tan reponsabilitat de qui els comet com dels qui veient-ho no actuen per corregir la situació.

Estimo la cultura llibertària, estimo a la seva gent! No siguem masoques entre nosaltres mateixos.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
a "una que ja n'esta farta": pots argumentar aixó que has dit?
La CGT ara resultarà que sou els okupes més històrics de Barcelona, oi?
L´edifici va ser colectivitzat per CNT abans de que Franco i els feixistes entressin a Barcelona.

Ni subvencions ni oracions.
Anarcosindicalisme!!!
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
!es curioso¡, se critica a los/as afiliados/os que desinteresadamente aportan su trabajo, y se defiende aquellos "mercenarios" que solo colaboran con la CGT, caso del señor Ribas, si hay un sueldo por medio, tal vez es el momento, de que los afiliados a la CGT, iniciemos el debate de que para que queremos o nos hace falta "un deliniante-dibujante". Salut
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
Buenoooo, ja començen els de la CNT a fotre canya, ja n'estic cansat de forums on es dediquen a fotre canya els uns amb els altres sempre parlant del mateix (subvencions, alliberats, agüelo basta ya de queso!!), farem una cosa, el qui vulgi les essencies llibertàries incorruptes els hi posarem en un pot perque els conservin i no es contaminin, així d'aqui9 a 1000 anys podran dir, si, jo soc l'autèntic anarquista, només jo, el creador suprem, i els meus amics i qui ho vulgi ser que hem demani un certificat. Que trist ....
Que trist que la CGT haigui de fer fora un treballador de la manera que ho ha fet.
I ara que? ens quedem a l'expectativa i mirem com CNT i CGT es van fotent merda els uns amb els altres o lluitem contra el capìtal?
EL RECURSOS DEL ESTAT CAPITALISTA SÓN DEL POBLE TREBALLADOR
23 ago 2004
Comapanys/es

Només recordar a tots i totes que els diners i recursos d'aquest fastigosos capitalistes (classe dominant), i que controlan els aparells de l'estat capitalista mitjantçant la classe governat(totes les administracions són estat)

Son del poble treballador!!! Som nosaltres els que els generem!! SON NOSTRES!!! HEM DE LLUITAR PER ELLS!!!

Exigir aquest recursos o utilitzar aquest recursos no és res més que fer servir el que es nostre i ells en roben!!

Aquesta filosofia l'hem defensat sempre a kaos i crec que no esta tan lluny dels plantejaments de Renda Básica (Model Fort).

El problema es que no hi ha manera de fer-nos amb el control de tots aquests recursos i després de moltes lluites només rebem engrunes!!! Només hi ha un cami per fer-nos amb ells i crec que tots sabem quin és!!

Per això utilitzar aquest recursos no vol dir doblegar-nos al seus interesos, perque per tal de fer-nos amb ells només hem aprofitat la merda de democracia capitalista que tenim i tindrem si no som capaços de comptar amb el suport del poble per tal de construir-ne una de nova i veritable.

RespeCte al tema del company Riba no el conec a fons però el que està clar és que de impresentables hi ha a totes les organitzavcions i si el que diu es cert la solució es evident, READMISSIÓ I DEPURACIÓ DE RESPONSABILITATS!!

SALUT
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
<i>!es curioso¡, se critica a los/as afiliados/os que desinteresadamente aportan su trabajo, y se defiende aquellos "mercenarios" que solo colaboran con la CGT, caso del señor Ribas, si hay un sueldo por medio, tal vez es el momento, de que los afiliados a la CGT, iniciemos el debate de que para que queremos o nos hace falta "un deliniante-dibujante". Salut</i>

los trabajadores que prestan servicios para la Confederación no son de ninguna manera mercenarios. son gente que están trabajando, cobrando menos de lo que les darían en cualquier otro sitio (lo asumen porque en muchos casos son m ilitantes), y dada la situación actual del mercado de trabajo queda marcada de por vida ya que en muchos sitios a la hora de hacer la entrevista de trabajo a ver como argumentas que llevas 10 años trabajando para la CGT.

y pregunto yo: ¿y el gebran? ¿y la judith? señor afiliado? porqué se fueron? porque no eran suficientemente libertarios? o porque se cansaron de que los superlibertarios estuvieran todo el puto día puteándolos y gritándoles de una manera por cierto muy poco libertaria?

Vaya jeta que tenéis. Primero puteáis y luego encima los insultáis.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
Modificat: 02:23:46
Voldria, si algú en té ganes, de realitzar un debat sobre el alliberats a les organitzacions.

Exposo la meva opinió:

Consider-ho des de fa anys que l'autogestió és la manera de funcionar més lliure que pot adoptar qualsevol organització o grup de persones associades. No entraré a fons a argumentar-ho perquè suposo que ja ho tenim força clar. Ara bé, també sóc dels que opina que seguir una filosofia senzillament per fer-ho, per no trencar-la és absurd. Les coses no s'han de fer perquè sí. Amb això vinc a dir, per exemple, que rebre en algun moment una subvenció, per mi no transgredeix la teua forma de funcionament, sempre i quant MAI es depengui total o parcialment de la subvenció per realitzar el propòsit del grup o associació.
Amb això vinc a dir que si un col·lectiu mitjançant l'autogestió funciona i es cobreixen gastos, i puntualment sorgeix la necessitat ampliar o reformar infraestructura (material, reformes internes...) no comets, al meu entendre, gir en el teu mode de funcionament perquè segueixes depenent de tu mateix. És clar que sempre es pot organitzar qualsevol acte per extreure recursos per sufragiar un gast. Però també s'ha d'entendre que el recurs de les subvencions et suposa en un determinat moment alliberar-te d'haver de suportar un curro que en aquell moment potser no estàs per fer. A més què carai, en el fons són el nostres mateixos diners que el administren els desgraciats de sempre.

Respecte als alliberats:

Quan en una organització on la burocràcia i gestió interna comença a portar un volum de feina que no pot ser assumit per les persones, sense ànim de lucre, bé degut a que hi ha manca de persones i/o perquè aquestes precisament s'han de lucrar d'algun altre cantó i conseqüentment han de gastar vuit hores o més del seu temps per poder guanyar un sou, temps que no poden abocar a l'organització.
Dit tot això, no veig quin és el problema quan l'assemblea decideix en cert moment assalariar una persona la qual aboqui els seus esforços a lluitar en un sindicat que pretén la destrucció del capitalisme. A més tampoc crec oportunes i afortunades les acusacions d'algú dient que quan s'allibera algú l'organització passa a ser un entramat empresarial. Pero que curts de vista arriben a ser alguns. Analitzar les coses significa trobar la lògica de les mateixes. L'empresa capitalista per definició, busca l'ànim de lucre per sobre de tot. Un sindicat anarcosindicalista no es lucra de res, més aviat costeja tot un ventall de recursos humans i materials destinats a lluitar pel seu objectiu i extrets en un part molt majoritària del les cuotes d'afiliació destinades a l'autogestió. Sí que considero que l'alliberament de persones és un tema que s'hauria d'intentar ajustar-lo al màxim, ja que sí que és cert que acaba havent-hi persones que també destinen moltes hores a l'organització i no en cobren res. Tampoc cal comparar-ho pero quan t'estimes una organització, creus en ella i en la gent que hi lluita i veus que la càrrega de feina burocràtica i de gestió t'acaba absorvint massa del compte i no hi ha ningú disposat a assumir tota aquesta feina, és aquí i només aquí on si considero que cal alliberar un persona, encara que només sigui a mitja jornada.

Espero encetar una mica de debat al respecte per què es aqui on entre tots podem aprendre més. EN la crítica fonamentada i sense faltar al respecte a totes les opinions que de ben segur en seran moltes.

SALUT, ÀNIMS i a CONSTRUIR.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
<i>!es curioso¡, se critica a los/as afiliados/os que desinteresadamente aportan su trabajo, y se defiende aquellos "mercenarios" que solo colaboran con la CGT, caso del señor Ribas, si hay un sueldo por medio, tal vez es el momento, de que los afiliados a la CGT, iniciemos el debate de que para que queremos o nos hace falta "un deliniante-dibujante". Salut</i>

los trabajadores que prestan servicios para la Confederación no son de ninguna manera mercenarios. son gente que están trabajando, cobrando menos de lo que les darían en cualquier otro sitio (lo asumen porque en muchos casos son m ilitantes), y dada la situación actual del mercado de trabajo queda marcada de por vida ya que en muchos sitios a la hora de hacer la entrevista de trabajo a ver como argumentas que llevas 10 años trabajando para la CGT.

y pregunto yo: ¿y el gebran? ¿y la judith? señor afiliado? porqué se fueron? porque no eran suficientemente libertarios? o porque se cansaron de que los superlibertarios estuvieran todo el puto día puteándolos y gritándoles de una manera por cierto muy poco libertaria?

Vaya jeta que tenéis. Primero puteáis y luego encima los insultáis.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
fins i tot si algu acabés deciditn que no cal un delineant com Riba, ningú té dret a fer fora algú aplicant mètodes fastigosos propis de la patronal mes feixista.
Per a qui no ho sàpiga, l'edifici de Via Laietana, el pis de CGT concretament, va ser ocupat, malgrat a alguns us sigui dificil admetre-ho. I sí que formava part del patrimini anarcosindicalista però oficialment és propietat de Foment de Treball. En això, com en moltes altres coses, la CNT va fer valer l'Estat per, a través de la concessió de les sigles, quedar-se amb un patrimoni que corresponi a tots els llibertaris i a la part escindida, hereva de les mateixes sigles i tradició nomes li va quedar la possibilitat d'ocupar els edificis que els cenetistes no havien recuperat. Així es va ocupar Via Laietana i així es té ara.
Pel que fa al tema del Riba, insisteixo, readmissió immediata i apartament dels qui han fet la brutalitat d'utilitzar els mètodes més fastigosos.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
a "Aigua a la bomba": Abans de lluitar contra el capital com dius hem d´aclarir-nos i parlar, no creus? O et penses que per art de màgia, demà la classe treballadora viurà la seva total emancipació?

"I ara que? ens quedem a l'expectativa i mirem com CNT i CGT es van fotent merda els uns amb els altres o lluitem contra el capìtal?"

Com ja t´he dit, primer hem de parlar, i sembla que a tu no t´agrada el diàleg, no t´agrada per que deus de ser CGTera (però de les que no volen mirar més enllà) crónica, llavors tu dius CGT, CGT, CGT i ja està... i quan alguns companys/nyes de CNT denunciem el sindicalisme d´Estat, el sindicalisme subvencinat i el sindicalisme vertical tu saltes (com si t´estiguessim insultant a tu directament).. es que amagues algo?... es que no podem analitzar el anarcosindicalisme actual als països catalans, a espanya, a frança o la resta d´europa...?... que passa que ja no podem ni parlar?... per qué sempre llençeu merda al anarcosindicalisme en nom d´un altre "suposat" anarcosindicalisme però que no forma part de la AIT, que reb subvencions, que dialoga amb els verticals, etc...? A veure si ara algunes ja no teniu la capacitat de reflexió per arribar a una lluita més oberta.

ANARCOSINDICALISME ES AUTOGESTIÓ!!!!
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
por cierto, señor "afiliado", que tal como hablas de los trabajadores de la confederación, tildándolos de "mercenarios", te estás retratando pero bien. si hacía falta alguna prueba más del mobbing sufrido, pues hela aquí. vaya tela.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
ah! coñe! me olvidaba!

" tal vez es el momento, de que los afiliados a la CGT, iniciemos el debate de que para que queremos o nos hace falta "un deliniante-dibujante". Salut"

tal vez para no hacer el cartel más feo de toda la historia de la confederación, de los movimientos sociales y yo creo que del mundo mundial, que fué el cartel del 19-Junio editado por la FL de Barcelona... que vaya tela (again and again)...

da hasta risa.
La mujer del Cesar a parte de honrada tiene que parecerlo
23 ago 2004
Alrededor del año 1992 apareció por la CGT el compañero Riba, persona hiperactiva y con conocimientos de diseño, rápidamente empezó colaborando en el Sindicato de Transportes, ordenaba el sindicato, lo arreglaba, etc… (El que lo conoce ya sabe como es, no para)
Los compañeros del Sindicato viendo que estaba parado (y económicamente estaba jodido por lo que decia) deciden hacer un escote de su bolsillo y pagarle una cantidad económica cada mes por la ayuda que les hace (ordenar el sindicato, ayudar en hacer los boletines, etc…)
Cuando el INEM abandona el edificio de Vía Laietana, se intenta con trabajo voluntario mantener unos responsables (porteros) en la puerta del local, cosa que resulta imposible por la informalidad de la peña y por lo complicado que cada día hubiera alguien para ocupar esta función, ante ello se decide lo más fácil, contratar dos compañeros para realizar dicha función.
El compañero Riba, mientras tanto hacia su trabajo (colaboración por la que cobraba) y ayudaba también a otros Sindicatos y Secciones sindicales de la CGT (se encargaba de comprar el papel, de diseñarte el boletín, y de lo que hiciera falta…) un trabajo voluntario que de una manera u otra era agradecido por los diferentes compañeros con los que colaboraba.
Como la mayoría de la organización valoraba este trabajo que el compañero Riba realizaba se apoya que uno de los contratados para hacer de portero sea él.
Tras decidir que era imposible efectuar esta función de portero (por falta de trabajo voluntario) con militancia, se acuerda contratar a los compañeros de portería con un contrato fijo.
El compañero Riba que en esos momentos se encontraba enfrentado al SP de la Federación Local, decide no presentarse a la Oferta Pública que se realiza para cubrir esas plazas de trabajo fijas.
Cuando vuelve de vacaciones de Brasil a los diferentes compañeros, que estamos agradecidos con su ayuda, nos llena la cabeza de lo injusto que es que el no haya conseguido un puesto de trabajo, y consigue que la Federación Local de Barcelona lo contrate para hacer la sustitución de los porteros y para hacer el mantenimiento del local de Barcelona. Esta contratación representa entre otras cosas que el responsable de la multicopista es el Riba, y a partir de ahora las copias de los boletines, de las hojas informativas, etc… las hace él que es el responsables y no cada uno las suyas, lo cual para más de uno es estupendo, porque se quitaban trabajo
Cuando entra un nuevo SP de la Federación Local de Barcelona con el Suñé (uno de los primeros que puso pasta de su bolsillo para ayudar al compañero cuando colaboraba con Transportes) de Secretario de Organización. Las cosas empezaron a no ir bien (El Suñé, que es un personaje con un talante bastante brusco y que también como el Riba colabora ayudando a los Sindicatos haciendo denuncias, diseñando boletines y en lo que hace falta…, sin cobrar un duro por ello). El nuevo Secretario de Organización con su delicadeza habitual (ninguna) intenta planificar los trabajos que tiene que realizar Riba y este desaparece del Sindicato.
Cuando pregunte por él, me dijeron que estaba de baja. Ayer me entero por Barcelona.indymedia que acusa al Suñé (que le dio trabajo en donde trabajaba) y a la Federación Local de Barcelona de que le esta haciendo Mobbing, para ello presenta unas pruebas (que valore las pruebas quien quiera) en una WEB.
La acción que ha emprendido el compañero Riba ha tenido una repercusión fuera de la organización y ha servido para dar por consumados unos hechos, que hasta ahora ni su sindicato, ni la Comisión de Garantías de la CGT ha tenido conocimiento, una acción que por lo que he visto no esta denunciado ni en Inspección ni en Magistratura, una acción que lo único que pretende es meter mierda en la CGT.
La CGT es una organización que se puede equivocar, pero que buscara una solución a este como a otros muchos temas y que la buscara con la participación de todos sus afiliados

PD.: Riba, yo estaré porqué se te pagué tu salario hasta que te jubiles, pero la forma como has denunciado este supuesto Mobbing, (supongo que me permitiréis, que no lo de por hecho, hasta que un juzgado lo dictamine) no son las correctas entre compañeros.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
Les formes no son les millors, però el fons es tan dur que passa davant de les formes.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
José es un estupendo trabajador. No es solamente un excelente trabajador, sino que además es una persona estupenda, alegre, simpática y divertida. Y sobretodo, es un artista.Los artistas no son precisamente abundantes en los sindicatos. En CGT no sobran. Los que sobran son esos tristes empleados y trabajadore/as que malgastan su tiempo libre y familiar en el sindicato cuando lo que deberían hacer es elevarse sobre sus evidentes limitaciones y cultivar su variante artística y solidaria. Como José , mas o menos. Pero no todo es orégano en el monte.
Los artistas son personas que se elevan sobre el común de los mortales. Y así debe ser en premio a su esfuerzo. El artista de verdad no es un ser mezquino al alcance de cualquier injuria o alabanza; es independiente. Como el compañero José. Independiente. Pero siempre, en todo momento. José es independiente desde el dia que decidió venir al mundo.
Es tan independiente que vive en un mundo aparte, funesta mania de los artistas no reconocidos e ignorados sobre los que pesa el no reconocimientro de sus esfuerzos y desvelos que de continuo prodigan a sus semejantes. Que ingrato marco para un artista el sindicato.
Quizás algun dia, nuestra cortedad de miras nos revele la persona tan estupenda que hemos perdido para el arte y la revolución. Si compañero , te hemos perdido para el arte y la revolución, porque la revolución de los falsos y oportunistas y el arte de los demagogos, aunque solo sea para hacer una web tan infame y vergonzosa como la tuya , son incomprendidos por la mayor parte de las personas.
Te prometo que en adelante seré un fiel asistente a tus exposiciones , conciertos y películas,para poder confirmar que si la paranoya de Buñuel dignifica al ser humano , la tuya es un insulto hasta para la propia enfermedad.
Un saludo , trabajador.
CaGaTe!
23 ago 2004
Asi que ahora resulta que los juzgados son los que deben decidir sobre lo laboral, y magistratura, y el rey si hace falta...
anarcosindicalistas se llaman...
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
Riba, eres un impostor. Pero un auténtico impostor. Tu no eres ni un afiliado de CGT ni un trabajador. Tu eres lo que has sido toda tu puta vida ; un acoquinado chivato que cuando te para la pasma cantas hasta el ave maria de schumann.Sigue disparando y soltando infamias a ver si alguien te hace caso . Pero la CGT no se va a tambalear por ello como tampoco la CNT lo hará en nombre de quienes firman por ella opinando sin conocimiento. NO de causa, sin conocimiento, así, a secas. Falsas polémicas para justificar lo que no tiene nombre, eso es a todo lo que puedes aspirar. Tu horizonte es tan limitado como tu avaricia. QUE QUIERES? Vivir del cuento de los que, como tu dices en tu web, te pagaban cheques y nóminas en blanco a ver si puedes seguir chupando. Qe pena, te cortaron el rollo. Y esos ahora son unos manguis. Tu no claro, a ti te hacen mobbing, . Quieres que hablemos de ti, pues hablaremos, pero donde corresponde, ante los afiliados de la CGT; NO EN TU SUCIO ESPACIO DE INTERNET: Vuelve al mundo y recupera tu dignidad, te esperamos con los abrazos abiertos. Te queremos , mas que tu a nosotros. Vuelve y pide perdón. Amén. Te salvarás insensato. El anarcosindicalismo te ha reservado un lugar al lado de Lenin, Trotski y todos los grandes.

Y si no te va bien , afiliate a la LI que te acogerán como al agua del Jordán, DIos mio.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
Corta, rejón. Esos son los que te contrataron. Pideles cuentas , que cuando pudiste no lo hiciste. Te pagarán , son buenos pagadores. Y PECADORES. Contigo hasta el fin , Riba, hasta el fin de tu impostura, Y ya vale. Los militantes te pagaron el sueldo de su bolsillo mientras le lamias el culo a tus jefes, los trotskistas que ahora has olvidado a la hora de cagar.
salut, que te vaya bonito , te queremos.
SALSA ROSA LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
Bueno si tu objetivo era hacer una Salsa Rosa mediática con tu conflicto (supuesto Mobbing, no soy yo nadie para juzgarlo y menos por internet) lo has conseguido.
Bueno creo que indymedia te ofrece un espacio idóneo para colgar cada día tu conflicto, por parte mía con esta colaboración (voluntaria, no me pagan por ello) dejo de contribuir a este show mediático.
Tras el congreso de Manresa donde los sectores no políticos (de pertenencia a partidos políticos) ganan el congreso, con posicionamiento de mayor compromiso militante, en contra del trapicheo político, de mayor racionalización de la economía de la Confederación, etc...
En el año 2003 la Federación Local de Barcelona eligió unos nuevos representante (Secretariado Permanente, se llama) estos compañeros muy voluntariosos dedican casi el 100% de su tiempo libre a la militancia, y se han dedicado, entre otras cosas muchas cosas a concienciar (y algunas veces a forzar también) a los compañeros para que se impliquen más.
Con esta nueva dinámica de participación se consigue realizar el arreglo del local, la pintura de los pasillos, etc... con trabajo voluntario sin necesidad que algún compañero contratado tengan que ampliar su jornada salarial.
Lo mismo pasa con las jornadas alternativas de sindicalismo europeo donde la participación de la militancia hace innecesaria el trabajo asalariado, tu Riba dado que no venias como asalariado, decidiste no participar.
Y esta es la verdad mía te tu conflicto, la mía personal que puede ser vilipendiada por todos aquellos aprovechaos de las tertulias rosas de internet, de todas formas como a ti te sigo considerando compañero igual que les sigo considerando compañeros a los miembros del SP de la Federación Local voy a pedir al sindicato al que estoy afiliado que pida una plenaria de la Federación Local y que se resuelva el tema, tal y como marcan los cauces orgánicos, que se pidan responsabilidades orgánicas y jurídicas del Mobbing de los supuestos responsables y también de tu denuncia

PD.: Como tu denuncia implica no sólo a las personas que según tú te han hecho Mobbing si no a toda la organización (y no se tome esto como una amenaza, sino que es lógico que como afiliado, quiera saber la verdad) también voy a pedir que se denuncie tu denuncia en el tribunal de lo civil (una contradicción para los anarquistas, pero no para los obreros) para que así quede patente la posible verdad

PD.: Igual que solucionemos la problemática creada con la permisividad de los SP anteriores al incumplimiento de los Estatutos. Que nos obligo a tener que expulsar a los funcionarios de prisiones y a los vigilantes de seguridad, dado que como cuerpos represivos los Estatutos no le permitían el estar afiliados, también solucionaremos este conflicto con la participación de la afiliación y el que sea responsable asumirá las consecuencias.

Otra PD.: A todos aquellos que están contentos porque hay conflicto en la CGT (de todos los pelajes internos y externos) no preocuparos ni haceros ilusiones la CGT es una organización hoy en día viva y transparente que sabrá ella misma solucionar sus problemas y seguir avanzando, sin jefes ni campañillas ni asalariados sin conciencia
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
"los trabajadores que prestan servicios para la Confederación no son de ninguna manera mercenarios. son gente que están trabajando, cobrando menos de lo que les darían en cualquier otro sitio (lo asumen porque en muchos casos son m ilitantes), y dada la situación actual del mercado de trabajo queda marcada de por vida ya que en muchos sitios a la hora de hacer la entrevista de trabajo a ver como argumentas que llevas 10 años trabajando para la CGT."

A ver, que yo me entere ¿CGT qué es, un sindicato o una empresa?

Parece, porlo que voy leyendo, que lo segundo
HOLA, SOY LA CGT
23 ago 2004
Este podría ser el título de esta sección de indymedia.
No conozco los detalles del caso de Riba y el Secretariado Permanente, perdonad si me salgo bastante del debate pero me gustaría explicaros lo que siento:
En este debate he aprendido más de la forma de funcionar organizativa de CGT que en el escaso tiempo que estoy afiliado a ella. No encuentro donde participar, no conozco a quién dirigirme, qué campañas hay activas, qué estrategia revolucionaria existe (¿la hay?) más allá de la protesta y resistencia a corto plazo muy loable pero nada efectiva a largo plazo.
Es decir, tengo como muchos que buscarme maneras de hacer algo externamente a CGT aunque simpatizo totalmente con planteamientos generales especialmente por una actitud anticapitalista que no parece del todo suficiente.

A muchos de los que participais día a día os puede dar la sensación que se hacen más cosas que en un supuesto tiempo anterior. Desde fuera algunos notamos fogonazos de actitud y coherencia en la defensa y lucha activa de los inmigrantes o en la mani contra la precariedad por poner dos ejemplos.

Quiero explicar con todo esto que da la sensación que CGT es como una especie de barco a velocidad de crucero a la que le faltaría una especie de salto cualitativo hacia objetivos más ambiciosos, es decir el planteamiento de una estrategia de lucha política y social con pasos concretos y definidos más allá de la retórica de discursos generalistas.
Se puede hacer mucho con muy poca gente comprometida para hacer llegar el mensaje repetidamente una y otra vez, una y otra vez.

¿Cómo hacerse presente hasta en la sopa?
¿Cómo no están empapeladas las principales ciudades y polígonos industriales que es donde la clase obrera está sedada pero presente?
¿Cómo no atacamos directamente el origen del problema que es el fusilamiento de la conciencia de clase de la mayoría de los que no somos ni ricos ni sádicos explotadores?
¿Cómo en resumen no se avanza en la implicación no del 'sindicato' sino de toda la población primero hacia la toma de conciencia de su explotación y después levantando la puta bandera de la lucha anticapitalista como forma de vencerla?

Lo dicho, me salgo del debate pero eso es lo que pienso: Es fuera de CGT donde está el campo de juego y va más allá del día a día o de excelentes campañas y trabajo hecho por compañeros y compañeras solidarios y dignos.

Salud
Se lo que buscas Riba
23 ago 2004
Resulta lamentable que Riba emplee Indymedia e Internet para difamar, mentir y soltar mierda con la intencion de CHANTAJEAR a la organización a la que se pertenece.

Digo CHANTAJEAR con conocimiento de causa, Riba lo único que busca es una suculenta INDEMNIZACION ya que quiere volver a inastalarse en su pais, Brasil.

¿Por que creeis que organiza todo este lio precisamente ahora cuando lleva desde Febrero de baja cobrando el 100% del salario y nadie le ha pedido ni una explicacion al respecto?

¿Por que no ha denunciado el supuesto moobing ni ante su sindicato (que es lo lógico) ni al SP ni en Plenaria y lo publica en Internet? Por que espera sacar DINERO, de lo contrario habría seguido los cauces normales dentro de la Organización.

La cuestion es muy simple; A Riba lo han llamado del Tribunal Médico de la Seguridad Social y al tratarse de una baja por enfermedad mental sabe como todo el mundo que le darán el alta y para volver a Brasil tendrá que pedir o una excedencia o la baja voluntaria y en ambos casos sin la INDEMNIZACION que el espera obtener para montarse el negocio que tiene pensado abrir allí.

Si no... ¿por que creeis que ha salido esto por sorpresa y no está el tema en Inspección?.

Riba... llevas tiempo intentandolo con el bajo rendimiento voluntario y con bajas por enfermedad inventadas y no te ha servido de nada así que dejate de tonterias y si te quieres marchar hazlo, pero deja a la organizacón en paz.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
que asco dais algunos, delante una situacion de mobbing peor que si fuerais los de españa 2000
y pasteando los mismos comentarios en varias noticias como si fuerais los trolls mas tontos de indymedia, que asco
a ver si las proximas asambleas acabaran a palos

VOSOTROS NO SOIS NI SINDICALISTAS NI NADA SOIS UNA PUTA MIERDA DE FASCISTAS QUE NI LOS DE LA CSIF OS LLEGAN A LA PUNTA DEL ZAPATO
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
en la vida se me ocurrira contar con vosotros delante una situacion asi porque utilizais los argumentos y las formas mas mezquinas, fachas y cabronas que patronales y jerarcas de la peor especie utilizan cada dia en las empresas
Cualquier idiota que haya visto situaciones asi en su empresa lo debe tener claro despues de esto. Ni libertarios ni sindicalistas ni nada. Vaya pandilla de cabrones.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
23 ago 2004
http://www.xarxabcn.net/clam/
http://www.mobbing.nu/organizaciones-esp.htm
http://www.foros.nu/foros/
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
24 ago 2004
Sobre el cas Riba, el meu foro de debat el tindré dins el meu sindicat, com hauria d'haver fet en Riba...

A tots i totes les companyes treballadores (o pot ser no?) que aprofiteu l'ocasió per treure fora les vostres frustracions: ja m'agradaria veure-us en el vostre dia a dia contra el capital...

La lluita és dura. I complexa. No tot és or el que llueix dins la nostra organització. Però per quatre pomes podrides, no ens podeu insultar a tots els que treballem -sense sou- per intentar que tot plegat pugui anar una mica millor -al meinys-.

I com han de estar rient els de "Información"!

Quatre homes i dones que som, i no tenim res millor que fer?!
mobbing
24 ago 2004
CGT Salud Laboral
Upc pdf
planes
Guia UGT
mobbing.jpg
GUIA PER IDENTIFICAR UNA POSSIBLE SITUACIÓ D'ASSETJAMENT PSICOLÒGIC Els trets més característics per tal que una situació es pugui identificar com d'assetjament psicològic laboral són els següents (font: intervenció de Carme Barba a la jornada "Actuació del Centre de Seguretat i Condicions de Salut de Barcelona davant els possibles casos d'assetjament psicològic laboral"). 1.- L'existència de dues parts: una amb comportaments i actituds hostils, dominants o vexatòries (l'assetjador o assetjadors), i la persona o persones assetjades. Alguns dels comportaments més usuals s'adjunten a l'Annex 2. 2.- Existeix una asimetria o desequilibri de poder entre les parts: la part assetjada no pot defensar-se o fugir, ja sigui per la seva posició jeràrquica subordinada, per motius econòmics (dependència material, estabilitat laboral), o bé per causes físiques (edat, força o resistència física) o psíquiques (amor propi de la víctima o carisma de l'assetjador). 3.- Els comportaments d'assetjament no poden ser puntuals, sinó que han de repetir-se de forma sistemàtica i perllongada en el temps. A títol purament indicatiu cal recordar que H. LEYMANN va establir que calia que aquests comportaments es donessin almenys una vegada a la setmana durant un període mínim de sis mesos. 4.- Els comportaments han d'estar clarament destinats a fer mal a la víctima, sigui desacreditant-la, discriminant-la, ofenent-la, humiliant-la, intimidant-la o violentant-la. La demostració d'aquesta intencionalitat en la presentació d'un cas o en la seva defensa jurídica és un element de gran importància. 5.- Els comportaments han d'estar clarament destinats i focalitzats sobre una persona o bé un grup molt reduït de persones. 6.- Normalment, abans de l'aparició del problema, les relacions entre assetjador i víctima són correctes o fins i tot bones, però a partir d'un moment donat canvien bruscament i s'inicia un conflicte entre dues parts. 7.- Normalment, durant la primera fase, l'agressor adopta comportaments d'assetjament de manera secreta i oculta. 8.- L'objectiu bàsic dels comportaments d'assetjament psicològic és lliurar-se d'una persona perquè resulta incòmoda ja sigui per motius personals, sindicals o econòmics. L'assetjador prefereix una marxa voluntària abans que pagar una indemnització per acomiadament improcedent. 9.- Finalment, la víctima presenta alguna simptomatologia específica (vegeu Annex 3) que moltes vegades provocarà una situació d'Incapacitat Temporal. És important que en el diagnòstic mèdic hi consti amb claredat el nexe causal entre la baixa mèdica (per estrès, ansietat, depressió, etc.) i la situació laboral viscuda i originada per l'assetjament. Què no s'ha de considerar assetjament psicològic laboral? - Un acte singular: una discussió, un càstig o un mal humor puntual, un canvi de lloc o de centre de treball sense consulta prèvia però justificat, un canvi de torn no programat, etc. - Un fet col·lectiu de tipus organitzatiu, encara que no sigui justificat ni tampoc prèviament consultat: no cobrar un complement de productivitat, disminució del sou, modificació de l'horari de treball, anul·lació de la realització d'hores extraordinàries. - La pressió que es pateix a la feina per treballar més i millor. Cal tenir en compte, però, que aquesta situació pot ser un punt d'inici. L'exercici arbitrari del poder empresarial, que busca un major aprofitament de la mà d'obra, es diferencia de l'assetjament per la intencionalitat d'ocasionar un perjudici al treballador. Ø- en una societat o plantilla són normals i omnipresents, sempre apareixen i poden utilitzar-se de manera constructiva; al mateix temps, però, són inevitables i sobretot, difícils de solucionar i en alguns casos són únicament tractables. - L'exposició continuada a unes condicions de treball negatives inherents a la tasca ja siguin físiques (manipulació de pesos excessius), higièniques (inhalació de contaminants), ergonòmiques (dempeus tota la jornada), psicosocials (exigències de la tasca superiors a la capacitat de la persona), organitzatives (ritme de treball excessiu) o socials (sou baix). Annex 1.- Algunes preguntes que poden ajudar a identificar possibles casos 1.- Algú et parla amb freqüència de forma ofensiva, menyspreadora, amenaçant o violenta? (poden ser companys, caps, subordinats, clients, etc.). Exemples: crits, insults, amenaces verbals, anònims, trucades telefòniques, empentes, agressions, etc. 2.- Darrerament, has vist reduïdes les teves possibilitats de comunicació?; No fan cas de les teves opinions?; La gent evita la teva presència?; Tens la sensació, a vegades, que et tracten com si fossis invisible? Exemples: prohibir als companys parlar amb la víctima o a aquesta amb els companys; evitar qualsevol contacte amb ella, incloses la salutació o fins i tot les mirades; no es respon a les seves preguntes verbals o escrites; se l'interromp constantment quan parla; s'intercepta la seva correspondència; no se li passen les trucades o diuen que no hi és. 3.- Les persones que et recolzen afirmen haver rebut pressions o amenaces demanant-los que et deixin de costat? Exemples: se'ls prohibeix parlar amb tu o se'ls pressiona en aquest sentit; t'exclouen de determinades activitats, fins i tot d'activitats d'oci fora de l'horari laboral. 4.- Tens motius per creure que algú està provant de boicotejar o sabotejar la teva feina? Exemples: no es facilita informació adequada per a realitzar la feina o es proporciona informació errònia de forma deliberada perquè fracassi; es manipula la informació emesa per la víctima (es manipulen o s'esborren arxius informàtics); tenen lloc "petits accidents" que dificulten o impedeixen complir els terminis. 5.- T'han assignat feines o funcions per sota de les que et corresponen?; No t'han assignat cap feina i et trobes sense res a fer?; Les feines que t'han assignat són absurdes o inútils? 6.- Consideres que els objectius que t'han marcat són excessius pel temps i els recursos de què disposes per complir-los?; et sobrecarreguen constantment amb feines noves i diferents?; t'assignen feines molt difícils o molt per sobre de la teva preparació, en les quals és molt probable que fracassis? 7.- Ets objecte de rumors i/o comentaris malintencionats que posin en dubte la teva professionalitat, honestedat, personalitat o vida privada?; et donen la culpa de fets i errades que tu no has provocat?; acostumen a tergiversar les teves paraules? 8.- El teu superior et demana o t'ordena que facis coses sense motiu, només amb la finalitat de perjudicar-te? Exemples: canvis d'horari o de torn sense consultar, canvis de feines o de lloc de treball, obligar a fer coses que s'haurien de fer d'una altra manera, canviar la ubicació del lloc sense avís previ, assignar tasques contradictòries o supèrflues. 9.- Hi ha a la teva empresa o centre de treball determinats llocs de treball o funcions que siguin reconeguts informalment com a "llocs de càstig"? Exemples: llocs d'especial penositat per les seves condicions ambientals, ritme de treball excessiu, aïllament, treballs humiliants, assignació de carteres de clients o rutes conflictives a comercials o repartidors que han caigut en desgràcia, etc. 10.- La teva empresa ha sofert fa poc alguna reestructuració organitzativa (fusió, adquisició...)?; s'ha contractat fa poc algun directiu amb fama de reestructurador, "talla-caps" o "cost-killer"?; has de treballar amb la persona que t'ha de succeir?; hi ha més d'un candidat que opti al mateix lloc de treball? 11.- Consideres que la vigilància i el control a què et sotmeten són excessivament rigorosos i que, en el teu cas, està fora del que es consideraria normal? Exemples: control horari, pauses per anar al servei, descansos, etc. 12.- Penses que a vegades et sotmeten amb premeditació a situacions, converses o estímuls provocadors amb la finalitat que explotis o perdis el control? 13.- Creus que no pots esperar cap ajut per part dels teus companys, a causa de l'ambient de competitivitat que hi ha?; en general, no es poden escoltar els problemes dels companys ja que no hi ha prou temps mentre es treballa? 14.- Els teus superiors immediats porten a terme treballs sense planificar?; tendeixen a no intervenir quan hi ha conflictes interpersonals entre els subordinats?; en general, demostren poc interès pels treballadors? 15.- Et solen posar dificultats o reps amenaces en cas de sol·licitar permisos especials o sol·licitar baixes laborals a què tens dret com és la de malaltia, dies sense sou, etc.? Annex 2: Formes d'expressió del mobbing 1.- Atacs a la víctima mitjançant mesures organitzatives: - Designar els treballs pitjors o els més degradants. - Designar treballs innecessaris, monòtons o repetitius. - Designar feines per sota de les seves qualificacions o habilitats. - No assignar cap feina. - No proporcionar la informació necessària, o donar informació errònia. - Assignar feines per les quals s'ha de dependre sempre d'algú. - Excés de treball, pressió injustificada, establir terminis o consignes impossibles de complir. - Tàctiques de desestabilització: canvis de lloc sense avís previ, intents persistents de desmoralitzar o retirar àmbits de responsabilitat sense justificació, devaluacions relacionades amb l'edat, control estricte. 2.- Aïllament social: restricció de les possibilitats de comunicació per part del superior o dels companys; trasllat a un lloc de treball aïllat; ignorar a la persona o no dirigir-li la paraula ("fer-li el buit"), excloure-la de les festes i d'altres activitats socials. 3.- Atacs a l'esfera personal: crítiques constants a la vida privada; intimidació a través de trucades telefòniques, obrir la seva correspondència; ridiculitzar la víctima imitant-la o rient-se d'algun defecte personal; atacar les seves actituds i creences polítiques i/o religioses. 4.- Violència física: assetjament o violència sexual; amenaces de violència física; maltractament físic. 5.- Agressions verbals: cridar o insultar; crítiques permanents al treball de les persones i amenaces verbals. 6.- Difusió de rumors falsos o difamació de la persona: atribució d'errades que han fet d'altres; comentaris maliciosos i atribució de falses malalties; inducció a l'error (tergiversació de dades i manipulació de la informació). Annex 3: Conseqüències de l'assetjament psicològic - Apatia, desinterès i manca d'iniciativa - Decaïment, tristesa, depressió, accessos de plor - Irritabilitat, agressivitat, atacs d'ira - Inquietud, nerviosisme, agitació i ansietat - Cansament, debilitat i fatiga crònica - Hipersensibilitat (sentimentalisme) i desànim - Sentiments d'inseguretat - Dificultats de concentració - Pèrdues de memòria - Records obsessius i estrès posttraumàtic - Dolors d'estómac i abdominals - Diarrees, vòmits i nàusees - Falta de gana i sensació de nus a la gola - Malestar generalitzat - Dolor en el pit - Suor i sequedat de boca - Palpitacions, ofegaments i dispnea - Desinterès per la vida social i aïllament - Calfreds, tremolors i fogots - Dolors musculars, cervicals i d'esquena - Sensació de mareig i esvaïments - Trastorns del son (dificultats per adormir-se, son inquiet i pertorbat, despertar-se d'hora), malsons - Necessitat d'evitar el lloc i els records del treball Annex 4: Consideracions jurídiques i drets del treballador En l'actualitat no existeix una regulació específica per combatre l'assetjament psicològic, és per això que la jurisprudència tendeix a qualificar el mobbing com accident de treball, ja que no està considerat pel reial decret que inclou el quadre de malalties professionals. L'article 115.2 e) LGSS admet que es considerin accidents de treball les malalties que el treballador adquireixi amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es demostri que la malaltia ha estat ocasionada exclusivament per l'execució del treball. La jurisprudència dictada pels tribunals estableix alguns principis: Ø Lesió corporal que està en la definició legal d'accident de treball i que per la jurisprudència s'interpreta en el seu sentit extens (Sentència del TSJ del País Basc de 7 d'octubre de 1997) segons la qual una lesió no és només una irrupció sobtada i violenta sinó que és qualsevol trastorn fisiològic i funcional que, juntament amb un fet desencadenant, origina la lesió corporal. Ø Un altre punt per considerar és la relació directa de causalitat que s'exigeix per les malalties derivades del treball i que no tenen la qualificació de professionals (art. 115.2 e). Ø La presumpció de laboralitat de tots els accidents soferts durant la jornada laboral (art. 115.3 LGSS). Es considera com accident laboral qualsevol lesió ocorreguda amb ocasió i com a conseqüència de l'activitat laboral. Els arguments que s'hauran d'exposar per sol·licitar a l'empresa la investigació dels fets i l'adopció de mesures, per sol·licitar la intervenció de la Inspecció de Treball, o per resoldre el cas acudint a la via judicial, s'hauran de centrar en l'acreditació d'un conjunt d'actes i comportaments (ordres, comentaris, amonestacions, canvis funcionals, etc.) que, si no se n'acredita l'objectivitat, racionalitat i proporcionalitat, podran ser considerades com a proves d'assetjament psicològic. L'evidència del dany sofert també és un altre indici per aportar, especialment quan s'ha diagnosticat un quadre clínic d'estrès, ansietat o depressió que té el seu origen en la situació laboral. Tot seguit exposem alguns dels drets dels treballadors que tenen relació amb la problemàtica de l'assetjament laboral. 1.- Dret del treballador a l'ocupació efectiva (art. 4.2.a) ET). 2.- La responsabilitat contractual de l'empresari, que ha exercit assetjament o ha adoptat una posició passiva o permissiva, podria donar lloc a una acció d'extinció de la relació laboral per l'afectat o els afectats (art. 50 ET). 3.- És obligació de l'empresari la prevenció dels riscos laborals garantint una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball (art. 14 LPRL). 4.- Davant la jurisdicció civil es poden iniciar accions per responsabilitat extracontractual davant l'agressor o l'empresari, si pertany a una empresa diferent a les de l'agredit (art. 1902 i 1903 Codi Civil). 5.- Davant la Seguretat Social sol·licitar el reconeixement de mobbing o assetjament com a causant d'accident de treball. (extret de http://einstein.uab.es/_c_as_ugt/Mobbing.htm Guia de la UGT)
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
27 ago 2004
Vale ya de culebrón de verano, lo que el tal Riba dice ni se lo cree ni el¡¡. Ya no recuerdas cuando pedistes trabajo en ccoo? yo si, de que pláto quieres comer, de quien más te lo llene.
recuerda como marches de mi ex sindicato y como te
se recibio en cgt, tienes muy poca memóri y muy mala fe.
Tu mismo, pero yo creo que ahún estas a tiempo de rectificar.
Un saludo
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
28 ago 2004
Esperaremos otro siglo hasta que la clase obrera se de cuenta por fin de que la razón esta de parte tan solo de los que discuten sobre los medios no de los objetivos.
Cuando todos los obreros se den cuenta de que no hacen falta subvenciones de un estado que les reduce el salario cada dia de su vida a base de impuestos y de darle las subvenciones a otros.
Ah¡ pero un momento, nada de expropiación revolucionaria, si no con el salario de mierda que se suele recibir, hay que mantener el anarcosindicalismo, sobre todo el puro. Con eso tranquilos el anarcosindicalismo surgirá de sus cenizas ¿en que siglo?.
Mientras tanto ajo y agua, que hay que esperar a ser muchisimos y sobre todo puereza e inmaculismo.

Si es que hay muchas sectas.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
29 ago 2004
Jo també vull opinar sobre el cas del company Riba. He militat durant sis anys a la CGT i conec una miqueta l'intríngulis de la organització.
Abans de res, vull dir que no aporta res al debat sobre la problemàtica que planteja en Riba el fet que algú es despengi amb el tema de si tenir o no assalariats al sindicat. Aquest NO ES EL TEMA. És un debat legítim, però un altre debat.
Jo conec personalment en Riba, i vull dir que en tot el temps que he estat a CGT ha sigut una persona entusiasta de la seva feina, entregada, sempre disposada a ajudar i que ens ha alliberat de molta feina feixuga a les seccions sindicals que necessitavem pancartes, fotocòpies, octavetes, tríptics, idees... Si algú ha donat una sensació d'aglutinant en el local de cgt no ha sigut ni el bar, ni la bandera, ni la cinquantena de persones que militàvem assíduament, sino en Riba, capaç de donar resposta a les necessitats logístiques que se'ns plantejaven.
El problema de la cinquantena de persones que, a part de lluitar en la seva empresa ens dedicavem a la vida interna del sindicat, és precisament aquest, que erem només una cinquantena. Això fa que alguna gent que ara ocupa càrrecs cregui que pot decidir en nom dels 15000 afiliats que té cgt, i que no calgui explicar a fons el què està passant, executant moltes vegades pulsions personals enlloc de decisions de sindicat.
En Riba, està patint mobbing en el més pur sentit de la paraula. Sota arguments ideològics (que jo comparteixo en gran mesura, no en va a l'últim congrés em vaig posicionar clarament a favor de les tesis més anarcos) es pretén liquidar a una persona que representa (diuen) una despesa inassumible (és possible que així sigui, la cgt no és rica). El que no es pot permetre aquest sindicat ni cap altre és que si s'ha d'acomiadar es faci recorrent a tretes i mètodes que són propis de les pitjors empreses i que estem farts de denunciar. Deixar algú sense les seves tasques, difamar-lo, practicar el terrorisme empresarial... això no es pot consentir.
Això no passaria si l'afiliació de cgt fes un esforç per sortir de la vida de la seva empresa i s'impliqués una mica més en la vida del sindicat. La cinquantena famosa es caracteritza per una cosa: cgt és la seva religió, i davant d'això no importa si en Riba té o no té raó. El que els importa és que l'escàndol ha trascendit i això fa mal a les sigles. Porten anys dient que cgt és un sindicat millor que ccoo-ugt i això els deixa en pilotes. Davant d'això, tancaran files i en Riba acabarà al carrer. El propi sindicat on està afiliat en Riba, Activitats Diverses de Barcelona, va evitar mullar-se en aquest conflicte dient que era un enfrontament personal.
És evident que es barregen també situacions d'enfrontament personal. És normal, en tots els col.lectius humans hi ha piques personals. Però també és cert que una de les parts ho vol resoldre tirant pel dret: abusant d'una autoritat com a patró que l'oponent no té i amagant i tergiversant la realitat davant l'afiliació que s'ha assabentat d'alguna cosa o mostra interès.

Conec en Riba, i precisament perquè el conec puc dir que està molt afectat. Està molt lluny d'aquell entusiasta company que s'interessava per la nostra campanya al Telemarketing, amb immigració, etc.
Ai del dia en què guanyem!!!
Salut, anarcosindicalisme i una mica d'humanitat.

p.d. A mi no em fa res identificar-me. Vull afegir que la hipermilitància per a mi ha deixat de ser un valor absolut i m'ho miro amb lupa. A mi, la majoria de gent de la Federació Local, començant per l'Emili Sunyer, em semblen simplement persones que no tenen res millor a fer amb la seva vida i la cremen intentant mantenir una parcela on ser algú, a costa de fer mal, si convé. Uns frikis, vamos. Amb aquest panorama, en Riba es pot donar per acomiadat. Només la participació de més afiliats en la vida de cgt ho podria evitar. Lamentablement, jo estic expulsat (gairebé ho dic amb orgull, vist el que hi ha) i no puc ajudar-lo. Demano a qui ho llegeixi que intercedeixi per en Riba.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
29 ago 2004
consequencia d'una determinada linia ideologica i una forma de fer les coses que va triomfar al darrer congres, no creus? quan algu vol estar sol, al final ho aconsegueix. No ho retreguis a les seccions sindicals que és un enigma que encara continuin afiliades.
Re: CONFLICTO LABORAL EN LA CGT DE BARCELONA
29 ago 2004
RIBA CONTESTA!!!, NUEVA SECCIÓN EN LA WEB
per webmaster 29 ago 2004 11:59:30
En esta sección se publican los emails que Riba recibe y contesta a cerca del CONFLICTO LABORAL EN LA CGT.
resposta a "a la cgt hi falta gent"
30 ago 2004
Doncs no ho crec. No té res a veure amb l'opció ideològica. No aprofitis per escombrar per casa teva, que l'anterior confederal també té unes quantes medalles per explicar, si vols...
De totes formes, centrem-nos en el cas concret, si de debò volem ajudar en Riba.
Sindicat