|
|
|
Notícies :: antifeixisme : educació i societat |
|
El Tribunal Constitucional anul·la el consell de guerra que va condemnar a mort als anarquistes Granados i Delgado
|
|
|
per David |
20 ago 2004
|
El Tribunal Constitucional, a l'anul·lar el consell de guerra que va condemnar a mort els innocents Granados i Delgado, obre la porta a revisar tots els processos polítics del franquisme. El mes fort es que al 1999 (en ple govern popular) , es va publicar una resolució en què es denegava l'admissió a tràmit del recurs presentat pels familiars.
Article aparegut a El Periodico d'ahir |
JOSEP MARIA Loperena
Jurista
El dia 29 de juliol del 1963 van esclatar dues bombes a Madrid. Una a la Dirección General de Seguridad, i l'altra a la Delegación de Sindicatos. No van causar cap víctima mortal tot i que el primer artefacte, una càrrega de plàstic de 200 grams de pes, va provocar ferides lleus a unes 20 persones. A les 48 hores dels atemptats dos joves llibertaris, Francisco Granados i Joaquín Delgado, van ser detinguts als seus domicilis.
Un confident de la policia, Jacinto Guerrero, infiltrat com molts altres a les files de la CNT, els va delatar sabent perfectament que no eren els causants dels atemptats. L'aparell policial del franquisme --la Brigada Político Social-- va instruir un atestat sense garanties en 24 hores, i un cop passades els va posar a disposició de la jurisdicció militar. S'havien declarat autors d'aquells fets com a conseqüència de les tortures que els van ser aplicades, tal com més tard es va acreditar.
No obstant, els autèntics executors dels atemptats, temorosos de les represàlies de la policia, van fugir a França i, a París, coneixedors de la detenció de Granados i Delgado, van declarar ser els autors davant els mitjans de comunicació. Amb l'objectiu que les seves declaracions no traspassessin la frontera espanyola ni burlessin la censura de Franco, la jurisdicció militar va convocar en un termini de 24 hores un consell de guerra sumaríssim perquè aquelles dues víctimes propiciatòries fossin jutjades i executades. L'única raó d'aquell acarnissament va ser el fet que els processats pertanyien, segons les seves pròpies declaracions, a la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries.
El judici es va celebrar sense més proves que les confessions que van prestar els acusats davant la Brigada Político Social, les quals no van ser contrastades davant de cap jutge ni en l'acte de la vista. El defensor que se'ls va designar "d'ofici" no tenia el títol d'advocat. Se'ls va negar la possibilitat d'aportar proves testificals que acreditessin la seva innocència. El consell de guerra amb prou feines va durar una hora. Molts historiadors mantenen que la condemna de Granados i Delgado no va ser un error judicial perquè els membres del consell els van condemnar sabent que eren innocents. Es tractava d'un crim més entre els molts signes de terror amb què el franquisme va alimentar la seva sagnant dictadura.
Els dos anarquistes van ser condemnats a morir "a garrot vil". El règim havia de donar un escarment públic i exemplar a les noves generacions llibertàries que, igual que la mítica au fènix, ressorgien d'entre les cendres dels oblidats guerrillers anarquistes, desafiant la dictadura. Se'ls va executar el mateix dia en què es va publicar la sentència. No obstant, els seus familiars Raquel Vaquerizo --viuda de Granados-- i François Delgado van interposar un recurs de revisió davant de la Sala Militar del Tribunal Suprem. El procés va transcórrer a pas de tortuga. Els magistrats van deixar passar les hores mortes per demorar una resolució que podia causar la repulsa de les democràcies del món occidental. Finalment, el 3 de març del 1999, es va publicar una resolució en què es denegava l'admissió a tràmit del recurs. Els jutges van considerar que "la sentència va ser dictada de conformitat amb la legalitat vigent" --la del règim franquista--, i que "durant tot el procés es van practicar proves suficients". En conclusió, el Tribunal Suprem va valorar com a "sòlida estructura de legalitat" la del Jutjat Militar Especial d'Activitats Extremistes que els va condemnar a mort, un "òrgan jurisdiccional col·legiat, constituït legalment".
Aquella resolució va ser recorreguda en empara davant del Tribunal Constitucional. La seva sala Primera, amb només un vot en contra, ha estimat el recurs. La sentència, publicada al BOE l'11 d'agost passat, declara nul·la la decisió de la Sala Militar del Tribunal Suprem, presidida en aquell moment per José María Ruiz Jarabo, un magistrat afecte al règim i que va ser designat pel mateix Caudillo per garantir l'execució de les mesures repressives imposades pel sistema.
Sobre aquesta qüestió s'ha emès recentment per la segona cadena de TVE un extraordinari documental de Lala Gomà en el qual apareixen els autèntics autors dels atemptats i alguns dels responsables de la seva organització, però no els policies autors de l'atestat, que havien estat convidats per la periodista. Només un dels militars que va actuar com a membre del consell de guerra es va prestar a declarar des de l'anonimat. El seu testimoni és esgarrifós.
La sentència del Tribunal Constitucional suposa un canvi de criteri en la seva pròpia doctrina. Fins ara el tribunal de garanties havia rebutjat les revisions de processos de lesa injustícia com a conseqüència de la desraó i el totalitarisme del règim franquista. La sentència és un antecedent --el que els juristes en diuen jurisprudència-- que permet revisar tots els processos polítics del franquisme amb una única finalitat: aclarir la veritat dels fets en nom de la justícia, i tornar l'honor robat als ajusticiats. En aquest cas no es tracta de recuperar la memòria històrica, sinó destruir els fonaments de l'oblit, i retornar la dignitat perduda a les víctimes del passat. |
Mira també:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=6&idioma=CAT&idnoticia_PK=141986&idseccio_PK=472&h=040819
|
This work is in the public domain |
|
Re: El Tribunal Constitucional anul·la el consell de guerra que va condemnar a mort als anarquistes Granados i Delgado
|
|
per un |
20 ago 2004
|
|
ja era hora"! felicitats! |
|
Re: El Tribunal Constitucional anul·la el consell de guerra que va condemnar a mort als anarquistes Granados i Delgado
|
|
per un altre |
20 ago 2004
|
|
Enhorabona!!!NI OBLIDEM NI PERDONEM MAI!!!.Salut |
