Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: amèrica llatina
Veneçuela uneix democràcia i revolució (+fotos)
18 ago 2004
El recent i aixafador triomf de l'opció bolivariana a Veneçuela ha tornat a atreure l'atenció del món. El modèlic procés de democràcia participativa ha estat reconegut fins i tot pel seu màxim enemic: el govern nord-americà. Milers d'observadors internacionals han supervisat el referèndum revocatori que ha ratificat a Hugo Chávez en el govern amb un 58,25% de vots. L'oposició i les classes altes es debaten entre l'acceptació del joc democràtic i la rebel•lió permanent. Mentre, la base social que dona suport a Chávez, el 80% de població pobra, segueix impulsant els canvis socials: cooperativisme, alfabetització i educació, salut i autoorganització ciutadana. L'aliança dels pobres, els moviments populars i els militars democràtics s'ha segellat novament en les urnes.
8.jpg
13.jpg
11.jpg
David Segarra / L'Avanç / Veneçuela

Veneçuela és l'únic país del planeta on els càrrecs públics poden ser revocats per mandat popular. La fins fa pocs anys desconeguda nació caribenya ha passat a estar en el punt de mira dels mitjans de comunicació internacionals a causa del seu original procés de canvis polítics. Des de les tràgiques experiències progressistes d'Allende a Xile i del Front Popular a l'Estat espanyol no es veia a cap país transitant conjuntament pels camins de la democràcia i la revolució. Superats vuit processos electorals en menys de sis anys, el país viu un procés que des del periòdic dretà L'Universal se li ha vingut a cridar "neosocialisme" en oposició al neoliberalisme. A pesar dels atacs d'Estats Units i els intents colpistes, s'ha celebrat un referèndum on la població ha desoït per vuitena vegada als mitjans de comunicació i ha tornat a apostar per la continuïtat de la "revolució bolivariana".

El poble elegeix de nou

Tots els observadors internacionals han avalat el referèndum i el procés que li ha acompanyat. L'Organització d'Estats Americans i el Centre Carter, dos durs opositors al govern, han reconegut la victòria del No amb un 58,25% dels vots emesos enfront d'un 41,74% obtinguts pel conjunt âantichavistaâ?. L'oposició, amb l'opció del Sí, necessitava superar els tres milions set-cents mil vots obtinguts per Chávez en el 2000 mentre que el No ha obtingut gairebé cinc milions de vots. Els observadors han felicitat al poble veneçolà pel civisme mostrat. L'escriptor Eduardo Galeano, que es trobava com observador, va declarar que "Veneçuela ofereix una nova esperança al món". Però durant la setmana anterior ja l'oposició havia anat donant mostres que no acceptaria el resultat. De fet l'empresa Súmate, encarregada de recollir les signatures per a convocar el referèndum, ha sigut l'única organització que s'ha negat a acceptar la neteja del resultat. Cal tenir en compte que Súmate està finançada per la National Endowment for Democracy (NED), institució nord-americana vinculada a la CIA. Diversos partits integrats en la Coordinadora Democràtica han denunciat xicotets fraus. L'oposició argumenta que es va alentir massa el procés de verificació d'identitat, clar que això va afectar a banda i banda i es va fer per a evitar precisament el frau. Possiblement aquest procés haja sigut un dels més controlats i segurs, ja que als milers de membres de la comunitat internacional i militants d'ambdós sectors se li afegia que als electors se'ls tintaven els dits, es comprovava l'empremta digital, la cèdula d'identitat i es votava mitjançant un doble vot electrònic i manual. I malgrat les enormes cues que van fer esperar fins 12 hores a alguns votants, la participació va ser del 88%. En comparació dels processos electorals europeus i nord-americans, per no parlar dels llatinoamericans, el cas veneçolà supera amplísimamente els nivells de seguretat i participació democràtica mínims exigits. La nota negativa es va donar els dies posteriors al referèndum al ser tirotejats un grup d'opositors per elements criminals vestits amb el color roig dels bolivarians. L'incident terrorista no ha sigut aclarit encara però cal recordar que en el passat cop d'Estat del 2002 els dirigents feixistes van utilitzar franctiradors que van assassinar a membres dels dos bàndols en la típica estratègia de la tensió per a provocar un clima de guerra civil i odi fratricida. De fet dos dies después serien assassinats dos bolivarians que celebraven el triomf.

Democràcia participativa i social

Mentre en la majoria de països les eleccions es redueixen a la legitimació del sistema bipartidista i conten amb un mínim interès per a la ciutadania, a Veneçuela s'han transformat en un mecanisme de participació per a la majoria pobra. Per als defensors de la causa bolivariana el que estan vivint és un procés pacífic d'alliberament nacional i de restitució de la riquesa i els drets socials que consideren els van ser robats a tots els veneçolans. Certament en un país que neda en petroli i gas, un 80% de pobresa no és precisament mostra d'un sistema social just. Si en els anys seixanta la pobresa va provocar l'aparició de guerrilles, ja en els anys noranta van fer la seua aparició sectors nacionalistes progressistes dins de les forces armades. Finalment, en 1998, els moviments populars d'esquerres segellen una aliança amb els militars insurrectes i aconsegueixen mobilitzar el vot dels habitualment abstencionistes: pobres, aturats, dones, negres i indígenes. La figura de Chávez simbolitza la unió de tots aquests sectors i provoca un terratrèmol polític a l'escombrar al bipartidisme i aconseguir un 57% de vots que el duen al govern. Des d'aquest moment els canvis se succeeixen ràpidament: s'aprova una nova constitució i s'estableix un paquet de lleis per a donar cos a les intencions abocades en la llei de lleis. La principal innovació d'aquesta nova etapa històrica és que els canvis no parteixen exclusivament del govern, sinó que es produeix una descentralització del poder cap als moviments populars i les comunitats. Ãs per això que en cada contesa electoral les bases âchavistasâ? consideren que es juguen les conquestes socials aconseguides ja que l'oposició planteja tornar al model social del passat. Certament els avanços són espectaculars: augment del 40% del pressupost educatiu, un milió dos-cents cinquanta mil alfabetitzats, set-centes mil persones incorporades a l'ensenyament secundari, creació d'un sistema sanitari públic, foment de cooperatives, repartiment de la terra a camperols i concessió de títols de propietat als habitants dels turons. A més, el clima de llibertat i facilitats socials ha permès l'aparició d'infinites associacions i de centenars de mitjans de comunicació alternatius. Tanmateix, la burocràcia, la corrupció i el clientelisme no han sigut eliminats totalment de l'Estat i la seua denúncia s'ha convertit en una de les prioritats dels moviments populars. Però a pesar de les contradiccions la situació que es viu en els processos electorals no és un simple repartiment del poder entre polítics, és el xoc entre dues concepcions del món i la societat radicalment enfrontades. Com gràficament va declarar l'inefable Chávez sobre els resultats del referèndum: "el bato ha enviat la pilota directament al centre de la Casa Blanca". I el Departament d'Estat nord-americà s'ha vist obligat a onejar la bandera blanca per a conservar el necessari fluix de petroli veneçolà.

Simultàniament a la inesperada resistència iraquiana, la sorprenent resistència veneçolana està paralitzant la política imperial petroliera dels falcons neoconservadors. Bush, Cheney, Rumsfeld i Wolfowitz pot ser que estiguen a punt de perdre els seus llocs de treball perquè Wall Street no perdona als perdedors.

+ info:

www.lavanc.com
www.aporrea.org
www.redvoltaire.net
www.rebelion.org
www.venpres.gov.ve
www.el-universal.com
www.el-nacional.com


Venezuela une democracia y revolución


El reciente y aplastante triunfo de la opción bolivariana en Venezuela ha vuelto a atraer la atención del mundo. El modélico proceso de democracia participativa ha sido reconocido incluso por su máximo enemigo: el gobierno estadounidense. Miles de observadores internacionales han supervisado el referéndum revocatorio que ha ratificado a Hugo Chávez en el gobierno con un 58,25% de votos. La oposición y las clases altas se debaten entre la aceptación del juego democrático y la rebelión permanente. Mientras, la base social del chavismo, el 80% de población pobre, sigue impulsando los cambios sociales: cooperativismo, alfabetización y educación, salud y autoorganización ciudadana. La alianza de los pobres, los movimientos populares y los militares democráticos se ha sellado nuevamente en las urnas.


David Segarra / L'Avanç / Venezuela

Venezuela es el único país del planeta donde los cargos públicos pueden ser revocados por mandato popular. La hasta hace pocos años desconocida nación caribeña ha pasado a estar en el punto de mira de los medios de comunicación internacionales debido a su original proceso de cambios políticos. Desde las trágicas experiencias progresistas de Allende en Chile y del Frente Popular en el Estado español no se veía a ningún país transitando conjuntamente por los caminos de la democracia y la revolución. Superados ocho procesos electorales en menos de seis años, el país vive un proceso que desde el periódico derechista El Universal se le ha venido a llamar "neosocialismo" en oposición al neoliberalismo. A pesar de los ataques de Estados Unidos y los intentos golpistas, se ha celebrado un referéndum donde la población ha desoído por octava vez a los medios de comunicación y ha vuelto a apostar por la continuidad de la "revolución bolivariana".

El pueblo elige de nuevo

Todos los observadores internacionales han avalado el referéndum y el proceso que le ha acompañado. La Organización de Estados Americanos y el Centro Carter, dos duros opositores al gobierno bolivariano, han reconocido la victoria del No con un 58,25% de los votos emitidos frente a un 41,74% obtenidos por el conjunto antichavista. La oposición, con la opción del Sí, necesitaba superar los tres millones setecientos mil votos obtenidos por Chávez en el 2000 mientras que el No ha obtenido casi cinco millones de votos. Los observadores han felicitado al pueblo venezolano por el civismo mostrado. El escritor uruguayo Eduardo Galeano, que se encontraba como observador, declaró que "Venezuela ofrece una nueva esperanza al mundo". Pero durante la semana anterior ya la oposición había ido dando muestras de que no aceptaría el resultado. De hecho la empresa Súmate, encargada de recoger las firmas para convocar el referendo, ha sido la única organización que se ha negado a aceptar la limpieza del resultado. Hay que tener en cuenta que Súmate está financiada por la National Endowment for Democracy (NED), institución estadounidense vinculada a la CIA. Diversos partidos integrados en la Coordinadora Democrática han denunciado fraude pero sin aportar pruebas. La oposición argumenta que se retardó demasiado el proceso de verificación de identidad, claro que esto afectó a ambos lados y se hizo para evitar precisamente el fraude. Posiblemente este proceso haya sido uno de los más controlados y seguros ya que a los miles de miembros de la comunidad internacional y militantes de ambos sectores se le añadía que a los electores se les tintaban los dedos, se comprobaba la huella digital, la cédula de identidad y se votaba mediante un doble voto electrónico y manual. Y a pesar de las enormes colas que hicieron esperar hasta 12 horas a algunos votantes, la participación fue del 88%. En comparación con los procesos electorales europeos y norteamericanos, por no hablar de los latinoamericanos, el caso venezolano supera amplísimamente los niveles de seguridad y participación democrática mínimos exigidos. La nota negativa se dio el día siguiente al referendo al ser tiroteados un grupo de opositores por elementos criminales vestidos con el color rojo de los chavistas. El incidente terrorista no ha sido aclarado todavía pero hay que recordar que en el pasado golpe de Estado del 2002 los dirigentes fascistas utilizaron francotiradores que asesinaron tanto chavistas como antichavistas en la típica estrategia de la tensión para provocar un clima de guerra civil y odio fratricida.

Democracia participativa y social

Mientras en la mayoría de países las elecciones se reducen a la legitimación del sistema bipartidista y cuentan con un mínimo interés para la ciudadanía, en Venezuela se han transformado en un mecanismo de participación para la mayoría pobre. Para los defensores de la causa bolivariana lo que están viviendo es un proceso pacífico de liberación nacional y de restitución de la riqueza y los derechos sociales que consideran les fueron robados a todos los venezolanos. Ciertamente en un país que nada en petróleo y gas un 80% de pobreza no es precisamente muestra de un sistema social justo. Si en los años sesenta la pobreza provocó la aparición de guerrillas, ya en los años noventa hacen su aparición sectores nacionalistas progresistas dentro de las fuerzas armadas. Finalmente, en 1998, los movimientos populares de izquierdas sellan una alianza con los militares insurrectos y consiguen movilizar el voto de los habitualmente abstencionistas: pobres, desempleados, mujeres, negros e indígenas. La figura de Chávez simboliza la unión de todos estos sectores y provoca un terremoto político al barrer al bipartidismo y conseguir un 57% de votos que lo llevan al gobierno. Desde ese momento los cambios se suceden rápidamente: se aprueba una nueva constitución y se establece un paquete de leyes para dar cuerpo a las intenciones vertidas en la ley de leyes. La principal innovación de esta nueva etapa histórica es que los cambios no parten exclusivamente del gobierno, sino que se produce una descentralización del poder hacia los movimientos populares y las comunidades. Es por eso que en cada contienda electoral las bases chavistas consideran que se juegan las conquistas sociales conseguidas ya que la oposición plantea volver al modelo social del pasado. Ciertamente los avances son espectaculares: aumento del 40% del presupuesto educativo, un millón doscientos cincuenta mil alfabetizados, setecientas mil personas incorporadas a la enseñanza secundaria, creación de un sistema sanitario público, fomento de cooperativas, reparto de la tierra a campesinos y concesión de títulos de propiedad a los habitantes de los cerros. Además el clima de libertad y facilidades sociales ha permitido la aparición de infinitas asociaciones y de centenares de medios de comunicación alternativos. Aun así, la burocracia, la corrupción y el clientelismo no han sido eliminados totalmente del Estado y su denuncia se ha convertido en una de las prioridades de los movimientos populares. Pero a pesar de las contradicciones la situación que se vive en los procesos electorales no es un simple reparto del poder entre políticos, es el choque entre dos concepciones del mundo y la sociedad radicalmente enfrentadas. Como gráficamente declaró el inefable Chávez sobre los resultados del referéndum: "el bateo mandó la pelota directamente al centro de la Casa Blanca". Y el Departamento de Estado norteamericano se ha visto obligado a ondear la bandera blanca para conservar el necesario flujo de petróleo venezolano.

Simultáneamente a la inesperada resistencia iraquí, la sorprendente resistencia venezolana está paralizando la política imperial petrolera de los halcones neoconservadores. Bush, Cheney, Rumsfeld y Wolfowitz puede que estén a punto de perder sus empleos porque Wall Street no perdona a los perdedores.

+ info:

www.lavanc.com
www.aporrea.org
www.redvoltaire.net
www.rebelion.org
www.venpres.gov.ve
www.el-universal.com
www.el-nacional.com
Mira també:
http://www.lavanc.org

This work is in the public domain
Sindicato Sindicat