Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: amèrica llatina
Referèndum: Veneçuela front a Estats Units (L'AVANÇ a Veneçuela)
11 ago 2004
Referèndum: Veneçuela front a Estats Units

El pròxim referèndum en el qual es decidirà la continuïtat del procés bolivarià centra la vida quotidiana dels veneçolans. La intensitat del debat és tremenda ja que per a uns és tracta d’un combat entre la independència nacional i l'imperi nord-americà i per a uns altres l’última oportunitat d'escapar de la caiguda en les urpes del "castrocomunisme". Després de 40 anys de saqueig de la riquesa petroliera, la majoria de veneçolans aposten clarament per la continuïtat i fins i tot per l'acceleració dels canvis. Però després de la invasió de l'Iraq i la pujada del preu del petroli en els mercats internacionals, Veneçuela està més que mai en el punt de mira. El propi ambaixador nord-americà, Charles Shapiro, ha reconegut davant els mitjans el suport financer a les forces opositores.
Estelades a Venezuela.jpg
David Segarra / Veneçuela

Des de la victòria d'Hugo Chávez en 1998, la política centra la vida dels veneçolans de tal manera que tot el que li succeeix a un cada dia té una traducció política. Això sí, sempre unit a l'humor tan caribeny dels caraquenys. Ãs inevitable fugir del debat ja que absolutament tots els espais públics estan coberts pel "NO", és a dir per la negativa a revocar el mandat del president. Pintades, adhesius i cartells cobreixen les oxidades camionetes, els semàfors i les façanes de les cases. Pel costat opositor, la propaganda es replega al cada vegada més reduït espai privat dels canals de televisió i periòdics. Però buscant l'arrel del conflicte, el que la majoria d'analistes afirmen és que el problema d'Estats Units i l'oposició no és Chávez, sinó la nacionalització efectiva dels recursos naturals. I és que Veneçuela és el quart productor petrolier i un dels principals proveïdors del gegant del nord.

Una societat que reneix

Si l'activitat política crida l'atenció, el que més destaca d'aquesta és la infinitat d'organitzacions que participen d'ella. Lâanomenada revolució bolivariana representa el contrari al sistema de partit únic i fins i tot a les grises democràcies bipartidistes a l'ús. La victòria de Chávez en 1998 ha permès que una marea d'activisme que vènia creixent des de feia dècades explotara i que els ciutadans sâautoorganitzaren. Això és el que sorprèn, que sent Chávez un militar, la societat organitzada que li dóna suport es parega més al caos i la diversitat del moviment antiglobalització que als antics moviments marxistes jeràrquics i disciplinats. En cada barri i en cada comunitat existeix alguna associació per a reivindicar o denunciar qualsevol assumpte que afecte als ciutadans. I el més interessant és que molts d'aquests moviments són crítics amb el procés i exigeixen transparència alhora que contundència al govern. Perquè el que aquests moviments denúncien és que molts dels representants de l'antic règim s'han enquistat en les institucions i en les altes esferes de l'Estat. L'autocrítica i la multitud de veus caracteritza aquest procés on la descentralització i autonomia dels moviments socials permet un grau de llibertat de pensament i participació ciutadana molt amplis, no sol en comparació amb els països veïns sinó fins i tot amb lâautocomplaent Europa. Per aquesta raó són nombroses les delegacions internacionals que acudeixen a donar suport al moviment bolivarià. Danesos, francesos, canadencs, bascos, catalans, valencians i moltes altres nacionalitats europees i americanes conviuen en els barris aprenent i participant en la vida política. Ara bé, l'amenaça colpista i la intervenció nord-americana planegen per tots els camins i turons de Veneçuela. Això és degut al fet que les classes dirigents, hereves de segles de domini sobre les majories, es neguen a acceptar la seva derrota en les urnes. I siels problemes educatius, de salut i de treball es poden resoldre reinvertint eficaçment els ingressos petroliers, l'obstacle principal és la resistència a compartir aquesta riquesa. De fet a Veneçuela s'observa com la classe empresarial ha vingut creient fermament en el concepte marxista de la lluita de classes. Perquè la manera que ha vingut gestionant-se el país durant les ultimes dècades no pot sinó considerar-se una autentica guerra econòmica i en alguns casos fins i tot militar contra la societat veneçolana. La simple imatge de Caracas és un clar exemple, on milions de persones viuen apilades en els infinits pujols de ranxos i casetes improvisades mentre en el llunyà est de la ciutat els cotxes de luxe i les mansions llueixen orgullosos i sense rubor. Tot això degut a que els ingressos petroliers van ser robats durant més de quaranta anys fins arribar a xifres astronòmiques. I malgrat això, el nou govern, que per primera vegada està format i que té el suport de les classes baixes, li va estendre la mà a la classe mitja i alta per a treballar junts. La resposta dels antics governants va ser el cop militar del 2002. Aquest és el problema, que el conflicte no és entre dues concepcions ideològiques, sinó entre classes i interessos irreconciliables. En aquests moments Veneçuela es troba en el difícil i poc transitat camí d'una revolució democràtica i la conciliació nacional no és una tasca fàcil.

La batalla del referèndum

En aquest context social, polític i fins i tot emocional està convocat el referèndum revocatori, figura de decisió popular que va ser incorporada en la nova constitució de 1999 per a exercir un major control sobre els càrrecs electes. La contesa electoral, donat el polaritzat de la situació s'ha convertit en un nou enfrontament, on l'absència d'incidents és el principal objectiu. Però el joc brut no s'ha fet esperar. Després de les nombroses enquestes falses publicades pels mitjans d'oposició, l'ambaixador nord-americà Charles Shapiro, ha reconegut el que els mitjans alternatius venien denunciant: el finançament a organitzacions opositores. Els documents que els mitjans independents han tret a la llum mostren com la National Endowment for Democracy (NED), institució nord-americana, ha vingut donant suport econòmicament a Súmate, l'empresa privada que va recollir les signatures opositores. En la declaració del diplomàtic va declarar que âes finança a institucions, no per a fer campanya, sinó per a programes específicsâ?. Els vincles de la NED amb la subversió colpista al llarg de la història llatinoamericana són àmpliament coneguts. Recentment, el diari espanyol El Mundo va publicar que existeixen plans de la CIA per a neutralitzar a Chávez des de Xile. Shapiro va qualificar les informacions de âbogeriaâ?. En el bàndol governamental, per a contrarestar l'assetjament colpista dels mitjans de masses que monopolitzen la informació s'ha caigut en l'abús partidista dels pocs mitjans públics, que donen suport el âNoâ? descaradament. En un tercer espai comunicatiu, donant suport de manera crítica al govern, es troben els mitjans alternatius, que malgrat la seua escassesa de recursos són nombrosos i molt imaginatius. I encara que el govern no els valore suficientment constitueixen un dels pilars del procés de canvis.

La marxa del milió

L'última demostració de la capacitat de convocatòria es va viure el passat 8 d'agost on centenars de milers literalment van desbordar l'avinguda Bolívar en una autèntica marea tenyida de roig. Realment és difícil de transmetre la sensació d'entusiasme que es va sentir. El mestissatge sociocultural veneçolà va convertir la manifestació en una celebració, gairebé una comunió, dels desheretats: els injuriats turons i barris, els negres i els indígenes, les dones i els homosexuals, els impedits i tots els agraviats, que són la majoria del país, van eixir a marxar i a mostrar el seu orgull després de segles dâautoodi i colonialisme. Definitivament els pobres de Veneçuela creuen que ha arribat la seua hora i es mostren disposats a lluitar per defensar els seus avanços. Les referències al colp, a l'exemple de l'Iraq i la ingerència nord-americana van ser constants. En les primeres files van destacar les banderes brasileres, basques i catalanes al costat de les tricolors veneçolanes. L'esperada intervenció de Chávez, a més de provocar el deliri entre els seus seguidors, no va deufradar. Fidel al seu estil popular i colâ¢loquial, on sense vergonyes s'entremesclen geopolítica, poesia, cançons, anècdotes i acudits, va anar desgranant fil per randa els assoliments de la revolució en matèria educativa, sanitària i econòmica. Com sempre sorprenent, irreverent i enemic de tota diplomàcia, va prometre que "el referèndum serà com un colp de beisbol que caldrà donar-li ben fort per a què la bola isca de Veneçuela, creue Cuba i caiga directa en la Casa Blanca". Com és habitual, els mitjans de comunicació comercials van manipular una de les majors concentracions humanes de la història veneçolana mostrant imatges de grups aïllats i evitant les preses aèries que les televisions governamentals sí van mostrar i on es podia apreciar la presència de possiblement un milió de persones. Els mitjans internacionals també van tornar a silenciar el que, agrade o no, és un dels principals escenaris polítics mundials.

Aquest 15 d'agost és el dia del referèndum, de la batalla. Amb el petroli cremant en els deserts iraquians, les petrolieres russes en problemes i les reserves caribenyes en mans nacionalistes, Estats Units està obligat a actuar per a preservar l'estabilitat de la seua economia. On serà la pròxima guerra?

+ info:

www.aporrea.org
www.venpres.gov.ve
www.el-universal.com
Mira també:
http://www.lavanc.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Referèndum: Veneçuela front a Estats Units (L'AVANÇ a Veneçuela)
11 ago 2004
Per la llibertat vota SI al referendum. Fora lladres del poder
Despierta!
11 ago 2004
¿Crees que si gana la oposición antichavista los Venezolanos serán libres? ¿Crees que esa gente no robaría mucho más que Chavez? ¿Crees que la financiación que les viene de EEUU es un regalo? En cuanto ganen tendrán que devolverlo todo, y con intereses, despoliando al pueblo venezolano.

Ah, otra cosa. Me pareces muy poco informado. Chavez se escribe con zeta! Pues no te metas más en ese tema, chaval!
Re: Referèndum: Veneçuela front a Estats Units (L'AVANÇ a Veneçuela)
11 ago 2004
Si guanya l'oposició democràtica els veneçolans podran ser el que vulguin , ara amb Chaves ( Chavez) solament poden ser el cul de sudamèrica
Re: Referèndum: Veneçuela front a Estats Units (L'AVANÇ a Veneçuela)
11 ago 2004
¿despoliando? , jajajajajaj
deus voler dir "expoliando" no ? ja que vols ser corrector fes-ho bé
Re: Referèndum: Veneçuela front a Estats Units (L'AVANÇ a Veneçuela)
11 ago 2004
Sí al poble, i no a la mala gent.
Cal votar NO, perquè sigui S� al govern en benefici de la gran majoria.
Re: Referèndum: Veneçuela front a Estats Units (L'AVANÇ a Veneçuela)
12 ago 2004
VISCA LA REVOLUCIÓ BOLIVARIANA!!!

Fora els yankees de l'amèrica llatina.

NO NO NO NO NO NO!!
Re: Referèndum: Veneçuela front a Estats Units (L'AVANÇ a Veneçuela)
12 ago 2004
Venezuela frente a Estados Unidos???

Seguro que los estatistas soslayan TODOS los avisos que estan saliendo esta semana en Venezuela en donde el gobierno cuenta sus excelentes relaciones conChevronTexaco, repsol YPF y demas multinacionales, con las que no ha dudado de hacer negocios...
Re: Referèndum: Veneçuela front a Estats Units (L'AVANÇ a Veneçuela)
12 ago 2004
Venezuela frente a Estados Unidos???

Seguro que los estatistas soslayan TODOS los avisos que estan saliendo esta semana en Venezuela en donde el gobierno cuenta sus excelentes relaciones conChevronTexaco, repsol YPF y demas multinacionales, con las que no ha dudado de hacer negocios...
Sindicat