Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: ecologia
[cupvila] La crisi de la base de l’AVE genera una forta escalada de tensió entre govern i oposició.
06 ago 2004
L’alcalde es presenta com a víctima d’una campanya de desgast.
basse_color.jpg
govern_color.jpg
La crisi desencadenada per la base de muntatge de l’AVE ha originat una profunda esquerda en les relacions entre els grups de l’oposició i el govern municipal (PSC-ERC). Els grups que integren l’equip de govern han situat Pere Regull, portaveu i regidor de CiU, en l’epicentre de les crítiques, però el cert és que les relacions entre la CUP i el govern tampoc no travessen el millor moment.
El deteriorament de les relacions de l’equip de govern que lidera Marcel Esteve amb CiU ja és una realitat que s’ha traduït en la suspensió pràctica de les relacions entre els grups municipals. Esteve va citar dilluns els portaveus de la CUP, Otger Amatller, i el PP, Josep Ramon Sogas, per analitzar la situació política creada per la crisi de la base de muntatge de l’AVE però deliberadament no hi va convocar el portaveu del primer grup de l’oposició, Pere Regull. De fet, l’equip de govern ha condicionat la suspensió de les relacions amb CiU a la continuïtat de Pere Regull, una possibilitat que CiU no es planteja ni remotament. Tot el contrari, Regull ha vist reforçat el lideratge al si de CiU i ha estat objecte de felicitacions pels dirigents, els quadres i els simpatitzants de Convergència.

Reunió amb el GIF.

Malgrat aquesta consideració, l’alcalde de Vilafranca ha anunciat la celebració d’una reunió “en les properes setmanes? amb els responsables del GIF, la societat estatal vinculada al Ministeri de Foment que gestiona el pojecte de la base de muntatge de l’AVE, una reunió a la qual el govern de Vilafranca no tancarà les portes al grup municipal de CiU, fet que ha justificat en la voluntat de l’equip de govern de “comptar amb tots els grups municipals sense excepció amb el benentès que això requereix un exercici de responsabilitat, de col•laboració i de diàleg per part de tothom?. La coincidència formal a manifestar el rebuig sense pal•liatius és compartida per tots els grups municipals de l’Ajuntament de Vilafranca. Tot i així, des de l’oposició i des del sindicat Unió de Pagesos, s’ha posat en qüestió la voluntat real de govern de Vilafranca de plantar batalla a la construcció d’una base de l’AVE que acabaria amb 170.000 metres quadrats de terreny agrícola, especialment vinyes. En aquest sentit, el cap de setmana passat van aparèixer cartells per tot Vilafranca acusant els caps de grup de les tres forces polítiques del govern municipal (PSC-IC i ERC) qüestionant el seu paper en la base de muntatge de l’AVE. L’alcalde Marcel Esteve i el coordinador de govern Ramon Xena no s’han cansat, però, de manifestar de manera insistent durant els darrers dies la seva posició contrària a la base de muntatge i manteniment de l’AVE. Fins i tot han fet una crida a la resta de grups municipals a anar “tots a una en aquesta lluita?. Marcel Esteve, en nom de tot l’equip de govern, va refermar el compromís de “lluitar fins a l’últim moment per tal que la base de muntatge no sigui una realitat?. Però en sl supòsit que això no fos possibe, Esteve va apuntar que “es lluitaria fins al final perquè l’ocupació dels terrenys sigui tan sols temporal i es pugui restablir el seu ús agrícola?, en coincidència amb el que s’ha manifestat des de la Unió de Pagesos. Si cap dels dos primers supòsits no fos possible, Esteve va mantenir que es lluitaria fins al final “perquè l’impacte d’aquesta infraestructura al terme municipal de Vilafranca sigui el menor possible?.

Desconfiança de l’oposició.

El compromís i les explicacions de l’alcalde Marcel Esteve no semblen, però, haver convençut els grups de l’oposició. Cap d’ells no ha retirat la petició de dimissió que li van formular la setmana passada, ni tampoc les acusacions d’haver ocultat informació i de falta d’eficàcia en la gestió de la problemàtica de la base de muntatge i manteniment. I, en canvi, tota l’oposició (CiU, PP i CUP) sí ha indicat, sense pal•liatius, una falta notòria de confiança cap a l’alcalde i l’equip de govern vilafranquí. Els grups de l’oposició, no obstant, sí que han coincidit amb Esteve en la necessitat de fer pinya per oposar-se a la base de muntatge. Però la desconfiança que presideix en aquests moments l’actuació municipal complica a curt termini la possibilitat de dur a terme una acció coordinada contra el projecte de la base de muntatge i manteniment de l’AVE a Vilafranca.

L’alcalde es presenta com a víctima d’una campanya de desgast orquestrada per CiU.

L’alcalde Marcel Esteve va atribuir a CiU una campanya de premsa per desacreditar l’Equip de Govern de Vilafranca, que va considerar “una estratègia premeditada i planificada curosament?, i que va arribar a qualificar “d’atac a la democràcia?. De nou, no hi va haver ni una sola referència crítica a la CUP, tot i que va ser l’esquerra independentista qui va destapar tot el cas.

Marcel Esteve va convocar dilluns els mitjans de comunicació per fer una declaració institucional en què va insistir a deixar clares dues qüestions: oposició sense concessions a la base de muntatge i manteniment de l’AVE a Vilafranca i qüestionament radical de tota l’actuació de CiU sobre el cas i, en especial, del cap de llista i portaveu Pere Regull. Durant tota la intervenció, l’alcalde va posar un èmfasi especial a criticar CiU, que els va acusar d’haver ocultat durant dos mesos el projecte sobre l’AVE obtingut a Madrid, i va emplaçar els òrgans de direcció de CiU a substituir Pere Regull. Segons va explicar Marcel Esteve, CiU disposava del projecte des del principi de juny i per demostrar-ho va remetre al web del Congrés dels Diputats de Madrid, on es va fer ressenya d’una pregunta presentada pel diputat de CiU Carles Campuzano, el 29 d’abril de 2004. La sol•licitud va ser contestada el 25 de maig i es va comunicar que des de l’1 de juny era possible tenir accés a la documentació relativa al projecte de construcció d’una base de muntatge de l’AVE al terme municipal de Vilafranca del Penedès. Les mateixes dades havien estat ja facilitades per CiU quan va presentar el periple per aconseguir el projecte del Congrés dels Diputats de Madrid. Esteve va afirmar que, “des que es va lliurar aquesta informació, el dia 1 de juny, fins que els regidors del grup municipal de CiU la van anar a recollir el dia 26 de juliol, van passar dos mesos durant els quals aquesta informació va ser amagada per CiU per tal d’utilitzar-la amb interessos partidistes?. La conclusió, sempre segons l’alcalde de Vilafranca, és que “l’interès del grup municipal de CiU no ha estat mai que aquesta informació important per a la vila arribés a l’Ajuntament, sinó d’especular amb ella i utilitzar-la políticament quan convingués per atacar directament la figura de l’alcalde i erosionar el govern municipal?. Marcel Esteve va rcordar que la base de muntatge “és un projecte aprovat pel govern del PP quan CiU li donava suport?. Aquí es va preguntar quin havia estat el posicionament de l’anterior Govern de la Generalitat i va subratllar que, en contraposició, “el nou Govern de la Generalitat de Catalunya s’hi ha manifestat públicament en contra?.

Crítica ferotge.

De nou, les crítiques més àcides es van concentrar en la persona de Pere Regull. Així Esteve va manifestar que “l’actuació del grup municipal de CiU a Vilafranca només es pot considerar antidemocràtica i irresponsable, una actuació dirigida per una persona, Pere Regull, sense escrúpols de cap mena?. La crítica ferotge d’Esteve va arribar al punt d’assenyalar Regull com una persona que havia “posat en diverses ocasions els seus interessos personals i partidistes per damunt de l’interès personal de Vilafranca?, en al•lusió implícita a les declaracions del diputat socialista Roberto Labandera en què afirmava que Regull tenia un interès lucratiu en els terrenys en procés d’expropiació per fer-hi la base de muntatge, malgrat que aquesta informació havia estat ja desmentida de manera contundent per Josep Marrugat, portaveu de la Unió de Pagesos al Penedès.

L’Ajuntament demana la nul•litat del projecte de la base de muntatge de l’AVE al Ministeri de Foment.

La forta polèmica desencadenada les darreres setmanes per la base de muntatge i manteniment de l’AVE sembla haver accelerat tots els processos al voltant de la futura base de muntatge de l’AVE que s’ha de fer al nord de Vilafranca, en uns terrenys agrícoles de 17 hectàrees. L’Ajuntament va facilitar dilluns a la premsa una còpia de les al•legacions presentades que duu data de 10 de juny.

Marcel Esteve, alcalde de Vilafranca, ha demanat la nul•litat de la resolució del projecte sobre la base de muntatge i manteniment de l’AVE aprovat el 18 de novembre de 2003 a través d’una resolució del Secretari d’Estat d’Infraestructures. La petició consta en l’escrit d’al•legacions presentat per l’Ajuntament en compliment de l’acord de ple de març d’aquest any, aprovat per unanimitat per tots els grups municipals del Consistori: PSC, CiU, ERC, PP i CUP . La nota més destacada és l’afirmació de l’Ajuntament de Vilafranca de no disposar del projecte tot i ser una administració implicada, posat que la base de muntatge i manteniment de l’AVE s’ha de construir al terme municipal de Vilafranca. Per això, en l’escrit s’al•lega que en l’aprovació del projecte constructiu “s’ha prescindit totalment i absolutament del procediment previst normativament, per quan no s’ha portat a terme l’avaluació de l’impacte ambiental, ni s’ha obert el preceptiu període d’informació pública ni s’ha fet arribar el projecte a l’Ajuntament?. Si no fos així, l’al•legació presentada per l’Ajuntament estaria fora de termini i, per tant, seria desestimada per extemporània.

Unió de Pagesos.

Les al•legacions presentades per l’Ajuntament van ser consensuades entre la Unió de Pagesos i l’Ajuntament de Vilafranca, tot i que el portaveu d’aquest sindicat, Josep Marrugat, va fer pública una forta crítica a l’actuació de l’Ajuntament en tot l’afer. En l’escrit d’al•legacions també se sol•licita que l’execució del projecte “ha de ser aturat immediatament?, i es recorda que “recentment s’han aixecat ja les actes prèvies (l’escrit està datat el mes de juny) a l’ocupació dels terrenys necessaris i que l’expropiació no pot tenir lloc a l’empara d’un projecte que és nul de ple dret?. Un altre dels punts en què es fa un incís especial és a la falta d’una avaluació d’impacte ambiental que l’Ajuntament de Vilafranca considera imprescindible en tractar-se d’una obra amb afectació sobre una zona de conreu de vinya.

L’oposició denuncia el retard.

Tant Convergència i Unió (CiU) com la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) han denunciat insistentment la tardança en la presentació de les al•legacions, posat que l’acord de ple municipal va tenir lloc el mes de març però no es van presentar les al•legacions fins al 10 de juny, un període de tres mesos que va ser fortament criticat pels dos grups municipals en considerar que demostrava la falta de voluntat de l’Ajuntament de Vilafranca per afrontar el procés contra la base de muntatge i manteniment de l’AVE. De fet, quan Mònica Hill, membre de la Comissió d’Urbanisme de la CUP, va obtenir casualment la memòria del projecte de la base de l’AVE al departament d’Urbanisme de l’Ajuntament, hi havia anat per reclamar les al•legacions al projecte de l’AVE que no havien estat facilitades als grups municipals. La troballa de la memòria del projecte a l’Ajuntament, quan el govern municipal sempre havia negat disposar de cap mena d’informació, és l’origen de la tempesta política que s’ha originat amb posterioritat.

CiU reitera que el govern va “amagar? la informació sobre l’AVE i declara la seva actuació pròpia d’“ineptes?.

El grup municipal de CiU va comparèixer en ple, fent costat al seu portaveu Pere Regull, denunciant que s’ha constatat que “Marcel Esteve va amagar que tenia la memòria del projecte des del mes de gener de 2004?, que no va presentar les al•legacions “fins al 10 de juny, tres mesos després de l’acord de la Junta de Portaveus i el ple municipal?, i la “ineptitud? a l’hora d’obtenir el projecte de la base de l’AVE.
Convergència i Unió havia convocat la roda de premsa de dimecres amb una “vocació conciliadora?, segons havien explicat durant els dies previs. Però el to utilitzat per l’equip de govern dilluns, l’anunci d’una suspensió de les relacions amb CiU condicionat al relleu de Pere Regull i la imputació a CiU d’haver ocultat la informació sobre el projecte de la base de l’AVE van fer canviar les intencions inicials de l’equip que lidera Pere Regull. El que havia de ser una declaració per “fer pinya? contra la base de l’AVE es va convertir en una severa crítica al govern que presideix Marcel Esteve. Regull, en qualitat de portaveu, va reiterar, d’entrada, que “Marcel Esteve va amagar que tenia la memòria del projecte des del mes de gener de 2004. Alhora va donar a conèixer que el 8 de març “l’alcalde i el regidor d’Urbanisme van amagar? que sis dies abans d’aquesta data “se’ls havia informat personalment de la situació i configuració de la base de muntatge?. CiU va mostrar una resposta parlamentària en què el secretari d’Estat de Relacions amb les Corts explicava que “el 2 de març en la sessió de Seguiment del Conveni de Vilafranca del Penedès, es va informar l’Ajuntament de la situació i configuració de la base de muntatge de via a construir al seu territori?.

Ocultació d’informació

L’acusació d’ocultació d’informació feta per l’equip de govern de Vilafranca a CiU també va ser resposta amb contundència pel portaveu del grup municipal de CiU. Va recordar que “no hi ha ni un sol escrit o pregunta de l’Ajuntament (al Congrés) demanant informació a través dels diputats del Partit Socialista?. Va afirmar que era “llastimós ja que, si, com diuen, el Ministeri els negava informació, podien fer com nosaltres i demanar-la a través dels diputats del PSC o del PSOE, partit, per cert, una mica més potent que el nostre?, va afegir Regull. “Tot plegat és greu?, va prosseguir, “si tenim en compte que al govern municipal hi ha vuit persones a dedicació exclusiva, amb sous i dietes prou generosos com per desplaçar-se a Madrid a fer les gestions que fossin necessàries?. Les acusacions del govern de Vilafranca d’haver ocultat deliberadament el projecte obtingut del Congrés de Madrid van ser titllades per CiU de “fugida endavant?. Regull va confessar que no hagués anat a Madrid a buscar la informació fins al mes d’agost “si la CUP no hagués tret la memòria del projecte. Va ser aleshores quan vam decidir avançar el viatge perquè vam sospitar que realment existia un projecte o informació que desconeixíem, ara bé, no esperàvem trobar-nos amb la totalitat del projecte. Per a nosaltres va ser, malgrat tot, una sorpresa?.

Trucada a Esteve.

Regull també va revelar haver fet una trucada en el seu dia a l’alcalde Marcel Esteve “per demanar-li que no signés el conveni de l’AVE amb aquelles condicions?. Però, segons va explicar el portaveu de CiU, “no em va fer cas, em va dir que em respondria però no ho va fer mai. Tenien pressa per signar el conveni i poder-lo presentar com una gran fita davant la ciutadania. Per què tenien tanta pressa a signar el conveni??, es va preguntar. Va retreure, en canvi, al govern municipal la delació en presentar les al•legacions a la base de l’AVE i es va mostrar perplex davant les afirmacions de l’alcalde, Marcel Esteve, en què s’atribuïa haver estat l’únic a presentar un recurs contra la base de l’AVE. Regull va mostrar una certa perplexitat i va explicar que “cap grup municipal no ha presentat cap al•legació perquè tots assumíem les de l’Ajuntament tal i com vàrem acordar a la Junta de Portaveus i al ple municipal?.

Suport de CiU.

Tot el grup municipal de CiU, format per sis regidors, va ser present a la roda de premsa; volien així posar de manifest el suport sense fissures a Pere Regull, després que el govern municipal de Vilafranca hagués suggerit el seu relleu. Les mostres de suport es van repetir. Fins i tot van manifestar que “constataven més que mai un suport de la militància de CiU i dels nostres simpatitzants i electors?. El president de la Federació Catalunya Central, Joan Raventós, va voler mostrar també tot el seu suport a Pere Regull, “sap que compta amb el recolzament de tot el partit i el seguirà tenint. Però no solament dels càrrecs intermedis, sinó de la direcció nacional; el mateix Artur Mas n’està al corrent i està molt content de la feina feta per Pere Regull. Està fent el que calia fer?. Raventós va confessar que CiU “té grans esperances dipositades en ell i en el seu equip?. També va voler “rebutjar les paraules de Labandera, tot el que ha dit és una falsedat i ell ho sap. Lamento aquest estil socialista que jo en el passat també he patit. Quan no tenen arguments recorren als insults i als atacs personals?.

Rectificació.

Pere Regull, portaveu de CiU, ha exigit a Roberto Labandera, diputat del PSC, una rectificació pública sobre les afirmacions fetes en el decurs d’una roda de premsa en què va acusar el regidor de tenir interessos personals en relació amb els terrenys expropiats a la base de muntatge i manteniment de l’AVE com a presumpte advocat d’alguns dels afectats. Les acusacions van ser desmentides inicialment per Pere Regull però també per la Unió de Pagesos (UP), que va revelar que Regull no exercia com a advocat de cap dels expropiats i que no tenia cap relació en el cas. UP també va explicar que aquest era un servei que es feia fonamentalment des de la societat Agroxarxa. Regull ha donat a Labandera un termini “fins al proper ple municipal del mes de setembre? per retractar-se de les acusacions. En cas contrari, ha advertit que interposaria “les accions judicials oportunes contra les persones que han fet aquestes afirmacions per tal que els tribunals els ordenin la rectificació pública així com les indemnitzacions i inhabilitacions que corresponguin?. El regidor de CiU havia optat inicialment per no recórrer a un procés judicial però la roda de premsa feta dilluns per l’equip de govern en què novament es feien clares insinuacions -tot i que en aquesta ocasió de manera velada- van determinar el regidor, de conformitat amb el grup municipal de CiU, d’emprendre accions judicials en cas de rectificació. Tot i això, Regull va afirmar “esperar una rectificació que ens estalviï un procés que no desitjo, però tampoc no podem tolerar els atacs de tipus personal que busquen el linxament de les persones?.
Mira també:
http://www.cupvila.org
http://www.el3devuit.com

This work is in the public domain

Comentaris

Unió de Pagesos convoca a manifestar-se el proper 14 d'agost en defensa dels preus del raïm
06 ago 2004
terra_vitium.jpg
Unió de Pagesos ha convocat els viticultors catalans a manifestar-se a Vilafranca el proper dissabte 14 dâagost en defensa del sector del vi i la vinya. Els lemes dâaquesta acció de protesta demanen un preu digne del raïm i el vi, a més de la preservació del territori.

Després dâhaver abandonat la Taula del Raïm Negre i haver mostrat la seva decepció per la manca de propostes dels elaboradors en la Taula Interprofessional del Vi Blanc i el Cava, Unió de Pagesos ha optat per portar les seves reivindicacions al carrer i convocar una manifestació que tindrà com a marc la capital de lâAlt Penedès.

El sector, però, no sâatura, i aquesta setmana expliquem que la DO Penedès ha acordat no autoritzar lâús de most concentrat, a més de reforçar els controls sobre la verema. A partir dâara, lâactivació del dispositiu informàtic que controla el saldo de quilos de raïm que li queda a cada viticultor, especificat per varietats i explotacions, serà instantani.

<b>Un estudi del nord-americà Richard Forman confirma la necessitat de preservar el paisatge vitivinícola del Penedès.</b>

El cavista sadurninenc Jaume Gramona acaba de rellevar Pere Guilera com a president de Terra Vitium, lâassociació que va promoure lâEstudi del Paisatge Vitivinícola de lâAlt Penedès en col·laboració amb la Generalitat i el Consell Comarcal. En aquesta nova etapa, Terra Vitium vol ser un actor important en la redacció del Pla Director de lâAlt Penedès i, en general, en els temes de preservació del territori.

Durant el mandat de Pere Guilera, Terra Vitium (TV) ha assolit alguns dels seus objectius principals malgrat no ser una associació molt coneguda a la comarca. El propi Guilera recorda sobretot la creació de la comissió mixta que va encarregar la redacció de lâEstudi del Paisatge Vitivinícola de lâAlt Penedès i que estava integrada per tres departaments de la Generalitat -Política Territorial, Agricultura i Medi Ambient-, Terra Vitium i el CCAP. âNo va ser fàcil avançar perquè els ajuntaments més aviat han estat en contra, ja se sap que a la gent que mana no els agraden les crítiquesâ?. Per a Guilera és molt important que aquest estudi sâhagi fet des del territori, i valora molt positivament que les seves conclusiones coincideixin amb les dâun estudi promogut des de Barcelona sobre la regió metropolitana. âEs tracta dâun treball fet per Richard Forman, un expert nord-americà en temes dâecologia, que ve a corroborar el que diu lâEstudi del Paisatgeâ?. Pere Guilera comenta ques lâestudi de Forman afirma que les principals zones de polígons industrials del Penedès, com ara la que hi ha a lâeix Olèrdola-Vilafranca-els Monjos, sâha de segellar. âTambé aposta, i amb això és absolutament radical, per dinamitar totes les urbanitzacions periurbanes que no tinguin a veure amb lâactivitat vitivinícolaâ?. Lâexpresident de Terra Vitium afegeix que a Mosaic territorial per a la regió metropolitana de Barcelona, Richard Forman es mostra partidari de preservar les àrees de vi, del Penedès i de Calaf. âAfirma que seria molt negatiu socialment malmetre la zona de vinya ubicada entre dos grans nuclis de població com Barcelona i Tarragonaâ?. Publicat per Gustavo Gili, lâestudi de Forman divideix la regió metropolitana en 16 sectors, entre els quals hi ha el Foix-Penedès i el Garraf-Ordal. En opinió de Guilera, Terra Vitium ha de ser un actor principal en la redacció del Pla Director de lâAlt Penedès, un tema que previsiblement es posarà en marxa la primera quinzena de setembre: âHa de ser així perquè, entre altres coses, no podem deixar la planificació només en mans dels políticsâ?. Pere Guilera es mostra queixós de la poca receptivitat que els ajuntaments han donat a lâEstudi del Paisatge. âAixò sâha dâacabar, i és prioritari començar a coordinar les actuacions dels ajuntaments, el CCAP i el Consell dâAlcaldesâ?. En aquest sentit, lâexpresident de TV creu que el CCAP hauria de fer una jornada amb alcaldes i regidors en la qual els redactors de lâEstudi del Paisatge expliquessin els guanys que en el futur pot suposar per a la comarca mantenir el seu caràcter vitivinícola. Segons Guilera, també és important que la Generalitat adopti mesures transitòries per evitar que els ajuntaments facin accions irreversibles.

<b>Nou president.</b>

El passat 21 de juliol, en el decurs dâuna assemblea general extraordinària, es va acordar per unanimitat nomenar Jaume Gramona com a nou president de Terra Vitium en substitució de Pere Guilera, la persona que havia encapçalat lâassociació des de la seva fundació el 1997. Gramona valora molt la feina feta per Guilera i considera un repte important mantenir lâentusiasme que sempre ha caracteritzat la tasca de lâexpresident. âVull que Terra Vitium sigui una associació activa i dinàmicaâ?. En lâactualitat, VT està integrada per les dues patronals del sector, Institut del Cava i UVIPE, i dos dels sindicats que agrupen el col·lectiu de viticultors, Unió de Pagesos i JARC. âTambé hi ha contactes amb lâAssociació de Viticultors i esperem que ben aviat sâincorporin a Terra Vitiumâ?. Per la seva banda, Guilera diu que confia plenament en el seu substitut perquè és un cavista i viticultor que ha practicat sempre amb lâexemple a Caves Gramona. âI a més té al seu favor el factor de la joventutâ?, fa notar Pere Guilera. En canvi, lâexpresident no sâestà de remarcar que els treballadors del sector del cava tenen uns bons sous i que ara lâobjectiu hauria de ser poder oferir als viticultors un bon preu per al raïm. En nom dâUnió de Pagesos, Josep Marrugat remarca la importància de preservar les vinyes i el territori. âMés enllà de les diferències que es detecten a la Taula Interporfessional, no hem de perdre de vista que la pèrdua de la capacitat productiva de la terra és irreversibleâ?. Marrugat afegeix que només amb una estabilitat territorial hi ha explotacions econòmicament rendibles.
Re: [cupvila] La crisi de la base de l’AVE genera una forta escalada de tensió entre govern i oposició.
07 ago 2004
k os den por culo k ni dios lle vuestras mentiras nazis k os jodan a vosotros a los nazis del pp de la uce i toda esa mierda
Sindicat