|
|
|
Transgenics, cara i creu?
|
|
|
per INDP |
29 jul 2004
|
|
|
Amb el tema dels transgenics em sorgeix una pregunta, la oposició k s'hi fa es mes k raonable desde dos punts d vista: Economic (les patents son en mans d multinacionals k nomes volen treure mes profit i guanyar mes diners, peti qui peti, i només evidentment posa a disposició d la gent k pugui pagar (paisos) els avenços cientifics), Ecologic, ningú pot preveure el k pasaria en cas d que els camps cultivats amb transgenics envaeixin la resta d camps i conreus (tot i k s¡evitaria fent plantes esterils, el k tb ajudaria en l'aspecte economic a les empreses, ja k ningú podria criar les seves plantes)
Però un cop vist això em surgeix una pregunta, tant dolents son els transgènics?
A vegades sembla k ens oposem a tot pq si i punt.
En el cas k els transgenics fossin d titularitat publica, es a dir k totom en pogués disposar sense haver d pagar cantitats desorbitades a cap empresa privada, o digueune com vulgueu, k estiguesis a disposició d totom com els cultius normals, Ajudaria a paliar la fam en molts paisos.
Per tant pq no lluitar per uns transgenics lliures? a l'abast d totom i sobretot dels paisos pobres?
Si no es per akest motiu no hi vei cap altre problema, els avenços cientifics els hem d'aprofitar, pero tots i no 4 empreses.
Algú d'akestes campanyes contra els transgenics, si pogués explicar millor el pq de la lluita seria molt d'agrair. |
This work is in the public domain |
|
Re: Transgenics, cara i creu?
|
per CEPC
cepc ARROBA cordinadora.net |
30 jul 2004
|
PER UNA UNIVERSITAT LLIURE DE TRANSGÈNICS
El passat 3 de juliol, la Plataforma Transgènics Fora (PTF) va realitzar una sega d’un camp experimental a la localitat de Gimenells (el Segrià ). El camp segat forma part del projecte Sustain cofinançat per la Unió Europea i en el que hi participen l’Institut de Recerca de Tecnologies Agroalimentà ries (IRTA), ens autònom del Departament d’Agricultura, aixà com la Universitat de Barcelona. Des d’aquestes institucions s’ha menyspreat els col·lectius ciutadans que s’oposen als organismes modificats genèticament (segons la Unió Europea, un 70% de la població del continent) i s’ha afirmat que l’experiment de Gimenells pretenia millorar la captació de nitrogen en els conreus i esdevé un paradigma de sostenibilitat.
§ Considerant que després d’una dècada d’investigació en organismes modificats genèticament (OMG) a l’agricultura s’han detectat greus afectacions al medi ambient i a la salut humana.
§ Tenint en compte que les conseqüències dels OMG són la contaminació de conreus convencionals i ecològics, la recombinació gènica en intestins i estòmacs humans augmentant d’aquesta manera la resistència als antibiòtics aixà com el risc de transferència horitzontal que generi nous virus i malalties.
§ Valorant que els experiments realitzats per investigadors independents no permeten afirmar que hagin augmentat els rendiments i s’hagi reduït l’ús de plaguicides, en canvi s’ha produït desastres econòmics en comunitats agrÃcoles d’arreu del món.
§ Considerant que per avançar en la sostenibilitat no és necessari insertar gens de mongeta en varietats de blat de moro, sinó que existeixen tècniques tradicionals en el nostre paÃs amb la mateixa funció.
§ No considerant adequat la malversació de fons públics en un context de desmantellament de les universitats dels Països Catalans en el desenvolupament de tècniques que després serviran per lucrar a les grans transnacionals agroquÃmiques.
§ Assenyalant que el model d’agricultura que es potencia finançant aquest tipus de projectes no suposa avançar cap a la sostenibilitat que tan les universitats com les administracions del nostre paÃs afirmen defensar.
Per tots aquests motius suara esmentats exigim que la Universitat de Barcelona es posicioni al respecte i conjuntament amb la resta d’universitats dels Països Catalans deixi de desenvolupar aquests projectes insostenibles econòmicament, social i ambiental.
PER UNA UNIVERSITAT LLIURE DE TRANSGÈNICS.
PER UNS PA�SOS CATALANS LLIURES DE TRANSGÈNICS.
Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC)
cepc ARROBA coordinadora.net |
|
Re: Transgenics, cara i creu?
|
|
per soez |
30 jul 2004
|
La enginyieria genètica s'inscriu dins les noves tecnologies de dominació mitjantçant les quals el poder tracta de perpetuar l'ordre social, polític i econòmic establert. Només cal donar un cop d'ull a les seves aplicacions (control social, militar,...). La I.G. representa també l'intent tecnocapitalista de merantilitzar i sotmetre (alterar) definitivament la pròpia vida, els seus processos, mecanismes i funcions. Per altra banda, els transgènics són un exemple paradigmàtic de fins a quin nivell d'absurditat ens ha dut la fe cega en la ciència, la tecnologia i el progrés. Efectivament, davant l'alarmant crisis ecològica i antropològica a la que s'enfronta la humanitat la fe en la ciència se'ns presenta com la nova promesa de salvació, de vida eterna. Se'ns diu que el desenvolupament científic i tecnològic tot ho arreglarà. Com pot ser, però, que el mateix paradigma científic utilitarista i reductor que ens ha guiat fins a l'actual crisis se'ns vulgui vendre ara com la solució a ella???
Com pot ser que ens seguim empassant la literatura cínica i fantàstica que les multinacionals i les institucions s'inventen per a alienar-nos?? La veritat és que em flipa que encara hi hagi gent que es cregui això de que els transgènics podrien servir per lluitar contra la fam al món... Encara no t'ha explicat ningú que el problema de la fam no es deu a la manca de producció (actualment es produeixen aliments per alimentar una vegada i miyja la població mundial) si no a la seva desigual distribució i a les dificultats que tenen els camperols per accedir a la terra, a l'aigua, i en generl, als recursos productius???... dificultats creades per les polítiques neocolonialistes dels païssos "rics"; per l'expoli i la dominació a la que tenen sotmesos per la força als païssos de la periferia??? A més a més, això de que serviran per aumentar la producció també és totalment fals: els conreus transgènics estan fallant estrepitosament arreu del món perquè la enginyiería genètica és una "mala ciència": es basa en una concepció de la vida i de la genètica (determinisme genètic,...)que ha estat molt questionada dins l'àmbit científic des de fa anys; en unes hipotesis que després de 50 anys s'ha vist que no s'aguanten per enlloc i en unes tècniques que tenen més a veure amb un joc d'atzar que amb la suposada exactitud científica.
Per últim, rebutjem els transgènics aplicats a l'agricultura perquè són l'última proposta del model agrícola industrial. Un model productiu que ha suposat en els seus 60 anys d'aplicació gravíssimes conseqüències ecològiques (pèrdua de sòl agrícola, de fertilitat, de diversitat agrícola, contaminació de les aigües, l'atmosfera i els sòls, etc.), econòmiques, socioculturals i sanitàries. Un model que ara, amb la seva versió transgènica promet més dependència del mercat, dels subsidis i de les multinacionals als agricultors i més degradació ambiental al planeta.
No podem oblidar tampoc la contaminació genètica la qual és inherent als conreus transgènics i radicalment diferetn de la resta de contaminacions que haguem conegut/provocat mai abans ja que no té tendència a disipar-se en el temps i l'espai si no que és irreversible i té tendència a augmentar exponencialment. Cal recordar tamé que els efectes que a mig i llarg termini tindrà l'alliberement al medi de plantes transgènics són tan imprevisibles com els efectes que tindran per a la salut els aliments transgènics que sense saber-ho fa anys que jalem...
Els transgènics, doncs, no serviran en cap cas ni en cap escenari de ciència ficció (insitucions responsables que mirin realment pel bé comú, etc..) per paliar la fam al món ni per a cap altra xorrada altruista que se us pugui acudir. La seva aplicació agrícola ha estat desenvolupada per les multinacionals agroquímiques i farmacèutiques per tal d'aconseguir el control monopolístic sobre el sector agroalimentari, un dels més pròspers i importants dins les economies dels estats capitalistes contemporànis.
En definitiva, que estem molt més perdudes del que em pensava si ens creiem això de que els dolents de la peli són només les multinacionals. Cal que acabem amb l'ordre social, econòmic i polític que fa possibles i necessàries aberracions com la enginyeria genètica. I cal que continuem construint alternatives autogestionaries i cooperatives de producció i consum agroecològic com a eina útil i vàlida de profunda transformació social.
Per un món lliure de transgènics;
Plataforma Transgènics Fora!
+ info a www.moviments.net/trasgè;nics
www.moviments.net/pimientoverde;
imc biotech; biodiversidadla, TyL (tierra i libertad), etc... |
|
Re: Transgenics, cara i creu?
|
|
per eso eso |
30 jul 2004
|
|
fora la Plataforma Transgènics! |
