Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Desembre»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
            01
02 03 04 05 06 07 08
09 10 11 12 13 14 15
16 17 18 19 20 21 22
23 24 25 26 27 28 29
30 31          

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* %sArticle
Notícies :: altres temes
camarada Antonio Gades presente
23 jul 2004
COMUNICADO DEL C.E. DEL PCPE



âLa vida para todos viene y va, lo que queda después es la obra, lo que queda es la satisfacción de no haber traicionado, de no haberse corrompido, de haber sido consecuente hasta el último día; este es el caso del compañero Antonio Gadesâ?

Felipe Pérez Roque (05.06.2.004)



Sin ruido, como su velero surcando las olas hacia la Itaca revolucionaria, se nos ha ido el camarada Antonio Gades. Un comunista de 67 años, 68 según él porque siendo esperma era ya comunista, que nos deja un impresionante legado de compromiso con su clase y con la revolución que acabará con la explotación del hombre por el hombre.



Antonio nace en 1.937, de familia obrera, padece en primera persona el hambre y la represión del fascismo; trabaja desde niño y va creciendo en sus convicciones comunistas.



Esfuerzo y sacrificio permitieron, junto a unas dotes artísticas naturales extraordinarias, que un obrero llegara a los más altos reconocimientos y a la cima del éxito. Jamás le deslumbraron los oropeles de a fama y utilizó su prestigio para elevar el arte a su más alto significado: cuando se convierte en una herramienta capaz de ayudar a transformar la sociedad. Con su quehacer demostró, parafraseando a Gabriel Celaya, que cualquier expresión artística no es un lujo cultural y que es necesario tomar partido, partido hasta mancharse.



A los y las comunistas del Partido Comunista de los Pueblos de España, la muerte del camarada Antonio nos deja un hueco que se desborda con su recuerdo; él es parte inseparable de nuestro Partido. En todo momento, más en los difíciles, siempre contamos con su apoyo al Partido y su natural reafirmación en el marxismo â leninismo y en el internacionalismo proletario.



Su recuerdo nos salpicará en Elda, Cádiz, Madrid, la Habana, Altea, Calp, Las Palmas... lugares en los que nos será imposible estar sin evocar la imagen de este soldado de la revolución.



Lamentamos que su ultimo viaje a la Cuba socialista no haya sido lo largo que Kavafis deseaba que fuera el viaje a Itaca, pero en la lucha de clases y en la batalla por el socialismo, los y las comunistas siempre contaremos con la presencia de Antonio Gades.



âPor eso nada acaba,

Y queda la existencia repartida

Cuando cansado el cuerpo de la vida,

Piensa la fin en dormir, se dobla y cavaâ?

José Martí



Madrid 20 de Julio de 2.004.

COMITÃ EJECUTIVO DEL PARTIDO COMUNISTA

DE LOS PUEBLOS DE ESPAÃA

This work is in the public domain

Comentaris

Re: hermosa loa a Antonio Gades...
24 jul 2004
Hermosa loa a Antonio Gades..., pero para socavar un poquito mi ignorancia y antes de colocarlo en el panteon de los ilustres revolucionarios, me gustaría conocer un poco mejor su trayectoria de lucha, sus batallas, sus triunfos y derrotas, caídas y puestas en pie...

Un agradecimiento y que la tierra le sea leve a Antonio
Re: camarada Antonio Gades presente
24 jul 2004
Lo de que "la tierra le sea leve" te lo has copiado de Pío Moa al referirse a Vazquez Montalván, ¿no?
Re: camarada Antonio Gades presente
24 jul 2004
Davant la mort d'Antonio Gades





El PSAN manifesta públicament el seu dol per la mort de l'artista revolucionari català Antonio Gades, i en aquest comiat li ret l'homenatge que es mereix pel seu comnpromís militant amb la classe treballadora i amb els drets de tots els pobles del món, començant pel seu, el poble català, hagut compte que ell era d'Elda, a la vora del Vinalopó, on públicament va participar en un memorable míting independentista, l'any 1979, en companyia de Maria Conca, Antoni Miró i Carles Llorca. Ell se'n deia "català d'Elda", a la manera de Ramon Llull o Joan Fuster, i nosaltres el tindrem sempre, per això i per molt més, en la memòria.

"(...). Menys excusa tindria, encara romandre, silenciosos davant d'agressions situades específicament dintre del camp de la cultura, com ha estat, per exemple, la destitució d'Antoni Gades com a director del ballet oficial de l'estat espanyol. En aquest cas hi ha hagut excessius silencis juntament amb denúncies interessades parcials, perquè Antoni Gades no ha estat depurat sols "por rojo" sinó per alguna cosa més : s'oblida, i s'amaga, que Gades va participar amb el PSAN en la campanya electoral del 1979, que a l'Havana es va declarar "català d'Elda" i que, a Caracas, va dir entre altres coses que ETA era i és l'exèrcit del poble basc. (...)"
Josep Guia, "Sobre la lluita dels intel·lectuals, professionals i artistes", LLUITA núm. 10, segona època (agost de 1980)


Amb tot el meu respecte, per Antonio Gades
Editorial del diari electrònic VilaWeb 21/07/2004

Un dels pactes tàcits de la transició ha consistit a silenciar o marginar aquells qui, simplement, mai no han cregut que l'eixida pactada i dòcil del franquisme fóra la millor de les solucions possibles. Antonio Gades era un d'aquests. I ho va ser fins ahir. Per això hi ha qui l'ha presentat, aquestes darreres hores, com un extremista extravagant. Com una raresa. Com un romàntic. Ãs una manera de fer caricatura, un darrer intent d'assimilar un revolucionari, un home que sempre va saber d'on era i d'on venia. Un home, a més, que sempre va donar suport a l'independentisme, fins i tot encapçalant, en una ocasió, la candidatura alacantina del BEAN. Lamente molt de no poder coincidir amb alguna de les seues certeses. M'agradaria creure, per exemple, que Cuba continua essent una revolució. Però no puc. I és precisament des de la discrepància que em lleve el barret davant un home que va creure en la seua dignitat i en la de tothom. D'un home que va fer mans i mànigues per ser feliç i ajudar-nos, a tots, a ser-ho.
D'Antonio Gades vull remarcar l'actitud vital, l'honradesa i la rebel·lia. I ho vull fer avui per retre-li un homenatge, que de passada abrace tots els extravagants enfosats per la ridícula transició que no sabérem fer millor. Començant, potser, pel seu estimat amic Ovidi Montllor.
Antonio Gades, crec que el vaig veure una vegada i prou. A l'esplèndid Mas Sopalmo d'Alcoi, refugi i quarter general d'Antoni Miró. Era de nit, en un sopar d'una colla de gent, entre la qual, boirosament, em sembla recordar que hi havia en Pep Guia i no sé si en Gonçal Castelló també. Després, no hi he tingut cap més tracte, però aquella nit em va impressionar. Jo tenia el clixé imbècil contra el ballador flamenc i vaig trobar un home intens. Des d'aleshores les poques voltes que he vist alguna informació sobre seu, alguna entrevista, les he llegides delerosament. I he constatat que continuava al mateix lloc.
Hi ha qui diu que això és manca de capacitat d'adaptació. Però no diuen que adaptar-se significa, per exemple, acceptar que notables franquistes com Fraga Iribarne o Martín Villa continuen manant. Hi ha qui es pensa que s'equivoca no veient com ha canviat el món. I n'hi ha que consideren, amb la mateixa lògica implacable, que el mur de Palestina ja no significa res ni és comparable al de Berlín o que la invasió de l'Irac és justificada. Hi ha qui es creu que se n'han de tenir ganes, d'obligar-se a ser tan coherent en tot, quan, la vida, la presenten tan fàcil i senzilla. I molts obliden, precisament, que l'home coherent ho és, primer de tot, amb si mateix. Com va demostrar Antonio Gades.
Vicent Partal
Director de Vilaweb





comentaris a notícia externa
Ordre: 1
Autor: desconegut e-correu: Data: 0:57 23-07-04
La SGAE se suma al dolor por la muerte de Antonio Gades, su socio 35.015


Los órganos directivos de la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) se han puesto en contacto con los familiares del insigne bailador Antonio Gades para testimoniar el dolor por su fallecimiento. Gades figuraba como socio de la entidad con el número de inscripción 35.015.

Antonio Gades se había dado de alta en la SGAE, en la categoría de coreógrafo, el 29 de septiembre de 1981. Se registró con su nombre civil Antonio Esteve Ródena.

El autor alicantino, que habría cumplido 67 años el próximo 16 de noviembre, registró más de 50 coreografías en los anales de la Sociedad; entre ellas, Carmen, Fuenteovejuna, Crónica del suceso de bodas de sangre, El amor brujo, Como el agua o Concierto andaluz.

Madrid, a 20 de julio de 2004





Ordre: 2
Autor: desconegut e-correu: Data: 0:57 23-07-04
:: ERC lamenta la pèrdua dâAntonio Gades, a qui qualifica dâexemple dâintegritat i fidelitat als principis de lâesquerra

El diputat al Congrés i president dâERPV, Agustí Cerdà, ha volgut avui lamentar la pèrdua del bailaor Antonio Gades a qui ha definit com un exemple dâinterculturalitat i de consicència nacional i de classe.

Cerdà ha volgut recordat la trajectòria política de Gades que va encapçalar les llistes del Bloc dâEsquerra dâAlliberament Nacional (BEAN), per Castelló a les eleccions Estatals de 1979 i lâha considerat com un ârevolucionari autènticâ?, fidel tota una vida a les seves idees.

També ha denunciat que el seu gran llegat artístic ha estat menystingut precisament pel seu tarannà insubmís i crític amb el poder establert. Pel diputat al Congrés, el llegat de Gades és avui un clar exemple de la convivència intercultural que sempre han representat els Països Catalans. [22/jul]
Re: camarada Antonio Gades presente
25 jul 2004
Es cert, Antonio Gades a més d'un dels millors coreògrafs i bailaores que hi ha hagut mai de flamenco era un independentista d'esquerra.
Re: camarada Antonio Gades presente
25 jul 2004
Aixó mateix, era alacantí i independentista d'esquerra. Es una dada interessant, curiòs que a molts mitjans de comunicació on s'han fet homenatges a la seva obra i vida no s'ha esmentat.
Re: camarada Antonio Gades presente
26 jul 2004
O sea que por ser independentista de izquierdas ya lo admitis en vuestro grupo . Es un ejemplo más de como los nacionalistas están ahi pagados por las clases dominantes para cargarse el movimiento revolucionario de la clase obrera. Los derechos de los obreros no tienen banderas. Antonio Gades era un hombre excepcional y cosmopolita y un genio en su arte, no entendía de nacionalidades fascistas. Las culturas y las lenguas son del pueblo, no de la burguesía.
Re: camarada Antonio Gades presente
26 jul 2004
No kontraforum Antonio Gades per sort no pensava com tu, era un internacionalista que havia defensat sempre que la mateixa llibertat que volia per tots els pobles, també la volia pel seu, i admetia els països catalans en ser nascut a Elda i en encapçalar la llista del BEAN. Dius "no entendia de nacionalidades fascistas", precissament per això creia en els pobles, no com tu que vols convertir en feixisme qualsevol lluita legítima d'autodeterminació i llibertat per als pobles. Tu amb els teus arguments si que dones raons perque continui preponderant el nacionalisme espanyol de sempre, però aquest clar no us preocupa a alguns, perque és el vostre.

Company Gades, fins a la victòria sempre.

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more