Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : corrupció i poder : laboral
Ofensiva dels grans empresaris contra els botiguers catalans
23 jul 2004
El BBVA i els seus interessos en les grans superfícies comercials
Barcelona, 20 juliol 2004. El Círculo de Empresarios, una associació patronal amb seu a Madrid que representa 181 empreses de tot lâEstat, de les quals només 54 són petites o mitjanes (de menys de 250 treballadors) ha decidit fer costat al BBVA (vegeu el text de sota) i amb menys dâuna setmana de diferència ha publicat també el seu informe contrari a âles actuals normes i pràctiques restrictivesâ? referents a grans superfícies comercials que intenta promoure el nou Govern de Madrid i que des de fa anys ha promogut també, amb timidesa i de manera subsidiària (no en té les competències plenes), la Generalitat de Catalunya.

El nou informe âespontaniâ? del Círculo de Empresarios, titulat "La distribución comercial ante los cambios sociales", ha estat elaborat per lâanomenat Comité de Política Económica, presidit per Fernando Eguidazu Palacios, director general de la mútua Fraternidad-Muprespa, una mútua molt vinculada a empreses públiques o recentment privatitzades. El president del Círculo de Empresarios és Claudio Boada, que va ser president de lâInstituto Nacional de Industria (INI) durant la dictadura del general Franco. Boada és també actualment el president de la financera Lehman Brothers España, que acaba de signar un contracte suculent amb el BBVA, dâacord amb aquesta notícia de fa uns dies:

«El BBVA ha alcanzado un acuerdo con el banco de inversión Lehman Brothers para que éste coloque entre inversores institucionales los 16,2 millones de acciones que recibirá de Crédit Agricole, según informó la entidad española en un comunicado remitido a la Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV).» (Font: Finanzas.com)

El treball del Círculo assegura que les restriccions als grans comerços en realitat âacceleren la davallada del petit comerç tradicional perquè obstaculitzen la seva modernització, la seva especialització, la seva adaptació a formes més competitivesâ?. Els ha faltat afegir: â...i els que no es modernitzen, lògicament, han de plegar, però és pel bé de la col·lectivitat, perquè la majoria dâaquests petits comerços, tot i que estan molt tronats, encara ens fan la competència i cal acabar amb aquesta injustícia, ja que nosaltres tenim molts més clients, etc.â?. Afirma també que lâargument segons el qual les restriccions afavoreixen el manteniment de l'ocupació, âés totalment falsâ? i sobre el fet que els comerciants i els seus treballadors han de tenir dret a un descans dominical recorda que el descans âno té per què ser necessàriament dominical, com no ho és en molts sectorsâ?. Segons l'estudi, i això sí que és veritat, Catalunya, Navarra, el País Basc i les Illes són les més restrictives en la reglamentació dâaquestes grans superfícies comercials.

Justament ahir, el ministre delegat de Comerç del govern francès, Christian Jacob, va contestar aquestes tesis i va avalar la praxi del govern català, explicant que a França la reglamentació de les grans superfícies també preveu, com a Catalunya, âla necessitat d'una doble autorització per obrir establiments de més de 300 metres quadrats, una autorització que dóna una comissió amb representants de l'Estat, de les administracions locals i del sector comercialâ?. Catalunya també coincideix amb França en la limitació d'horaris i dâobertures en dies festius.

El BBVA, a favor dâEl Corte Inglés (i uns silencis còmplices)

Barcelona, 15 juliol 2004. Un informe del BBVA culpa la normativa restrictiva de Catalunya sobre superfícies comercials de l'excés d'inflació. El BBVA, és part interessada en lâassumpte? Ãs un informe professional i imparcial? Llegeixi i reflexioni.

Com ja hem explicat fa dies (vegeu notícia de sota) hi ha oberta a Catalunya una batalla entre les grans superfícies comercials âEl Corte Inglés, Carrefour, Ikea, FNAC, etc., agrupats a la patronal ANGEDâ i els comerciants i botiguers petits i mitjans, que fins ara han gaudit dâuna certa protecció per part de la Generalitat per defensar-se de de les estratègies prepotents dels altres. Lâúltim capítol de la batalla lâha protagonitzat ahir mateix el BBVA, que sâha posat de part dels poderosos amb un informe molt discutible que carrega sobre el proteccionisme dels botiguers la taca de la inflació, que fa de tan mal veure en temps de contenció de despeses, dâequilibris pressupostaris i de reduccions de dèficits.

Tots els diaris, avui mateix, en van plens: âLas restricciones comerciales frenan la competitividad de la economía catalanaâ? (La Vanguardia), âEl BBVA culpa la normativa catalana sobre comerç de l'excés d'inflacióâ? (Avui), âEl BBVA afirma que les traves al comerç produeixen inflacióâ? (El Periódico), âEl BBVA responsabiliza a la protección comercial de la mayor inflaciónâ? (El País), âBBVA culpa a las restricciones comerciales del diferencial de IPCâ? (Expansión).

Doncs bé, enlloc de tota aquesta informació he sabut trobar una dada que em sembla clau: que el BBVA té interessos directes en aquesta qüestió, per les seves relacions comercials almenys amb El Corte Inglés, a través de Telefónica (de la qual el BBVA és accionista de referència) i amb Carrefour (des de lâany 2000, amb lâabsorció de Continente per part de Carrefour, el BBVA té un representant al Consell dâAdministració dâaquesta empresa).

Per tant, un informe del BBVA que es posa a favor de les grans superfícies (que reclamen la llibertat total dâhoraris âobertura els diumengesâ i el final de la moratòria i de les través per a lâobertura de grans superfícies) no és un informe imparcial, ni innocent, ni desinteressat. El que sobta és aquest silenci absolut dels mitjans sobre les vinculacions assenyalades, si no és pel fet que els grans magatzems afectats són any rere any grans anunciants dels mitjans de comunicació.

Un silenci induït per aquesta dependència, però dâalguna manera inconscient? O bé un silenci conscient, volgut i, per tant, còmplice?

[Afegitó del 17 juliol 2004, 12:15 h / La Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) ha criticat durament lâinforme del BBVA, i desafia el banco que redueixi les comissions abusives que cobra en els pagaments fets amb targeta de crèdit (tipus de pagament amb què es fan el 50% de les compres). Segons un comentari anònim publicat a lâAvui, en efecte, podria ser així: âEl principal responsable de la inflació dâorigen comercial, si de cas, són les targetes de crèdit, i molt principalment les del BBVA, per la seva gran concentració a Catalunya, que apliquen comissions del 4,5% al petit comerç, com a sobrecost que cal repercutir i, en canvi, als seus amics de les grans superfícies només els cobren el 0,5%.â?]

This work is in the public domain

Comentaris

pobres boticaris
26 jul 2004
total, un traspaso de farmacia puede andar entre cien o cuatrocientos millones de pesetas de las de antes (ni me molesto en traducir a euros)

sus beneficios no bajan del 30% del precio de venta al publico, en la mayoria de los casos subvencionado por la sanidad publica, que se ve presionada por la mafia farmaceutica cuando quiere bajar los precios via genericos o dispensando las medicinas directamente en hospitales y ambulatorios

los farmaceuticos contratan y subcontratan aplicando la moda neoliiberal de rebajar los sueldos de sus "mancebos"

pero cuando papa neoliberal les toca el culo corren a gritar: "nosaltres som el poble oprimit"

capitalistas de diversa monta: mataros entre vosotros, que asi nos ahorrais un trabajo a la clase trabajadora

(salute)
Re: Ofensiva dels grans empresaris contra els botiguers catalans
13 set 2004
Jo no entenc de lleis, però és una vergonya que el govern permeti que els petits botiguers que han estat l'alegria, la vida dels barris i els carrers, a marxes forçades hagin d'anar tancant els seus establiments, que amb tanta il.lusió i esforç varen crear, ofegats d'impostos i d'una competència desleial de la qual abussen els grossos, ja no nomès amb el tema dels horaris, si més no també amb els preus dels productes, com és possible que un petit botiguer comprant al mateix proveïdor que un de gros, aquest compri més car que al preu que ven el gran magatzem.- A més a més aquests grans tenen crèdit, doncs al comprar a 30-60-90 dies disposen del material i no han de pagar la inversió inicial. Ja em poden contradir que les coses són així. Ara bé contestim una pregunta, què hem de fer els petits?. Gràcies
Sindicat