Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
Dreyfus cavalca per França, Pilar Rahola
23 jul 2004
Admiro la intel·ligència retòrica de Chirac, tan hàbil en el subtil joc dels enganys. Només un autèntic funambulista de la paraula pot aconseguir aquests extraordinaris efectes òptics que amaguen, distorsionen o, directament, transmuten unes realitats per altres. President d'un país bel·licista i directament relacionat amb molts dels conflictes oberts, va fer creure al món que comandava les forces de la pau. Ja sé que tenia a favor la notòria estupidesa d'alguns líders del pacifisme, tan sotmesos a la síndrome Pavlov que babegen així que perceben algun símptoma antiamericà. Però, tot i així, i amb la pesada càrrega de la seva pròpia biografia a Algèria -moltes vides ha viscut el premier...-, la transmutació resultava tot un miracle. En el mateix viatge, va ser el primer acusador mundial de la perfídia ianqui de la "guerra per petroli", de manera que el monopoli francès del petroli iraquià, que durant anys havia alegrat les arques de la República, desapareixen per art de Houdini. I, òbviament, ningú no es preguntava si els favors petrolífers iraquians a França tenien alguna petita relació amb l'ajudeta militar que la notòria democràcia de Saddam havia rebut de l'amic francès. Cosa la qual ningú no va considerar la versió gavatxa del "guerra per petroli" que va recórrer les gargamelles i els crits de tota l'Europa de pancarta.

En un dels seus darrers jocs d'il·lusió, fins i tot ha fet creure a un ingenu Zapatero que la "bona Europa" és la liderada per França, padre padrone tutelador de l'Espanya recuperada. Com si França hagués fet mai gaires favors al seu veí del sud! I ara ha arribat el darrer cop d'efecte: França és un país sensible a la qüestió jueva en general i a l'antisemitisme en particular. Per aquest motiu, davant la crida de Sharon als jueus francesos per tal que emigrin, ha reaccionat amb la duresa que tan alta provocació mereixia. "França antijueva? On s'és vist una barbaritat com aquesta!" I així, amb la solidesa que dóna guanyar la batalla de les aparences, Chirac passa per ser pacifista, solidari, proespanyol i fins i tot projueu, i les moltes culpes de la República es dilueixen en el magma d'una imatge perfectamente estudiada i encara més ben difosa. Com era allò de la dona del Cèsar, que podia ser puta, però no podia semblar-ho?

Si em pregunten per la crida de Sharon, els diré que se la podia estalviar, sobretot perquè pot semblar més un acte de provocació que no pas de preocupació. Però el vell llop israelià, que és llest com la llima -i si Europa no estigués tan entretinguda criminalitzant-lo, ja ho hauria descobert-, ha llançat la fletxa al punt central de la diana, i els efectes poden ser complicats per a la diplomàcia, però força útils per a la política. Amb una sola frase, Sharon ha aconseguit situar en el mapa el nucli del problema: existeix un nou antisemitisme europeu creixent i violent; França és el niu central on es cova l'ou de la serp (ben acompanyada d'Espanya i Bèlgica); i la permanent demonització d'Israel no és aliena al fenomen. Al contrari, ara com ara, la distorsió periodística sobre el Pròxim Orient (la substitució de la informació per la propaganda, és l'esport majoritari del periodisme europeu), la culpabilització d'Israel, l'enaltiment d'un líder corrupte i violent anomenat Arafat, i la minimització del terrorisme palestí, són a la base del nou antisemitisme. Un antisemitisme que, per molt que el negui França, ha ocasionat centenars d'actes violents al seu territori.

Entenc que Chirac s'ofengui, sobretot perquè deu sentir-se equiparat amb la França de Vichy, quan li arriben aquestes acusacions. Vol dir que no ho ha entès o no ho ha volgut entendre. Sens dubte França té un pesat llast històric, per molt que ha fet oblidar al món que van existir el col·laboracionisme francès i que varen enviar milers de jueus francesos a la mort. Talment Àustria, que ha fet creure que tot el país era la Família Trapp, també França ens ha venut que tot era resistència: la seva és una bona mala memòria... Res d'estrany en el país més antiamericà del món, malgrat tenir enterrats, a la seva terra, més de 65.000 americans que moriren per salvar-los. Però l'acusació de Sharon, i l'acusació de l'ADL americana, preocupada per l'onada antisemita a Europa, i la del mateix Parlament Europeu a través de l'informe presentat a Estrasburg, i l'acusació de molts dels que fa temps que alertem sobre l'amenaça, no es dirigeix contra una Europa o una França feixista, sinó contra una Europa liberal però antisemita, que no és la mateixa cosa. Més semblant, doncs, a la França de Dreyfus, que no pas a la França de Vichy. En un intel·ligent article al Jerusalem Post, Emanuelle Ottolenghi deia el següent: "L'antisemitisme d'Església oferia als jueus una sortida: la conversió. L'antisemitisme liberal oferia als jueus una sortida: l'assimilació. I l'actual onada d'antisemitisme relacionat amb Israel, també ofereix als jueus una sortida: l'antisionisme". És a dir, la dualitat poble jueu - Estat d'Israel, no només no és considerada una simbiosi necessària, històricament inapel·lable i justa, sinó que és demonitzada per la intel·ligència, contaminada amb tota mena d'acusacions demolidores i convertida en exemple de culpa jueva.

El problema de França és aquest: el clima Dreyfus que cavalca en tantes aules universitàries, en tants cenacles reputats, en tantes redaccions de diaris. Certament retroalimentat per l'odi judeofòbic (aquest de base totalitària) que recorre els barris àrabs, però articulat al si de la societat benpensant, il·lustrada i notable. És un antisemitisme de saló, progressista, políticament correcte i desinhibit i que, fins i tot, actua contra l'antisemitisme feixista, però n'alimenta un altre. Per molt que Chirac es faci l'ofès, la responsabilitat de França en la demonització d'Israel és tan aclaparadora com ho fou aquella famosa vergonya històrica. ¿Recorden els 50 Mirage II prepagats per Israel que França va negar i va entregar a Líbia, en plena guerra del 67? Algunes actituds vénen de lluny...

L'esperit de Vichy està enterrat i ja no recorre Europa. Però l'esperit que va condemnar Dreyfus no només està vigent, sinó enfortit. I alhora, desgraciadament, entre els intel·lectuals francesos no hi batega l'esperit d'Émile Zola. Així que, senyor Chirac, no es faci l'ofès que a tots no ens enganya...
Publicat a l'Avui 22/07/2004
http://www.pilarrahola.com/

P.S./ Una nova mostra de la democracia a la Autoritat Palestina y de com "eduquen" els seus adolescents la tenim en aquesta noticia:

Un adolecente palestino que se opuso junto a su familia a que terroristas disparen desde su casa Kassams, fue asesinado.
http://www.elreloj.com/article.php?id=5827

A aquest nen díscol li han aplicat una terapia educativa terrorista , vull dir radical, perdó

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Dreyfus cavalca per França, Pilar Rahola
23 jul 2004
A aquesta maruja de convergencia l'haurien d'assessorar, com a minim, per no fer el ridicul.
No et van pagar prou bé els de Convergencia per intentar rebentar a ERC des de dins? Doncs al teu amiguet Colom es veu que si. Sembla que els nazis del Mossad si que et paguen bé. Almenys per drapets i vestidets i sabatetes fashion i perruqueries i makillatges en tindras prou, no crec que deestabilitzis els pressupostos del terrorisme sionista.
Segueix així que ja veus el predicament i la força de convicció que tens jajajajajaja! Es proporcional al presigi acumulat per la teva intrigant carrera politica, de "topo barato" de conveniencia.
Re: Dreyfus cavalca per França, Pilar Rahola
23 jul 2004
la reina dels cada dia més famosos trolls o com els hi digueu els entesos.

No hi ha cap manera per que no pugui anar deixant els maons del seu mur en aquesta pàgina??
Falten més veus de prestigi com la pilareta
23 jul 2004
sortiran els dinios, tamaras, granshermanos i demés faràndula "intel.lectual" ecspanyola del nivell de la Rahola a recollir signatures a favor dels assassinats i violacions dels Drts Humans d'Israel i pel mur de l'apartheid?
Re: Dreyfus cavalca per França, Pilar Rahola
23 jul 2004
poden anar-hi tots a alçar la poteta i pixar-s'hi , els activistes ho podran fotografiar i així als palestins els quedarà la tanca i la farum de pixum que hi deixaran tots plegats. Visca Palestina lliure de pixaners
Re: Dreyfus cavalca per França, Pilar Rahola
23 jul 2004
Algú que tingui memòria i estigui documentat ens podria explicar les "aventures" d'aquesta senyora a ERC i al PI? I ens podria explicar de què viu ara? Quina feina o negoci se suposa que té?
Re: Dreyfus cavalca per França, Pilar Rahola
23 jul 2004
La Rahola viu de la pasta que li paguen per formar part del lobby sionista a Catalunya. Fins i tot forma part d'una comissió o comitè que vol per als jueus el call de Barcelona.
Quin fàstic de tia!
Re: Dreyfus cavalca per França, Pilar Rahola
23 jul 2004
Algú es dedica desde fa temps a penjar marranades com aquesta. No hi ha cap manera de treure-ho d'aquí? Cada notícia nova en treu una de la llista. Fora!
Re: Dreyfus cavalca per França, Pilar Rahola
28 jul 2004
Aquest forum cada vegada fa mes fastic. Nomes sabeu insultar.
Com sempre, ni un arguments. Com sempre, nomes, vomits. I, com sempre, l'unica cosa intel.ligent es l'article de la Rahola
Sindicat Terrassa