|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
Acta assemblea ACS - 2 de juliol de 2004
|
|
per Assemblea de comunicació social
Correu-e: mitjanspropis ARROBA moviments.net (no verificat!) |
20 jul 2004
|
Assemblea d’avaluació/reflexió sobre:
Quina mena de «tercer sector audiovisual» volem que es garanteixi a la futura Llei de l'Audiovisual catalana?
Casa de la Solidaritat, 2 de juliol, 19,30 h. C/ Vistalegre, 15 baixos (El Raval) |
Acta assemblea ACS - 2 de juliol de 2004
Assemblea d’avaluació/reflexió sobre:
Quina mena de «tercer sector audiovisual» volem que es garanteixi a la futura Llei de l'Audiovisual catalana?
Casa de la Solidaritat, 2 de juliol, 19,30 h. C/ Vistalegre, 15 baixos (El Raval)
Assistents: Fundació Escacc, RAI, Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista, Cayapa, Parrac, A passos, Cooperativa-Espai Llibertari Gregal, Plataforma de
Diagonal-Maresme-Besòs, Ateneu Rosa de Foc, Entrepobles, Distribuïdora Llibertà ria-Xarxa d’Afinitat, EUiA, Consulta Social Europea, CGT, Secció Sindical CGT a TVC, Forces de Pau No-Violentes, Servei Civil Internacional, Infoespai, Observatori del Deute Extern, Teleduca. Educació i Comunicació, Tortuga Roja, Mitjans-Xarxa d’Educadors i Comunicadors, Comunicacció, Comunicant, Quercus, Banda Visual, Limes, Consulta Social, Conservas, Plataforma Aturem la Guerra i Boicot Preventiu.
En total, 45 persones en representació de diferents col·lectius, entitats i realitats que conformen els moviments socials de Barcelona i rodalies. A més, el grup promotor va rebre trucades d’altres associacions i col·lectius interessats però que no podien venir aquest dia.
Ordre del dia:
1.- Breu recorregut per l’ACS. Tasca que s’ha portat a terme. (Més informació: http://www.okupemlesones.org)
2.- Definició del TSA que proposem i demanem que es garanteixi des de l’ACS. (Més informació: http://www.okupemlesones.org)
3.- Procés de negociació. Resultats i situació actual. Reptes a curt i mitjà termini. (Més informació: http://www.okupemlesones.org)
4.- Debat
5.- Estratègies a seguir a partir d’ara:
Difusió dels principis i les lÃnies d’actuació de l’ACS des dels col·lectius a través dels seus butlletins, webs, llistes de correu i altres espais d’informació i comunicació externs i interns.
Celebració de jornades de treball i trobades de reflexió temà tiques, ja sigui a proposta del grup promotor de l’ACS (= coordinació de comissions de treball) o dels mateixos col·lectius que la composen.
Dinamització de la llista de l’ACS per tal que disposem d’un espai de debat i intercanvi d’informació on-line complementari.
Definició de lÃnies d’acció que facin més present la tasca de l’ACS als barris de la ciutat.
Tot seguit apuntem les aportacions que van sorgir en el debat:
Forces de Pau No-Violentes:
Es tracta d’una oportunitat històrica que cal aprofitar per garantir que la comunicació es consideri com un “bé públic� sense cap mena de dubte i es garanteixi com a tal. Fins i tot convindria plantejar-se una estratègia per es contempli tant en el nou Estatut de Catalunya com fins i tot a la nova Constitució espanyola.
Hi ha una forta necessitat de plantejar alternatives al sistema de comunicació actual. I això implica, com a poble, reprendre el protagonisme, organitzar-nos per fer realitat un sector comunicatiu de titularitat compartida i dotar-nos dels nostres propis mitjans audiovisuals, perquè no cal oblidar que la comunicació és un “bé públic� i només des de la base es pot recuperar com a tal.
Secció Sindical CGT a TVC:
Troba que, des del seu punt de vista, encara hi ha una mica de confusió en els objectius de proposar una mitjans audiovisuals en què la gestió correspongui als moviments socials, el dret d’accés “ampliat� que caldria reclamar pel que fa als mitjans públics i la necessitat de democratització de la informació. Creu que és important, a l’hora d’establir aquest nou model de propietat d’un nou sector de mitjans audiovisuals, si s’està pensant en la creació de canals de difusió à mplia o no. No cal oblidar, considera, que els mitjans audiovisuals públics estan regulats per un ens autònom del govern però que és institucional.
Consulta Social:
Considera que, a banda de millorar el sector dels mitjans audiovisuals públic-institucional, no s’ha de deixar de lluitar pel reconeixement d’un tercer sector audiovisual, ja que pot servir per construir un nou sector comunicatiu i depassar les lluites tradicionals d’anar sempre en contra del que està establert.
Davant del problema d’atomització dels moviments socials a la ciutat, proposa que l’ACS s’estructuri en equips de treball (que ja hi són i podrÃem dir que són les comissions!!!) i espais de trobada per tal de treballar propostes i temes concrets.
Pensa que caldria treballar el com es fan els dos mitjans propis dels moviments socials que volem crear com a ACS (la rà dio i la TV) i quins sistemes d’organització de tasques a fer són les més idònies. Cal buscar maneres de funcionar millor que fins ara.
Des dels moviments socials potser ha arribat l’hora de prioritzar temes com ara la comunicació, i això voldria dir implicar-nos tots i totes a estructurar una campanya forta.
Fundació Escacc:
Troba que encara no hi ha prou maduresa –sobretot polÃtica- per abordar una democrà cia més participativa però es mostra optimista i convençut que a la llarga es plantejarà com una necessitat imperiosa. Dins d’aquest context, s’inscriu plenament el canvi de propietat d’alguns mitjans de comunicació audiovisuals que es planteja sota l’epÃgraf del tercer sector. Assegura que anem cap aquà però potser no ara, i sobretot l’estructura polÃtica catalana potser encara no està preparada per fer passos importants en aquesta lÃnia.
Diu que és important anar decidint i definint el model de mitjans audiovisuals que volem. Quin és? Es tracta d’un repte pendent i fonamental que tenim per guanyar la batalla del TSA. Això implica tenir clar quin tipus de mitjans volem construir, que han de ser diferents dels que ja hi ha i també atractius per a la gent. I això implica experimentació i noves idees, que seran necessà ries a l’hora de posar en marxa tant la nova rà dio com la nova tele. Fer-les realitat i construir-les ens donarà més força de cara a la “batallaâ€? jurÃdica per aconseguir el TSA que volem.
Grup promotor ACS i Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista:
Comenta que és necessari tenir presència amb els dos mitjans (la rà dio i la tele) per fer palpable el TSA abans i aixà facilitar-nos el fet de guanyar les “batallesâ€? polÃtiques que calguin.
No es tracta de fer una comunicació més democrà tica dins d’allò que entén el sistema per democrà cia (tant en les versions de dretes com de presumptes esquerres), sinó desenvolupar la democrà cia directa en l’à mbit de la comunicació. Això implica crear uns mitjans audiovisuals (una rà dio i una tele) per tal que la societat civil es "presenti", i no "re-presentar-la". Aquests mitjans són la garantia d’exercir la democrà cia directa informativa i comunicacional.
Creu convenient una separació clara entre els models de mitjans que volem i la lluita polÃtica. Això implica, per assolir el primer punt, reforçar el dia a dia de l’ACS. Quant al segon, potser cal crear un grup de treball que s’ocupi d’aquesta lluita polÃtica, la comissió de negociació.
Consulta Social:
Hem de tenir clar que les institucions no cediran res. Per tant, ens cal garantir un control complet per tal d’impulsar l’establiment d’un TSA, de dalt a baix. Això implica garantir que la propietat i la titularitat siguin nostres, per aconseguir construir els nostres mitjans (rà dio i tele) dins del TSA.
Cal que trobem respostes a les preguntes de com o per a què volem crear una rà dio i una tele. Per tant, caldrà desenvolupar entre tots i totes com es faran aquests dos mitjans i establir uns mecanismes de control que ens satisfacin.
Hem de tenir en compte que necessitarem treballar quins continguts volem i disposar-ne.
Cal anar en compte amb el procés d’adjudicació de la TDT local perquè podria ser que sigui una enganyifa.
EUiA:
Mostra el seu acord amb els plantejaments del TSA. Es tracta no només de garantir estar ben informats sinó també d’informar, i això vol dir tenir capacitat d’emissió. Li sembla bé que es contempli una complementarietat de finançaments en el qual s’hi inclogui la “recuperació� de fons de carà cter públic.
A l’hora de definir quin tipus de gestió volem dels mitjans (la rà dio i la tele) caldrà trobar mecanismes que facin possible la participació del mà xim nombre de moviments socials.
Limes:
Troba que també és molt important haver encetat la “batallaâ€? jurÃdica per tal de garantir el TSA que volem, i aixà evitar entrar en una espiral de desgast.
Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista:
Pensa que cal anar en compte amb només aconseguir el marc legal perquè potser ens pot provocar possibles futures decepcions.
No podem perdre el referent de la nostra tasca d’interpel·lació al poder. Cal combinar el debat en positiu i també la pressió.
Considera primordial treballar sobre els models i les propostes que han d’anar configurant el dia a dia dels dos mitjans, tant la rà dio com la tele. I no només es tracta de tenir en compte els temes de carà cter tècnic sinó també els polÃtics.
Per no dispersar-nos, haurÃem d’agafar el compromÃs d’involucrar-nos. Però el tema està en com fer-ho compatible amb el dia a dia. Potser una bona idea podria ser organitzar trobades més temà tiques en lloc d’assemblees molt genèriques on és difÃcil saber què s’hi pot aportar.
Distribuïdora Llibertà ria-Xarxa d’Afinitat:
Pensa que la primera estratègia hauria de ser aconseguir que es garanteixi el TSA a través del nou marc legal que regularà el sector audiovisual a Catalunya. I després caldria treballar en dues lÃnies: 1) Com s’estructuren la rà dio i la tele que volem? i 2) Establir si estem pensant en uns mitjans que siguin portats a terme per voluntaris o per professionals, i en quina proporció i relació entre ells.
Conservas:
Pregunta perquè s’ha desestimat l’opció d’ocupar freqüències de rà dio i de TV, que entenia era la idea inicial sobre la qual es va estructurar el projecte de mitjans propis de l’ACS. Se li contesta que hi ha sobretot un problema pressupostari, que per ara l’ACS no s’ha pogut dotar dels recursos tècnics necessaris per fer-ho possible tant en tele com en rà dio amb unes mÃnimes garanties de difusió.
Infoespai:
Creu que és important tenir en compte que el llindar de qualitat qui el marcarà . També és important treballar els conceptes per conèixer on volem anar a parar, a banda d’aprofundir en el “curro� més tècnic i les vies de participació real que garantirem amb aquests mitjans.
Cal seguir amb la via de pressió polÃtica i fins i tot judicial.
Li sembla bé obrir un debat amb els professionals dels mitjans per tal que aportin idees.
Banda Visual:
Comenta que ens podria passar informació sobre com funcionen i també com es van anar trobant solucions des de les rà dios comunità ries i les TV d’accés als EUA perquè ho coneix bé. Va posar èmfasi en què és molt important garantir l’autonomia econòmica. I va exposar vies de finançament privat-comercial que fan servir aquests mitjans als EUA. Per què no plantejar-nos-ho? Allà s’ha aconseguit que sigui obligat per llei. Un model de TV molt interessant de les que hi ha als EUA i que ella coneix bé és la Free Speech TV (de Colorado). Creu que ens aniria bé conèixer el seu sistema de finançament i també d’organització. Va apuntar també que una via per aconseguir fons independents als EUA que ha funcionat molt bé (tot i que pot ser que la gent allà hi estigui més acostumada que a Europa) és la de les subscripcions populars.
Observatori del Deute Extern i Plataforma Aturem la Guerra:
La comunicació està clar que és un tema transversal i molt important, però potser per això no acabem de saber com treballar-hi tots plegats. La clau creu que està en trobar maneres d’organitzar-nos (tant la gent del grup promotor com la resta) que ens permetin compaginar l’ACS i que sigui una realitat el TSA (tant la regulació per llei com la creació dels dos mitjans: la rà dio i la tele) que ens plantegem; i el treball del dia a dia dins dels moviments socials en què estem immersos. Una possibilitat seria diferenciar bé entre l’estratègia a curt i a llarg termini.
Proposa organitzar unes jornades de tot un dia que es basessin en el treball prà ctic i també en la visualització de tot el que hem aconseguit portar a terme fins ara.
Grup promotor ACS:
Potser caldria introduir, en la campanya de pressió polÃtica que s’està portant a terme i a banda del reconeixement del TSA, el tema de la participació i el dret d’accés al sector públic de mitjans audiovisuals.
Està bé negociar però sense deixar de tenir força per exercir pressió. I això implica la necessitat de centrar-nos en la campanya per aconseguir els dos mitjans que volem: la rà dio i la tele dels moviments socials.
No creu que ens hà gim de preocupar gaire per no poder entrar en l’adjudicació de freqüències de la TDT local.
Considera que caldria que l’ACS es connectés més amb totes les mogudes que giren entorn del tema del coneixement lliure.
Forces de Pau No-Violentes:
Hi ha quatre qüestions a treballar simultà niament: 1) No deixar de reclamar les freqüències de rà dio i TV per als moviments socials, 2) Pensar nous models d’organització i programació per a aquests mitjans, 3) Continuar treballant per tal que la nova Llei de l’Audiovisual catalana contempli el TSA, 4) Esbrinar les possibilitats d’introduir garanties de reconeixement del dret a la comunicació tant al nou Estatut com a la nova Constitució.
Estudiar la conveniència de proposar una trobada amb professionals dels mitjans audiovisuals dels sectors públic i comercial que s’avinguin a aportar idees per a les noves rà dio i TV dels moviments socials.
Grup promotor ACS:
Va apuntar els perills que el CAC (Consell de l’Audiovisual de Catalunya), com a organisme independent de les institucions elegides a través de les eleccions, acabi assumint totes les competències en matèria de regulació del sector audiovisual, perquè (tal com ja ha passat amb el CSA francès) pot acabar esdevenint inexpugnable a qualsevol tipus de pressió polÃtica des de la mobilització social, ja que la permanència fins i tot de les persones no se la jugaran ni tan sols en unes eleccions.
Va incidir en la importà ncia per l’ACS de proposar un TSA que defensi la propietat compartida dels mitjans (rà dio i tele) entre els diversos moviments socials de transformació.
No prioritzaria la creació dels mitjans propis (la rà dio i la tele) hores d’ara sinó només fer-los servir com a eines de pressió polÃtica.
Per trobar un nou model de mitjans audiovisuals (tant per la rà dio com per la tele) és del tot necessari que hi hagi una forta implicació dels moviments socials en els plantejaments comunicatius elaborats en el marc de l’ACS. Un nou model de mitjans només pot sortir d’una construcció col·lectiva, per tant en aquesta fase és prioritari definir mecanismes de participació i decisió col·lectiva que tinguin en compte les disponibilitats de temps i recursos dels moviments. Els nous mitjans no han de ser “de qui se’ls curri�, sinó de qui treballa en el conjunt de moviments socials de la ciutat.
Cal eixamplar i aprofundir el debat sobre el tipus de TSA que volem com a moviments socials.
Ateneu Rosa de Foc de Grà cia:
Considera que el tema clau a tractar és com la gent dels col·lectius pot participar dins de les tasques necessà ries per tirar endavant totes les lÃnies d’acció de l’ACS.
Planteja buscar vies de col·laboració amb les TV de districte, però se li explica que es veu difÃcil perquè estan massa a dins de l’engranatge de BTV i l’Ajuntament de Barcelona.
Potser estaria bé tenir present que, tal com s’han anat tirant endavant amb l’ACS durant tot aquest temps, potser la millor fórmula d’organització és partir d’un plantejament més realista en el qual es diferenciï entre un grup impulsor (format per la gent i els col·lectius que s’integren a les diverses comissions de treball de l’ACS) i una sèrie d’espais més temà tics i focalitzats periòdics. |
Mira també:
http://www.okupemlesones.org/
|
This work is in the public domain |
