Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: mitjans i manipulació
Acta assemblea ACS - 2 de juliol de 2004
20 jul 2004
Assemblea d’avaluació/reflexió sobre:
Quina mena de «tercer sector audiovisual» volem que es garanteixi a la futura Llei de l'Audiovisual catalana?
Casa de la Solidaritat, 2 de juliol, 19,30 h. C/ Vistalegre, 15 baixos (El Raval)
Acta assemblea ACS - 2 de juliol de 2004

Assemblea dâavaluació/reflexió sobre:
Quina mena de «tercer sector audiovisual» volem que es garanteixi a la futura Llei de l'Audiovisual catalana?
Casa de la Solidaritat, 2 de juliol, 19,30 h. C/ Vistalegre, 15 baixos (El Raval)

Assistents: Fundació Escacc, RAI, Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista, Cayapa, Parrac, A passos, Cooperativa-Espai Llibertari Gregal, Plataforma de
Diagonal-Maresme-Besòs, Ateneu Rosa de Foc, Entrepobles, Distribuïdora Llibertària-Xarxa dâAfinitat, EUiA, Consulta Social Europea, CGT, Secció Sindical CGT a TVC, Forces de Pau No-Violentes, Servei Civil Internacional, Infoespai, Observatori del Deute Extern, Teleduca. Educació i Comunicació, Tortuga Roja, Mitjans-Xarxa dâEducadors i Comunicadors, Comunicacció, Comunicant, Quercus, Banda Visual, Limes, Consulta Social, Conservas, Plataforma Aturem la Guerra i Boicot Preventiu.

En total, 45 persones en representació de diferents col·lectius, entitats i realitats que conformen els moviments socials de Barcelona i rodalies. A més, el grup promotor va rebre trucades dâaltres associacions i col·lectius interessats però que no podien venir aquest dia.

Ordre del dia:

1.- Breu recorregut per lâACS. Tasca que sâha portat a terme. (Més informació: http://www.okupemlesones.org)

2.- Definició del TSA que proposem i demanem que es garanteixi des de lâACS. (Més informació: http://www.okupemlesones.org)

3.- Procés de negociació. Resultats i situació actual. Reptes a curt i mitjà termini. (Més informació: http://www.okupemlesones.org)

4.- Debat

5.- Estratègies a seguir a partir dâara:
Difusió dels principis i les línies dâactuació de lâACS des dels col·lectius a través dels seus butlletins, webs, llistes de correu i altres espais dâinformació i comunicació externs i interns.
Celebració de jornades de treball i trobades de reflexió temàtiques, ja sigui a proposta del grup promotor de lâACS (= coordinació de comissions de treball) o dels mateixos col·lectius que la composen.
Dinamització de la llista de lâACS per tal que disposem dâun espai de debat i intercanvi dâinformació on-line complementari.
Definició de línies dâacció que facin més present la tasca de lâACS als barris de la ciutat.

Tot seguit apuntem les aportacions que van sorgir en el debat:

Forces de Pau No-Violentes:
Es tracta dâuna oportunitat històrica que cal aprofitar per garantir que la comunicació es consideri com un âbé públicâ? sense cap mena de dubte i es garanteixi com a tal. Fins i tot convindria plantejar-se una estratègia per es contempli tant en el nou Estatut de Catalunya com fins i tot a la nova Constitució espanyola.
Hi ha una forta necessitat de plantejar alternatives al sistema de comunicació actual. I això implica, com a poble, reprendre el protagonisme, organitzar-nos per fer realitat un sector comunicatiu de titularitat compartida i dotar-nos dels nostres propis mitjans audiovisuals, perquè no cal oblidar que la comunicació és un âbé públicâ? i només des de la base es pot recuperar com a tal.

Secció Sindical CGT a TVC:
Troba que, des del seu punt de vista, encara hi ha una mica de confusió en els objectius de proposar una mitjans audiovisuals en què la gestió correspongui als moviments socials, el dret dâaccés âampliatâ? que caldria reclamar pel que fa als mitjans públics i la necessitat de democratització de la informació. Creu que és important, a lâhora dâestablir aquest nou model de propietat dâun nou sector de mitjans audiovisuals, si sâestà pensant en la creació de canals de difusió àmplia o no. No cal oblidar, considera, que els mitjans audiovisuals públics estan regulats per un ens autònom del govern però que és institucional.

Consulta Social:
Considera que, a banda de millorar el sector dels mitjans audiovisuals públic-institucional, no sâha de deixar de lluitar pel reconeixement dâun tercer sector audiovisual, ja que pot servir per construir un nou sector comunicatiu i depassar les lluites tradicionals dâanar sempre en contra del que està establert.
Davant del problema dâatomització dels moviments socials a la ciutat, proposa que lâACS sâestructuri en equips de treball (que ja hi són i podríem dir que són les comissions!!!) i espais de trobada per tal de treballar propostes i temes concrets.
Pensa que caldria treballar el com es fan els dos mitjans propis dels moviments socials que volem crear com a ACS (la ràdio i la TV) i quins sistemes dâorganització de tasques a fer són les més idònies. Cal buscar maneres de funcionar millor que fins ara.
Des dels moviments socials potser ha arribat lâhora de prioritzar temes com ara la comunicació, i això voldria dir implicar-nos tots i totes a estructurar una campanya forta.

Fundació Escacc:
Troba que encara no hi ha prou maduresa âsobretot política- per abordar una democràcia més participativa però es mostra optimista i convençut que a la llarga es plantejarà com una necessitat imperiosa. Dins dâaquest context, sâinscriu plenament el canvi de propietat dâalguns mitjans de comunicació audiovisuals que es planteja sota lâepígraf del tercer sector. Assegura que anem cap aquí però potser no ara, i sobretot lâestructura política catalana potser encara no està preparada per fer passos importants en aquesta línia.
Diu que és important anar decidint i definint el model de mitjans audiovisuals que volem. Quin és? Es tracta dâun repte pendent i fonamental que tenim per guanyar la batalla del TSA. Això implica tenir clar quin tipus de mitjans volem construir, que han de ser diferents dels que ja hi ha i també atractius per a la gent. I això implica experimentació i noves idees, que seran necessàries a lâhora de posar en marxa tant la nova ràdio com la nova tele. Fer-les realitat i construir-les ens donarà més força de cara a la âbatallaâ? jurídica per aconseguir el TSA que volem.

Grup promotor ACS i Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista:
Comenta que és necessari tenir presència amb els dos mitjans (la ràdio i la tele) per fer palpable el TSA abans i així facilitar-nos el fet de guanyar les âbatallesâ? polítiques que calguin.
No es tracta de fer una comunicació més democràtica dins dâallò que entén el sistema per democràcia (tant en les versions de dretes com de presumptes esquerres), sinó desenvolupar la democràcia directa en lâàmbit de la comunicació. Això implica crear uns mitjans audiovisuals (una ràdio i una tele) per tal que la societat civil es "presenti", i no "re-presentar-la". Aquests mitjans són la garantia dâexercir la democràcia directa informativa i comunicacional.
Creu convenient una separació clara entre els models de mitjans que volem i la lluita política. Això implica, per assolir el primer punt, reforçar el dia a dia de lâACS. Quant al segon, potser cal crear un grup de treball que sâocupi dâaquesta lluita política, la comissió de negociació.

Consulta Social:
Hem de tenir clar que les institucions no cediran res. Per tant, ens cal garantir un control complet per tal dâimpulsar lâestabliment dâun TSA, de dalt a baix. Això implica garantir que la propietat i la titularitat siguin nostres, per aconseguir construir els nostres mitjans (ràdio i tele) dins del TSA.
Cal que trobem respostes a les preguntes de com o per a què volem crear una ràdio i una tele. Per tant, caldrà desenvolupar entre tots i totes com es faran aquests dos mitjans i establir uns mecanismes de control que ens satisfacin.
Hem de tenir en compte que necessitarem treballar quins continguts volem i disposar-ne.
Cal anar en compte amb el procés dâadjudicació de la TDT local perquè podria ser que sigui una enganyifa.

EUiA:
Mostra el seu acord amb els plantejaments del TSA. Es tracta no només de garantir estar ben informats sinó també dâinformar, i això vol dir tenir capacitat dâemissió. Li sembla bé que es contempli una complementarietat de finançaments en el qual sâhi inclogui la ârecuperacióâ? de fons de caràcter públic.
A lâhora de definir quin tipus de gestió volem dels mitjans (la ràdio i la tele) caldrà trobar mecanismes que facin possible la participació del màxim nombre de moviments socials.

Limes:
Troba que també és molt important haver encetat la âbatallaâ? jurídica per tal de garantir el TSA que volem, i així evitar entrar en una espiral de desgast.

Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista:
Pensa que cal anar en compte amb només aconseguir el marc legal perquè potser ens pot provocar possibles futures decepcions.
No podem perdre el referent de la nostra tasca dâinterpel·lació al poder. Cal combinar el debat en positiu i també la pressió.
Considera primordial treballar sobre els models i les propostes que han dâanar configurant el dia a dia dels dos mitjans, tant la ràdio com la tele. I no només es tracta de tenir en compte els temes de caràcter tècnic sinó també els polítics.
Per no dispersar-nos, hauríem dâagafar el compromís dâinvolucrar-nos. Però el tema està en com fer-ho compatible amb el dia a dia. Potser una bona idea podria ser organitzar trobades més temàtiques en lloc dâassemblees molt genèriques on és difícil saber què sâhi pot aportar.

Distribuïdora Llibertària-Xarxa dâAfinitat:
Pensa que la primera estratègia hauria de ser aconseguir que es garanteixi el TSA a través del nou marc legal que regularà el sector audiovisual a Catalunya. I després caldria treballar en dues línies: 1) Com sâestructuren la ràdio i la tele que volem? i 2) Establir si estem pensant en uns mitjans que siguin portats a terme per voluntaris o per professionals, i en quina proporció i relació entre ells.

Conservas:
Pregunta perquè sâha desestimat lâopció dâocupar freqüències de ràdio i de TV, que entenia era la idea inicial sobre la qual es va estructurar el projecte de mitjans propis de lâACS. Se li contesta que hi ha sobretot un problema pressupostari, que per ara lâACS no sâha pogut dotar dels recursos tècnics necessaris per fer-ho possible tant en tele com en ràdio amb unes mínimes garanties de difusió.

Infoespai:
Creu que és important tenir en compte que el llindar de qualitat qui el marcarà. També és important treballar els conceptes per conèixer on volem anar a parar, a banda dâaprofundir en el âcurroâ? més tècnic i les vies de participació real que garantirem amb aquests mitjans.
Cal seguir amb la via de pressió política i fins i tot judicial.
Li sembla bé obrir un debat amb els professionals dels mitjans per tal que aportin idees.

Banda Visual:
Comenta que ens podria passar informació sobre com funcionen i també com es van anar trobant solucions des de les ràdios comunitàries i les TV dâaccés als EUA perquè ho coneix bé. Va posar èmfasi en què és molt important garantir lâautonomia econòmica. I va exposar vies de finançament privat-comercial que fan servir aquests mitjans als EUA. Per què no plantejar-nos-ho? Allà sâha aconseguit que sigui obligat per llei. Un model de TV molt interessant de les que hi ha als EUA i que ella coneix bé és la Free Speech TV (de Colorado). Creu que ens aniria bé conèixer el seu sistema de finançament i també dâorganització. Va apuntar també que una via per aconseguir fons independents als EUA que ha funcionat molt bé (tot i que pot ser que la gent allà hi estigui més acostumada que a Europa) és la de les subscripcions populars.

Observatori del Deute Extern i Plataforma Aturem la Guerra:
La comunicació està clar que és un tema transversal i molt important, però potser per això no acabem de saber com treballar-hi tots plegats. La clau creu que està en trobar maneres dâorganitzar-nos (tant la gent del grup promotor com la resta) que ens permetin compaginar lâACS i que sigui una realitat el TSA (tant la regulació per llei com la creació dels dos mitjans: la ràdio i la tele) que ens plantegem; i el treball del dia a dia dins dels moviments socials en què estem immersos. Una possibilitat seria diferenciar bé entre lâestratègia a curt i a llarg termini.
Proposa organitzar unes jornades de tot un dia que es basessin en el treball pràctic i també en la visualització de tot el que hem aconseguit portar a terme fins ara.

Grup promotor ACS:
Potser caldria introduir, en la campanya de pressió política que sâestà portant a terme i a banda del reconeixement del TSA, el tema de la participació i el dret dâaccés al sector públic de mitjans audiovisuals.
Està bé negociar però sense deixar de tenir força per exercir pressió. I això implica la necessitat de centrar-nos en la campanya per aconseguir els dos mitjans que volem: la ràdio i la tele dels moviments socials.
No creu que ens hàgim de preocupar gaire per no poder entrar en lâadjudicació de freqüències de la TDT local.
Considera que caldria que lâACS es connectés més amb totes les mogudes que giren entorn del tema del coneixement lliure.

Forces de Pau No-Violentes:
Hi ha quatre qüestions a treballar simultàniament: 1) No deixar de reclamar les freqüències de ràdio i TV per als moviments socials, 2) Pensar nous models dâorganització i programació per a aquests mitjans, 3) Continuar treballant per tal que la nova Llei de lâAudiovisual catalana contempli el TSA, 4) Esbrinar les possibilitats dâintroduir garanties de reconeixement del dret a la comunicació tant al nou Estatut com a la nova Constitució.
Estudiar la conveniència de proposar una trobada amb professionals dels mitjans audiovisuals dels sectors públic i comercial que sâavinguin a aportar idees per a les noves ràdio i TV dels moviments socials.

Grup promotor ACS:
Va apuntar els perills que el CAC (Consell de lâAudiovisual de Catalunya), com a organisme independent de les institucions elegides a través de les eleccions, acabi assumint totes les competències en matèria de regulació del sector audiovisual, perquè (tal com ja ha passat amb el CSA francès) pot acabar esdevenint inexpugnable a qualsevol tipus de pressió política des de la mobilització social, ja que la permanència fins i tot de les persones no se la jugaran ni tan sols en unes eleccions.
Va incidir en la importància per lâACS de proposar un TSA que defensi la propietat compartida dels mitjans (ràdio i tele) entre els diversos moviments socials de transformació.
No prioritzaria la creació dels mitjans propis (la ràdio i la tele) hores dâara sinó només fer-los servir com a eines de pressió política.
Per trobar un nou model de mitjans audiovisuals (tant per la ràdio com per la tele) és del tot necessari que hi hagi una forta implicació dels moviments socials en els plantejaments comunicatius elaborats en el marc de lâACS. Un nou model de mitjans només pot sortir dâuna construcció col·lectiva, per tant en aquesta fase és prioritari definir mecanismes de participació i decisió col·lectiva que tinguin en compte les disponibilitats de temps i recursos dels moviments. Els nous mitjans no han de ser âde qui seâls curriâ?, sinó de qui treballa en el conjunt de moviments socials de la ciutat.
Cal eixamplar i aprofundir el debat sobre el tipus de TSA que volem com a moviments socials.

Ateneu Rosa de Foc de Gràcia:
Considera que el tema clau a tractar és com la gent dels col·lectius pot participar dins de les tasques necessàries per tirar endavant totes les línies dâacció de lâACS.
Planteja buscar vies de col·laboració amb les TV de districte, però se li explica que es veu difícil perquè estan massa a dins de lâengranatge de BTV i lâAjuntament de Barcelona.
Potser estaria bé tenir present que, tal com sâhan anat tirant endavant amb lâACS durant tot aquest temps, potser la millor fórmula dâorganització és partir dâun plantejament més realista en el qual es diferenciï entre un grup impulsor (format per la gent i els col·lectius que sâintegren a les diverses comissions de treball de lâACS) i una sèrie dâespais més temàtics i focalitzats periòdics.
Mira també:
http://www.okupemlesones.org/

This work is in the public domain
Sindicat