|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
L’EXPOSICIÓ DE GREENPEACE“NENS DE TXERNÓBIL� VISITARÀ GRANOLLERS FINS A
|
|
|
per becquer |
20 jul 2004
|
|
|
COMUNICAT DE PREMSA
20 de juliol 2004
S’inaugurarà demà a les 20:30 pel Sr. Alcalde a
la Sala d’Exposicions de l’Aliança Francesa
L’EXPOSICIÓ DE GREENPEACE“NENS DE TXERNÓBIL� VISITARÀ GRANOLLERS FINS A
FINALS D’AGOST
Des de demà fins a finals d’agost, Granollers mostrarà al públic l’exposició
“Nens de Txernòbil�, composta d’una sèrie d’imatges preses pel fotògraf
bielorús Vitaly Barzdyka, de l’agència de premsa Novosti.
Aquesta exposició revela un dels aspectes més durs d’aquella tragèdia, ja
que mostra l’efecte que la radioactivitat alliberada en l’accident de
Txernòbil està produint entre la població infantil, en nens i nenes nascuts,
molts d’ells, anys després de l’accident.
“Som conscients que la visió d’aquestes fotografies pot ferir profundament
la sensibilitat de moltes persones, i de fet això és el que esperem que
passi�, ha declarat en Carlos Bravo, responsable de la campanya antinuclear
de Greenpeace.
“Voler oblidar o amagar que nens com aquests existeixen és la forma més
segura d’aconseguir que n’hi hagi més com ells en el futur... No pretenem
recrear-nos en la misèria i el dolor. El nostre objectiu és aconseguir que
això no es repeteixi, que mai més no hi hagi una exposició de fotografies
com aquestes�, va afegir aquest portaveu.
L’accident nuclear de Txernòbil, el 1986, va fer pal·lès que les
conseqüències ecològiques, sanità ries i econòmiques d’un accident nuclear
són incalculables, però, sobre tot, va demostrar que els riscos de l’energia
nuclear suposen una amenaça que no coneix fronteres, ja que la
radioactivitat que s’allibera s’estén a milers de quilòmetres de les
centrals, evidenciant la ineficà cia dels plans d’emergència nuclear i de les
zones d’exclusió.
En efecte, el núvol radioactiu de Txernòbil, carregat amb tones de
partÃcules d’elements molt perillosos com el iode-131, el cesi-134, el
cesi-137, l’estronci-90 i el plutoni-239, va viatjar milers de quilòmetres
des de l’indret de l’accident i va contaminar grans à rees de Bielorússia,
Ucraïna, Rússia, zones d’Àsia i la major part d’Europa, tot arribant a
Espanya, sobre tot a Catalunya i les Balears.
La radioactivitat no va respectar els lÃmits de la Zona d’Exclusió de 30 km
de radi decretada al voltant de la central. Encara avui, segons les Nacions
Unides, un à rea de 160.000 km2 (equivalent a una tercera part de l’extensió
d’Espanya o a la grandà ria d’Holanda) roman fortament contaminada a causa de
l’accident de Txernòbil.
Els danys a la salut pública causats per la radioactivitat que avui es
coneixen sembla que només seran la punta de l’iceberg, ja que moltes
malalties poden trigar dècades o fins i tot generacions en manifestar-se.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) calcula que es produiran, només en
el territori de l’antiga Unió Soviètica, més de 500.000 morts quan hagin
transcorregut 25 anys de la catà strofe.
L’abril del 2000, coincidint amb el 14è aniversari de l’accident de
Txernòbil, l’ONU va publicar un informe que recapitulava les seves
conseqüències devastadores. El nombre de persones afectades a les
repúbliques de Bielorússia, Ucraïna i Rússia es calcula en més de 7 milions,
dels quals 3 milions són nens. Encara avui 1,8 milions de persones viuen en
zones fortament contaminades per la radioactivitat. Els mots per la
catà strofe es calculaven ja en 165.000 I el seu nombre seguirà creixent
durant anys.
Si bé el nombre de leucèmies detectades és més baix que no s’esperava, la
incidència de cà ncer de tiroides en nens menors de 14 anys ha doblat ja la
xifra prevista per al 2006, que és quan se n’esperava la incidència mà xima.
Actualment hi ha 380.000 nens afectats.
La combinació de viure en una terra contaminada i el consum d’aliments
afectats per la radioactivitat està incrementant i agreujant els danys sobre
la salut.
A banda de les vÃctimes mortals, ja esmentades, i les malformacions
congènites i deformacions que, com a conseqüència de les mutacions, estan
apareixent entre la població nascuda després de l’accident (els Nens de
Txernòbil), els Ãndex de diverses malalties estan augmentant en tota l’à rea
afectada.
El cost econòmic de la catà strofe s’ha estimat en més de vint-i-quatre mil
milions d’euros (40 bilions de pessetes). Com a dada indicadora, el Govern
de Bielorússia va destinar l’any 1995 el 13,5 % del seu Producte Interior
Brut a mirar de pal·liar les conseqüències de l’accident, tot i que en
necessitaria al menys el 40 % per cobrir totes les seves necessitats.
FINAL DEL COMUNICAT
Premsa Greenpeace: Mamen Illán 91 444 14 00 ó 626 99 82 48
Asociació Vallés Obert: Segundo Aguado - 619.78.40.48.
DADES SOBRE EL LLOC DE L’EXPOSICIÓ:
Granollers (Barcelona), del 21 de juliol a 31 d’agost
Lloc: Aire F, Sala de Exposicions de l’Aliança Francesa, C/ Corró, 22
Organitza: Associació Vallès Obert, en col·laboració amb l’Ajuntament de
Granollers.
Inauguració: dimecrs 21 de juliol, 20:30
Assistentes:
Sr. Alcalde de Granollers: Sr. D. Josep Mayoral
Regidor de Cooperació i Solidaritat: Sr. D. Jaume Profitós
Responsables de l’Associació Vallès Obert, que acull i treballa amb nens
afectats per la catà strofe de Txernòbil.
Meritxell Bennasar, Campanya d’Energia de Greenpeace |
This work is in the public domain |
