Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: fòrum 2004
EL JÚPITER (Poble Nou del 19 de juliol de 1936 al Fòrum de 2004)
19 jul 2004
En 1909 en la platja de la Mar Bella els diumenges al matí eren freqüents els concursos de globus aerostàtics. La junta del fa poc constituït club de futbol de la barriada de Poble Nou va decidir prendre el nom del globus vencedor en un d'aquests concursos.
Va guanyar un que duia el nom de Júpiter. Solien jugar en un ras del Camp de la Bota. Federat en 1912 el club va diversificar les seves activitats esportives entre les quals destacaven les seccions d'atletisme i excursionisme, a les quals se sumava l'edició d'un butlletí. En 1921 el club va adquirir el camp del futur carrer Lope de Vega en el qual es va construir una tribuna de fusta. En els anys vint el club va gaudir d'una gran popularitat i una enorme assistència de públic als partits. El Júpiter es va proclamar campió d'Espanya de segona en la temporada 1924-1925. Tenia una pedrera pròpia i eren molts els joves que desitjaven jugar en l'equip, ja que alguns jugadors havien aconseguit fitxar per altres equips de major nivell i possibilitats econòmiques. Poble Nou en els anys vint i trenta era un barri eminentment obrer i fabril, cenetista i republicà.

La presència de la CNT en la vida quotidiana dels obrers era omnipresent, tant com factor d'adaptació de la massiva emigració a un medi urbà hostil, com garantia de solidaritat davant l'explotació del patró, les injustícies, la desigualtat social, la brutalitat policial, l'atur o la malaltia. El catalanisme per la seva banda era absolutament predominant entre la petita burgesia i els industrials. El Júpiter durant la Dictadura havia sofert directament la repressió, arribant a prohibir-se l'estrella de cinc puntes sobre quatre barres del seu escut per les seves connotacions independentistes i catalanistes. Els militants anarquistes aprofitaven els desplaçaments del club per a transportar pistoles dintre dels balons, que en aquells dies estaven formats per una cambra d'aire en l'interior d'un cuir que es tancava mitjançant uns cordons. Bastava amb substituir la cambra d'aire per la pistola desmuntada. Les idees i activitats polítiques dels socis o simpatitzants del Júpiter eren inevitablement molestes al govern de Primo de Rivera.

El camp del Júpiter del carrer Lope de Vega va ser utilitzat al juliol de 1936 com punt de trobada per a iniciar la insurrecció obrera contra l'alçament militar, per la proximitat del domicili de la majoria d'anarquistes del grup "Nosotros" i l'enorme militància cenetista existent en el barri. El Comitè de Defensa de Poble Nou havia requisat dos camions d'una propera fàbrica tèxtil, que van ser aparcats al costat del camp del Júpiter, que els anarquistes utilitzaven també com arsenal clandestí. Gregorio Jover vivia en el número 276 del carrer de Pujades. Aquest pis, durant tota la nit del 18 al 19 de juliol, s'havia convertit en el lloc de reunió dels membres del grup "Nosotros" tot esperant avís de l'alçament militar. Acompanyaven a Jover, Juan García Oliver, que vivia molt prop, en el número 72 del carrer Espronceda, gairebé cantonada a Llull; Buenaventura Durruti, que vivia a un quilòmetre escàs, en la barriada del Clot; Antonio Ortiz, nascut en el barri de La Plata de Poble Nou, en el xamfrà dels carrers Independència/Wad Ras (ara Badajoz/Doctor Trueta); Francisco Ascaso, que vivia també molt a prop en el carrer Sant Joan de Malta; Ricardo Sanz, també veí de Poble Nou; Aurelio Fernández i Jose Pérez Ibáñez "el València". Des del pis de Jover arribava a a veure's la tanca del camp del Júpiter on estaven aparcats els dos camions. A les cinc del matí va arribar un enllaç comunicant que les tropes havien començat a sortir de les casernes. La tàctica obrera havia acordat deixar que les tropes sortissin al carrer sense fustigar-les, perquè seria més fàcil derrotar-les fora de les casernes. Els carrers Lope de Vega, Espronceda, Llull i Pujades, que envoltaven el camp del Júpiter, estaven repletes de militants anarquistes armats. Una vintena dels més foguejats, provats en mil lluites de carrer, van pujar als camions. Antonio Ortiz i Ricardo Sanz van muntar una metralladora en el camió que obria la marxa. Les sirenes de les fàbriques del barri van començar a ulular cridant al combat. Era el senyal acordat per a l'inici de la lluita. I aquesta vegada l'alarma de les sirenes cobrava el seu significat literal de prendre les armes per a defensar-se de l'enemic: "a l'arma". Els camions, bandera roja i negra desplegada, seguits d'un seguici d'homes armats, cantant "Hijos del Pueblo" i "A las barricadas", animats pels veïns aguaitats a les balconades, van enfilar fins la Rambla de Poble Nou per a pujar fins Pere IV i d'allí cap al centre de la ciutat. Mai les estrofes d'aquestes cançons havien tingut tant sentit: "aunque nos espere el dolor y la muerte contra el enemigo nos llama el deber, el bien más preciado es la libertad, hay que defenderla con fe y valor"; "en la batalla la hiena fascista con nuestros cuerpos sucumbirá, y el pueblo entero con los anarquistas hará que triunfe la libertad".

El grup "Nosotros", constituït en Comitè de Defensa Revolucionari, va dirigir a Barcelona la insurrecció obrera contra l'alçament militar des d'un d'aquests camions aparcat en la Plaça del Teatre. En el propi Poble Nou els veïns van assaltar la caserna dels Docks en l'Avinguda Icària, utilitzant tàctiques que van sorprendre als militars per la seva empenta i imaginació: grans rotllos de cable del port van ser usats com barricades mòbils i les portes de la caserna van ser abatudes per camions llançats sobre elles a tota velocitat. Avui aquesta caserna ha desaparegut entre les reformes urbanístiques de la Vila Olímpica. En trenta hores militars i feixistes van ser derrotats i la ciutat va quedar en mans d'una federació de barricades. Després Poble Nou va viure la guerra, els bombardejos, la fam i per fi la derrota, l'exili de molts veïns, el camp de concentració del "Cànem", els afusellaments diaris del Camp de la Bota, i sobretot molts anys d'una por al que van cridar pau.

El Júpiter, després del triomf del feixisme, va perdre per segona vegada l'escut de l'estrella i les quatre barres que havia recuperat amb l'arribada de la República. El club era a més sospitós d'haver col·laborat econòmicament amb el Socorro Rojo. En 1940 la dictadura franquista va intentar convertir al Júpiter en una filial de l'Espanyol, canviant-li fins i tot el nom de Júpiter pel de Hèrcules. En els anys quaranta el club va estar a punt de desaparèixer i en 1948 va canviar el camp de Lope de Vega per l'actual de La Verneda, situat llavors en un ras envoltat de masies i terres de conreu, molt llunyà del nucli urbà de Poble Nou. Avui les masies de La Verneda han desaparegut, substituïdes per enormes blocs de cases de més de vint pisos, sense gairebé zones verdes, herència terrible de l'urbanisme desenfrenat i l'especulació del sòl de l'etapa Porcioles. En l'antic solar del camp del Júpiter es va construir un col·legi públic i uns jardins, en el que és avui una plaça sense més nom que el dels quatre carrers que la delimiten. Potser algun dia, no sense lluita, s'anomeni plaça del Júpiter o, per què no, del 19 de juliol de 1936 . Avui, la caserna dels Docks ha desaparegut sota les reformes urbanístiques de la Vila Olímpica, sense que gens recordi la gesta heroica dels combatents anònims del proletariat barceloní. Avui, en el Camp de la Bota, on va jugar el Júpiter en els seus inicis, s'ha aixecat l'esplanada, hotels i palaus del Fòrum de les Cultures. I entre els dos edificis més destacats s'ha permès que seguís en peus una columna de ferro, que ja s'havia erigit abans, en memòria de tants que allí van ser afusellats, encara que pel que sembla oficialment, i si ningú ho impedeix, pretenen anomenar-la Columna de la Concòrdia. Així doncs el Fòrum s'aixeca físicament sobre el mateix lloc on per a satisfer una venjança feixista insaciable van ser afusellades des de 1939 fins 1952 més de tres mil persones, en la seva majoria absolutament innocents, assassinades en nom de Déu, de Franco i de l'Església. Ahir, el Camp de la Bota va ser un miserable barri de barraques i lloc d'extermini dels rojos. Avui, sota el Fòrum hi ha una depuradora i davant una central tèrmica. I per descomptat el discurs del poder ens parla de sostenibilitat, d'energia neta, de pau entre els pobles, de lluita contra la pobresa, d'harmonia amb la naturalesa, és a dir, de tot allò que la pròpia construcció del Fòrum nega en la pràctica: edificis i espai públic destinats al negoci privat, inversions multimilionàries alienes a l'interès i necessitats dels ciutadans, amb merda sota i contaminació davant.

Ens volen vendre la seva gestió del caos, la corrupció i la catàstrofe imparable a la qual ens duu la descomposició social i econòmica del capitalisme com el millor dels paradisos possibles, amb operacions especulatiu-financeres hàbilment camuflades com grans espectacles, ahir les Olimpíades i avui el Fòrum. El pla del 22@ acabarà desplaçant als veïns del barri, llançant-los fora amb una mesquina indemnització, substituint-los per yupis amb luxosos pisos, afavorint l'especulació immobiliària de sempre, destruint els últims vestigis fabrils, permetent l'edificació d'hotels i gratacels irracionals, intentant minimitzar el fracàs del seu projecte d'establiment d'empreses de tecnologia ânetaâ?, i reduint al mínim possible les zones verdes o l'equipament públic.

El 19 de Juliol el carrer en Poble Nou va ser del proletariat que li va conquistar amb les armes preses a l'exèrcit insurreccionat, quan va assaltar les casernes de Sant Andreu; avui és propietat del complex urbanístic-empresarial de l'ajuntament, les immobiliàries i les grans empreses de serveis, que també en el seu moment van prendre a l'assalt aquestes mateixes casernes per a desallotjar-los de "marginals, sense-papers, sense-sostre i indesitjables". Ãs l'hora històrica del "pelotazo" continu: paguen els de sempre.

Per cert, el Júpiter va descendir a Primera Catalana, divisió en la qual juga des de 1998. Barcelona, malgrat l'autocomplaença municipal i el narcisisme hàbilment inculcat als seus ciutadans, no juga en la primera divisió capitalista de les ciutats del món: Nova York, Tòquio, París, Londres..., ni tampoc en segona: Milà, Madrid, Roma, Xicago, Frankfurt, Zuric..., encara que als nostres gestors de tercera i els seus còmplices sempre els quedarà la primera catalana.

Agustín Guillamón (julio 2004).
Balance. Cuadernos de historia.
http//:es.geocities.com/hbalance2000

Versió modificada i ampliada del text publicat en "La Barcelona Rebelde". Octaedro (2003).

Traducció al català de la Web de la CGT de Catalunya de la versió en castellà publicada per la Web de la Red Libertaria Apoyo Mutuo

This work is in the public domain

Comentaris

Re: EL JÚPITER (Poble Nou del 19 de juliol de 1936 al Fòrum de 2004)
20 jul 2004
¡Que viva por siempre en nuestras mentes el glorioso 19 de julio! ¡Viva el anarcosindicalismo!
Sindicat