Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Anàlisi :: altres temes
Per la renovació democràtica (Manifest de l'Assemblea d'Intel·lectuals, etc.)
19 jul 2004
LâAssemblea Permanent dâIntel·lectuals Professionals i Artistes va néixer com a conseqüència de la necessitat dels sectors en ella representats de sumar-se a lâampli moviment ciutadà unitari en contra de la guerra de lâIrak i per a fer front, mitjançant la participació activa de la ciutadania i la reclamació dâuna nova manera de fer política, a la dreta més recalcitrant dels últims 30 anys, instal·lada al Govern per mitjà de la majoria absoluta del PP.

La nova situació política generada a partir de les eleccions generals del passat 14 de Març, i que tots hem celebrat pel canvi que ha representat, no ens eximeix, però, tant dâexigir un real protagonisme de la ciutadania com de promocionar la seva participació en el procés de reflexió, control i exigència de lâàmbit de la res publica i, en concret, dels valors essencials de la democràcia.

Lâexperiència de lâúltim any amb les massives mobilitzacions contra la guerra dâIrak convocades per les organitzacions ciutadanes i la transcendent experiència de la nit del 13 de març i els SMS han plasmat de manera fefaent lâeficàcia de les noves tecnologies com a sistema dâintercomunicació de la ciutadania a lâhora dâexpandir idees i consignes més enllà dels partits i contra el poder establert. Tot plegat ha fet palès âconjuntament amb la participació i resultat de la contesa electoral- allò que els ciutadans volen i reclamen, així com les enormes possibilitats que els nous sistemes de comunicació ofereixen a lâhora dâestimular una intercomunicació i un debat ciutadà més àgil i eficaç.

LâAssemblea Permanent dâIntel·lectuals, Professionals i Artistes de Catalunya manifesta la seva decisió de seguir treballant per la regeneració democràtica. I en aquest sentit vol incidir, entre dâaltres, en les següents línies dâactuació política i social:

Primer.    
LâAssemblea ha reaccionat contra la complicitat del Govern espanyol del PP amb el
principal responsable de la violència i de la injustícia a escala mundial âel Govern Bush
dels EEUU-, expressió de les pitjors pràctiques imperialistes dels darrers 50 anys.

Ha canviat el Govern espanyol però no la situació mundial. A lâIrak, a Palestina, a lâAfganistan, al Sudàn, a Guantànamo, arreu del món, el Govern dels EEUU, sovint amb el silenci còmplice dels grans mitjans de comunicació i de les NNUU, practica les agressions directes o dona suport a governs que ho fan.

No és suficient retirar les tropes de lâIrak, fet indiscutiblement molt positiu. Ni sâhan dâenviar tropes a altres països ocupats de facto per les forces dels EEUU, ni tampoc fer-se còmplice de les febleses de les NNUU davant les exigències del Govern nordamericà.

Segon.    
No hi ha cap mena de dubte que la legislatura ara iniciada haurà dâassegurar canvis
substancials per a recuperar bona part dels drets i llibertats que el PP ha menystingut o
eliminat en lâexercici ultraconservador del seu poder, i haurà dâafrontar alhora els grans
temes pendents i nous reptes que la dreta més conservadora sâha dedicat a degradar i/o a
negar de manera perillosa i sistemàtica: les reformes estatutàries i de la Constitució que
es reclamen, el problema de la immigració i els seus drets, lâaccés dels joves al mercat
laboral i a habitatges dignes, el fre necessari al tancament dâempreses, la correcció de la
precarietat laboral, la sostenibilitat, la problemàtica de la tercera edat, els drets socials,
el posicionament en lâescena internacional i lâaprovació de la Constitució Europea, entre
molts altres.

Tercer.    
La ciutadania (allunyada en el seu moment de la política per allò que seân va dir
justificadament el desencís) ha recuperat durant lâúltim any el protagonisme i la il·lusió
que havia perdut. I ho ha fet amb una clara reivindicació dâuna nova forma de fer
política. La ciutadania vol âi així ho ha fet palès- uns polítics honestos, sincers,
transparents, sensibles a les preocupacions i anhels dels ciutadans. Polítics que no facin
de la mentida i la manipulació la seva norma de conducta. Polítics que rebutgin
qualsevol tripijoc, que siguin els primers impulsors dâuna política activa de
transparència, que estiguin en contacte amb els seus electors i transmetin efectivament
a la ciutadania els valors culturals, educatius, ètics i morals que reclamem, que siguin
capaços de donar alternatives socials, igualitàries i sostenibles als problemes diaris de la
gent, que siguin els primers en assumir lâobligació del diàleg imaginatiu com a mitjà de
recerca de solucions efectives als problemes transcendentals que avui afecten la societat
global, tant des del punt de vista nacional com internacional.

La ciutadania exigeix la plena instauració i/o manteniment dels principis de lâètica i de lâhonestedat com a elements substancials de lâacció pública i de la interrelació entre els agents que hi intervenen. Això és el que ens ha de dur a netejar la política dâinteressos espuris, a exigir i gaudir de la transparència absoluta que considerem indispensable per a una política social i progressista, a garantir una interrelació més eficaç i propera entre ciutadania i partits i, sobretot, a formular des de lâàmbit ciutadà els elements constitutius dâuna acció diària dâexigència i control dels àmbits públics i de les activitats que sâhi desenvolupen, recuperant elements de participació i organització col·lectiva que tan eficaços foren en la lluita contra el franquisme.

Quart.    
En aquest context, caldrà que el Govern del PSOE i tota lâesquerra i forces progressistes
parlamentàries no tant sols actuïn conjuntament per als objectius socialment més
favorables, mentre sigui possible i coherent amb les seves promeses electorals, sinó que
caldrà que sentin també la constant exigència i interpel·lació ciutadana que els obligui a
ser conscients en tot moment dâallò que la ciutadania vol i demana des del lliure
exercici i defensa dels drets democràtics, de respecte amb el compromís pres amb els
electors.

Per totes aquestes raons, lâAssemblea Permanent dâIntel·lectuals, Professionals i Artistes ha apostat unànimement per la seva continuïtat, tot assumint (amb altres plataformes i organitzacions) el ple contingut de lâesmentada reivindicació ciutadana. Ãs el moment en què la ciutadania ha dâassumir un rol de participació activa en matèria de reflexió, iniciativa i control de les activitats públiques, en base als principis dâhonestedat, transparència i ètica que tots plegats defensem i proposem. I encara més, cal que tots plegats exigim (i ens autoexigim) idèntics principis en el desenvolupament de les activitats empresarials, sindicals, professionals i privades amb transcendència social per tal dâerradicar (fins allà on sigui possible) espectacles tan lamentables des del punt de vista ètic, social i cultural com els que veiem diàriament a les televisions, a molts mitjans de comunicació o als sectors empresarials i professionals. En tots aquests sectors són norma habitual la manipulació informativa, la TV porqueria, els grans escàndols financers, la corrupció i les decisions preses amb independència dels efectes perniciosos que socialment comporten.

LâAssemblea Permanent dâIntel·lectuals, Professionals i Artistes té la voluntat de seguir estimulant el procés de reflexió que els diversos grups que la composen han estat desenvolupant. Igualment, convida tots els seus membres, adherits i simpatitzants, així com a la ciutadania en general, a fer front a la tasca dâexigència i crítica permanent que els partits i els Governs progressistes necessiten, no tan sols per a gaudir del suport social necessari cara a rebatre degudament les posicions políticament més conservadores i avançar en les conquestes que la societat demana, sinó també perquè aquests partits i Governs no quedin sistemàticament presoners dâallò que en diem el âpolíticament correcteâ?, tantes vegades ben allunyat dâallò que és més just i/o del parer o desig dels ciutadans.

Barcelona, juliol de 2004

This work is in the public domain

Comentaris

Als i les intel·lectuals
19 jul 2004
Per començar ser intel·lectual és una condició que tota persona té i exerceix encara que es menystingui tant com per creure que la "elit proletària" (els artistes i intel·lectuals) si que en saben i ells/es no.

Que la ciutadania reclama un govern responsable, ... ? Quantes entrevistes has fet per saber-ho, 4 manis de com a mínim a BCN, un munt de pijos que s'aborreixen el dissabte a la tarda i res millor que ser guai i surtir al carrer.

Jo tampoc tinc un càlcul correcte n'estic convençut, però molta de la gent amb la que he treballat (i degut a la precarietat he canviat sovint de feina) considera que si estigués en un lloc de poder col·locaria als seus familiars, cobraria tant com pogués, treballaria tan poc com fos possible, i en alguns casos rodejaria el despatx de becàries.

Res d'abanderats, com són les vostres mans, les meves han acabat brutes i agrietades de ciment, de dur pesos, o de talls. Intentant sempre treballar en alguna cosa productiva, menjar, roba, contrucció de vivendes. L'aparell intel·lectual el deixo per les meves estones lliures, i no cobro pels meus articles, ni per tota la feina intel·lectual que faig.

En canvi vosaltres molt esquerranosos/es però molts/es viviu en mansions i no heu fotut un clau (de metall) en la vostra vida.
Re: Per la renovació democràtica (Manifest de l'Assemblea d'Intel·lectuals, etc.)
20 jul 2004
I quina culpa tenen alguns de no haver treballat mai a la mina.
Re: Per la renovació democràtica (Manifest de l'Assemblea d'Intel·lectuals, etc.)
20 jul 2004
Simplement el fet d'autodeterminar-se intel·lectuals, tots i totes som intel·lectuals però no totes som treballadores, i de tota manera mengen cada dia i viuen en cases més grans que la meva i sense haver-la de compartir amb més gent.
Grupet de pijos
20 jul 2004
Fan el ridícol anomenant-se "assamblea permanent" aquest grup de pijos que viuen de nodrir el sistema i les seves mentides.
Sindicat