|
|
|
|
|
Anàlisi :: altres temes |
|
Per la renovació democrà tica (Manifest de l'Assemblea d'Intel·lectuals, etc.)
|
|
|
per (penjat per) Antoni Ferret |
19 jul 2004
|
|
|
L’Assemblea Permanent d’Intel·lectuals Professionals i Artistes va néixer com a conseqüència de la necessitat dels sectors en ella representats de sumar-se a l’ampli moviment ciutadà unitari en contra de la guerra de l’Irak i per a fer front, mitjançant la participació activa de la ciutadania i la reclamació d’una nova manera de fer polÃtica, a la dreta més recalcitrant dels últims 30 anys, instal·lada al Govern per mitjà de la majoria absoluta del PP.
La nova situació polÃtica generada a partir de les eleccions generals del passat 14 de Març, i que tots hem celebrat pel canvi que ha representat, no ens eximeix, però, tant d’exigir un real protagonisme de la ciutadania com de promocionar la seva participació en el procés de reflexió, control i exigència de l’à mbit de la res publica i, en concret, dels valors essencials de la democrà cia.
L’experiència de l’últim any amb les massives mobilitzacions contra la guerra d’Irak convocades per les organitzacions ciutadanes i la transcendent experiència de la nit del 13 de març i els SMS han plasmat de manera fefaent l’eficà cia de les noves tecnologies com a sistema d’intercomunicació de la ciutadania a l’hora d’expandir idees i consignes més enllà dels partits i contra el poder establert. Tot plegat ha fet palès –conjuntament amb la participació i resultat de la contesa electoral- allò que els ciutadans volen i reclamen, aixà com les enormes possibilitats que els nous sistemes de comunicació ofereixen a l’hora d’estimular una intercomunicació i un debat ciutadà més à gil i eficaç.
L’Assemblea Permanent d’Intel·lectuals, Professionals i Artistes de Catalunya manifesta la seva decisió de seguir treballant per la regeneració democrà tica. I en aquest sentit vol incidir, entre d’altres, en les següents lÃnies d’actuació polÃtica i social:
Primer.
L’Assemblea ha reaccionat contra la complicitat del Govern espanyol del PP amb el
principal responsable de la violència i de la injustÃcia a escala mundial –el Govern Bush
dels EEUU-, expressió de les pitjors prà ctiques imperialistes dels darrers 50 anys.
Ha canviat el Govern espanyol però no la situació mundial. A l’Irak, a Palestina, a l’Afganistan, al Sudà n, a Guantà namo, arreu del món, el Govern dels EEUU, sovint amb el silenci còmplice dels grans mitjans de comunicació i de les NNUU, practica les agressions directes o dona suport a governs que ho fan.
No és suficient retirar les tropes de l’Irak, fet indiscutiblement molt positiu. Ni s’han d’enviar tropes a altres països ocupats de facto per les forces dels EEUU, ni tampoc fer-se còmplice de les febleses de les NNUU davant les exigències del Govern nordamericà .
Segon.
No hi ha cap mena de dubte que la legislatura ara iniciada haurà d’assegurar canvis
substancials per a recuperar bona part dels drets i llibertats que el PP ha menystingut o
eliminat en l’exercici ultraconservador del seu poder, i haurà d’afrontar alhora els grans
temes pendents i nous reptes que la dreta més conservadora s’ha dedicat a degradar i/o a
negar de manera perillosa i sistemà tica: les reformes estatutà ries i de la Constitució que
es reclamen, el problema de la immigració i els seus drets, l’accés dels joves al mercat
laboral i a habitatges dignes, el fre necessari al tancament d’empreses, la correcció de la
precarietat laboral, la sostenibilitat, la problemà tica de la tercera edat, els drets socials,
el posicionament en l’escena internacional i l’aprovació de la Constitució Europea, entre
molts altres.
Tercer.
La ciutadania (allunyada en el seu moment de la polÃtica per allò que se’n va dir
justificadament el desencÃs) ha recuperat durant l’últim any el protagonisme i la il·lusió
que havia perdut. I ho ha fet amb una clara reivindicació d’una nova forma de fer
polÃtica. La ciutadania vol –i aixà ho ha fet palès- uns polÃtics honestos, sincers,
transparents, sensibles a les preocupacions i anhels dels ciutadans. PolÃtics que no facin
de la mentida i la manipulació la seva norma de conducta. PolÃtics que rebutgin
qualsevol tripijoc, que siguin els primers impulsors d’una polÃtica activa de
transparència, que estiguin en contacte amb els seus electors i transmetin efectivament
a la ciutadania els valors culturals, educatius, ètics i morals que reclamem, que siguin
capaços de donar alternatives socials, igualità ries i sostenibles als problemes diaris de la
gent, que siguin els primers en assumir l’obligació del dià leg imaginatiu com a mitjà de
recerca de solucions efectives als problemes transcendentals que avui afecten la societat
global, tant des del punt de vista nacional com internacional.
La ciutadania exigeix la plena instauració i/o manteniment dels principis de l’ètica i de l’honestedat com a elements substancials de l’acció pública i de la interrelació entre els agents que hi intervenen. Això és el que ens ha de dur a netejar la polÃtica d’interessos espuris, a exigir i gaudir de la transparència absoluta que considerem indispensable per a una polÃtica social i progressista, a garantir una interrelació més eficaç i propera entre ciutadania i partits i, sobretot, a formular des de l’à mbit ciutadà els elements constitutius d’una acció dià ria d’exigència i control dels à mbits públics i de les activitats que s’hi desenvolupen, recuperant elements de participació i organització col·lectiva que tan eficaços foren en la lluita contra el franquisme.
Quart.
En aquest context, caldrà que el Govern del PSOE i tota l’esquerra i forces progressistes
parlamentà ries no tant sols actuïn conjuntament per als objectius socialment més
favorables, mentre sigui possible i coherent amb les seves promeses electorals, sinó que
caldrà que sentin també la constant exigència i interpel·lació ciutadana que els obligui a
ser conscients en tot moment d’allò que la ciutadania vol i demana des del lliure
exercici i defensa dels drets democrà tics, de respecte amb el compromÃs pres amb els
electors.
Per totes aquestes raons, l’Assemblea Permanent d’Intel·lectuals, Professionals i Artistes ha apostat unà nimement per la seva continuïtat, tot assumint (amb altres plataformes i organitzacions) el ple contingut de l’esmentada reivindicació ciutadana. És el moment en què la ciutadania ha d’assumir un rol de participació activa en matèria de reflexió, iniciativa i control de les activitats públiques, en base als principis d’honestedat, transparència i ètica que tots plegats defensem i proposem. I encara més, cal que tots plegats exigim (i ens autoexigim) idèntics principis en el desenvolupament de les activitats empresarials, sindicals, professionals i privades amb transcendència social per tal d’erradicar (fins allà on sigui possible) espectacles tan lamentables des del punt de vista ètic, social i cultural com els que veiem dià riament a les televisions, a molts mitjans de comunicació o als sectors empresarials i professionals. En tots aquests sectors són norma habitual la manipulació informativa, la TV porqueria, els grans escà ndols financers, la corrupció i les decisions preses amb independència dels efectes perniciosos que socialment comporten.
L’Assemblea Permanent d’Intel·lectuals, Professionals i Artistes té la voluntat de seguir estimulant el procés de reflexió que els diversos grups que la composen han estat desenvolupant. Igualment, convida tots els seus membres, adherits i simpatitzants, aixà com a la ciutadania en general, a fer front a la tasca d’exigència i crÃtica permanent que els partits i els Governs progressistes necessiten, no tan sols per a gaudir del suport social necessari cara a rebatre degudament les posicions polÃticament més conservadores i avançar en les conquestes que la societat demana, sinó també perquè aquests partits i Governs no quedin sistemà ticament presoners d’allò que en diem el “polÃticament correcteâ€?, tantes vegades ben allunyat d’allò que és més just i/o del parer o desig dels ciutadans.
Barcelona, juliol de 2004 |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Als i les intel·lectuals
|
|
per fds |
19 jul 2004
|
Per començar ser intel·lectual és una condició que tota persona té i exerceix encara que es menystingui tant com per creure que la "elit proletària" (els artistes i intel·lectuals) si que en saben i ells/es no.
Que la ciutadania reclama un govern responsable, ... ? Quantes entrevistes has fet per saber-ho, 4 manis de com a mínim a BCN, un munt de pijos que s'aborreixen el dissabte a la tarda i res millor que ser guai i surtir al carrer.
Jo tampoc tinc un càlcul correcte n'estic convençut, però molta de la gent amb la que he treballat (i degut a la precarietat he canviat sovint de feina) considera que si estigués en un lloc de poder col·locaria als seus familiars, cobraria tant com pogués, treballaria tan poc com fos possible, i en alguns casos rodejaria el despatx de becàries.
Res d'abanderats, com són les vostres mans, les meves han acabat brutes i agrietades de ciment, de dur pesos, o de talls. Intentant sempre treballar en alguna cosa productiva, menjar, roba, contrucció de vivendes. L'aparell intel·lectual el deixo per les meves estones lliures, i no cobro pels meus articles, ni per tota la feina intel·lectual que faig.
En canvi vosaltres molt esquerranosos/es però molts/es viviu en mansions i no heu fotut un clau (de metall) en la vostra vida. |
|
Re: Per la renovació democrà tica (Manifest de l'Assemblea d'Intel·lectuals, etc.)
|
|
per ---- |
20 jul 2004
|
|
I quina culpa tenen alguns de no haver treballat mai a la mina. |
|
Re: Per la renovació democrà tica (Manifest de l'Assemblea d'Intel·lectuals, etc.)
|
|
per gr |
20 jul 2004
|
|
Simplement el fet d'autodeterminar-se intel·lectuals, tots i totes som intel·lectuals però no totes som treballadores, i de tota manera mengen cada dia i viuen en cases més grans que la meva i sense haver-la de compartir amb més gent. |
|
Grupet de pijos
|
|
per Magaledro |
20 jul 2004
|
|
Fan el ridícol anomenant-se "assamblea permanent" aquest grup de pijos que viuen de nodrir el sistema i les seves mentides. |
|
|
