|
|
|
|
|
20 anys de la mort de Toni Villaescusa. La lluita independentista 1984-2004
|
|
|
per Anna |
19 jul 2004
|
|
El passat dijous 15 de juliol es va celebrar al Club Levante de la ciutat de València un homenatge unitari al militant independentista fill de Quart de Poblet, Toni Villaescusa, organitzat per les organitzacions de l’esquerra independentista Endavant, Maulets, MDT, PSAN, COS, CEPC i CUP. El recordatori de la figura del militant de Terra Lliure, mort accidentalment el 20 de juliol de 1984 quan anava a realitzar una acció, es va convertir en una convocatòria del tot unitària de l’esquerra independentista, que va ser presentada per la membre de la Canditatura d’Unitat Popular de València Teresa Jordan. |
Les intervencions dels quatre ponents van coincidir en el reconeixement del militant valencià Toni Villaescusa com a lluitador exemplar, però sobretot en el reconeixement del seu treball en la construcció del projecte unitari de l’independentisme. Els ponents van descriure el militant homenatjat com a paradigma de lluitador que va oferir tot el seu treball i la seva vida en la construcció del projecte de l’Esquerra independentista, i sobretot pel fa a la seva tasca de construcció de referents unitaris durant els anys 80.
Josep Ingasi Chiner, representant d’Endavant, va realitzar la primera intervenció, que entre altres aspectes va destacar el carà cter “unitari de la CUP des de l’à mbit municipalistaâ€? i va criticar “les propostes falsament independentistes del projecte anomenat Horitzó 2007â€? que representen un perill d’assimilació de l’Esquerra independentista. Joan Rocamora, com a militant del MDT, va evocar la figura del lluitador Toni Villaescusa “com a exemple de compromÃs, disciplina i coherència en la construcció dels referents unitaris del moviment independentista, uns valors contraposats a certs fenòmens de passotisme i oci alternatiu que es reprodueixen de vegades alguns à mbits de l’Esquerra independentista, i que condueixen al desencant.â€? També va recordar que la celebració d’aquest homenatge coincideix amb el naixement del MDT, que ja compta amb 20 anys d’existència i lluita. El representant de l’organització juvenil Maulets, Marc Peris, va fer un repà s de la tasca de la lluita polÃtica portada a terme per la seva organització a l’Horta i arreu dels Països catalans, i va destacar “la necessitat de reforçar el projecte unitari de la CUP per fer front a les agressions concretesâ€? que pateix el poble treballador català . La darrera intervenció la va realitzar Núria Cadenas, membre del PSAN, que va rememorar a través dels seus records els primers homenatges a Toni Villaescusa, que van representar un reviscolament col·lectiu i un esperonament de la milità ncia independentista durant els avenços i creixement polÃtic dels anys 80. Cadenas també va denunciar les propostes “federalistesâ€? com regeneradores de l’Estat Espanyol.
En acabar les intervencions dels ponents es va viure un viu debat amb el públic, que va esdevenir una mena de catà rsi col·lectiva i enriquidora, i en què tothom va coincidir en la necessitat de sumar esforços que ajudin a avançar el moviment. Entre el públic, en què ens trobaven diverses generacions de l’independentisme, va ser significativa la presència de Maria Conca o Eduard Rosselló i Josep Guia.
Teresa Jordan, com a membre de la CUP, va recordar la convocatòria per al proper dia 20 al cementiri de Quant de Poblet, on es retrà una ofrena floral i homenatge a Toni Villaescusa, vint anys després de la seva mort. Dos dels ponents va acabar la seva intervenció amb la lectura d’ambdós poemes en homenatge a Toni Villaescusa que van despertar molta emotivitat. Un d’aquests poemes, obra de l’exrepresaliat Àlvar Valls, i que Terra Lliure va dedicar en motiu de la mort de l’homenatjat, amb el tÃtol: AVUI ÉS L’HORA
AVUI ÉS L’HORA
Referma el tronc i abat l’herba maligna;
El mur no cau si tu no l’enderroques.
Alerta el crit, passem de mort a vida;
Massa temps fa que som en via morta.
Serà el nou temps com ara el fem, i bell,
si travessem l’oneig, dreta la proa.
Salut als morts! –en guerres i de vells.
Siguem-hi tots a bord de barca nova.
Que el raig de llum no ens torni ni folls ni cecs
que el nostre nord no es perdi ni s’esborri,
que cada pas ens fermi més i més.
Lliure i tots, la terra que fem nova,
la de demà . Guanyem-li el dret a ser
Com la volem. Lluitem: avui és l’hora.
Alvar Valls |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: 20 anys de la mort de Toni Villaescusa. La lluita independentista 1984-2004
|
|
per Ja era hora |
19 jul 2004
|
Toni Villaescusa: La mort d'un company
(Parlament de Joan Rocamora a l'acte "20 anys de la mort de Toni Villaescusa. La lluita independentista 1984-2004")
"La mort d'un company": Aquest va ser el títol que encapçalava el butlletí Alerta número 4 de l'agost de 1984. El portaveu de Terra Lliure explicava en aquest número la mort accidental d'en Josep Antoni Villaescusa i Martín a Alzira, la matinada del 20 de juliol de 1984. Aquest article d'homenatge i de reafirmació de la lluita que portava a terme l'organització clandestina ens descriu molt bé quina era la situació d'aleshores. L'independentisme estava a punt de conèixer el seu creixement organitzatiu i sociològic; però aquest avenç en l'acumulació de forces de l'independentisme no havia sorgit del no res, sinó que havia estat el resultat del compromís d'un petit col.lectiu de militants compromesos i de la clarificació política. L'independentisme d'aquells anys va haver d'enfrontar-se a un panorama molt advers de marginació política i de repressió. Caldria recordar-ho tot sovint per no oblidar que la lluita que va emprendre el nostre company avui recordat, així com tants i tantes altres militants, no va ser un recurs gratuït, una "temptació", com s'ha qualificat erròniament a un estudi publicat recentment sobre Terra Lliure. La lluita armada va esdevenir en aquells anys l'única via possible per aconseguir superar la negació jurídica i política que no només perseguia i marginava les propostes independentistes, sinó que condemnava la indentitat nacional, els recursos naturals, els drets i les llibertats dels catalans a la mort lenta.
Però de tots aquests lluitadors independentistes en Toni s'hi va deixar la vida. Molts altres van haver de conèixer la tortura, la presó o l'exili; però en Toni s'hi va deixar la vida. I és per això que avui el recordem i l'homenatgem. Tot i així, crec que no hauríem de retenir només la imatge del guerriller audaç que va ser, per allò que sabem o que intuïm. En Toni Villaescusa també va ser un militant coherent i disciplinat de partit, que va impulsar la Coordinadora Independentista del Baix Llobregat i els CSPC, un assaig d'allò que més endavant seria el moviment de masses de l'Esquerra Independentista, el Moviment de Defensa de la Terra, que faria explosionar l'independentisme a mitjan dels 80. I pel que conec, una persona d'una gran humanitat, allò que en diríem popularment de "bona pasta"; això sense menystenir el seu paper com a revolucionari, és a dir, com a agent de la transformació política i social. Perquè només podem considerar com a humanisme el seu compromís i la seva superació personal.
L'11 de setembre de 1984 va ser la meva primera assistència a l'acte del Fossar de les Moreres i l'inici de la militància a l’MDT, quan tenia 16 anys. Aquell acte estava presidit per un gran retrat d'en Toni Villaescusa, que em va impactar molt. Aquella colla de militants joves sentíem aquella mort com "la mort d'un company", que a la vegada ens esperonava considerablement en la lluita agitativa i de carrer. Teníem la percepció que la lluita de l'Esquerra Independentista era un tot orgànic en què cadascú havia de prendre les seves posicions. Certament, les respostes a les diverses detencions havien estat exemplars. I aquestes respostes i aquests relleus van ser allò que van fer crèixer l'independentisme com mai. Refexionant-hi, vaig arribar a la conclusió que no ens calia emmirallaments per altres lluites que coneixíem per la televisió, perquè nosaltres ja comptàvem amb lluitadors de pedra picada, els Tonis Villaescusa, els nostres Che Guevara del país, que feien possible aquell fenomen de resistència que es regenerava i creixia perquè tots en formàvem part.
Crec que la qüestió del relleu generacional és un aspecte cabdal si volem construir un moviment independentista fort i eficaç. I això lliga de ple amb l'explicació de l'èxit de l'independentisme als anys 80. La meva generació no venia del no-res. Nosaltres ens sentíem acompanyats per la formació política dels més veterans, amb els quals participàvem en el debat i les decisions, però també per l'experiència en els aspectes més quotidians de la lluita. Aquesta transmissió d'experiència es va trencar a partir de l'ensulsida del 1992, amb l'aparició d'un model autoanomenat independentista que prescindeix precisament d'aquestes relacions de relleu i que ha integrat molta de la militància independentista a posicions còmodes al sistema. El model de separació generacional d'un moviment polític és un fenomen molt perillós, que aboca gran part de la militància jove al desencant. És més, aquest distanciament generacional caldria relacionar-lo amb els valors imposats pel mercat capitalista, que dissenya una gamma de consumidors/productors en funció de l'edat. I no és una cosa que ens puguem permetre i que precisament hauríem de combatre ideològicament i a la pràctica. Una separació generacional que s’ha superat, per sort, a la darrera campanya de la CUP contra el projecte de la Constitució europea, en què hi van participar diverses generacions i organitzacions de l’Esquerra Independentista.
Per bé que els temps canvien, no existeixen massa variants del model de militant revolucionari que pretén transformar la realitat del seu entorn i, per tant, alliberar el seu país de la imposició espanyola i francesa. Em permeto recordar alguns dels aspectes principals que han tingut en comú aquests revolucionaris de tots els temps i d'arreu del món que han reeixit en els seus objectius: disciplina, formació, arrelament al seu entorn, presa de consciència, compromís... Aspectes que contrasten amb algunes actituds cada dia més establertes a la nostra societat i, de retruc, dins del nostre moviment: individualisme, passotisme, hedonisme, consumisme, alienació, etc. Molts de nosaltres ja ens queixem que alguns àmbits de l'Esquerra Independentista s'han convertit en un oci alternatiu i barat, que sovint fins i tot desactiven la militància en comptes de reforçar el moviment. I això s'ha de tallar de soca-rel.
En Toni Villaescusa fou un model exemplar de patriota i de revolucionari. Ho fou en molts moments, i no només en el seu compromís a l'organització armada. I un model que tots hauríem de seguir, no per cap raó espiritual, sinó senzillament perquè va aportar tots els seus esforços en la defensa de la llibertat i dels drets dels treballadors i treballadores catalans. No hauríem d'oblidar la seva tasca en la construcció d'un moviment independentista unitari, des del partit on militava, el PSAN, des dels CSPC, des de les lluites sectorials i amb la creació d'un referent que va crèixer i combatre; perquè ell va sembrar segurament la llavor més frutífera d'aquesta confluència de l'Esquerra independentista. |
|
Re: 20 anys de la mort de Toni Villaescusa. La lluita independentista 1984-2004
|
|
per ? |
19 jul 2004
|
|
com va morir? |
|
Re: 20 anys de la mort de Toni Villaescusa. La lluita independentista 1984-2004
|
per SenseNom
sensenom ARROBA urdaci.com |
19 jul 2004
|
|
Va morir preparant una acció de Terra Lliure. Li va esclatar un artefacte que portava a sobre. |
|
Re: 20 anys de la mort de Toni Villaescusa. La lluita independentista 1984-2004
|
|
per trotsko |
19 jul 2004
|
Qui pren la via de la lluita armada s'arrisca conscientment a això, mentre que la resta si rebem som "danys col·laterals"... no se com dir-vos-ho però la lluita de TL era un bon exemple de lluita individualista (i vosaltes critiqueu l'individualisme?)... l'alliberament social i nacional només por arribar a través de la lluita de masses, col·lectiva... no per 3 encaputxats fent explotar olles plenes de tornillos. La revolució no la farán encaputxats (ni indepes, ni àcrates).
Salut |
|
Re: 20 anys de la mort de Toni Villaescusa. La lluita independentista 1984-2004
|
|
per una |
19 jul 2004
|
|
Quina casualitat la primera noticia i el primer comentari estan fets en 2 minuts de diferència, no serà un intent més del MDT d´intentar acaparar actes politics unitaris on ells són minoria o inexistents? Potser és un intent més de fer creure a la gent que aixó de les CUP és del més unitari i que gracies a la CUP hi ha unitat d´acció a València? Existeix la CUP a València o és un invent semblant a la CUP de Barcelona? |
|
Re: 20 anys de la mort de Toni Villaescusa. La lluita independentista 1984-2004
|
|
per una altra |
19 jul 2004
|
|
Quina casualitat que l'acte està convocat per Endavant, Maulets, MDT, PSAN, COS, CEPC i CUP. I clar que existeix CUP a València i Castelló, i d'altres que estan en preparació, listilla |
|
Re: 20 anys de la mort de Toni Villaescusa. La lluita independentista 1984-2004
|
|
per anna |
19 jul 2004
|
Contra la imbecilitat contra la ignorància, contra la submissió, contra el cinisme i contra els insults de gentola que no arriba ni a la sola de la sabata de Toni i gosa faltar al respecte a aquell que ja no és entre nosaltres per poder contestar adequadament; també per lluitar contra tot això cal que fem l'homenatge.
Visca la terra, visca la llibertat |
|
Re: 20 anys de la mort de Toni Villaescusa. La lluita independentista 1984-2004
|
|
per respect |
19 jul 2004
|
|
una mica de respecte pels lluitadors que han donat la vida pels seus ideals, i que avui se´ls hi ret homenatge i reconeixement de la seva figura, si que estaria bé. La historia no es pot oblidar mai. |
|
Re: 20 anys de la mort de Toni Villaescusa. La lluita independentista 1984-2004
|
|
per un |
20 jul 2004
|
I tu "una" tens ganes de liar-la per una tonteria com aquesta? Quin sentit tenia fotre la teva rabieta aquí ? Per dos articles un darrera de l'altre ? No te n'alegres que hi hagi gent que vulgui fer una CUP a València a Castelló o a on sigui ? No te n'alegres que a l'acte hi fos tothom ?
No us entenc...i això que no sóc de l'mdt ! |
|
ep
|
|
per ep |
20 jul 2004
|
 |  |
|
ep |
|
Re: 20 anys de la mort de Toni Villaescusa. La lluita independentista 1984-2004
|
|
per Vall del Ges |
22 jul 2004
|
Com a petit homenatge al revolucionari català Toni Villaescusa vull refrescar la memòria històrica de la gent i afegir un fragment del llibre Terra Lliure de Fernandez Calvet. així la gent no independentista tindrà una font més per saber qui era
La matinada del 20 de juliol, Josep Antoni Villaescusa Martín arriba amb el seu cotxe a Alzira (Ribera Alta) i es disposa a col·locar un artefacte explosiu, activat per un sistema elèctric de rellotgeria. Abans de baixar del cotxe fa les darreres comprovacions del circuit i connecta el giny a la càrrega explosiva, exactament com havia fet cinc anys abans Fèlix Goñi. Baixa del cotxe i camina cap al seu objectiu, una oficina de l'INEM.
Les oficines de l'INEM són un dels objectius preferits pels escamots de Terra Lliure, atès el seu paper de gestors de l'atur i el seu rol objectiu contra la classe treballadora. Això ho sap prou bé en Toni, cambrer en atur, malgrat haver fet estudis de peritatge químic. Tota la seva vida ha estat marcada per obtenir un lloc de treball. Quan tenia pocs anys, la seva família va emigrar a Alemanya, com tantes altres, a la recerca de feina. Allà va créixer i allà va conèixer la seva companya, i junts van emprendre un dia el camí de retorn a la terra. Les seves opinions polítiques l'han apartat dels seus pares, d'ideologia pròxima al valencianisme «blavero».
Pel camí, se sent una explosió fortíssima, i en Toni cau a terra mortalment ferit. Ha perdut part d'un braç i de la cuixa dreta. A terra, al seu costat, la seva pistola Firebird, que duia per protegir-se. Als primers que corren per ajudar-lo, els dóna el telèfon de la seva companya, i els prega que li diguin que encara és viu. En arribar a l'hospital d'Alzira, prop del lloc dels fets, demana que no li posin antibiòtics, ja que segueix una norma de conducta naturista. Després perd el coneixement, i ja no el recupera més.
La seva companya, Antònia Flores, en assabentar-se'n, viatja des de Castelldefels, on viuen, fins a València, on ha estat traslladat en Toni en estat de coma. No aconsegueix veure'l i és detinguda en companyia de Núria Codina, que l'havia acompanyat en el viatge.
A Barcelona són detinguts Jordi Moners, Jordi Solé i Caterina Castillo, tots ells militants del PSAN i naturistes, units a Toni Villaescusa per una antiga amistat, ja que ell mateix havia militat al PSAN anteriorment. Tots ells van ser posats en llibertat, alguns al cap de pocs dies, i d'altres, en Jordi i la Caterina, van haver de romandre encara uns dies a la presó, fins que el jutge va decidir de posar-los en llibertat.
L'enterrament d'en Toni, a València, va ser impressionant. El seu pare, malgrat no compartir la seva ideologia, va demanar que la senyera estelada cobrís el seu taüt. «Ell no n'hauria volgut cap altra», va assegurar. Coneguts militants del PSAN, antics companys d'en Toni, portaven al damunt de les seves espatlles el taüt amb el lluitador mort. La policia, en un darrer acte de prepotència, va impedir l'assistència de l'Antònia a l'enterrament, argüint motius de seguretat. Punys en alt, Els Segadors i La Internacional van acompanyar les despulles en el seu darrer viatge.
La mort en combat de Toni Villaescusa va suposar un cop molt fort per a Terra Lliure. Ell era el puntal de l'organització al País Valencià, i un militant de grans qualitats humanes, sempre disposat a donar un cop de mà als companys en dificultats, com havia demostrat en diverses ocasions. Però la seva mort va tallar també les especulacions sobre el rerafons de l'existència de TL al País Valencià. El setmanari aparegut feia poc, El Temps, havia comentat, en un editorial, de manera desafortunada, que ningú no sabia què hi havia al darrera de Terra Lliure, alhora que insinuava interessos polítics poc clars, fins i tot connexions amb l'extrema dreta. Això havia estat contestat a Alerta núm. 3, en una carta adreçada al director d'El Temps, Francesc Pérez i Moragon, i que reproduïm a l'annex E. La mort d'en Toni, i la transparència de la seva figura política, no oferia cap mena de dubte. Les argumentacions del sector polític conegut com Unió del Poble Valencià (UPV), que es troba al darrera de l'esmentat setmanari, van demostrar no tenir cap fonament.
A partir d'aquest moment, l'independentisme al País Valencià apareixia com una alternativa seriosa, car era el primer cop en tota la història moderna que un valencià donava la vida en la lluita per la Independència dels Països Catalans.
A Prada, en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, CSPC, MDT, PSAN i IPC van organitzar un acte d'homenatge a Toni Villaescusa i a la seva lluita. Hi intervingueren Carles Castellanos, en nom d'IPC; Carles Benítez, en nom de CSPC; Josep Guia, en nom de MDT, i en Jordi Vera, en nom de PSAN. Tots ells van coincidir a valorar la figura d'en Toni i el seu sacrifici per assolir els objectius de l'organització en què militava. A l'acte van assistir, camuflats, membres de les policies francesa i espanyola. El pròxim acte de la repressió començava a preparar-se.
El dia 8 de setembre a la nit es col·loquen dos morters, preparats per llançar la seva càrrega contra la caserna de la policia nacional de la plaça d'Espanya, a Barcelona, i contra la seu del Govern Civil, també de Barcelona. El primer va fallar, en rebentar-se la part inferior del tub i minvar la propulsió, però el segons va llançar la granada sobre la teulada de l'edifici del Govern Civil, originant l'astorament entre els policies de guàrdia. La mateixa nit, un artefacte explosiu destruïa l'entrada de la caserna de la guàrdia civil de Santa Bàrbara (Baix Ebre).
L'endemà, 9 de setembre, se celebrava a la plaça de Palau, davant del Govern Civil de Barcelona, l'acte d'homenatge al general Moragues, i els crits de suport a Terra Lliure van ser constants, així com els de «Moragues, avui, seria un terrorista».
Dos dies més tard, l'Onze de setembre, la concentració independentista del Fossar de les Moreres, convocada per l’MDT, era un èxit total d'assistència i d'organització. Una immensa imatge de Toni Villaescusa presidia l'acte, i l'independentisme oferia una prova més de la seva força creixent, i de la determinació de donar continuïtat a la lluita.
Acabada la concentració del Fossar, una manifestació va desfilar cap a la Via Laietana i l'avinguda de la Catedral. En arribar al carrer dels Arcs, els manifestants van despenjar i cremar una bandera espanyola que onejava a l'edifici d'Hidroelèctrica de Catalunya, i un dels manifestants va ser detingut pels policies que feien guàrdia a l'interior de l'edifici. La resta dels manifestants va intentar alliberar el seu company, amb un assalt a les oficines d'HECSA i enfrontant-se a les forces de policia que van arribar més tard. En el decurs de les càrregues policials, els veïns del Portal de l’Àngel llançaven pedres i teules sobre la policia, un fet que feia anys que no es veia en manifestacions d'aquesta mena.
La manifestació de la tarda va ser de predomini clarament independentista, per sobre de tots els altres blocs participants. A l'acabament de la manifestació es van tornar a produir enfrontaments amb la policia, que van durar un parell d'hores. Al final de la jornada, el balanç era d'una vintena de detencions, aproximadament.
La jornada de l'Onze de setembre de 1984 posava de manifest la força creixent de l'independentisme com a alternativa política global, sobretot entre el jovent, però al costat d'això, la incapacitat de conduir aquest rn0viment per part de les estructures polítiques existents. El Moviment de Defensa de la Terra, si bé havia reeixit a organitzar correctament l'acte del Fossar, no reeixia a aglutinar més que una petita part del moviment independentista real. La pròpia dinàmica de la lluita i de la repressió havia de permetre, en un futur immediat, d'avançar en la consolidació de l'eix CSPC-MDT, com a vertebrador de l'independentisme revolucionari al nostre país. |
|
|
