Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: fòrum 2004 : especulació i okupació
Els experts alerten que Barcelona s'ha venut a l'arquitectura d'aparador
14 jul 2004
Consideren el Fòrum o el gratacel de Nouvel obres descontextualitzades que no tenen en compte la ciutat

CARME Ã?LVAREZ . Barcelona (Vilaweb, dijous, 8 / juliol / 2004)
Els darrers símbols de l'urbanisme i l'arquitectura barcelonina han sorprès negativament els experts que han participat en el III Congrés Internacional Arquitectura 3000, que consideren que edificis com el del Fòrum, el gratacel cilíndric d'Agbar, o part de les operacions de remodelació efectuades a Ciutat Vella no s'han fet a escala barcelonina.
Arquitectes, antropòlegs, sociòlegs, filòsofs i científics han posat a debat l'arquitectura de la « in-diferència », governada per l'estètica,
en contra de l'arquitectura responsable, que és sensible al seu entorn, al clima, a la cultura i a la geografia de l'espai on treballa.

Professionals de prestigi internacional com l'arquitecte colombià Rogelio Salmona, que va col·laborar a París amb Le Corbusier, també
Mikko Heikkinen i Juha Leiviskä, referents de l'arquitectura finlandesa, l'antropòleg i arquitecte Amos Rapoport, el psicòleg Jean Valsiner i el filòsof Víctor Gómez Pin han reflexionat durant quatre dies a Barcelona
sobre l'arquitecte que basa el seu treball únicament en l'estètica i fa una obra frívola que no aporta res a la societat, i l'arquitecte
èticament estètic que demostra que l'arquitectura està lligada a les ciències socials.
El president del congrés, Josep Muntañola, professor del departament de Projectes Arquitectònics de la Universitat Politècnica de Catalunya, que ha organitzat l'esdeveniment, assenyala ara algunes de les conclusions
de les jornades, on les opinions han estat contundents a l'hora de valorar Barcelona. Els experts han considerat que entre els darrers
treballs arquitectònics aixecats hi ha força exemples de l'arquitectura «in-diferent». La torre Agbar la consideren «fora de context», i
«l'arquitectura del Fòrum es troba molt agressiva o molt exagerada», comenta Muntañola, recopilant algunes de les idees del congrés. Els
experts que coneixen la ciutat han destacat que Barcelona ha estat atractiva perquè era una ciutat «pròxima, feta a escala humana, on es
venia per no trobar-hi gratacels», però que ha optat per una arquitectura «copiada dels Estats Units que altres països ja han abandonat després de comprovar que no aporta res per a la convivència».

Com a exemples, la plaça del Fòrum, «articulada d'una manera molt dura i que és violenta per a la gent», i l'edifici principal del Fòrum, que
Muntañola considera un encàrrec massa precipitat per als suïssos Herzog i De Meuron, que han fet un treball amb poca informació de la ciutat.

El Raval.
A.P. .

El congrés internacional de la UPC ha presentat treballs que reflexionen sobre les operacions de reforma del Raval, on consideren que l'acció
social hauria d'haver estat molt més contundent per evitar desequilibris i guetos que afirmen que s'hi han produït. Els experts ressalten que
s'hauria d'haver treballat amb habitatge protegit i facilitats per a la gent gran per evitar la fugida dels residents, cosa que hauria garantit
la cohesió social.

Els forats del Raval
El Congrés, a més d'analizar diverses temàtiques localitzades en altres ciutats estrangeres, també s'ha aturat en operacions urbanístiques
recents i en procés de la ciutat de Barcelona, com les realitzades per remodelar i esponjar Ciutat Vella. Josep Muntañola reconeix que en
aquest cas hi ha hagut actuacions molt positives «com les efectuades a prop de la catedral», però en canvi es qüestionen diverses accions fetes al Raval, que han generat un impacte i un resultat «força artificial».
Els experts opinen que al Raval s'ha prioritzat la reforma urbanística sense comptar prou amb el teixit social, «s'ha trigat massa a actuar a
les zones afectades i han deixat forats que han generat guetos habitats principalment per immigrants, d'on ha marxat la gent del barri, i s'han creat altres zones noves que ha ocupat gent de fora amb un nivell adquisitiu més elevat». Els treballs que han analitzat el Raval indiquen
que s'hauria d'haver tingut molt en compte el teixit social, els vells veïns del barri, botiguers i artesans, «que són els que realment, si s'haguessin quedat a la zona, en lloc de veure's pràcticament obligats a marxar, haurien garantit l'equilibri social i la connexió amb els espais remodelats.

Lentitud.
EL PUNT .
Una de les crítiques en contra de la reforma del Raval és com hi ha intervingut el sector privat, que ha obligat gent gran i veïns amb baix
poder adquisitiu a abandonar els habitatges.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Els experts alerten que Barcelona s'ha venut a l'arquitectura d'aparador
14 jul 2004
bien, claro, hablar de ciudad, de arquitectura-urbanismo, no es hablar de cemento ni inversión económica, es hablar entre otras cosas de personas,lástima que esto acabe por ser un slogan de esta inmobiliaria que a ratos perdidos hace de ayuntamiento, en una dinámica que ya hace mucho tiempo iba mal, y que ahora ya no se puede disimular.
cosificarla ciudad (= objeto de consumo).

construyen espacios imaginarios para la generación de valor, (no sólo económico se entiende) y brotan lugares disueltos en la nada.

ni la seducción de un espacio de fantasia y ocio, productivo, eficaz y feliz ( como el perfil usuarios= consumidores de servicios, que no ciudadanos o sus variaciones).

la ciudad como un jugete entre la inversión, la privatización y la diversión política de monopoly en los salones privados del poder.

ferietas, implantanciones frontera-carcasa, extirpaciones, más pérdida del sentido del espacio común, libre, público.

no se en quién estaré pensando pero ¿la jaula de copito está libre, no?
Sindicat