|
|
|
Notícies :: guerra |
|
El mur d'Israel i la bomba demogràfica
|
|
|
per El Periódico |
14 jul 2004
|
|
La 'tanca de seguretat' condemnada pel Tribunal de l'Haia no és un mitjà contra el terrorisme, sinó una forma d'annexió colonial |
Mateo Madridejos
Periodista i historiador
La decisió del Govern israelià d'escarnir el veredicte consultiu del Tribunal Internacional de l'Haia sobre el mur que construeix als territoris ocupats confirma tant la inoperància del sistema de l'ONU com el caràcter utòpic, quan no és desigual, que menyscaba els lloables propòsits d'organitzar una justícia universal digna d'aquest nom. Fa molt temps que Israel està al marge de la legalitat internacional, David entestat des del 1967 en una empresa colonial, sense que les resolucions del Consell de Seguretat o de l'Assemblea General torcin el curs fatal dels esdeveniments.
Israel, única democràcia regional, disposa de l'arma atòmica i de l'Exèrcit més poderós, capaç d'humiliar els àrabs en almenys quatre guerres obertes, però la seva aclaparadora força militar seria menys decisòria si no comptés amb el suport sense fissures dels Estats Units, la superpotència mundial, i la comprensió o la tolerància de gran part de l'opinió europea. Sharon carrega iniquament contra els jutges de l'Haia perquè sap que, en última instància, Washington oposarà el veto a qualsevol resolució del Consell de Seguretat susceptible d'incloure sancions contra Israel.
L'aliança d'Israel amb els Estats Units, consolidada a partir del 1967, va assolir una nova dimensió amb els atemptats de l'11 de setembre del 2001 i la lluita global contra el terrorisme desencadenada pel president Bush. N'hi ha prou amb un superficial repàs dels principals diaris nord-americans, que minimitzen o critiquen el parer del Tribunal de l'Haia, per advertir el silenci còmplice o la connivència amb l'estratègia del Govern de Sharon i les seves deletèries conseqüències. El lobby jueu, en nom d'una comunitat de sis milions, molt ben representat entre els neoconservadors, exerceix una influència exorbitant sobre l'establishment de Washington, més acusada en any electoral.
Amb l'objectiu de trencar la mordassa i airejar la connexió entre el Govern israelià i els advocats més turbulents de la intervenció contra l'Iraq, el senador demòcrata Ernest Hollings va recórrer a un fosc diari de Charleston (Carolina del Sud), en què va publicar un article on la revelació més òbvia era que darrere de la decisió d'anar a la guerra s'hi trobava "la política de Bush de protegir Israel".
El general retirat Anthony Zinni, que va ser mediador a Palestina, va asseverar en una entrevista amb la televisió CBS que els neoconservadors havien promogut el conflicte amb l'objectiu, entre altres, d'"enfortir la posició d'Israel", encara que va precisar cautelosament que la filiació ètnica o religiosa d'aquells era irrellevant.
La violència incendiària a tota la regió desmenteix la presumpció del Govern de Bush segons la qual "el camí cap a Jerusalem passa per Bagdad". Guanya terreny l'opinió inversa: el camí de la pau a tot el Pròxim Orient passa per Jerusalem. O el que és el mateix: el tràgic embolic de l'Iraq, l'Aràbia Saudita i el petroli, sense oblidar el factor terrorista, seria més fàcil d'abordar en tota la seva complexitat després d'una mediació genuïna per desentortolligar el nus gordià de Palestina, primer pas ineludible per millorar la posició dels EUA al món àrab.
Oficialment, el mur a Cisjordània, allunyat de la línia verda o frontera anterior al 1967, és una resposta a un terrorisme irracional que comet uns atemptats suïcides que només serveixen per donar armes psicològiques o pretextos als adalils del Gran Israel, de l'expansió colonial, els assassinats selectius i l'espoliació contínua. Ningú dubta del dret d'Israel a defensar-se, però el debat sobre la tanca de seguretat remet al fons gens misteriós del problema. Tal com vaig llegir dilluns a Haaretz, el més prestigiós diari israelià, la raó vital per aixecar el mur no és la seguretat, sinó "la necessitat demogràfica".
Més enllà de les lluites jurídiques, de la relació de forces al tauler mundial o de l'èxit del sionisme a trasplantar al Pròxim Orient un bocí d'Europa, esperonat per la iniquitat absoluta de l'holocaust, topem sempre amb la disputa acarnissada d'una mateixa terra, en un clima enrarit pel messianisme. Però la gran paradoxa dels últims temps és la urgència de la bomba demogràfica. Al destruir amb el mur i la colonització les bases d'un Estat palestí viable, Israel s'expandeix amb el perill de perdre el seu caràcter específicament jueu. I ressona entre els israelians el presagi que el sionisme no sobreviurà si l'Estat consagra l'apartheid i pretén continuar dominant els palestins en contra de la seva voluntat. |
This work is in the public domain |
|
Re: El mur d'Israel i la bomba demogràfica
|
|
per Manuel |
14 jul 2004
|
|
stop a l'holocaust palesti a mans dels nazis-jueus. |
