|
|
|
|
|
Anàlisi :: ecologia : educació i societat : sanitat |
|
¿Investigació o negoci?
|
|
|
per Jordi C., Investigador de la UPC |
12 jul 2004
|
|
. |
Aquesta opinió pretén aportar un altre visió a l'article de la Dra Conxita Royo i el Dr. José Luis Araus, publicat en aquest diari la setmana passada. Aquests dos investigadors, favorables a la implantació massiva dels transgènics a les nostres llars i els nostres camps, titllen de desconeixedors i ignorants a totes les persones que no estan d'acord amb aquest model d'agricultura i investigació transgènica al servei de les multinacionals. Potser aquests investigadors, que diuen fer una investigació pública pel benefici de la societat, primer s'haurien d’informar què és el que aquesta societat realment vol. Està bastant clar que la majoria de la població vol que es vagi cap a una agricultura més ecològica, sostenible i lliure. Al contrari del que es diu, si que hi ha estudis cientÃfics on es demostra que aquests cultius no són tant bons com es diuen i que a més manifesten possibles perills d’aquests cultius contra la salut i el medi ambient , com es l’informe presentat per Noruega el 24 de maig de 2004 davant de l’OMC. També hi ha estudis on es veu clarament que ni consumidors ni agricultors volen els transgènics. Una enquesta realitzada per la UE l'any 2001 mostrava que un 70 % de la població Europea estava en contra de l'agricultura transgènica; i la un estudi fet per la COAG el 1991 demostrava que el 61 % de consumidors espanyols no consumiria transgènics si pogués ni el 60 % dels agricultors tampoc els voldrien conrear.
Estem farts que, investigadors tancats als seus laboratoris, lluny de la realitat, que només cerquen un prestigi personal i responen a les directrius marcades per les multinacionals dels agroquÃmics, tractin als consumidors i als pagesos d’ignorants. Està clar que algú li interessa que no se sà piga del tot la veritat i això fa que els consumidors siguin reticents a lo desconegut, però molts d'aquests, rebutgen els transgènics amb coneixement de causa, és a dir, no per ignorà ncia. El mateix passa amb els agricultors. Molts els cultiven per ignorà ncia i altres els rebutgen per coneixement de causa.
Ens haurÃem de preguntar qui són els beneficiaris reals d'aquesta agricultura i investigació transgènica. De ben segur que no seran els pagesos i consumidors. Només cal veure en mans de qui estan totes les llavors de cultius transgènics ( l'any 1999, quatre empreses biotecnològiques controlaven dos terços del mercat d'agroquÃmics, un quart del mercat de llavors i el 99% de les llavors modificades genèticament). Aquestes multinacionals són les úniques beneficiaries del gran negoci de les patents de la vida i l’explotaran fins al mà xim, i si els organismes públics investiguen amb la intenció de legitimar el seu cultiu, ja els hi estan fent mitja feina.
No creiem que sigui necessari investigar amb blat modificat genèticament per augmentar la seva eficiència en nitrogen, com és el cas del cultiu experimental de Gimenells. Creiem que la contaminació per nitrats no es soluciona amb els cultius transgènics i la causa d’aquesta contaminació no ve donada per la “obligació� que tenen els pagesos de tirar purins per obtenir grans rendiments sinó per la sobreproducció intensiva del sector porció. No ens oblidem que l’aportació de fems en el sòl no és una cosa dolenta si es fa una bona gestió. Aquesta prà ctica, que des de fa centenars d'anys s'ha realitzat en l'agricultura ecològica, conjuntament amb una bona rotació de cultius, és suficient per no necessitar cap dels cultius transgènics que s’estan cultivant i investigant. Si l’objectiu del projecte SUSTAIN és fer una agricultura més sostenible i ecològica (i això és també el que nosaltres volem), la investigació hauria d'anar orientada cap a una agricultura ecològica real, la qual no permet el cultiu transgènic. Està molt bé que aquests investigadors estiguin interessats en les varietats autòctones, sempre i quant, no sigui per a extreure els seus gens i vendre'ls a les multinacionals que controlen el mercat.
En referència a la legalitat i seguretat del camp d'experimentació de Gimenells, pot ser aquests investigadors s'haurien de llegir la Directiva Comunitaria 2001/18 del Parlament Europeu sobre l'alliberament intencionat de cultius modificats genèticament, en la qual es fa un esment especÃfic sobre les condicions que han de reunir els camps experimentals. Qualsevol camp experimental ha d'evitar el contacte directe amb la població i el medi ambient. Tanmateix, ha de seguir un procés transparent d'informació, control i seguiment de l'experiment que es realitza. Crec que cap d'aquestes dues condicions es complien en aquest camp experimental. Com s'evita el contacte amb la població de Gimenells que està a menys de 200 m del camp ? Com s'evita que qualsevol persona que passi per la carretera, la qual està a menys de 10 m del camp, pugui agafar una mata i endurse-la sense coneixement de causa, ja que no hi ha ni tanques ni cap cartell que ho informi ? Com es garanteix que cap ocell es mengi les llavors o que les escampi?, que les llavors no caiguin al sòl i tornin a germinar?. Totes aquestes preguntes ens indueixen a pensar que aquesta "seguretat" no es compleix, tanmateix, són les mateixes preguntes que es pot fer qualsevol cientÃfic que busqui la fitxa tècnica d'aquest camp, la qual, casualment, és la única que no està publicada, dels més de 230 experiments autoritzats per la Comisión de Bioseguridad a Espanya.
La irresponsabilitat potser no és només del centre del IRTA, sinó del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya que és la única responsable legal, segons el real decret 951/97, de permetre l'alliberament intencionat als camps catalans. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: ¿Investigació o negoci?
|
|
per rantamplán |
12 jul 2004
|
L'Ajuntament de Reus signa el primer conveni pel futur Tecnoparc amb la farmacèutica
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/101152
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/88975
http://212.100.232.170/news/2004/05/1545.php
La Generalitat experimenta amb transgènics
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/57359
Enlace con el IRTA http://www.irta.es, en el Departament d’Agricultura publican una revista
http://www.gencat.es/darp/c/departam/revista/cra096/sect96j.pdf en este ejemplar se detallan las relaciones con empresas biotech. http://www.syngentaseeds.es la web de Syngenta Sedes es también interesante.
http://barcelona.indymedia.org/newswire/display_any/57359
NOVARTIS “Responsabilidad por un desarrollo sustentable�
Klaus Werner y Hans Weiss
NOVARTIS
“Responsabilidad por un desarrollo sustentable�
Productos, marcas:
Medicamentos para perdonas: Berserin, Calcium Sandoz, Codiovan, Coragin, Estraderm, Fenistil, Foradil P, Isidon, Lemocin, Magnesium Sandoz, regulador intestinal Neda, Nicotinell, Optalidon N, Otriven, Rhinomer, Ritalin, Spasmo Cibalgin, Tegretal, Venoruton, Voltaren, Zymafluor D.
Medicamentos veterinarios: Clomicalm, Program, entre otros.
Alimentos de Wander AG: Ovamaltine, Isostar, Ocléa, Aviva.
Pagina web: http://www.novartis.com
Datos de la firma:
Ventas (2000): 22.470 millones de euros
Utilidad antes de impuestos (2000): 4.520 millones de euros.
67.000 empleados en 142 paÃses
Sede: Basilea (Suiza)
Imputaciones:
Financiamiento de ensayos clÃnicos no éticos, trabas a la fabricación y comercialización de medicamentos vitales en un paÃs en desarrollo.
En 1996 dos firmas suizas, Ciba Geigy y Sandoz, se unieron para formar Novartis. Ésta se cuenta entre las empresas lÃderes del campo farmacéutico, pero también es un gigante dentro de los fabricantes de medicamentos veterinarios y productos alimenticios varios. Una de las marcas más conocidas de Novartis, desarrollada ya en el año 1909 y distribuida por la subsidiaria Wander, corresponde al extracto de malta Ovomaltine. Otras marcas de uso habitual son de los medicamentos Voltaren, Otriven y Calcium Sandoz. A comienzos de los años ’80 Sandoz ocupó los titulares en los periódicos: se habÃa descubierto que la firma donaba abultadas sumas a los médicos para intentar influir sobre sus decisiones profesionales. En mayo de 2001, Novartis adquirió el 20% de las acciones de su competidora Roche.
También en el año 2001, Novartis Sudáfrica y otras 38 empresas de la industria farmacéutica demandaron al Gobierno sudafricano por violar el derecho de patentes (ver Aventis).
En el Hospital Nyiró Gyula de Budapest, Novartis financió un estudio con sustancia experimental iloperidona (Zomaril) durante el cual muchos pacientes esquizofrénicos no recibieron ningún medicamento eficaz (ver “Medicamentos�). Según la declaración de Helsinki, suscripta por la Asociación Médica Mundial, está prohibido tratar enfermedades graves sólo con un placebo cuando ya existe un medicamento probado. Al cierre de las investigaciones realizadas para este libro (fines del año 2001), la iloperidona estaba por lanzarse al mercado.
Que podemos hacer:
Eleves u protesta a: Dr. Daniel Vasella, Chairman and CEO, Novartis AG Headquarters, Postfach CH-4002 Basilea, Suiza. EnvÃe cajas vacÃas de medicamentos Novartis con la exhortación: Schluss mit unethishen Medikamentenversushen! Oder: Billige für arme länder! (¡Basta de ensayos clÃnicos no éticos! O bien: ¡Medicamentos baratos para los paÃses pobres!)
Información adicional:
http://www.epo.de/bucopharma
La campaña BUKO Pharma monitorea des de hace 15 años las actividades desarrolladas por la industria farmacéutica en el Tercer Mundo. Esta agrupación descubrió numerosas irregularidades y logró generar cambios.
http://www.arznei-telegramm.de
arznei-telegramm , una revista especializada alemana de lÃnea muy crÃtica, informa permanentemente acerca de prácticas espurias en la industria farmacéutica.
Pág. 262/263
“EL LIBRO NEGRO DE LAS MARCAS�
El lado oscuro de las empresas globales
Klaus Werner y Hans Weiss
Ed. Sudamericana (Buenos Aires)
http://www.novartis.com/ |
|
|
