|
Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
|
|
Notícies :: altres temes |
|
Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per CGT baix camp-priorat
Correu-e: cgtreus ARROBA estil.net (no verificat!) |
12 jul 2004
|
|
S'ha creat un forum de debat a la pàgina web de la CGT www.cgt.es/cgtcatalunya sobre la CGT de Catalunya i la qüestió nacional al segle XXI. |
Convidem a TOTHOM participar-hi i a que digueu la vostra.
Salut |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per +++ |
12 jul 2004
|
|
La llibertat no l'aconseguirem quedant-nos a casa... |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per o-tots-o-ningú |
12 jul 2004
|
Cap idea amb els que viuen de les subvencions de l'estat.
Cap servei a l'Estat,
ni espanyol ni català |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per ANTIDOGMATICS |
12 jul 2004
|
guarda.la per tu les teves ideas!!!!
SECTARI, TROLL, CAPULLO |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per la realidad duele y mucho |
12 jul 2004
|
|
por que callar la verdad, que la CGT vive del estado es mentira ademas en lo estatutos de la CGT no dicen que son anarquista, lo rehuyen |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per pere ardiaca |
12 jul 2004
|
o.tots-o-ningú, si fossis més tonto i mentider series rècord mundial.
Les subvencions te les deuen donar a tu els de la Brigada d'Informació.
Per cert, a la gent de la CGT, a veure si us separeu d'una begada de la cgt.es i us confedereu amb la resta de Països Catalans. |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per observateur |
12 jul 2004
|
L'aproximació de ERC a CGT va donnant fruits...
ai que riurem!!! |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per La Revolte dans mon coeur |
12 jul 2004
|
|
Qui riu el darrer riu millor... visca la CGT!! |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per otro |
12 jul 2004
|
Ya vale de hablar por hablar y de tener miedo a la palabra.
Estatutos de la CGT. Título 1, Art. 1: "La CGT es una asociación de trbajadores y trabajadoras que se define anarcosindicalista, y por tanto: de clase, autónoma, autogestionaria, federalista, internacionalista y libertaria". |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per que si home que si... |
12 jul 2004
|
|
ja ho veiem ja... |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per VIsca |
12 jul 2004
|
Visca la CGT i visquin:
- les llistes tancades de candidats a comitè
- les subvencions per cursets
- els companys i companyes rebotats de CCOO (bregats en mil tancaments d'empreses) amb promesa de càrrec i alliberament.
- Les converses d'amagatotis amb partits polítics.
- Visca la LLI i el POR amb càrrecs de gestió...
i visca la pepa i la mare que ens va parir que tambè és anarcosindicalista pq ho diuen els seus estatuts.
salut! |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per La Revolte dans mon coeur |
12 jul 2004
|
|
Es clar que si, anarko només ets tú i els que gaudeixen de la teva benedicció!! Visca la CGT que fa molta més feina que aquests penjats que només trollegen Indymedia!! |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per pere de la cullera |
12 jul 2004
|
Aproximació a ERC? Aixi que els d'ERC són independentistes?
Riu, riu, però no riguis sient xorrades que em venen ganes de pixar. |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per Enric Borràs |
12 jul 2004
|
Hi ha un anrquisme independentista, no estatista, però per ceure'l al llarg de la història els qces hi haurein de veure i la CGT l'està buscant i reconstruint. Visc la CGT!!!
Un que no ho és. |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per supermegaultrapur |
12 jul 2004
|
caram, veig que n'hi ha que els agrada viure sols la seva pròpia revolució...és la nova auto-revolució : la resta del món és reformista !
ni CGT, ni segons quines okupes, ni CUP, ni la CNT de més avall, ni Indymedia, ni...què més ?
visqui jo, la meva adolescència (física o cerebral) i els diners del papa. |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per supermegaultrapur |
12 jul 2004
|
per cert, almenys la CGT té el valor d'afrontar el debat de cara i tenen tot el meu respecte, tot i que els pugui seguir fent algunes crítiques.
en canvi d'altres, s'amaguen darrera cartells fantasma o consignes idiotes. |
|
Re:Federalisme es autodeterminació!
|
|
per un antiimperialisme llibertari |
12 jul 2004
|
Observateur:
Abordar la qüestió nacional des de una perspectiva anarco-sindicalista (o si mes no propera, estem parlant de la CGT), no significa apropar-se a ERC, o qualsevol altre expressió (fins i tot socialista) del sobiranisme estatista.
¿O és que quan des de les CNT's (en prural, per que no saben ni federar-se entre elles, qüestions de sectarisme) ens parleu del vostre suposat projecte federal, ens parleu del mateix "projecte" que el de Maragall i companyia?
Contra la dependència de un poble vers un altre, per la interdependencia dels pobles, pel federalisme llibertari i l'autodeterminació!
Visca la terra, mort al estat! |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per deixeble de r |
12 jul 2004
|
Antoni Mestre és un noi educat en la normalitat. Son pare, Bartomeu Mestre,
és un català ben normal de Mallorca. La normalitat, però,
és relativa, i en un país d'anormals, els normals passen per estrambòtics, per herois i per bandolers, tot alhora i segons l'oratge. Mestre és normal i també ho és lingüísticament. Quan es troba dins els límits del seu país normal parla la llengua normal d'aquest país: el català. Normalitat teòrica i pràctica que segurament li ha dut un problema o dos,
però que no té res a veure amb l'anormalitat militants de tants i tants
catalans que s'estalvien un o dos maldecaps per dur una existència d'esclaus. Mestre, no, Mestre és normal.
I per això va topar amb l'anormalitat, amb els agents encarregats de mantindre en l'anormalitat més absoluta la nostra nació. En plena coherència amb les seves funcions d'anormalitzadors, provaren de forçar l'obediència de Mestre, la seva anormalització. L'humiliaren verbalment,
el registraren,
el tractaren com un terrorista.
I ho era.
Era terrorista perquè provocava el terror entre aquells que ens voldrien perpètuament anormals i perpètuament capcots. No era una simple enganxada, no. Els agents tractaren l'afer seguint un protocol estricte,
amb una connexió telefònica entre els aeroports de Barcelona i Palma.
Havien detectat un individu intensament perillós: una persona normal.
L'operació de Barcelona es repetí a Palma,
amb menor intensitat.
El jove, a més de normal, anava provist d'un mòbil mitjançant el qual podia contactar amb la seva mare, pressumptament també normal i co-responsable de la normalitat irreversible del fill.
La Guàrdia Incivil va decidir aturar el procediment d'alerta i deixaren volar la presa. Mestre, amb naturalitat, no s'hi va amagar. De la mateixa manera que no s'havia amagat
en el moment dels fets, ara li tocava denunciar l'agressió soferta. Una agressió que té
un historial ben llarg i que, en els darrers anys, com a conseqüència de l'epidèmia de normalització que afecta
sectors (encara minoritaris) del jovent nostrat, no fa més que augmentar.
Antoni ho digué an en Bartomeu, que va posar el crit al cel,
i entre Jaume Palou i un parell més d'agents de la normalització,
la notícia va còrrer. Amagada per la premsa, que tant bé s'ho passa en el bassal ple de fems de la seva pròpia anormalitat escagarrinada, els fets de Barcelona i Palma arribaren a la premsa normal, ja virtual, ja de paper.
La llengua espanyola
era imposada
per agents
suposadament
neutres. La llengua espanyola
no era, doncs,
motiu d'encontres,
sinó arma fonamental
per mantindre l'anormalització
i l'expoli i subjecció
de la nostra terra i
de la nostra gent.
Els caganers, és clar, no dubtaten a culpar el noi d'intransigent, de poc globalitzat, de massa beneit. Els caganers no entenen que hi pugui haver gent amb dignitat, és a dir gent que no l'hagi venuda, llogada o regalada a canvi d'un plat de faves o d'un viatge d'anada (i, malauradament, tornada) al ministeri.
No cal dir que la gent normal fa temps que passa una mica dels caganers i els contempla amb la mateixa curiositat que ens assisteix quan contemplem formes de vida primitives que ens il·luminen en la qüestió del fang d'on venim i d'on hem de procurar de mai no tornar a caure. I és que els caganers la vessen. Perquè, ells, que són defensors de la llibertat, obliden que l'home lliure ha de poder triar lliurement. Si Mestre vol viure les vint-i-quatre hores del dia en català, qui és la Guardia Civil per imposar-li ni mig segon de castellà? Qui és? Hi ha una resposta: la Guardia Civil és un dels òrgans encarregats de mantindre unes relacions sociolingüístiques adients per tal de fer veure a Europa que hi ha quaranta milions de castellanoparlants (i no trenta-i-res), i perquè a Madrid puguin fer per sempre més «festes grosses amb lo que es va recaudant». |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per observateur |
12 jul 2004
|
puntualització al company antiimperialista llibertari...
El meu comentari be a propòsit de la recent reunió entre responsables d'ERC i CGT a Catalunya... no faig cap comparació "a l'atzar" per burlar-me del nacionalisme. Simplement trato de constatar que d'anarcosindicalistes rés de rés...pq es reuneixen i prenen acords amb partits abans que amb d'altres treballadors.
Ja es filtrarán les converses ja...que aquests d'ERC són un colador... |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per reload |
12 jul 2004
|
|
erc dona suport a UGT, no enredeu més, la cgt és un sindicat anarcosindicalista, i com a sindicat pot moure´s tot el que vulgui. |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per x |
12 jul 2004
|
és un sindicat, si, però no anarcosindicalista.
Llegeix el diccionari de la llengua (en català, espanyol o anglés) i no tornaràs a dir-ho malament.
L'anarcosindicalisme és la independència total a l'Estat, els empresaris explotadors i qualsevol tipus de rendició económica o subvenció. |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per un q ja fa temps q passava del sindicalisme dl paÃs |
12 jul 2004
|
Ves per on cada cop em sento més proper a la CGT.
Salut |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per noideponent |
12 jul 2004
|
|
Queda clar que la iniciativa de la CGT ha generat debat que és el que interessa.Us convidem a col·laborar en el debat que hem encetat a la web de CGT però això sí, feu-ho de forma raonada, que alguns comentaris semblen típics d'un mandril.Gràcies |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per mogent |
12 jul 2004
|
D'ençà que us he anat llegint per Indymedia, a mi també m'interessa cada cop més el que feu.
Una pregunta, però, sense mala bava:
Quan tindreu un domini propi?
Un "cgtcatalunya.org", per exemple. Vull dir sense el ".es" del EStado ESpañol.
És que el meu navegador és molt anarquista i no reconeix els dominis estatals ;-}
salut i endavant! |
|
PAÃ?SOS, REGIONS, NACIONALITAT
|
|
per un antiimperialisme llibertari |
12 jul 2004
|
Una aportació enriquidora al necesari debat:
PAÃ?SOS, REGIONS, NACIONALITAT
-La CNT és federalista per excel•lència i internacionalista per convicció i origen. El federalisme no és desunió ni tribalització, sinó unió, acord, pacte, sobre la base del mutu consentiment i la llibertat. Quan a mitjan segle passat certs progressistes van defensar la unitat italiana -que culminaria en la fundació de l'Estat unitari italià -, Proudhon defensà la fórmula federalista de l'Estat. De l'Estat unitari va sortir poc després l'expansió nacionalista i, tot seguit, imperialista, amb les consegüents hecatombes bèl•liques. Després de la segona guerra mundial, en minvar la pressió nacionalista-imperialista, van començar a aparèixer nocions oblidades com ara descentralització, regió, municipi, administració local, federalisme, democrà cia, etc. Totes aquestes nocions1 reunides a les concrecions econòmiques i igualità ries del socialisme, van contribuir a llançar el boum del nostre temps, la idea d’autogestió. L'autogestió és una noció que l’Anarquisme està portant a tots els sectors que es proclamen socialistes. Però l’autogestió és autogovern i l'autogovern de la societat no és res més que la societat comunista llibertà ria cap a la qual tendeix la CNT. Si la societat, però, s’autogoverna a tots els nivells transcendint del pla purament local per abastar plans regionals i nacionals, només podrà fer-ho mitjançant la federació, és a dir, el pacte o acord lliure entre iguals.
Això té relació amb els problemes plantejats en el paÃs, a nivell d'Estat espanyol, per gairebé quaranta anys de dictadura centralista en què les regions han estat oprimides i llurs peculiaritats ignorades. La reacció normal ha estat un reforçament del sentiment d’ètnia, de poble, a cada una de les regions espanyoles algunes de les quals es defineixen com a nacionalitats. El problema es presenta vigorós en regions com Euskadi, GalÃcia, PaÃs Valencià , Catalunya i d'altres. La qüestió demana un tractament clar. La CNT expressa categòricament el seu reconeixement de les ètnies, dels pobles, per què tant el món com la societat revelen arreu la diversitat i la diversificació. Aquest reconeixement és el que portà precisament els anarco-sindicalistes a manifestar el seu federalisme, però la diversitat no té perquè restar closa en ella mateixa, sinó que s’ha de potenciar i magnificar en el pacte lliure amb altres diversitats o varietats i conviure totes harmònicament. Per això existeix la federació.
La CNT ha d'examinar atentament el problema i afirmar que, de qualsevol manera, bo i partint del fet irrenunciable de l’ètnia, o carà cter, o peculiaritat de tots els pobles, no considera progressiva la possibilitat que l'afany autonòmic culmini en la creació de nous estats. Des del punt de vista del federalisme llibertari de la CNT, no és cap solució el que allà on abans hi havia un estat central, sorgeixin diversos estats regionals amb les mateixes caracterÃstiques que l'antic estat central. Això fóra allò que es diu regionalisme descendent, i els nous estats tindrien els mateixos defectes essencials que el vell estat unitari, amb l'agreujant de controlar d'una manera més directa i fèrria els nous súbdits, és a dir, les ètnies desitjoses de llibertat i possibilitats d'autoexpressió. La CNT manté un criteri clar sobre aquests problemes, i no caurà en possibles paranys propiciats per les burgesies locals els polÃtics professionals que pretenen frenar la lluita de classes i ocupar noves parcel•les de poder. En el moment en què es comença a superar el concepte d'Estat nacional no es lògic d'afavorir tampoc l'aparició de petits Estats nacionals, si no de superar qualsevol Estat, no importa el seu volum o la seva localització geogrà fica. El que importa als pobles és llur facultat d'autodeterminació des de la base. És la comuna ciutadana el lloc on resideix el poder d’autodeterminació i d’autogovern del poble. Però per tal que això no sigui cantonalisme, cal que la comuna busqui la complementació i la Solidaritat amb altres comunes mitjançant el pacte lliure, és a dir, mitjançant el federalisme, alhora que de passada es fa innecessari l'aparició d'instà ncies unità ries intermèdies que intentarien governar des de la regió tot allò que abans es governava des del centre. Aquest és el concepte de comuna i de regió peculiar a la CNT. Això no obstant, i encara manifestant quina és la solució al problema de la convivència general dels pobles, la CNT no s’oposarà a què, en virtut d'aquest moviment de reacció contra quaranta anys de dictadura des del vèrtex, puguin els pobles o les ètnies d’atorgar-se una configuració jurÃdica i autonòmica pròpia en el sentit assenyalat, deixant constà ncia alhora dels greus defectes i inconvenients remarcats.
Igual que amb la il•lusió electoralista propiciada per tant anys de dictadura, els partits nacionalistes gaudiran algun temps del prestigi que els va donar el fet d’ésser objectes de repressió. Quan els treballadors hauran fet llur experiència, promouran llurs pròpies solucions llibertaries, antiautorità ries i federalistes. Per aquestes solucions lluitarà la CNT.
Què és la CNT?; Textos de formació llibertà ria, núm. 2 (Maig 1977).
"Editat per la Secretaria de Formació i Cultura de la CNT de Catalunya." |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per jordi martà font, secretari de Comunicació de la CGT de Catalunya |
12 jul 2004
|
El domini propi el tindrà la cgt de Catalunya al setembre, tal com ja el tenen la CGT del País Valencià i la CGT de les Balears.
No som nacionalistes tipus ERC, perquè sobretot no volem el poder. Però parlem amb tothom perquè volem aprendre més enllà de la manipulació mediàtica que sempre critiquem però som incapaços de deixar deixar de banda. El debat que hem encetat és un debat obert perquè no tenim veritats totals i per tant totalitàries. Volem debatre no des del monolitisme de qui té la raó (això són els integristes) sinó des de qui està disposat a proposar, debatre i acceptar canvis ens els propis plantejaments.
Per cert, visca la CGT, una forma de fer anarcosindicalisme al segle XXI, una forma de crear un espai en les esquerres sense dependències partidiste ni econòmiques ni històriques. No som els millors però hi som i cada dia som més, això és el que realment els preocupa. no que siguem molt purs o una mica menys. I, per cert, de l'Estat, per a qui s'ho vulgui creure, no hi vivim, vivim de les quinze mil quotes que paguem els afiliats, que, per cert i evidentment, no cobrem ni un cèntim pels càrrecs, càrrecs de gestió i no executius. |
|
nazionalisme es fascisme
|
|
per v |
12 jul 2004
|
perdon, pero tenia ke decirlo
(salute) |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per a v, l'enriquidor del debat |
12 jul 2004
|
|
Jo no tinc perquè perdonar-te res, però per dir això més val callar-se i no dir res. |
|
Re: sóc català , la meva pà tria és la millor, les altres no, Castelló i Vaència no existeixen, tampoc alacant, tampoc les illes ni perpinyà , visca catalunya, rarara! i ningú més, ets de espanya? dons ets feixista!!! jajajajajaja
|
|
per jajajajajajajajajaja |
12 jul 2004
|
Per qué és guay CGTCatalunya i és feixista CGTEspanya?
quants tópics!!!!! quants prejudicis!!!
patriotes, al fem!!!! |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per otro |
13 jul 2004
|
|
¿Y quién ha dicho que la CGT de "España" sea fascista? Visitar sus páginas y luego hablar (por cierto, en rojoynegro.info es normal leer artículos en gallego o en catalán. Se respeta la lengua de quienes los escriben). |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per trencnt la panaa |
13 jul 2004
|
Qui ha dit que la cgt Estyat espanyol és feixista i la cgt Catalunya es "guai" és una persona mancada del que tenim les persones, una mica de complexitat, només una mica. És un ésser gris que només xala dient jo i els altres i ximpleries d'aquestes. No sigueui tan simples que per molt que només tingueu una neurona, si us hi esforceu fins i tot us funcionarà. Va, una mica de paciència que ja arriba Gaby, Miliki i el Fofito.
Ah, i el del "nacionalisme és feixisme", una mica de Cola Cao, perquè així podràs donar una miqueta de gust a la llet descremada que et prens al matí i se't talla a l'estòmac i no et deixa digerir bé. Com a conseqüència, no et farà mal el ventre i no estaràs sempre amargat. Petons a totes i tots. |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per .-. |
13 jul 2004
|
no sabeu més que xerrar
la vostra mala baba és de naixement |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per a cagar a la via |
13 jul 2004
|
els de CGT España no són feixistes però España és un ESTAT capitalista. España és un REINO. España és el que queda d'un imperi decadent. España és un muntatge dels Borbons i els oligarques peninsulars. España és un artifici. España és una merda.
CGT Estado Español?
CGT Reino de España?
Carai amb l'anarquisme d'algun*s! Anarquisme d'esclaus que de la submisió en fan un mèrit. |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per Pere Salsench |
13 jul 2004
|
Per això mateix cal que acabem amb els estats, inclòs l'hipotètic català que alguns, no de la cgt, volen.
Llegiu Llunas i Pujals, Salvador Seguí, Joan Peiró... |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per Felip |
13 jul 2004
|
|
jo, a nivell personal soc anarquista, en la questio economica soc marxista i en la tema nacional soc independentista. Tres en u, com el lubricant. |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per paÃspetit |
13 jul 2004
|
Cgt països catalans i estructura comarcal, debat sobre indymedia països catalans...
bona feina uns i altres, poc a poc cap a la Unitat Popular
Alliberament nacional, social, personal
és així com m'agrada a mi, i no en sabria dir res més |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per musicalment jo soc fan dels "Pecos" |
13 jul 2004
|
"a nivell personal soc anarquista, en la questio economica soc marxista i en la tema nacional soc independentista."
quin poti-poti més espectacular... ja,ja,ja...
el teu sindicat es SENSE CAP DUBTE la CGT... i el teu partit IU, LLI, POR, ERC (pots escollir) |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per Felip |
13 jul 2004
|
|
Abans que res soc JO MATEIX i agafo de cada ideologia el que em sembla mes correcte. De musicam'agrada Loquillo., Bebe, Cramberries, Amparanoia, Celline Dion, Golfrapp, janes Addiction, nelly Furtado...un poti-poti molt divertit |
|
Re: Anarquisme i qüestió nacional
|
|
per Estic d'acord |
13 jul 2004
|
|
Felip no ho podies haver definit millor, hi ha moltes fonts d'on beure, de totes les ideologies revolucionàries podem agafar alguna cosa bona, i has clavat el missatge. Al fan dels pecos dir-li que em considero molt proper al que ha dit Felip i el seu eclecticisme i no crec que això defineixi a la gent en un sindicat ni en un partit, no sóc ni de la CGT ni voto a cap partit perque en cap d'ells crec, perque cap d'ells és un partit d'esquerres, és a dir, anticapitalista i revolucionari, i cap elecció serveix per res més que per canviar el que ens continuarà donant pel sac i difonent el capitalisme. Tal com estan les coses l'ultraortodoxia o el maximalisme d'això és bo i això dolent només per l'ideologia que té darrera no em semblen el millor camí per cap moviment transformador. Crec sincerament que la solució per creixer i fer creible un canvi real són la unitat i el respecte entre tots els que lluiten. I si, comunistes, anarquistes, independentistes, ecologistes, llibertaris...tenen tots coses bones i dolentes, cada cop crec més en la gent que lluita i menys en les ideologies sagrades, tot al final depèn de les persones. |
|
El nacionalisme de la burguesia catalana
|
|
per un antiimperialisme llibertari |
14 jul 2004
|
|
-La pugna a principis del segle XX entre els interessos econòmics dels fabricants catalans del principat i els latifundistes castellans i andalusos va ser la que va determinar la creació del partit Lliga Regionalista i donar cabuda a que els interessos de la burgesia principatina apareguessin a l’escena política com la qüestió catalana. Però la burgesia no va ser mai nacionalista; si es vestir amb aquells colors va ser i es per interessos de classe. La burgesia només se havia consolidat com a classe al principat d’aquí el seu programa regionalista. |
Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more
|
