Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: corrupció i poder
Un think tank neoliberal a Catalunya
12 jul 2004
Crec que és important que veiem que la dreta s'organitza i s'organitza el millor que pot.
Aquí també tenim think tanks que intenten aconseguir de moldejar l'opinió pública, i el que fa por és que tenen diners, recursos humans i influències (per exemple per sortir als mitjans de comunicació):

http://www.hayekweb.com

Nosaltres també hem de bastir projectes sòlids i per això també farà falta aportar diners a les nostres mogudes (cosa que ens acostuma a costar, bé perquè no tenim diners, bé perquè preferim donar el nostre temps, però no els nostres diners)
Mira també:
http://www.hayekweb.com

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Un think tank neoliberal a Catalunya
12 jul 2004
Per sort per la nostre país existeixen persones com les de "hayek" que poden i fal coses de profit , en lloc de tocar els collons com els de kaos indymedia i demés fauna
¿Neo-liberal?
12 jul 2004
Habrá que ir desembarazándose de todas las trampas del lenguaje que las élites liquidacionistas del socialismo real nos ponen: ¿qué es eso de neoliberalismo? En realidad se trata simplemente de un capitalismo salvaje, de inspiración keynesiana y de la abolición de los derechos de los trabajadores.
Re: Un think tank neoliberal a Catalunya
12 jul 2004
se trespasa -
flotation tank neo conservador
luz rosa. musica relajante.
solo para el mes de agosto.
Se alquila a persona joven que estudie o trabaje y que se relacione bien en un ambiente agradable.
Re: Un think tank neoliberal a Catalunya
12 jul 2004
Per lâEuropa dels drets socials i dels pobles; No a lâEuropa del capital i la guerra!





La UE ha estat, per sobre de qualsevol retòrica, un projecte econòmic que ha necessitat una certa unitat política. La UE té la seva raó de ser en la recerca dâun mercat unificat a escala europea, pel que ha emprés polítiques com la liberalització dels intercanvis comercials o la creació dâuna infraestructura de transport i comunicació. Però la UE ha arribat més lluny en establir un sistema dâadministració i control polític i social unificats, i imposar una moneda única.


A més, la UE no sols sâexplica en clau interna, un altre dels objectius de la seva creació és permetre a les seves multinacionals i gran capital projectar-se cap a lâexterior amb el guany de potència que es deriva de lâampliació del seu mercat domèstic.

Les polítiques necessàries per aquest gran projecte sols hi pot dur-se a terme a través dâalguna mena dâautoritat unificada, dotada dâadequats poders i instruments administratius, legislatius i judicials, així com policials i, en última instància, militars. Aquesta va ser la finalitat amb la que es va crear la UE a partir del Tractat de Maastricht.

Però les bases assentades a Maastricht no han sigut suficients per afrontar el nou desafiament de la UE: convertir-se en una superpontència mundial. Així ja ha començat a lluitar per lâhegemonia mundial amb els EEUU. Per ésser una superpotència la UE necessita augmentar el territori sota el seu control directe (amb els seus consumidors/es - trabajadors/es, matèries primes i indústria), el que explica en part lâampliació a lâEst. A més, una superpotència ha de ser un poder polític i militar de primer ordre. Aquestes són les dues facetes fonamentals que sâintenten abordar en el projecte de Constitució: assentar les bases del repartiment de poder intern per què les decisions siguin més àgils donant més poder als països centrals, i avançar definitivament cap a la creació dâun poder militar que recolzi lâeuro (amb la fèrria oposició dels EEUU). A més de consagrar una UE neoliberal.

Per el que hem exposat abans, rebutgem el projecte de Constitució Europea perquè limita de forma important els drets civils, nacionals, socials i polítics i representa un retrocés en relació a les legislacions (ja suficientment limitades) vigents als estats que integren la Unió. Ãs una Constitució neoliberal, militarista i imperialista, que consagra lâEuropa dels Estats negant el dret dâautodeterminació, que reforça la desigualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, i que manté un model de desenvolupament que destrueix el medi. Probablement durant aquest any els caps de govern ratificaran el text.

Nosaltres que volem una altra Europa, lâEuropa dels treballadors i dels pobles, dels drets socials, de les llibertats, democràtica, solidària, pacífica, no xenòfoba i ecològicament sostenible. Rebutgem aquest projecte Constitucional per com sâha fet, pel que diu i pel que suposa dâintent de fer de la UE una superpotència econòmica, política i militar.

Denunciem que el procés dâelaboració de lâesborrany de la Constitució:

- No sâha fet en col·laboració amb la societat civil, a la que ni se li ha consultat ni tan se val informat. Tot el contrari dâun procés constituent expressió de la sobirania dels pobles.

- Tot el secretisme que han mantingut respecte als ciutadans sâha convertit en comunicació fluida i coordinació amb els lobbys empresarials amb seu a Brussel·les.

- Solament a alguns països es sotmetrà a referèndum, i a la majoria aquest resultat no serà vinculant. Aquest serà el cas de lâEstat espanyol, on si es refrenda, solament serà una ratificació simbòlica.

- Ãs pràcticament irreformable perquè un sol país tindrà dret a vetar la decisió dels altres vint-i-quatre. Aquest sistema no cerca majories qualificades sinó minories de bloqueig.

Què diu i què no diu el projecte de Constitució Europea:

1. Un projecte militar

El projecte de CE aposta a mantenir una política dâexteriors i seguretat comú que els països han de recolzar de forma activa i sense reserves. Crea lâAgència Europea dâArmament i afirma que cada país es compromet a millorar progressivament les seves capacitats militars, assegura que els estats de la Unió queden integrats a lâOTAN i aproven els atacs preventius. Es legalitzen les declaracions de guerra per part de la Unió. Les accions armades precediran les explicacions, encara que sâafirmi retòricament que sâemmarca dins lâONU: Sâinformarà immediatament al Consell de Seguretat i les Nacions Unides de qualsevol agressió armada i de les mesures que sâhan adoptat per fer-les front.

La clàusula âde solidaritatâ? entre estats parla de prevenir el terrorisme en els territoris dels estats membres i dâavaluar periòdicament els riscs que amenacen la Unió, sense definir en cap cas el terme terrorisme ni explicar quin seria lâàmbit dâactuació seguint la doctrina de la "croada contra el mal" de George Bush.

Es consagren la policia interna Europol i la fiscalia Eurojust que reforcen el control policial i la repressió.

Així aquesta política de repressió preventiva continguda a lâàmbit de la seguretat, estén la desconfiança i la por a les poblacions anul·lant en la pràctica el dret dâasil i refugi.

Per a totes aquelles persones que estem en contra de la guerra i proposem la renúncia definitiva i incondicional de lâús de les forces armades com a instrument polític, la CE sols ens ofereix un model militarista.

2. Uns drets socials a la baixa

Lâarticulat no garanteix de cap manera el compliment dels drets socials. A més iguala els drets socials dels europeus als nivells dels països on aquests estan més desprotegits.

En cap cas sâestableixen els mecanismes coactius que obliguin als estats al compliment dels drets socials. Hi ha drets, com el dret a la salut, el dret a la vivenda o el dret a un salari suficient que ni es mencionen, i altres drets apareixen devaluats per una redacció interessada. Així en el text apareix:

- Dret a treballar en condicions justes i equitatives. No sâindica clarament que tota persona té dret a un treball digne i estable.

- El dret dels joves a ser protegits de lâexplotació econòmica i del dret de les dones a ser protegides de lâacomiadament per raó dâembaràs. "Protegir" no significa ni garantir ni prohibir.

- El dret de vaga sols en negociacions col·lectives i limitada a les lleis restrictives de cada país, això dificulta la convocatòria de la vaga general europea.

- El dret a lâaccés als serveis econòmics dâinterès general, que fins ara sâanomenaven âserveis públicsâ?, i que podran ser privatitzats lliurement pel govern de cada país. Per tant, ens podem anar acomiadant de les polítiques socials amb respecte a educació, sanitat, serveis a les persones, pensions de vellesa i de invalidesa i la possibilitat dâaccedir a una vivenda.

- No es reconeix el dret a gaudir dâun mediambient net per a tots els habitants de la Unió. Al seu lloc solament existeix una vaga referència al desenvolupament sostenible supeditat a la insostenible competitivitat.

- El projecte de Constitució no permet als pobles dâEuropa decidir lliurement el seu futur perquè no recull ni el dret democràtic a lâautodeterminació, ni el dret a la unitat territorial de les nacions sense estat, ja que no tan se val les reconeix, i perpetua les fronteres estatals vigents. Sols ens podrem dirigir a les cinc institucions europees en les 21 llengües estatals, entre les quals no sâinclouen el català, euskera, galleg... de manera que no permet lâús de la llengua pròpia. Tampoc dedica cap esforç a protegir els drets jurídics, culturals i lingüístics de les nacions.

"A canvi" permet el tancament patronal (lockout) per part dels empresaris, les deslocalitzacions, etc... garantint la impunitat de les multinacionals, com ja estem patint.

A més la Constitució sâencarrega de consagrar el dret a la propietat privada per sobre dels drets socials. Lâúnic sistema econòmic permès serà lâeconomia de mercat dâoberta i lliure competència, i perviuran les desigualtats de pressupost, serveis i salaris entre els països europeus ja que el sistema de seguretat social serà a gust de cada país. Hi cap afegir que es considera lâespeculació econòmica un valor en sí mateixa, perquè els capitals podran circular lliurement, sent impossible aplicar ni la taxa Tobin ni cap altra.

La CE proposa una política de dèficit zero que impossibilita el desenvolupament de polítiques socials i la plena ocupació. Acorda també obeir els dictats de lâOrganització Mundial del Comerç i aposta per un model energètic clarament insostenible en propugnar un mercat únic de lâenergia y una deslocalització de la producció i el consum.

El Banc Central Europeu (BCE) seguirà sense estar controlat pel poder polític. La seva importància és capital ja que, apart de ser lâúnic autoritzat a emetre euros, controlarà la tassa de interès. El BCE i el sistema de bancs centrals, constitueixen una organització jeràrquica amb poders executius, legislatius i la facultat de imposar sancions, exempts de qualsevol control democràtic.

3. Un model antidemocràtic

- Solament el Parlament, una de les cinc institucions que formen la Unió Europea, sâelegirà per sufragi universal directe. Les altres quatre es votaran per delegació on el pes dels països centrals de la UE serà fonamental. Això suposa un allunyament en la consecució de societats que es governin mitjançant democràcia participativa.

- No se sabrà què vota el/la delegat/da i per tant no se li podrà demanar comptes.

- En la pràctica el Parlament europeu no té gairebé capacitat legislativa i està exclòs de la política exterior, el resultat és una perversió del sistema democràtic. La Comissió Europea, malgrat ésser escollida de forma no democràtica, podrà fer propostes legislatives i el seu president tindrà les funcions pròpies dâun règim presidencialista. (sâhauria de ressaltar preferentment al Consell que és que qui té més poder)

- Europa hauria de tenir una legislació laica a tots els efectes, sense cap referència a esglésies, confessions i religions.

- No es pot desconèixer la transformació del conjunt dels països europeus que ja no són aquells emissors de mà dâobra, pel contrari, majoritàriament són receptors de milers de persones, una immigració desesperada que sâenfronta a legislacions restrictives que obstaculitzen la lliure incorporació a les societats europees, i aquells ciutadans extracomunitaris que accedeixen als beneficis de la regularització, constitueixen la mà dâobra semi-esclava âquan no esclava- de la que sâalimenten diversos i considerables sectors de lâeconomia. Així es fomenta la xenofòbia amb una nova categoria inferior de ciutadà resident de llarga duració no comunitari. A aquestes persones no comunitàries seâls hi neguen gairebé tots els drets. A més, les fronteres europees estaran organitzadament vigilades: lâEuropa fortalesa serà un fet.

Per tot el que hem dit queda clar que ens juguem el futur. La Constitució Europea és un tractat per legitimar els interessos del gran capital contraris als de la majoria dels pobles dâEuropa i del món!

Ãs per això que les ciutadanes i ciutadans que vivim i treballem al continent europeu pretenem mitjançant la cooperació i la solidaritat, la creació de la riquesa social destinada a la satisfacció de les necessitats socials, i, reafirmem el nostre anhel de viure en pau, en llibertat, amb justícia, protegint el mediambient, potenciant la diversitat i multiplicitat conformant una democràcia directa de dones i homes lliures.

Participa en la campanya CONTRA LA CONSTITUCIÃ EUROPEA, PER UNA EUROPA DELS DRETS SOCIALS I DELS POBLES. NO A LâEUROPA DEL CAPITAL I LA GUERRA!
Sindicat