|
|
|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
Un think tank neoliberal a Catalunya
|
|
|
per Jordi |
12 jul 2004
|
|
|
Crec que és important que veiem que la dreta s'organitza i s'organitza el millor que pot.
Aquí també tenim think tanks que intenten aconseguir de moldejar l'opinió pública, i el que fa por és que tenen diners, recursos humans i influències (per exemple per sortir als mitjans de comunicació):
http://www.hayekweb.com
Nosaltres també hem de bastir projectes sòlids i per això també farà falta aportar diners a les nostres mogudes (cosa que ens acostuma a costar, bé perquè no tenim diners, bé perquè preferim donar el nostre temps, però no els nostres diners) |
Mira també:
http://www.hayekweb.com
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Un think tank neoliberal a Catalunya
|
|
per '¡ |
12 jul 2004
|
|
Per sort per la nostre país existeixen persones com les de "hayek" que poden i fal coses de profit , en lloc de tocar els collons com els de kaos indymedia i demés fauna |
|
¿Neo-liberal?
|
|
per JM |
12 jul 2004
|
|
Habrá que ir desembarazándose de todas las trampas del lenguaje que las élites liquidacionistas del socialismo real nos ponen: ¿qué es eso de neoliberalismo? En realidad se trata simplemente de un capitalismo salvaje, de inspiración keynesiana y de la abolición de los derechos de los trabajadores. |
|
Re: Un think tank neoliberal a Catalunya
|
|
per :-) |
12 jul 2004
|
se trespasa -
flotation tank neo conservador
luz rosa. musica relajante.
solo para el mes de agosto.
Se alquila a persona joven que estudie o trabaje y que se relacione bien en un ambiente agradable. |
|
Re: Un think tank neoliberal a Catalunya
|
|
per emprenyador |
12 jul 2004
|
Per l’Europa dels drets socials i dels pobles; No a l’Europa del capital i la guerra!
La UE ha estat, per sobre de qualsevol retòrica, un projecte econòmic que ha necessitat una certa unitat polÃtica. La UE té la seva raó de ser en la recerca d’un mercat unificat a escala europea, pel que ha emprés polÃtiques com la liberalització dels intercanvis comercials o la creació d’una infraestructura de transport i comunicació. Però la UE ha arribat més lluny en establir un sistema d’administració i control polÃtic i social unificats, i imposar una moneda única.
A més, la UE no sols s’explica en clau interna, un altre dels objectius de la seva creació és permetre a les seves multinacionals i gran capital projectar-se cap a l’exterior amb el guany de potència que es deriva de l’ampliació del seu mercat domèstic.
Les polÃtiques necessà ries per aquest gran projecte sols hi pot dur-se a terme a través d’alguna mena d’autoritat unificada, dotada d’adequats poders i instruments administratius, legislatius i judicials, aixà com policials i, en última instà ncia, militars. Aquesta va ser la finalitat amb la que es va crear la UE a partir del Tractat de Maastricht.
Però les bases assentades a Maastricht no han sigut suficients per afrontar el nou desafiament de la UE: convertir-se en una superpontència mundial. Aixà ja ha començat a lluitar per l’hegemonia mundial amb els EEUU. Per ésser una superpotència la UE necessita augmentar el territori sota el seu control directe (amb els seus consumidors/es - trabajadors/es, matèries primes i indústria), el que explica en part l’ampliació a l’Est. A més, una superpotència ha de ser un poder polÃtic i militar de primer ordre. Aquestes són les dues facetes fonamentals que s’intenten abordar en el projecte de Constitució: assentar les bases del repartiment de poder intern per què les decisions siguin més à gils donant més poder als països centrals, i avançar definitivament cap a la creació d’un poder militar que recolzi l’euro (amb la fèrria oposició dels EEUU). A més de consagrar una UE neoliberal.
Per el que hem exposat abans, rebutgem el projecte de Constitució Europea perquè limita de forma important els drets civils, nacionals, socials i polÃtics i representa un retrocés en relació a les legislacions (ja suficientment limitades) vigents als estats que integren la Unió. És una Constitució neoliberal, militarista i imperialista, que consagra l’Europa dels Estats negant el dret d’autodeterminació, que reforça la desigualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, i que manté un model de desenvolupament que destrueix el medi. Probablement durant aquest any els caps de govern ratificaran el text.
Nosaltres que volem una altra Europa, l’Europa dels treballadors i dels pobles, dels drets socials, de les llibertats, democrà tica, solidà ria, pacÃfica, no xenòfoba i ecològicament sostenible. Rebutgem aquest projecte Constitucional per com s’ha fet, pel que diu i pel que suposa d’intent de fer de la UE una superpotència econòmica, polÃtica i militar.
Denunciem que el procés d’elaboració de l’esborrany de la Constitució:
- No s’ha fet en col·laboració amb la societat civil, a la que ni se li ha consultat ni tan se val informat. Tot el contrari d’un procés constituent expressió de la sobirania dels pobles.
- Tot el secretisme que han mantingut respecte als ciutadans s’ha convertit en comunicació fluida i coordinació amb els lobbys empresarials amb seu a Brussel·les.
- Solament a alguns països es sotmetrà a referèndum, i a la majoria aquest resultat no serà vinculant. Aquest serà el cas de l’Estat espanyol, on si es refrenda, solament serà una ratificació simbòlica.
- És prà cticament irreformable perquè un sol paÃs tindrà dret a vetar la decisió dels altres vint-i-quatre. Aquest sistema no cerca majories qualificades sinó minories de bloqueig.
Què diu i què no diu el projecte de Constitució Europea:
1. Un projecte militar
El projecte de CE aposta a mantenir una polÃtica d’exteriors i seguretat comú que els països han de recolzar de forma activa i sense reserves. Crea l’Agència Europea d’Armament i afirma que cada paÃs es compromet a millorar progressivament les seves capacitats militars, assegura que els estats de la Unió queden integrats a l’OTAN i aproven els atacs preventius. Es legalitzen les declaracions de guerra per part de la Unió. Les accions armades precediran les explicacions, encara que s’afirmi retòricament que s’emmarca dins l’ONU: S’informarà immediatament al Consell de Seguretat i les Nacions Unides de qualsevol agressió armada i de les mesures que s’han adoptat per fer-les front.
La clà usula “de solidaritat� entre estats parla de prevenir el terrorisme en els territoris dels estats membres i d’avaluar periòdicament els riscs que amenacen la Unió, sense definir en cap cas el terme terrorisme ni explicar quin seria l’à mbit d’actuació seguint la doctrina de la "croada contra el mal" de George Bush.
Es consagren la policia interna Europol i la fiscalia Eurojust que reforcen el control policial i la repressió.
Aixà aquesta polÃtica de repressió preventiva continguda a l’à mbit de la seguretat, estén la desconfiança i la por a les poblacions anul·lant en la prà ctica el dret d’asil i refugi.
Per a totes aquelles persones que estem en contra de la guerra i proposem la renúncia definitiva i incondicional de l’ús de les forces armades com a instrument polÃtic, la CE sols ens ofereix un model militarista.
2. Uns drets socials a la baixa
L’articulat no garanteix de cap manera el compliment dels drets socials. A més iguala els drets socials dels europeus als nivells dels països on aquests estan més desprotegits.
En cap cas s’estableixen els mecanismes coactius que obliguin als estats al compliment dels drets socials. Hi ha drets, com el dret a la salut, el dret a la vivenda o el dret a un salari suficient que ni es mencionen, i altres drets apareixen devaluats per una redacció interessada. Aixà en el text apareix:
- Dret a treballar en condicions justes i equitatives. No s’indica clarament que tota persona té dret a un treball digne i estable.
- El dret dels joves a ser protegits de l’explotació econòmica i del dret de les dones a ser protegides de l’acomiadament per raó d’embarà s. "Protegir" no significa ni garantir ni prohibir.
- El dret de vaga sols en negociacions col·lectives i limitada a les lleis restrictives de cada paÃs, això dificulta la convocatòria de la vaga general europea.
- El dret a l’accés als serveis econòmics d’interès general, que fins ara s’anomenaven “serveis públicsâ€?, i que podran ser privatitzats lliurement pel govern de cada paÃs. Per tant, ens podem anar acomiadant de les polÃtiques socials amb respecte a educació, sanitat, serveis a les persones, pensions de vellesa i de invalidesa i la possibilitat d’accedir a una vivenda.
- No es reconeix el dret a gaudir d’un mediambient net per a tots els habitants de la Unió. Al seu lloc solament existeix una vaga referència al desenvolupament sostenible supeditat a la insostenible competitivitat.
- El projecte de Constitució no permet als pobles d’Europa decidir lliurement el seu futur perquè no recull ni el dret democrà tic a l’autodeterminació, ni el dret a la unitat territorial de les nacions sense estat, ja que no tan se val les reconeix, i perpetua les fronteres estatals vigents. Sols ens podrem dirigir a les cinc institucions europees en les 21 llengües estatals, entre les quals no s’inclouen el català , euskera, galleg... de manera que no permet l’ús de la llengua pròpia. Tampoc dedica cap esforç a protegir els drets jurÃdics, culturals i lingüÃstics de les nacions.
"A canvi" permet el tancament patronal (lockout) per part dels empresaris, les deslocalitzacions, etc... garantint la impunitat de les multinacionals, com ja estem patint.
A més la Constitució s’encarrega de consagrar el dret a la propietat privada per sobre dels drets socials. L’únic sistema econòmic permès serà l’economia de mercat d’oberta i lliure competència, i perviuran les desigualtats de pressupost, serveis i salaris entre els països europeus ja que el sistema de seguretat social serà a gust de cada paÃs. Hi cap afegir que es considera l’especulació econòmica un valor en sà mateixa, perquè els capitals podran circular lliurement, sent impossible aplicar ni la taxa Tobin ni cap altra.
La CE proposa una polÃtica de dèficit zero que impossibilita el desenvolupament de polÃtiques socials i la plena ocupació. Acorda també obeir els dictats de l’Organització Mundial del Comerç i aposta per un model energètic clarament insostenible en propugnar un mercat únic de l’energia y una deslocalització de la producció i el consum.
El Banc Central Europeu (BCE) seguirà sense estar controlat pel poder polÃtic. La seva importà ncia és capital ja que, apart de ser l’únic autoritzat a emetre euros, controlarà la tassa de interès. El BCE i el sistema de bancs centrals, constitueixen una organització jerà rquica amb poders executius, legislatius i la facultat de imposar sancions, exempts de qualsevol control democrà tic.
3. Un model antidemocrà tic
- Solament el Parlament, una de les cinc institucions que formen la Unió Europea, s’elegirà per sufragi universal directe. Les altres quatre es votaran per delegació on el pes dels països centrals de la UE serà fonamental. Això suposa un allunyament en la consecució de societats que es governin mitjançant democrà cia participativa.
- No se sabrà què vota el/la delegat/da i per tant no se li podrà demanar comptes.
- En la prà ctica el Parlament europeu no té gairebé capacitat legislativa i està exclòs de la polÃtica exterior, el resultat és una perversió del sistema democrà tic. La Comissió Europea, malgrat ésser escollida de forma no democrà tica, podrà fer propostes legislatives i el seu president tindrà les funcions pròpies d’un règim presidencialista. (s’hauria de ressaltar preferentment al Consell que és que qui té més poder)
- Europa hauria de tenir una legislació laica a tots els efectes, sense cap referència a esglésies, confessions i religions.
- No es pot desconèixer la transformació del conjunt dels països europeus que ja no són aquells emissors de mà d’obra, pel contrari, majorità riament són receptors de milers de persones, una immigració desesperada que s’enfronta a legislacions restrictives que obstaculitzen la lliure incorporació a les societats europees, i aquells ciutadans extracomunitaris que accedeixen als beneficis de la regularització, constitueixen la mà d’obra semi-esclava –quan no esclava- de la que s’alimenten diversos i considerables sectors de l’economia. Aixà es fomenta la xenofòbia amb una nova categoria inferior de ciutadà resident de llarga duració no comunitari. A aquestes persones no comunità ries se’ls hi neguen gairebé tots els drets. A més, les fronteres europees estaran organitzadament vigilades: l’Europa fortalesa serà un fet.
Per tot el que hem dit queda clar que ens juguem el futur. La Constitució Europea és un tractat per legitimar els interessos del gran capital contraris als de la majoria dels pobles d’Europa i del món!
És per això que les ciutadanes i ciutadans que vivim i treballem al continent europeu pretenem mitjançant la cooperació i la solidaritat, la creació de la riquesa social destinada a la satisfacció de les necessitats socials, i, reafirmem el nostre anhel de viure en pau, en llibertat, amb justÃcia, protegint el mediambient, potenciant la diversitat i multiplicitat conformant una democrà cia directa de dones i homes lliures.
Participa en la campanya CONTRA LA CONSTITUCIÓ EUROPEA, PER UNA EUROPA DELS DRETS SOCIALS I DELS POBLES. NO A L’EUROPA DEL CAPITAL I LA GUERRA! |
|
|
