|
|
|
Notícies :: mitjans i manipulació |
|
La marxa de Villaescusa tanca en fals la crisi de Canal 9
|
|
|
per l´avanç valència |
10 jul 2004
|
|
Els canvis del president de la Generalitat valenciana a la TVV mantenen els pesos pesats de l’aparell de Zaplana i un model de televisió que ha creat un deute de més de 600 milions d’euros. La renovació de l'ens s'ha quedat en incloure a la vella "telezaplana" la programació de la nova i prometedora "telecamps". |
Guillem Carreras | València
Les felicitacions entre els treballadors de l’ens de Rà dio Televisió Valenciana (RTVV) per la marxa de qui havia estat durant vuit anys el seu director general, José Vicente Villaescusa, han durat poc. Canal 9 continuarà siguent la televisió del PP. No és que la remodelació de l’ens públic comesa pel president de la Generalitat valenciana, Francesc Camps, s’haja quedat a mitges, sinó que el terratrèmol s’ha produït només a la superfÃcie deixant intactes els cà rrecs zaplanistes que havien estat controlant amb mà dura el moll de l’ós de la seua gestió: Genoveva Reig, la directora de Canal 9, i Vicente Sanz, el temut cap de Recursos Humans. La primera va ser fins 1998 cap de gabinet d’Eduardo Zaplana, a qui serveix des dels temps de l’alcaldia de Benidorm, i ha controlat tradicionalment els informatius de la cadena, mentre que Sanz s’ha encarregat de relegar del cà rrec els periodistes no afectes i substituir-los per persones adictes, moltes de les quals ni tan sols exercien abans de periodistes professionals.
Tampoc ha suposat cap renovació la procedència del substitut de Villaescusa, Pedro GarcÃa, que a l’igual que va ocórrer amb l’inoblidable Jesús Sánchez Carrascosa, actual director de l’anticatalanista Diario de Valencia, en el moment del seu nomenament exercia un cà rrec tan “independentâ€? com el de responsable de comunicació de la Generalitat. GarcÃa ha estat nomenat com a suplent directament per Camps, que s’ha tret de la mà nega eixa condició laboral del nou director general de l’ens per evitar-se el trà ngol que la decisió passara -tal com marca la llei de creació de la televisió pública- pel seu Consel d’Administració, de majoria zaplanista. La manipulació continua imparable als informatius de la cadena, amb la diferència que ara és Camps qui apareix amb la freqüència que abans només gaudia Zaplana.
Villaescusa, per la seua banda, lluny d’haver estat castigat per ser el responsable de la situació a què ha arribat RTVV, ha estat premiat amb el cà rrec de consolació de dirigir un inexistent Museu del Segle XIX, de futura creació. Tampoc han estat expurgats de la cadena els cà rrecs mitjans imposats per Zaplana, i llevat de Tómbola la producció continua siguent externalitzada "de facte" a l’entramat privat que va beneficiar des de 1995 l’expresident de la Generalitat valenciana. Tot i això, la majoria de la premsa valenciana coincideix en què la llarga mà de l’actual portaveu del PP al Congrès espanyol poc a poc anirà minimitzant-se a l’interior de la cadena, i que la presència del nou director general limitarà la influència dels dos pesos pesats de l’expresident en favor de qui vol convertir-se en el nou amo i senyor de la televisió: Francesc Camps.
>> L’herència de Villaescusa
Des que va arribar al cim de RTVV en juny de 1996, Villaescusa ha elevat la manipulació als informatius de Canal 9 a la mà xima potència. Els informes que el comitè de redacció de l’ens han denunciat constantment els seus abusos informatius i la persecució contÃnua als professionals independents de la cadena. Paral·lelament, lluny de guanyar presència en els horaris de mà xima audiència, el valencià ha seguit relegat a les franges horà ries de menys espectadors i el segon canal de televisió, la desconeguda i marginal Punt2. La teleescombreria ha arribat al seu cènit amb programes estrel·la com Tómbola, mantingut en pantalla durant sis anys amb l’argument de la seua comercialitat, però amb unes elevades despeses que no compensaven els ingressos publicitaris i unes dades d’audiència -la de juny amb només el 4,64% del share- que revelaven que el públic finalment havia acabat donant-li l’esquena a eixe programa. Això, sumat a la baixa audiència general de la televisió i una polÃtica de contractació sense trellat han acabat en un deute de més de 600 milions d’euros. El pas de Villaescusa per la televisió valenciana ha estat totalment ruinós per a ella.
A l’intent de privatització de la gestió de Canal 9 imposat per Zaplana, que ara han aturat els tribunals, cal incloure l’externalització a la prà ctica de gairebé el 90% de la producció. Durant seu mandat Canal 9 s’ha gastat 109 milions d’euros en productores externes afins al PP, en programes sense audiència i de clara significació polÃtica. Només durant aquest darrer any, TVV ha comprat 24 programes, la qual cosa li ha suposat un cost aproximat de 16 mililons d’euros. Els més cars han estat l’omnipresent Tómbola d’Anny Producciones, propietat d’Ã?ngel Moreno, exmarit de la periodista Nieves Herrero, i La naranja metálica de Canal Mundo, SA , productora del diari El Mundo, amb un cost de 56.321 euros per programa. |
This work is in the public domain |
