Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat
Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per penjat 09 jul 2004
Traducció d'un article portuguès publicat en
http://pt.indymedia.org/ler.php?numero=6254&cidade=1
El més probable és que ja hagis escoltat alguna cosa sobre qui són els anarquistes i sobre allò en el que suposadament creuen. El més probable és que tot el que vas escoltar dir sobre ells sigui fals. Molta gent sembla que pensa que els anarquistes són adeptes a la violència, al caos i a la destrucció, que s'oposen a totes les formes d'ordre i d'organització, que són nihilistes fanàtics que volen acabar amb tot. Gens més lluny de la realitat. Els anarquistes són les persones que pensen simplement que els éssers humans poden comportar-se d'una forma raonable sense haver de ser obligats a això. En realitat, és una noció molt simple. Però és la noció que els rics i poderosos sempre van considerar més perillosa.

En la seva expressió més simple, les creences anarquistes giren entorn de dues premisses. La primera és que els éssers humans són, en circumstàncies normals, tan raonables i decents com els permetin ser i, per tant, poden autoorganitzar les seves comunitats sense necessitat que els indiquin com. La segona és que el poder corromp. Abans de res, l'anarquisme és una qüestió de tenir coratge per a prendre els principis simples de la decència comuna pels quals ens guiem i seguir-los fins les seves conclusions lògiques. Per molt insòlit que sembli, en molts aspectes importants, ja ets anarquista (només que no t’adonés).

Tal vegada t'ajudi si analitzem alguns exemples del dia a dia:

- Si hi ha una fila per a agafar un autobús gairebé ple, vas a esperar el teu torn i contenir les ganes de colar-te, fins i tot si no hi ha cap policia?

Si vas respondre «sí», llavors estàs habituat a actuar com un anarquista! El principi anarquista fonamental és «autoorganització»: l'assumir que els éssers humans no necessiten que se'ls amenaci amb sancions perquè arribin a un grau de comprensió entre ells, o perquè tractin als altres amb dignitat i respecte.

Totes les persones creuen que són capaces de comportar-se de manera raonable. Si penses que la llei i la policia són necessàries, és només perquè no creus que altres persones ho siguin. Però si et pares a pensar, no tindran elles dret a pensar exactament el mateix en relació a tu? Els anarquistes argumenten que gairebé tot el comportament antisocial que ens fa pensar que és necessària l'existència de forces armades, de policia, de presons i de governs per a controlar les nostres vides és, de fet, causat per les desigualtats sistemàtiques i la injustícia que aquestes forces armades, policia, presons i governs creen. És tot un cercle viciós. Si les persones estan acostumades a ser tractades com si les seves opinions no importessin, és probable que es tornin agressives i cíniques, fins i tot violentes (la qual cosa, per descomptat, fa que sigui fàcil per als quals estan en el poder dir que les seves opinions no conten). Quan s'adonen que la seva opinió és tan important com la de qualsevol altra persona, tendeixen a tornar-se moltíssim més obertes. Per a abreujar una llarga història: els anarquistes creuen que, en gran mesura, és el propi poder i les seves conseqüències el que torna a les persones estúpides i irresponsables.

- Ets membre d'un club esportiu o equip d'esport, o de qualsevol altra organització voluntària on les decisions no siguin imposades per un cap, sinó preses sobre la base del consens general?

Si vas respondre «sí», llavors pertanys a una organització que treballa d'acord amb els principis anarquistes! Altre principi bàsic és l'associació voluntària. És només una qüestió d'aplicar els principis democràtics a la vida diària. L'única diferència és que els anarquistes creuen que deuria ser possible l'existència d'una societat en la qual cada cosa fos organitzada segons aquests principis, tots els grups basats en el consentiment lliure dels seus membres i, per tant, tot aquest estil d'organització de dalt a baix (militar com els exèrcits, o les burocràcies o les grans corporacions, basades en cadenes de comandos) ja no serien necessàries. Tal vegada no crea que això arribi si pot ser mai. Tal vegada sí. Però cada vegada que arribes a un acord per consens, en comptes de per una amenaça, cada vegada que fas un pacte voluntari amb altra persona, arribes a un reconeixement recíproc o arribes a un compromís tenint en la deguda consideració la situació o les necessitats particulars de l'altre, estàs sent un anarquista, fins i tot encara que no tinguis consciència d'això.

L'anarquisme és només la manera que les persones actuen quan tenen llibertat per a fer-lo d'acord amb la seva elecció i quan negocien amb uns altres que són també lliures; i per tant, conscients de la responsabilitat davant els altres que això implica. Això condueix a altre punt crucial: mentre les persones poden ser raonables i tenir consideració si estan relacionant-se amb iguals, la naturalesa humana és tal que sembla impossible que ho facin quan se'ls dóna poder sobre els altres. Dóna-li poder a algú i abusarà d'ell d'una forma o altra.

- Penses que la majoria dels polítics són uns porcs egocèntrics, egoistes, als quals no els importa realment l'interès públic? Penses que vivim en un sistema econòmic que és estúpid i injust?

Si vas respondre «sí», llavors donés suport la crítica anarquista de la societat contemporània (almenys en els seus aspectes més generals). Els anarquistes pensen que el poder corromp i que els quals passen la vida sencera a la recerca del poder són les últimes persones a les quals deuria donar-se-li. Els anarquistes pensen que el nostre sistema econòmic actual té més probabilitats de premiar a les persones per comportaments egoistes o sense escrúpols que a les quals són éssers humans decents, preocupats pels altres. La majoria de les persones tenen aquests sentiments. L'única diferència és que la majoria de les persones creu que no hi ha gens que fer en relació amb això o que (i és això en el que els fidels servidors del poder solen insistir) pot arribar a fer-se una mica que acabi canviant les coses per a pitjor. Però... i si no fos cert? Haurà realment alguna raó vàlida per a creure això? Quan es poden provar, la majoria de les previsions sobre el que succeiria sense estats o capitalisme acaben per demostrar que no estan fonamentades.

Durant milers d'anys les persones van viure sense governs. En molts llocs del món hi ha pobles que viuen fora del control dels governs, fins i tot avui en dia. No es dediquen a matar-se uns a uns altres. Només viuen les seves vides, com qualsevol altra persona faria. Clar que en una societat complexa, urbana, tecnològica... hi ha una necessitat molt major d'organització. No obstant això, la tecnologia pot fer també que aquests problemes siguin més fàcils de resoldre. De fet, ni tan sols comencem a pensar com serien les nostres vides si la tecnologia fos posada realment al servei de les necessitats dels humans. Quantes hores necessitaríem treballar per a mantenir una societat funcional (és a dir, si ens veiéssim lliures de les ocupacions inútils o destructives com el telemarketing, els advocats, els carcellers, els analistes financers, els experts en relacions humanes, els buròcrates i els polítics), si enfoquéssim el treball dels nostres millors caps científiques dels sistemes d'armament espacials o del mercat d'accions cap a la mecanització de les tasques més desagradables o més perilloses com la mineria de carbó o la neteja del bany i si distribuíssim el treball que sobrés entre totes les persones? Quatre hores al dia? Tres? Dos? Ningú ho sap perquè ningú es fa ni tan sols aquest tipus de pregunta. Els anarquistes pensen que aquestes són exactament el tipus de preguntes que deuríem començar a fer-nos.

- Creus realment en les coses que els dius als teus fills (o que els teus pares et van contar)?

«No importa qui va començar». «Dos mals no fan un bé». «Neteja el que vas embrutar». «Feix les coses pensant en els altres». «No siguis mesquins amb les persones que et sembla diferents». Tal vegada deuríem decidir si estem mentint als nostres fills quan els vam parlar del bé i del mal, o si estem prenent realment de debò les nostres pròpies sentències. Perquè si duus aquests principis morals a les seves conclusions lògiques, arribaràs a l'anarquisme.

Pren el principi que dos mals sumats no produeixen un bé. Si prenguessis això realment de debò, bastaria per a tirar per terra gairebé totalment la base de tot el sistema bèl·lic i de justícia criminal. El mateix pansa amb el repartiment: els diem sempre als nens que ha d'aprendre a compartir, a tenir en compte les necessitats d'uns i d'uns altres, a ajudar-se mútuament; després, quan estem en el món real vam assumir que cadascun és naturalment egoista i competitiu. Un anarquista assegurarà sempre que, de fet, el que els diem als nostres fills és cert. Molt del que es va aconseguir en la història de la humanitat, cada descobriment o fet que va millorar la vida de les persones, va anar gràcies a la cooperació i l'ajuda mútua. Fins i tot ara, la major part de nosaltres gastem més amb la nostra família i amb els nostres amics que amb nosaltres mateixos. Encara que, sens dubte, sempre va a haver persones competitives en aquest món, no és una raó perquè la societat es basi en el foment d'aquest comportament i molt menys per a fer que les persones competeixin per a arribar a les necessitats bàsiques de la vida. Una societat que només fomenta la competició, només defensa els interessos dels quals estan en el poder, que volen que visquem amb temor cap als altres. Per això els anarquistes proposen una societat basada no només en l'associació lliure sinó també en l'ajuda mútua.

La veritat és que la major part dels nens creix creient en una moral anarquista i gradualment han d'adonar-se que el món adult no funciona així. He aquí per quin tantes persones són rebels, alienades i fins i tot suïcides mentre són adolescents, i acaben per resignar-se i amargar-se quan es converteixen en adults. L'única recompensa és, freqüentment, tenir capacitat per a educar als seus propis fills i desitjar que el món sigui just per a ells. Però per què no comencem per construir un món que sigui realment basat en els principis de la justícia? No seria aquest el millor regal que podríem donar als nostres fills? –

- Creus que l'ésser humà és fonamentalment corrupte i dolent o que alguns tipus de persones (dones, persones de raça negra, gent comuna que no és ni rica ni té estudis) són espècimens inferiors, destinats a ser governats per algú millor que ells?

Si la teva resposta és «sí», bon, llavors sembla que no ets anarquista al cap i a la fi. Però si vas respondre «no», llavors és possible que estiguis d'acord amb el 90% dels principis anarquistes i, vam esperar, estiguis vivint la teva vida d'acord amb ells. Sempre que tractes a altre ésser humà amb consideració i respecte estàs sent anarquista. Cada vegada que resols les teves divergències amb uns altres a través d'un compromís raonable i escoltes el que cadascun ha de dir en comptes de deixar que algú decideixi en nom dels restants, estàs sent anarquista. Cada vegada que tens oportunitat de forçar a algú a fer alguna cosa però, en comptes d'això, decideixes apel·lar al teu sentit de la raó i la justícia, estàs sent anarquista. El mateix pansa quan comparteixes una mica amb un amic, o decideixes qui va a rentar els plats, o altra cosa amb un sentit d'equitat.

Clar, podràs objectar que tot va bé mentre es tracta de petits grups de persones que es relacionen mútuament, però per a administrar una ciutat o un país, és un assumpte totalment diferent. I, evidentment, això té la seva raó de ser. Fins i tot si es descentralitza la societat i es posa el major poder possible en mans de les petites comunitats haurà (malgrat tot), un gran nombre de coses que necessitin ser coordinades, des d'administrar les vies de ferrocarril fins decidir sobre quins aspectes deu centrar-se la investigació en medicina. Però només perquè una mica sigui complicat no vol dir que no hagi manera de fer-lo. Simplement vol dir que serà complicat. De fet, els anarquistes tenen moltes idees sobre com una societat saludable i democràtica deuria autogovernarse. Per a explicar-les és necessari anar molt més allà d'aquest petit text introductori. De totes maneres, no hi ha cap anarquista que pretengui tenir en les seves mans el model perfecte. La veritat és que no aconseguim imaginar la meitat dels problemes que sorgiran quan intentem crear una societat democràtica. Fins i tot així, creiem que la capacitat dels humans està a l'altura de resoldre'ls mentre la humanitat es conservi dintre de l'esperit dels nostres principis bàsics (que són, al cap i a la fi, només els principis de decència humana fonamental).

Nola Anarchy

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per penjat 09 jul 2004
leelo, pasalo, reciclalo

salut
Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per x 09 jul 2004
És genial aquest texte, gràcies per la traducció.. està expressant la idea de l´anarquistme d´una manera molt peculiar i amb bona fe.
Gràcies!
Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per :) 09 jul 2004
No entenc com hi ha gent que no veu que aquesta societat és caos, pressó, destrucció, assasinats, violacions, repressions, tabús, mentides...
Si el anarquisme hagués triomfat en algún moment de la història no ho podria haver fet pitjor.. aquesta societat és lamentable.
si amas la libertad
per v 09 jul 2004
ni matas, ni golpeas ni maltratas

(salute)
Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per Durruti 09 jul 2004
això no defineix un anarquiste/a defineix una persona o a algú que ho intenta ser.... ;-)
Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per Aquitania 09 jul 2004
Crec que tots els llibertaris i llibertàries som, o hauríem de ser, aprenents d´anarquistes. Suposo que la teva idea anava per aquí Durruti...
Genial el text. Crec que molts dels prejudicis sobre l´anarquisme estan originats en la imatge que la gent en té, perquè mai no se li han explicat les idees allibertàries així. Menys crits i insults i més idees sinceres i ben explicades com aquesta. Salut!
Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per revetlla 09 jul 2004
El text està força bé, és una primera presa de contacte amb la Idea. No obstant, trobo que peca de buscar la simpatia i defuig de tractar la violència. La violència és un problema quan s'exergeix des d'un monopoli, i no totes les formes de violència són il.legítimes.

Està bé que es parlin dels aspectes més amables de l'anarquisme, ja que la majoria de la gent pot estar-hi dacord. No obstant, no crec que sigui étic passar per alt els temes menys "simpàtics" de l'anarquisme, o inclús dels anarquistes. La violència mereixeria un text apart, però jo no la oblidaria.

Salut.
Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per clotenca 10 jul 2004
gràcies Molt bó. Com a text introductori em sembla molt correcte. Endavant amb les traduccions!

salut
Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per un comunista, es a dir, algu que creu radicalment en la igualtat i compartir 10 jul 2004
tot i identificar-me tb com a llibertari des de fa temps (el màxim de llibertat possible en qualsevol moment) no sabia que tingues tantes coses d'anarquista :-)
Com a marxista, em sobra una mica l'idealisme (el be i el mal, la Idea i tot això, encara que entre segons quin comunisme es parla d'ètica comunista). Però està molt bé el text. (A veure si el posem en pràctica en la seva major part).
Entonces Amanda la de la bomba... ¿es anarquista?
per asi van las cosas 10 jul 2004
Porque ella se declara anarquista activa ¿así hay que conseguir las cosas?

El problema del anarquismo... es ¿quién o qué hará que al que por su naturaleza va contra las normas democráticas impuestas desde la base asociacionista democrática de consenso, etc.... se la pase por el forro de los cojones por benefecio propio o por que simplemente es subnormal?
Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per revetlla 10 jul 2004
Hola,

Amb el que es diu a sobre voldria afegir un punt al text.

Trobo raonable pensar que molta gent té actituts anarquistes, ja que entenc que de forma natural les idees socials de l'anarquisme són comunes a moltes idees i moltes comunitats que realment les practiquen (indígenes de diversos llocs del món, entre altres). Penso que és cert que molts compartim les idees i els comportaments: inclús comunistes o la secta que vulguis, sempre hi ha gent sensible i social.

No obstant, discrepo de la idea de que hi ha gent que és anarquista i no ho sap. Aixó és fals, al meu entendre. Un anarquista, o un comunista, un marxista... és una persona que entén el problema social, polític i econòmic en el qual vivim. Aquesta persona és concient de la seva situació com a individu i membre d'una col.lectivitat, i com a persona concient decideix actuar.

Una persona pot sentir-se tot lo anarquista que volguem, però si no actua no ho és o, com a mínim, no s'acosta a ser-ho.

Salut.
Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per mateu 10 jul 2004
Quina xorrada de text... si et coles al metro què ets un anarquista o un aprofitat? Si et fumes un porro, què ets un fumeta o un anarquista? Si pixes a una paret què ets, un brètol o un anarquista? (Possiblement ser aprofitat, fumeta i brètol equivalguin a anarquista, no ho sé, encara no estic en possessió de la veritat).
El que sí que sé és que anarquisme és igual a brutícia, desordre, penjamentes i altres mals que ataquen aquesta societat d'uns anys ençà. El que cal és mà dura, collons!!
Anarquia o ordre natural?
per 33 10 jul 2004
Vejam: si la majoria de nosaltres no ens colem encara que puguem a l´autobús o al metro, és precisament perquè teniminterioritzada una noció natural d´ordre, respecte i jerarquia.
Així, quan una decisió és presa majoritàriament en una colla d´amics o en un club esportiu, ens hi sotmetem voluntàriament, tot i que no ens agradai (això és l´autodisciplina).

És ben cert que la maquinària estatal és una realitat molt moderna, a la qual escapen molts pobles arreu del planeta. Però no penséssim pas que viuen en l´anòmia, ans al contrari, sinó en un ordre que marca llur tradició espirittual, costums i jerarquia que no ostenta l´autoritat "oficial" (encara que sí molt més real).

A l´Àfrica, per exemple, les dones estan subordinades de fortma clara i acceptada a l´autoritat del pare o el marit. I sense lleis formals.

La disbauxa anàrquica sí que porta al crim: és filla del totalitarisme estatista.
Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per Aquitania 10 jul 2004
Crec que estan sortint idees prou interessants per debatre sobre la pràctica anarquista. Colar-se a l´autobús o el metro (i estem parlant de passar davant dels altres, no de no pagar bitllet ;-)) no és una qüestió de jerarquia sinó de respectar-se els uns als altres (seria jerarquia si la cua s´ordenés per altres criteris que no siguin qui arriba primer). I potser ens sotmetem voluntàriament a una decisió majoritària que no ens agrada en un a colla o un club, però ningú no ens obliga a estar-hi (i si sempre ens trobem en aquesta situació, el més normal és deixar aquesta col.lectivitat no??) Per tant l´autodisciplina parteix de la decisió lliure de ser allà. Ningú no ha dit (no veig que al text aparegui enlloc) que les societats que no tenen estat siguin lliures. El problema del patriarcat és comú, com molts altres. La última frase del teu post prefereixo no comentar-la.
Sobre el que diu revetlla (si no actues conscientment no ets anrquista), dir que la pràctica anarquista, en la meva opinió, no es limita a accions conscients de destrucció del sistema, sinó que va més enllà, és una actitud personal que també s´hauria de mostrar en la vida quotidiana (el respecte a la llibertat dels altres, la lluita contre les agressions, l´erradicació de tot autoritarisme). Si no, ens podrem trobar en la paradoxa del militant que dedica tots els seus esforços a lluitar contra la repressió i després actua de forma autoritària al seu col.lectiu i amb els seus amics... No oblidem que també en els nostres espais hi ha maltractaments, agressions de gènere... i això no se soluciona només amb atacar el sistema, cal una educació diferent, un funcionament social diferent.
La violència, efectivament, mereix un altre text. Estaria molt bé que es pogués fer un debat sobre això a Indymedia (seriós, si us plau). Ara mateix no sé si es`tan les coses en el millor moment...
Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per content 10 jul 2004
Aquitania: dona gust llegir les teves contribucions :)
Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per marxista 11 jul 2004
un artículo muy esclarecedor el de penjat. sobre todo despues de toda la mierda que tendran que aguantar los autenticos anarquistas con el caso este de la Amanda, la tonta esa que casi se carga a cuatro personas inocentes. Sería interesante la difusión del artículo pa que la gente no piense que un anarquista es alguien que va por ahí soltando bombas sin ton ni son. No obstante, y pese a la evidente buena voluntad del anarquismo, yo sostengo que el camino pa transformar el mundo es el marxismo-leninismo
Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per j. 12 jul 2004
Por favor, en tu nick puedes añadir el "-leninista"? Para no llamar a engaño, vamos.
Re: a marxista
per x 14 jul 2004
Creo que tienes buena intención, pero no sabes expresarte. Lo digo porque si eres marxista (o por lo menos te consideras) querras alcanzar una serie de valores y mejoras en la vida que actualmente no existen, sin embargo has cargado deliberadamente contra Amanda, llamándola tonta, y "los autenticos anarquistas" como tu has dicho.

¿Por qué no te unes o animas, en lugar de señalar y destruir como un perro?, ¿aún no has aprendido del 36(por poner un ejemplo)?...¿es que no ves como están las cosas compañero?

Pero bueno, quiero creer que tu intención era buena, aunque solo veo que es panfletaria y dogmática y no argumentas nada, te mando un abrazo, a ver si se contagia en ti el amor y la rebelión que llevo dentro hoy. ;)

Un beso para Amanda desde aquí, que no está sola.
Solidaridad para lxs que luchan.
Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per uno que pasaba por aqui 19 jul 2004
Que es esto de esta tal "Amanda"? Es que no me he empanao ahun.

Gracias
Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per X 24 jul 2004
Traducción al castellano en:

¿ Eres anarquista?
(¡La respuesta puede ser una sorpresa!)
alasbarricadas
¿ Eres anarquista? (¡La respuesta puede ser una sorpresa!)
per X 24 jul 2004
http://www.alasbarricadas.org/forums/viewtopic.php?t=2045 Parece que no me acepta el html. Ésta es la dirección. Salud
Re: Ets anarquista? (La resposta pot ser una sorpresa!)
per anarchist_linux 17 des 2004
Aviam, el que ha dit que abans era anarquista però que ara es marxista-leninista perque diu que l'anarquisme té massa idealisme que s'ho pensi dos cops abans de repetir-ho (de bon rollo, eh). Trobo que es més idealista que per arribar a una societat sense estat s'hagi de passar per una dictadura altament repressiva que pensar que per arribar a una societat sense estat només cal eliminar l'estat durant la revolució.
Sindicato Sindicat