|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Cultura amb pany i forrellat
|
|
|
per ms-696 |
08 jul 2004
|
|
En els últims anys, s’han creat a Castelló importants infraestructures culturals (Museu de Belles Arts, Espai d’Art Contemporani, Auditori) que tracten de cobrir llacunes històriques. Una ciutat, tradicionalment abandonada pels poders públics, ha hagut d’esperar al segle XXI, perquè s’hagen començat a fer inversions en edificis públics amb finalitats culturals que han donat resposta a reivindicacions històriques de la societat civil de la Plana. No cal dir l’ús electoral i propagandístic que ha fet el PP d’aquests fets, experts com són en manipulació i intoxicació de masses, i consegüentment en utilitzar la cultura com un instrument de legitimació i com un aparador publicitari de la seua política. |
Entre aquests flamants nous espais trobem l’Espai d’Art Contemporani (EACC). L’EACC va sorprendre per la seua atrevida i original programació fent-se un nom tant a nivell estatal com internacional. Un petita ciutat com Castelló s’havia convertit en pocs anys, grà cies a la polÃtica duta a terme a l’Espai, baix la direcció de José Miguel Cortés, en un centre conegut internacionalment que rebia, fins i tot, visites d’amants de l’art de la resta de l’estat. Sorprenia que els poders fà ctics de la ciutat toleraren una lÃnia artÃstica tan innovadora i quasi trencadora. Era sabut que les autoritats locals no estaven precisament entusiasmades amb la lÃnia expositiva, però alimentava la seua vanitat personal que hagués aconseguit ressò internacional. Un dels objectius que no s’havien cobert durant aquesta primera etapa era apropar l’EACC al teixit social de la ciutat i comarques. Potser perquè l’art contemporani i la identitat local dominant per aquesta terra no són gaire conciliables.
Com és sabut, una lluita interna del Partit Popular ha desbaratat la trajectòria de l’EACC. La dreta, una vegada més, anteposa els seus interessos de poder a la bona gestió d’un espai públic, pagat per tots els contribuents. L’enfrontament entre el seu últim director, Manuel GarcÃa, cà rrec de confiança de Consuelo Ciscar, i el conseller de Cultura, González Pons ha conduït a la marxa del director i al tancament de les portes de l’EACC. Encara no hi ha cap exposició programada de cara a la propera temporada.
Manuel GarcÃa, després de dimitir, es desfogava en una entrevista publicada a “El Tempsâ€? (del 27 d’abril al 3 de maig). Carrega contra el director de “Mediterráneoâ€?, Jesús Montesinos i demés periodistes lacais: “(...) Alguns periodistes, com el director d’un conegut diari de Castelló, han tingut la barra d’acusar-me de malfaener. Però ja és sabut que hi ha periodistes al servei del PP que, per diners, menteixen tots els diesâ€?. Critica els criteris a l’hora d’adquirir art per part de Conselleria: “(...) I després es gasten per a l’IVAM 132.000 euros de l’erari públic en un pintor de cinquena categoria com Antonio de Felipe... Com pot estar aquest senyor al costat dels quadres de Tà pies, Saura o Millares? Això és una ofensa a la intel·ligènciaâ€?. Qualifica al conseller González Pons de “censor que exerceix prà ctiques dictatorialsâ€?.
Al ser preguntat sobre el seu futur successor, afirma: “L’única informació que tinc és (...) que es va proposar Lorena Barboni com a directora i a Juan de Nieves com subdirector (...) Lorena Barboni és simplement la filla d’un metge amic de Carlos Fabra, amiga personal de Vicente Farnós i niña bien de Castelló (...) Cada vegada estic més convençut que l’EACC s’ha convertit en un ranxo�.
Interrogat sobre el paper desenvolupat en la crisi pel responsable de Castelló Cultural Vicent Farnós apunta: “Simplement el de braç executor de les ordres de González Pons. Tot i que també ha decidit per ell mateix eliminar la presència de l’EACC en tota la publicitat oficial de Castelló Cultural o prohibir l’edició d’una agenda amb la col·laboració d’artistes de nivell internacional quan el projecte ja estava aprovat per la Generalitat�.
Amb el que ha passat amb l’EACC, podem afirmar que la “caverna� encara no ha entès l’art contemporani. Els capitostos del PP local mai van estar d’acord amb el tipus d’exposicions que es feien a l’EACC. Han demostrat, fidels a la seua història i tradició més carca i reaccionà ria, que la seua concepció cultural no va més enllà de Sorolla, Porcar, dels bunyols de Ripollés (amb tot el respecte cap a aquests artistes) i de les figures kitsch de Lladró. L’art contemporani és una altra cosa i el seu públic de Castelló es mereix un millor tracte per respecte i tolerà ncia, qualitats democrà tiques proporcionalment tan vociferades pel poder local com poc practicades. A hores d’ara, l’art contemporani a la ciutat es troba tancat amb clau i forrellat, com voldrien tenir també a les veus dissidents.
Redacció Altrecastelló (16-6-04)
www.altrecastello.com |
This work is in the public domain |
