Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: educació i societat : laboral
La fornera i el vell talp
05 jul 2004
Una novel·la històrica interessant.
Terra de casernes i convents

NARRATIVA/DIARI AVUI

ANNA TOMÀS


F. Xavier Pardo,
La fornera i el vell talp.
Eumo Editorial. Vic, 2004.

Esteses per la vessant occidental del riu Llobregat, entre el riu de Peguera i els cingles de la Garganta, encara avui es poden identificar els jaciments lignitífers més importants i explotats de Catalunya: les conegudes històricament com les mines de Fígols. Són les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació, nuclis històrics de vida i de treball de tot un col·lectiu que dia rere dia s'endinsava a les boques d'un infern que ni Dante hauria imaginat per, mastegant la pols, extreure'n les anomenades pedres de foc. Amb la cara ennegrida, encorbats i arrossegant el cos trencat pel cansament, es veien sotmesos a unes condicions de vida infames i contemplaven amb temor com la progressiva mecanització innovadora de les fàbriques i tallers condemnava a l'atur cada cop més treballadors manuals. Amb La fornera i el vell talp, la història de tres generacions de miners a la conca del Berguedà, F. Xavier Pardo (Barcelona, 1948) ret homenatge a aquests homes que, amb unes vides endurides per la feina, ens han deixat com a llegat alguns dels millors i més durs afanys socials i productius de la humanitat.
Esperonat per la seva voluntat i fortalesa, un home corre i salta de vorera en vorera i d'amagatall en amagatall pels carrers de la fortificada Barcelona de l'agost del 1835. Obrer il·lustrat i insurrecte, es vanagloria que "ara els patrons i els frares ja saben que l'espurna de la seva supèrbia cala en l'estopa dels famolencs oprimits". Ha participat en l'amotinament en una plaça de toros i, juntament amb altres treballadors insurgents, ha arrossegat fins a la porta del convent dels franciscans el cap i la cua d'un toro. "Mentre el poble disposa de carn fresca només dos dies al mes, ells en tenen cada matí i de la millor". Ara haurà d'escapar i amagar-se sota terra, com una rata, com un talp. És així com Tomeu, després de recórrer senders i boscos, arriba a Berga i comença a exercir de miner en unes terres que, amb els anys, anirien omplint-se de pous i precàries galeries per extreure de les entranyes de la terra una substància tan productiva. Passa el temps i d'aquell pròfug barceloní ja només en queda un home extenuat al qual el cor li batega només per la voluntat d'eradicar les injustícies, una voluntat que heretaran Bonaventura, el seu fill, i Aurora, la seva néta.


LA SEGONA GENERACIÓ
La lluita, la causa, la fraternitat, eren paraules que Bonaventura estava acostumat a sentir de la boca del seu progenitor. El noi, durant molts anys, pensà que cap d'aquells mots es corresponia amb la realitat que l'envoltava i que eren conceptes que feien referència a fets passats en ciutats evocades: París, Viena, Palerm, Manchester... L'ingrés a la realitat del carbó i els canvis polítics i socials de finals del segle XIX faran, però, que desenvolupi el mateix desig d'igualtat social que tenia el seu pare i que, de nou, el transmeti als seus descendents, en aquest cas a la seva filla, una dona díscola que exerceix de fornera a la colònia de Sant Corneli, a Cercs. Ara bé, a l'obrador no s'hi cou només pa, sinó també la revolta que esclatà a l'alt Berguedà el gener del 1932 i que va ser ofegada pels batallons d'infanteria sota les ordres del general Batet. Però aquells no serien els episodis més durs i sanguinaris que viuria la família d'en Tomeu. Encara els esperaven la Guerra Civil, la profunda i implacable repressió del nou règim i, fins i tot, l'horror de la deportació a Mauthausen.
Enginyer tècnic i historiador, F. Xavier Pardo ha treballat a la indústria i a la formació professional i ha estat professor d'història de la tecnologia a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Industrial de Barcelona. Autor també d'Assassinat a l'Escola del Treball i La força del riu, publicades igualment en la col·lecció Projecte Solaris, d'Eumo Editorial, es caracteritza per oferir als lectors obres profundament documentades i amb una clara voluntat didàctica. És per això que La fornera i el vell talp s'acompanya d'un glossari i de nombroses i curioses il·lustracions, com ara l'interior d'una farga catalana, un gravat de carlins i frares abraçant-se a Berga el 1837 i un dibuix d'un grup de dones empenyent vagonetes cap dins la mina a primers del segle XX. Així mateix, són diversos els lemes miners i les dites populars reproduïdes al llarg de les pàgines que contribueixen a amarar-se d'aquell sindicalisme de catacumbes.

Tot i aquesta evident voluntat pedagògica de rerefons, no ens trobem pas davant una obra únicament per a estudiants o interessats en els canvis tècnics, polítics i socials que capgiraren Catalunya fa més de cent anys. És un relat apassionant de les vicissituds d'aquells homes i dones d'aspecte feréstec i embrutit que, de nit, s'organitzaven per guardar les paraules perseguides i mantenir la més elemental de les resistències al davant de les condicions de treball que sofrien i que, si no hagués estat per la seva lluita, potser encara patiríem en part. Els devem prosseguir la contesa per un món més just i més lliure.

This work is in the public domain
Sindicat