|
|
|
Notícies :: ecologia : especulació i okupació |
|
Tinguerem un horta. (València)
|
|
|
per L...)A |
04 jul 2004
|
|
|
TINGUEREM UNA HORTA
Enviado por: Anonymous el 01 Jul 2004 - 08:23
TINGUEREM UNA HORTA
Josep Montesinos.
Universitat de València.
Recentment, i per diversos motius, he passejat pels voltants pròxims de la ciutat. He tornat a sentir la sensació de pèrdua que des de fa anys m'ompli a l'hora d'enfrontar-me amb eixe paisatge. L'horta, espai i motiu que donava sentit a la ciutat de València, ja no existix. Tinc davant dels meus ulls l'últim número de la revista Mètode, publicació de la Universitat de València per a la difusió de la investigació. Entre els seus articles vull comentar un titulat: L’Horta, arca de Noé de la biodiversitat agrària, escrit per Emili Laguna i Simón Fos. En ell es narra de forma acurada les característiques i riquesa de les seues flors i plantes, de la seua biodiversitat, de les seues formes d'explotació des de l'època romana, de la relació de l'home amb el seu medi, de la seua cultura.
Els autors ho comparen amb un Arca de Noé, i l'últim dels capítols el titulen: Malvenent l’Arca de Noé. No pot ser més explícit, malvenent. Els valencians estem consentint la desaparició d'una biodiversitat única, pròxima, significativa. Paisatge que es troba en el que són les bases de la nostra pròpia cultura, de la nostra forma de ser i relacionar-nos amb el món. Hui en dia resistir en els pocs espais d'horta que queden, és una heroïcitat. L'especulació urbanística, els plans parcials, els eixos viaris, la desgana institucional,... Però tranquils, prompte, molt prompte, els mateixos que han mirat a un altre costat davant la destrucció, o que han col·laborat activament en la mateixa, ens vendran un gran projecte: El museu de l'Horta, i en ell podrem admirar a través de fotos, vídeos, imatges virtuals, de caríssims catàlegs, en un edifici d'arquitectura inimaginable, tot allò que fou i mai no tornarà. Però no sols destruïm una biodiversitat, un patrimoni històric, fins i tot la desaparició del mateix Tribunal de les Aigües està asegurada, també i per damunt de tot estem també destruint la vida de persones que en este espai viuen i/o treballen, de sers humans les arrels dels quals s'afonen en la terra, i la viuen no com una tradició passada sinó com la seua pròpia existència. Però açò en el disseny de la ciutat poc importa.
Re: TINGUEREM UNA HORTA
por Anonymous el 01 Jul 2004 - 09:51
Sí, Josep. Y también tuvimos un mar limpio y repleto de vida. Los que tenemos alguna cana que otra podemos recordar todavía aquellas tardes de pesca en la mismísima playa, las redes que se recogían desde la linea de las olas o los pescadores domingueros en el puerto. Y sobre todo, el sabor incomparable de los pescados que se consumían aquellas noches sentados en corro sobre la arena, torrándolos en una hoguera y acompañándolos con buen vino.
Y por qué no cerrar los ojos y volver a ver aquellas largas playas desiertas y vírgenes de apartamentos y adosados. Y sus dunas salvajes que preservaban el ecosistema y protegían el amor de miradas indiscretas...
Hoy no queda casi nada de todo eso.
Y lo peor, como muy bien tú denuncias, es que los mismos que van a acabar con lo poco que queda, simultáneamente, sin ningún reparo ni vergüenza, nos construyen modernos museos para que vayamos a admirar allí lo que hasta hace tan poco era libre y de todos.
Bueno, hay que comprenderlo. Al fin y al cabo, proporcionarnos esos museos también significa construir.
Y de eso es de lo que se trata: construir, construir, construir... |
Mira també:
http://www.e-valencia.org/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=5492&mode=thread&order=0&thold=0
|
This work is in the public domain |
|
Re: Tinguerem un horta. (València)
|
|
per decepcional |
04 jul 2004
|
Tinguerem uns rius, tinguerem un poble, tinguerem poc però en pau....
Ara només tenim boquesgrosses vomitant merda, especuladors i fills de puta ruina.
Que ens ha passat? |
