|
|
|
Notícies :: globalització neoliberal : laboral |
|
El xantatge de la deslocalització s’obri pas al PaÃs ValenciÃ
|
|
|
per L...)A |
04 jul 2004
|
|
|
El teixit industrial del PaÃs Valencià , de carà cter familiar, està sent venut a grans corporacions sense escrúpols per traslladar la producció o presionar amb l’amenaça.
A la indústria cerà mica de Castelló, aquesta amenaça va fer que les mobilitzacions anunciades pels treballadors. davant l'amença de la patronal d'endurir les condicions de treball, tan sols serviren per aconseguir el manteniment de les condicions existents, lluny de millorar-les tal i com en les successives negociacions de convenis havien aconseguit fins ara.
Les empreses valencianes estan experimentant una crisi que per a la patronal tot ho legitima. Tota negociació mab els sindicats passa per la criva d’una dura situació en els mercats exteriors, deguda a la fortalesa de l’euro i a diferència entre els salaris locals i els de països de l’est d’Europa, la Xina o el sud de la Mediterrà nia.
La incorporació a la Unió Europea dels nou deu països de l’est i la propera incorporació d’altres com Turquia i Croà cia per una banda, i l’entrada en els mercats de la sabata, el joget i la cerà mica de la gran potència xinessa està obligant a reestructurar certs plantejaments productius de l’empresariat valencià , fet que es tradueix en unes condicions de competència més dures. Aquest replantejament intensifica el control de la despesa i l’ajust dels preus, en comptes d’invertir priorità riament en la qualitat del producte com a arma de competència. En tot cas l’ajust dels costos es centra de forma reiterada en la reducció de la despesa salarial que és la primera que pateix la “crisi empresarial�.
Acompanya la crisi la reacció de la patronal valenciana, molt poc habituada a la dura competència del mercat, i que una volta amasada certa fortuna no té penyora en vendre les seues empreses a la primera oferta substanciosa que aparega. És el cas d’una de les majors empreses del sector de la rajola de Castelló, Azuvi, que el mes passat va ser venuda a una corporació participada per Jesús Polanco per 70 milions d’euros. No és pas un cas aillat ja que també les caixes d’estalvis valencianes -CAM i Bancaixa- s’estan fent amb grans lots de participacions en altres cases del sector industrial més potent de PaÃs Valencià ; la cerà mica.
Els 25.000 treballadors de la cerà mica van protagonitzar tan sols fa unes setmanes un dels capÃtols més paradigmà tics de la lluita obrera de la nova era de la globalització. Després d’anys de pau social els sindicats van reaccionar a l’anunci de la patronal de la retirada de moltes de les fites laborals aconseguides en les negociacions col·lectives. L’amenaça de vaga es va portar fin l’extrem davant de la negativa de la patronal a retrocedir en les seues pretensions fins que dos dies abans del dia de la convocatòria la patronal, bà sicament, va acceptar no aplicar entre altres mesures, la congelació salarial per antiguetat, la flexibilització d’horaris etc. El resultat un conveni col·lectiu de vigència de 4 anys que tan sols conserva el que hi havia. I l’argument una suposada crisi que el propi president de la patronal ASCER, Fernando Diago, negava dies després, davant d’un setmanari valencià .
En tot cas els diners que fa pocs anys entraven a dojo en les empreses de bens de consum; sabata, tèxtil, joguet i cerà mica, ara comencen a racionar-se una miqueta, i com a voltors grans corporacions acudeixen a comprar empreses amb mires declarades conservar localment la distribució i treure la producció a l’exterior. Aquestes no tenen el componenet familiar tradicional de l’empresa valenciana en el que és el propi patró qui té contacte directe amb els treballadors i que per tant no conceb desplaçar la producció fora de les fronteres locals.
No és extrany que de totes les empreses de què hem parlat siga la cerà mica la que més bé aguanta. El seu component tecnològic és molt avançat, cosa que per exemple el tèxtil i la sabata no han aconseguit. Ara bé, fins i tot aixà l’amenaça de la deslocalització més que produir-se s’està usant com un factor condicionant de negociació. |
Mira també:
http://www.lavanc.com/
|
This work is in the public domain |
|
Re: El xantatge de la deslocalització s’obri pas al PaÃs ValenciÃ
|
|
per Llibert |
04 jul 2004
|
Vaja passar de les CUP o d'un paio que ni tan sols sap escriure? Ostres quins dubtes... A més de tant dir nazi a tothom heu gastat la paraula, a les CUP els pots acusar d'independentistes, o d'altres coses...
Es ben bé! A més he llegit tota la notícia i sols he pogut veure que anava sobre deslocalitzacions de manera que ja em direu pq us foteu a parlar de CUPs. I per cert crec q els 40 i pico no són pas incorrectes. Més estupid em sembla els que analitzen que l'abstenció que s'ha fet es activa. Si la gent no va anar a votar fou principalment pq anarena la platja i pq els la sua la política en general, els organs de decisió i el que passi en aquest puto mon, no fou seguint cap consigna de cap grupuscul com els que pertanyo jo, per això no em puc alegrar ni que a la CUP els vagi malament ni de l'abstenció que hi va haver pq sols demostra que la gent el que vol es que li donguin tot fet, i que estan tan mancats d'iniciativa que els poses 3 eleccions seguides i ja els sembla que han fet massa feina.
Abstenició si, però activa! Per anar a la platja val més que vagis a votar! |
|
Re: El xantatge de la deslocalització s’obri pas al PaÃs ValenciÃ
|
|
per 1 |
04 jul 2004
|
|
Açò és una noticia extreta del periodic l´avanç. |
|
Re: El xantatge de la deslocalització s’obri pas al PaÃs ValenciÃ
|
|
per !!???¡!!!**??¿¿!! |
04 jul 2004
|
|
Molt bé, Llibert. T'has guanyat un lloc en la antología del surrealisme! |
