Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: globalització neoliberal : laboral
El xantatge de la deslocalització s’obri pas al País Valencià
04 jul 2004
El teixit industrial del País Valencià, de caràcter familiar, està sent venut a grans corporacions sense escrúpols per traslladar la producció o presionar amb lâamenaça.
A la indústria ceràmica de Castelló, aquesta amenaça va fer que les mobilitzacions anunciades pels treballadors. davant l'amença de la patronal d'endurir les condicions de treball, tan sols serviren per aconseguir el manteniment de les condicions existents, lluny de millorar-les tal i com en les successives negociacions de convenis havien aconseguit fins ara.

Les empreses valencianes estan experimentant una crisi que per a la patronal tot ho legitima. Tota negociació mab els sindicats passa per la criva dâuna dura situació en els mercats exteriors, deguda a la fortalesa de lâeuro i a diferència entre els salaris locals i els de països de lâest dâEuropa, la Xina o el sud de la Mediterrània.
La incorporació a la Unió Europea dels nou deu països de lâest i la propera incorporació dâaltres com Turquia i Croàcia per una banda, i lâentrada en els mercats de la sabata, el joget i la ceràmica de la gran potència xinessa està obligant a reestructurar certs plantejaments productius de lâempresariat valencià, fet que es tradueix en unes condicions de competència més dures. Aquest replantejament intensifica el control de la despesa i lâajust dels preus, en comptes dâinvertir prioritàriament en la qualitat del producte com a arma de competència. En tot cas lâajust dels costos es centra de forma reiterada en la reducció de la despesa salarial que és la primera que pateix la âcrisi empresarialâ?.
Acompanya la crisi la reacció de la patronal valenciana, molt poc habituada a la dura competència del mercat, i que una volta amasada certa fortuna no té penyora en vendre les seues empreses a la primera oferta substanciosa que aparega. Ãs el cas dâuna de les majors empreses del sector de la rajola de Castelló, Azuvi, que el mes passat va ser venuda a una corporació participada per Jesús Polanco per 70 milions dâeuros. No és pas un cas aillat ja que també les caixes dâestalvis valencianes -CAM i Bancaixa- sâestan fent amb grans lots de participacions en altres cases del sector industrial més potent de País Valencià; la ceràmica.
Els 25.000 treballadors de la ceràmica van protagonitzar tan sols fa unes setmanes un dels capítols més paradigmàtics de la lluita obrera de la nova era de la globalització. Després dâanys de pau social els sindicats van reaccionar a lâanunci de la patronal de la retirada de moltes de les fites laborals aconseguides en les negociacions col·lectives. Lâamenaça de vaga es va portar fin lâextrem davant de la negativa de la patronal a retrocedir en les seues pretensions fins que dos dies abans del dia de la convocatòria la patronal, bàsicament, va acceptar no aplicar entre altres mesures, la congelació salarial per antiguetat, la flexibilització dâhoraris etc. El resultat un conveni col·lectiu de vigència de 4 anys que tan sols conserva el que hi havia. I lâargument una suposada crisi que el propi president de la patronal ASCER, Fernando Diago, negava dies després, davant dâun setmanari valencià.
En tot cas els diners que fa pocs anys entraven a dojo en les empreses de bens de consum; sabata, tèxtil, joguet i ceràmica, ara comencen a racionar-se una miqueta, i com a voltors grans corporacions acudeixen a comprar empreses amb mires declarades conservar localment la distribució i treure la producció a lâexterior. Aquestes no tenen el componenet familiar tradicional de lâempresa valenciana en el que és el propi patró qui té contacte directe amb els treballadors i que per tant no conceb desplaçar la producció fora de les fronteres locals.
No és extrany que de totes les empreses de què hem parlat siga la ceràmica la que més bé aguanta. El seu component tecnològic és molt avançat, cosa que per exemple el tèxtil i la sabata no han aconseguit. Ara bé, fins i tot així lâamenaça de la deslocalització més que produir-se sâestà usant com un factor condicionant de negociació.
Mira també:
http://www.lavanc.com/

This work is in the public domain

Comentaris

Re: El xantatge de la deslocalització s’obri pas al País Valencià
04 jul 2004
Vaja passar de les CUP o d'un paio que ni tan sols sap escriure? Ostres quins dubtes... A més de tant dir nazi a tothom heu gastat la paraula, a les CUP els pots acusar d'independentistes, o d'altres coses...

Es ben bé! A més he llegit tota la notícia i sols he pogut veure que anava sobre deslocalitzacions de manera que ja em direu pq us foteu a parlar de CUPs. I per cert crec q els 40 i pico no són pas incorrectes. Més estupid em sembla els que analitzen que l'abstenció que s'ha fet es activa. Si la gent no va anar a votar fou principalment pq anarena la platja i pq els la sua la política en general, els organs de decisió i el que passi en aquest puto mon, no fou seguint cap consigna de cap grupuscul com els que pertanyo jo, per això no em puc alegrar ni que a la CUP els vagi malament ni de l'abstenció que hi va haver pq sols demostra que la gent el que vol es que li donguin tot fet, i que estan tan mancats d'iniciativa que els poses 3 eleccions seguides i ja els sembla que han fet massa feina.

Abstenició si, però activa! Per anar a la platja val més que vagis a votar!
Re: El xantatge de la deslocalització s’obri pas al País Valencià
04 jul 2004
Açò és una noticia extreta del periodic l´avanç.
Re: El xantatge de la deslocalització s’obri pas al País Valencià
04 jul 2004
Molt bé, Llibert. T'has guanyat un lloc en la antología del surrealisme!
Sindicat