Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: laboral
Manifest per una Trobada contra la precarietat
per (penjat per) Antoni Ferret	02 jul 2004
Una trobada d'afectats per engegar una campanya de llarg abast
PREPAREM UNA TROBADA SOCIAL DE LES LLUITES CONTRA LA PRECARIETAT La Xarxa Solidària contra els Tancaments i la Precarietat va néixer el passat febrer per unir forces amb la finalitat d'impulsar la solidaritat i la resposta unitària contra els tancaments d'empresa anunciats per diferents multinacionals (Philips, Samsung…). No estàvem d'acord amb la política que portaven a terme els dos grans sindicats, que aïllaven les plantilles i invitaven a acceptar els tancaments sense lluitar, limitant-se a negociar les indemnitzacions. També ens oposàvem a la política del Tripartitt, que avalava les deslocalitzacions, autoritzava els tancaments i permetia a la patronal de les multinacionals fer xantatge en els convenis amb amenaces de deslocalització. Per aquestes raons, un ampli grup de gent, format per sindicats, membres de comitès d'empresa i de seccions sindicals, col·lectius socials i organitzacions polítiques, vam crear la Xarxa, amb un criteri unitari, assembleari i de classe. Amb aquest mateix criteri s'està estenent l'exemple a llocs com el Prat, Igualada-Anoia, Sabadell, Tarragona, Girona. LA PRECARIETAT CONVERTIDA EN PAUTA SOCIAL A la Xarxa hem lluitat contra els tancaments d'empreses i el xantatge patronal, contra algunes de les més freqüents expressions de la precarietat: els acomiadaments, els contractes temporals, els baixos salaris, la doble escala salarial o la flexibilitat a la carta. Però la precarietat afecta de ple el treball i travessa tota la nostra existència. En el capitalisme, els avanços tecnològics i la creació de riquesa no condueixen a la reducció de la jornada, a una ocupació estable i digna o a una millora general de les condicions de vida. Porten, per contra, a substituir ocupació fixa per precària, a la deterioració general de les condicions de vida i a la ruïna de la immensa majoria de la humanitat. Amb el neoliberalisme, hem entrat en una societat on la majoria vivim condemnats a la precarietat: * Si no t'apropes al salari mitjà (net) de 1.285 euros/mes; si guanyes menys que els teus companys per la mateixa feina o t'apliquen una doble escala salarial: Vius en precari. * Si el teu contracte és temporal i sense drets; si utilitzen la por a no renovar-te'l demà; si treballes de «becari»; si ets un autònom que depèn d'uns altres que cada dia et donen i t'organitzen la feina; si treballes per a una ETT o per a una subcontracta que depèn d'una altra contracta i, si ells no volen, no et donen feina: Vius en precari. * Si ets una persona jubilada i no arribes als 900 euros al mes i estàs en l'avantsala de la pobresa: Vius en precari. I si, a més, un especulador sense escrúpols et fa «mobbing immobiliari»: Vius encara més en precari. * Si no pots disposar del teu temps; si la feina no et deixa temps lliure; si els torns, els mals horaris i els desplaçaments no et deixen tenir vida personal, familiar o social: Vius en precari. * Si ets discriminat pel teu origen, sofreixes discriminació i inseguretat en la feina i has de suportar comentaris racistes: Vius en precari. Si, a més, et neguen els papers i et condemnen a la semiesclavitud de la feina irregular: Vius encara més en precari. * Si ets discriminada en la feina o en la societat per ser dona i has de tolerar comentaris o actituds masclistes: Vius en precari. Si no pots expressar-te sindicalment en la teva feina sense por de represàlies: Vius en precari. * Si no t'arriba per a un habitatge digne en lloguer o compra, o aquest representa més d'un 30 % dels teus ingressos nets; si no pots tenir projecte de vida propi i has d'allargar l'estada amb els teus pares: Vius en precari. * Si estàs en atur i no trobes una ocupació digna i estable en la teva professió; si t'entretenen amb cursos i cursos de formació, però no et donen ingressos per tenir llibertat econòmica: Vius encara més en precari. * Si pots tenir un accident laboral, físic o per seqüeles de l'estrès, perquè en el teu sector o empresa són habituals i no coneixes els plans de prevenció de riscos perquè ningú no et va impartir el curs obligatori: Vius en precari. * I encara que et creguis fix i amb drets, com se sentien els treballadors de Sintel, demà poden vendre, tancar o deslocalitzar la teva empresa i ser arrossegat per l'«efecte Iguazú» (globalització capitalista). Els tancaments i les deslocalitzacions d'aquests mesos ho han posat ben bé de manifest: Lear, Valeo, Samsung, Philips, Panasonic… ara Levis, etc. ELS PLANS EUROPEUS: GENERALITZAR LA PRECARIETAT Però l'Europa del Capital no es conforma amb l'actual grau de precarietat. Volen anar bastant més lluny. Per això, la Unió Europea està decidida, aprofitant l'«ampliació» cap a l'Est, a desmantellar en els pròxims anys les principals conquestes socials i laborals que persisteixen i que van ser arrencades en moltes dècades de lluita. El vicepresident del Banc de Santander, Sáenz (2.000 milions de pessetes de «sou» anual, sense comptar les despeses pagades), ho ha deixat ben clar: «L'Estat del Benestar cal desmuntar-lo i no tenim massa temps, no tenim quinze anys (…) No és possible pensar que l'Estat del Benestar europeu pugui continuar, molt menys després de l'entrada dels deu nous membres en la UE.» Tots els governs de la UE, tant socialdemòcrates com de dretes, han aprovat una Constitució que converteix el neoliberalisme en llei suprema i legitima una estructura burocràtica i política al servei de les multinacionals i els grans governs de la UE. L'aprovació d'aquesta Constitució és part integrant dels plans precaritzadors. Uns plans que, com en el cas dels Astilleros Izar, o del buidament del camp, es justifiquen «en nom d'Europa». EL GOVERN ZAPATERO, EL TRIPARTIT I ELS SINDICATS MAJORITARIS Entre els governs europeus més agressius contra les conquestes socials de la classe treballadora es troben governs socialdemòcrates com el de Schröder, o el de Blair, que comparteixen ideologia amb Zapatero i que no tenen res a envejar a Berlusconi o a Chirac. No esperem del Govern Zapatero ni del Tripartit català cap impuls seriós per frenar la precarietat. Al contrari, estem veient com Maragall defensa les deslocalitzacions i com Zapatero i Montilla preparen tancaments i acomiadaments massius en les drassanes públiques. A més, una vegada celebrades les eleccions europees, el Govern Zapatero posa finalment en marxa el procés de reforma laboral (que sembla apuntar a igualar les condicions dels contractes indefinits amb les dels temporals) i, altra vegada, el de les pensions públiques, amb nova revisió del Pacte de Toledo. Sense comptar amb les noves privatitzacions previstes de Renfe, RTVE... Fa temps que vam abandonar tota esperança que les direccions dels dos sindicats majoritaris puguin oferir una resistència digna de tal nom als plans de la patronal, del Govern o de la UE. En realitat, els dos grans sindicats es disposen a iniciar les negociacions amb el Govern i la patronal i a avalar amb la seva signatura les futures reformes, que no solucionaran el principal tema social d'aquest país, ni mobilitzaran per aconseguir-ho. POSAR EN MARXA UN MOVIMENT CONTRA LA PRECARIETAT Però davant aquesta realitat no s'hi val a caure en el pessimisme ni en l'escepticisme. Només es pot afirmar una rebel·lia radical davant un sistema tan brutal, irracional i injust; organitzar la resistència, recuperar els valors de la solidaritat entre treballadors i oprimits i deslegitimar una vegada i una altra la cultura de la precarietat. És necessari posar en marxa un moviment general contra la precarietat. Un moviment que tingui per base una xarxa unitària de tots els sectors i col·lectius afectats. Un moviment que sigui capaç de sensibilitzar i mobilitzar la població. Un moviment que permeti visualitzar les precarietats, donant veu als que no tenen veu. Que augmenti la capacitat de donar respostes solidàries davant les agressions socials, que prengui iniciatives de mobilització que penetrin en la societat. ORGANITZAR EN COMÚ UNA TROBADA SOCIAL DE LES LLUITES CONTRA LA PRECARIETAT Des de la Xarxa hem pensat que, per facilitar que aquest moviment pugui funcionar, seria de la més gran utilitat organitzar una Trobada social de les lluites contra la precarietat. Un fòrum representatiu de la pluralitat de moviments i col·lectius afectats, que mobilitzi de manera sostinguda per modificar la principal xacra social. Que sigui punt de trobada per a intercanviar experiències de lluita, acordar manifestos unitaris i, sobretot, per a llançar iniciatives de mobilització unitàries. Només amb la lluita és possible. Però, perquè una Trobada així pugui celebrar-se, és imprescindible que estigui organitzada o coordinada de manera unitària, oberta i assembleària entre tots els col·lectius afectats i que compti des del principi amb la participació dels i les activistes. Així doncs, cridem els diferents moviments socials i col·lectius anticapitalistes a reunir-nos (contactar amb aquest email: Organitzacioxct ARROBA makuto.com) per discutir en comú com dur endavant aquesta iniciativa, consensuant entre tots les dates, formes i continguts d'aquesta lluita social, tan imprescindible per a la dignitat de les persones treballadores. PRÒXIMA ASSEMBLEA DE LA XARXA: 9 DE SETEMBRE, DIJOUS, A LES 19:00 A MARQUÈS DE CAMPOSAGRADO 22. GRUP DE TREBALL PER A LES ACCIONS DE L'ONZE DE SETEMBRE: 2 DE SETEMBRE, 18 :00 EN EL MATEIX LLOC. XARXA SOLIDÀRIA CONTRA ELS TANCAMENTS I LA PRECARIETAT Organitzacioxct ARROBA makuto.com
This work is in the public domain

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more