|
|
|
Anàlisi :: altres temes |
|
La triple crisi de l'esquerra
|
|
|
per Antoni Ferret |
02 jul 2004
|
|
|
Si dic «triple» és perquè vull desmarcar-me d'un tipus d'anàlisi, al meu entendre massa simple, que centra la crisi en la crisi del partit (o partits, en el seu cas). Això és veritat, però, per desgràcia, la crisi abasta molt més. Segons la manera com jo ho veig, serien tres els elements que la configurarien:
1. El partit perd vots, des de fa uns set anys, em sembla (si considerem ja els resultats de les enquestes). I els vots que perd, es perden... No aprofiten ningú. La pèrdua de vots se sol atribuir, per part dels militants més crítics, a una moderació del missatge o programa. Cosa prou dubtosa, per tal com, precisament, el missatge no arriba, perquè no el deixen arribar (i aquí rau un dels grans problemes d'«aquesta» democràcia), a la gran majoria de la gent. És molt difícil que la culpa la tingui el programa, que és el gran desconegut de la societat... També s'atribueix sovint la causa a la «política d'aliances». Però això recordo haver-ho sentit formular «en tots dos sentits»: quan hi havia baralles amb l'«altre» partit d'«esquerra», es deia que els mals resultats eren per això... Ara es diu que és pel contrari. Malament, doncs, agafar això com a criteri. Jo m'atreviria a dir que «les causes més importants de la crisi del partit no estan "dins" el partit». ¿No pot ser, més aviat, que el partit esdevingui creixentment incapaç de representar la creixent «diversitat d'interessos» del ventall de l'electorat d'esquerra?
2. Sovint, les desgràcies no vénen soles. Un altre factor remarcable de la crisi és que la base organitzada, i permanentment actuant, dels moviments socials, concretament dels més nous, és molt feble. Té «puntes» altes, sí, però normalment és una base feble. I una part no menyspreable d'aquesta base organitzada la constitueixen precisament persones que són «també» de partits. Aquesta debilitat és molt greu, precisament perquè se suposava, i fins i tot es proclamava, que els moviments socials, sobretot els més nous, eren la «substitució» (dels partits).
3. El tercer element és complementari del segon. I és que les actuacions, grans o petites, dels nous moviments socials fan avançar, o desvetllen, la consciència social de la gent, però, per la seva mateixa natura, no «canvien les estructures» de la societat. Són petits avenços en la participació i la consciència ciutadana, en el cas de petites actuacions (com en una consulta social), o són grans decantaments d'aquesta consciència, en el cas de grans mobilitzacions (per exemple, contra la guerra). Però ni unes ni altres «canvien» la societat, ni les condicions de vida.
Penso, doncs, que la crisi de l'esquerra és bastant més complicada que no es diu, o que no «interessa» que es digui. Em fa molta por que determinades anàlisis simplistes el que facin sigui empitjorar les coses.
No seré jo, ara, qui doni les claus del perquè d'aquests elements de crisi. Com a màxim donaria algunes pistes, amb consciència plena que no són suficients. Una pista seria que aquella part de l'electorat que deixa de votar però no s'incorpora en grau de militància als moviments socials (part de l'electorat que podríem avaluar en un nombre al voltant d'un milió de persones en l'àmbit de l'Estat) crea un problema i no aporta cap solució. Vull remarcar bé que «han deixat de votar»: el raonament no és aplicable, doncs, a les persones que no han votat mai o quasi mai, com els companys o companyes anarquistes, que tenen una altra estratègia.
Una altra pista és que, com que l'electorat d'esquerra és molt plural, qualsevol canvi en l'estratègia del partit, en un sentit o en un altre, podria certament guanyar alguns vots, però no seria gens estrany que, simultàniament, en perdés uns altres. Així que no crec que la solució pugui venir per aquí.
I una altra seria la consideració que les condicions de vida canvien amb lleis. En bé o en mal. Una llei pot fer bastant més que diverses manifestacions. I les lleis, ja se sap on es fan, i què s'ha de fer perquè se'n puguin fer de millors.
Antoni Ferret
http://www.terra.es/personal2/aferret |
This work is in the public domain |
|
Pista
|
|
per Durruti |
02 jul 2004
|
Simply
Votar en mig d'un sistema burgé només porta a la burgesia.
Els partits o son eines de control de masses de minories buròcrates o no son res.
I els moviments socials prou fan en subsitir en contra del poder i atenassats pels partits que opten al poder.
(a) |
|
Re: La triple crisi de l'esquerra
|
|
per a |
03 jul 2004
|
|
Durruti: ¿todavía vives en el 36? |
|
La triple crisi del capitalisme
|
|
per v |
04 jul 2004
|
1) hambre (millones y millones de personas pasan ambre en un mundo que podria alimentar a mucos mas de los que estamos en el)
2) guerra (sin comentarios)
3) mierda (polucion, enfermedades, corrupcion, fascismo...)
somos millones, y el planeta no es vuestro !!! |
|
Re: La triple crisi de l'esquerra
|
|
per crisi |
04 jul 2004
|
és cosa meva, és l´estiu, o hi ha crisi en les xarxes fluides dels moviments socials????
a reveure!!! |
