|
|
|
Notícies :: corrupció i poder : especulació i okupació |
|
Terres Cavades: l'especulació a Tarragona
|
|
|
per jordi martí font |
02 jul 2004
|
|
Article d'opinió sobre el major procés especulatiu viscut a Tarragona en els darrers anys, la urbanització de Terres Cavades, on es construiran 4.500 nous habitatges. |
Terres Cavades: futbol, totxos i, que em perdonin l'expressió, especulació
Jordi Martí Font, periodista
L'endemà de la festejada victòria del Nàstic, quan encara la majoria de tarragonins no s'acabava de treure la son i l'alegria per la celebració de la pujada a la segona divisió A, l'expresident grana més estretament relacionat amb el totxo es fregava les mans d'il·lusió en veure com la dreta tarragonina (CiU més PP per a qui no ho vulgui entendre) aprovava per via d'urgència la definitiva construcció del que serà el nou barri de Terres Cavades. I en la mateixa sessió, la mateixa majoria de mascles i verges es negava a donar suport a la celebració del Dia de l'orgull gai, lesbià i transsexual; és el que toca en una ciutat governada, ara més que mai, per l'Obra (de Déu) al Bisbat i les obres (del totxo) a la Casa Gran.
Finalment, el constructor més gran i grana i companyia podran aixecar un nou barri per tal que els tarragonins i les tarragonines que no tenen pis en puguin tenir, per tal que ningú es quedi sense casa... Aquest era el seu màxim goig, tal com havia explicat uns anys enrere en un article bellament escrit, publicat i republicat -que no republicà- per la premsa local. Hi deia, un cop i un altre, que els constructors construïen per tenir el goig de fer cases per a la gent i que aquesta era la seva màxima aspiració... i un darrere l'altre, nosaltres, que som bona gent, ens ho vam anar creient, enlluernats per un estil literari que denotava una llarga i profitosa carrera en alguna de les millors universitats europees o un «negre» molt ben pagat.
Guanyar diners a cabassos amb l'especulació (qui ha dit aquesta paraula prohibida en el vocabulari local?), fer fora famílies senceres de casa seva a canvi d'indemnitzacions que fan caure la cara de vergonya -però que són legals-, dir que això es fa pel bé de tothom i que no et pugin els colors a la cara són formes de fer que si no hi estiguéssim acostumats ens farien aturar a reflexionar davant de quina mena de gent ens trobem, però a la Tarragona de Nadal, avui és Rams i demà passat Setmana Santa... i fins i tot escriure aquest article podria ser titllat per amics i coneguts de qui mana com una inoportuna intromissió en el negoci, en el negoci del totxo és clar, en què polítics i empresaris es donen la mà mentre canten a dos o tres veus sempre desafinades «We are the world, we are the benefactors».
Els actuals veïns de Terres Cavades, els que resisteixen la pressió especuladora (ai, se m'ha tornat a escapar la parauleta prohibida, però prometo que no ho diré més) i volen viure tal com han fet sempre, com a persones normals a casa seva, han advertit que faran mobilitzacions perquè no els facin fora de casa. I caldrà que els acompanyem en la seva lluita, que no és altra que la del sentit comú, la mateixa que faríem totes i tots si per interessos x (poseu-hi un cop més la paraula prohibida, i ja en van tres) algú ens vingués a fer fora de casa perquè allí hi vol fer una altra casa i a nosaltres ens oferís com a indemnització per fer-nos fora el preu del que valdrà la caseta del gos dels nous habitatges que substituiran els nostres.
No, no és aquest el camí del progrés, ni el de la sostenibilitat, ni tan sols el del sentit comú. Aquest torna a ser el camí de l'especulació, que vol dir, malgrat la paraula estigui prohibida i jo l'hagi dit quatre cops en quatre línies, comprar a tres per vendre a mil. I fer-ho amb necessitats bàsiques com és l'habitatge, segons la Constitució Espanyola. I fer-ho del bracet de qui s'asseia a la llotja presidencial com a mà dreta, mai més ben dit, mentre es mirava, tot sortint del camp, els terrenys que mai no serien seus -mireu «Lamerica» i ho entendreu- però dels quals en trauria els grans beneficis somiats. Els grans beneficis no del dubte sinó del totxo. |
This work is in the public domain |
