Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Calendari
«Agost»
Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
  01 02 03 04 05 06
07 08 09 10 11 12 13
14 15 16 17 18 19 20
21 22 23 24 25 26 27
28 29 30 31      

No hi ha accions per a avui

afegeix una acció


Media Centers
This site
made manifest by
dadaIMC software

Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: corrupció i poder
‘Bacavés’
02 jul 2004
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha creat una ponència per a estudiar i proposar, si escau, el nom que cal donar-li a la llengua que parlem els valencians. Àrdua tasca l'encomanada a aquests ponents. El meu il·lustre paisà, Nicolau-Primitiu Gómez Serrano, ja va afrontar en solitari tan noble obstinació i va arribar a proposar el nom de ‘bacavés’. La denominació tenia el seu fonament i estava molt posada en raó. Atès que la nostra llengua és parlada a Balears, Catalunya i València, bastava trobar, primer, un nom que aglutinés els tres territoris. I proposava ‘Bacavia’ (BA, de Balears, CA de Catalunya, i VIA, de València). I cóm denominarem a la llengua que parlen els habitants de ‘Bacavia’? Doncs molt fàcil i lògic: el ‘bacavés’. Diuen que en l'AVL s'ha apuntat la possibilitat d'aplicar a la nostra llengua el nom de “valencià-català�. La qual cosa ha fet sonar els timbres d'alarma en els sectors anticatalanistes. I en els nostres polítics de la dreta. Fins i tot entre el clergat. Camps ha criticat a l’Acadèmia per pronunciar-se sobre aquesta possibilitat. Per la seva banda, els prelats del País Valencià i de Balears han decidit esperar que existeixi un acord per a aprovar la versió del misal elaborada per la Comissió de Textos Religiosos de l'AVL. També el secretari de Cultura, David Serra, ha terciat oposant-se a allò de valencià-català. Diu que la llengua valenciana es diu així des de l'època medieval de Joanot Martorell. I pot ser que tingui raó. De tots és coneguda la frase d'aquella època que es deia que els valencians parlàvem el ‘plus bell valencianesch del mon’... O era el ‘plus bell catalanesch’? No sé. Un ja és molt major i li falla la memòria. En tot cas, per què no recuperar el nom ‘bacavés’ que proposava el meu paisà Nicolau-Primitiu? I en lloc de Països Catalans posem en circulació allò de ‘Bacavia’. Eliminàvem d'una vegada per sempre el nefast i repelent gentilici “català�, que tant molesta. I amb raó. Perquè els nostres veïns del nord no pensen en altra cosa que ‘furtarmos tot el que poden’. Recuperem, doncs, el nom de “bacavés�. No es rebreguin més el cervell els senyors acadèmics.

Francesc de P. Burguera
fburguera ARROBA inves.es

Aparegut a EL PAIS, secció “Comunidad Valenciana�, plana 16, el dia 2 de juliol de 2004.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: ‘Bacavés’
02 jul 2004
El valencià a les comarques alacantines segons l’Observatori de la Llengua de la Universitat d’Alacant.

L’ALACANT�: Al 1986 el parlaven 82098 persones (26%), en 2001 113593 (31%). A Alacant el parlaven 53603 (22%) en 1986 i en 2001 72697 persones (27%).

EL BAIX VINALOPÓ: Al 1986 el parlaven 80084 persones (40%) i en 2001 97992 (43%). A Elx el parlaven 56102 (33%) en 1986 i en 2001 72229 persones (40%).

EL BAIX SEGURA: Al 1986 el parlaven 3781 persones (2%) i en 2001 14171 (6%). A Oriola el parlaven 522 (1%) en 1986 i en 2001 2865 persones (6%).

EL VINALOPÓ MITJÀ: Al 1986 el parlaven 40341 persones (30%) i en 2001 48958 (34%). A Elda-Petrer el parlaven 11410 (15%) en 1986 i en 2001 17186 persones (22%).

LA MARINA ALTA: Al 1986 el parlaven 74105 persones (75%) i en 2001 71663 (55%). A Dénia el parlaven 15217 (70%) en 1986 i en 2001 17684 persones (57%).

LA MARINA BAIXA: Al 1986 el parlaven 43999 persones (49%) i en 2001 48225 (41%). A Benidorm el parlaven 8269 (26%) en 1986 i en 2001 12977 persones (27%).

L’ALCOIÀ: Al 1986 el parlaven 71795 persones (69%) i en 2001 71094 (73%). A Alcoi el parlaven 48130 (75%) en 1986 i en 2001 42001 persones (77%).

L’ALT VINALOPÓ: Al 1986 el parlaven 7914 persones (18%) i en 2001 11375 (24%). A Villena el parlaven 1539 (5%) en 1986 i en 2001 4631 persones (15%).

EL COMTAT: Al 1986 el parlaven 22543 persones (92%) i en 2001 20897 (84%). A Cocentaina el parlaven 8855 (89%) en 1986 i en 2001 8257 persones (82%).

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more