|
|
|
Notícies :: corrupció i poder |
|
‘Bacavés’
|
|
per Francesc de P. Burguera
Telèfon: fburguera@inves.es |
02 jul 2004
|
|
|
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha creat una ponència per a estudiar i proposar, si escau, el nom que cal donar-li a la llengua que parlem els valencians. Àrdua tasca l'encomanada a aquests ponents. El meu il·lustre paisà , Nicolau-Primitiu Gómez Serrano, ja va afrontar en solitari tan noble obstinació i va arribar a proposar el nom de ‘bacavés’. La denominació tenia el seu fonament i estava molt posada en raó. Atès que la nostra llengua és parlada a Balears, Catalunya i València, bastava trobar, primer, un nom que aglutinés els tres territoris. I proposava ‘Bacavia’ (BA, de Balears, CA de Catalunya, i VIA, de València). I cóm denominarem a la llengua que parlen els habitants de ‘Bacavia’? Doncs molt fà cil i lògic: el ‘bacavés’. Diuen que en l'AVL s'ha apuntat la possibilitat d'aplicar a la nostra llengua el nom de “valencià -català â€?. La qual cosa ha fet sonar els timbres d'alarma en els sectors anticatalanistes. I en els nostres polÃtics de la dreta. Fins i tot entre el clergat. Camps ha criticat a l’Acadèmia per pronunciar-se sobre aquesta possibilitat. Per la seva banda, els prelats del PaÃs Valencià i de Balears han decidit esperar que existeixi un acord per a aprovar la versió del misal elaborada per la Comissió de Textos Religiosos de l'AVL. També el secretari de Cultura, David Serra, ha terciat oposant-se a allò de valencià -català . Diu que la llengua valenciana es diu aixà des de l'època medieval de Joanot Martorell. I pot ser que tingui raó. De tots és coneguda la frase d'aquella època que es deia que els valencians parlà vem el ‘plus bell valencianesch del mon’... O era el ‘plus bell catalanesch’? No sé. Un ja és molt major i li falla la memòria. En tot cas, per què no recuperar el nom ‘bacavés’ que proposava el meu paisà Nicolau-Primitiu? I en lloc de Països Catalans posem en circulació allò de ‘Bacavia’. Eliminà vem d'una vegada per sempre el nefast i repelent gentilici “català â€?, que tant molesta. I amb raó. Perquè els nostres veïns del nord no pensen en altra cosa que ‘furtarmos tot el que poden’. Recuperem, doncs, el nom de “bacavésâ€?. No es rebreguin més el cervell els senyors acadèmics.
Francesc de P. Burguera
fburguera ARROBA inves.es
Aparegut a EL PAIS, secció “Comunidad Valenciana�, plana 16, el dia 2 de juliol de 2004. |
This work is in the public domain |
|
Re: ‘Bacavés’
|
|
per Observatori de la Llengua |
02 jul 2004
|
El valencià a les comarques alacantines segons l’Observatori de la Llengua de la Universitat d’Alacant.
L’ALACANT�: Al 1986 el parlaven 82098 persones (26%), en 2001 113593 (31%). A Alacant el parlaven 53603 (22%) en 1986 i en 2001 72697 persones (27%).
EL BAIX VINALOPÓ: Al 1986 el parlaven 80084 persones (40%) i en 2001 97992 (43%). A Elx el parlaven 56102 (33%) en 1986 i en 2001 72229 persones (40%).
EL BAIX SEGURA: Al 1986 el parlaven 3781 persones (2%) i en 2001 14171 (6%). A Oriola el parlaven 522 (1%) en 1986 i en 2001 2865 persones (6%).
EL VINALOPÓ MITJÀ: Al 1986 el parlaven 40341 persones (30%) i en 2001 48958 (34%). A Elda-Petrer el parlaven 11410 (15%) en 1986 i en 2001 17186 persones (22%).
LA MARINA ALTA: Al 1986 el parlaven 74105 persones (75%) i en 2001 71663 (55%). A Dénia el parlaven 15217 (70%) en 1986 i en 2001 17684 persones (57%).
LA MARINA BAIXA: Al 1986 el parlaven 43999 persones (49%) i en 2001 48225 (41%). A Benidorm el parlaven 8269 (26%) en 1986 i en 2001 12977 persones (27%).
L’ALCOIÀ: Al 1986 el parlaven 71795 persones (69%) i en 2001 71094 (73%). A Alcoi el parlaven 48130 (75%) en 1986 i en 2001 42001 persones (77%).
L’ALT VINALOPÓ: Al 1986 el parlaven 7914 persones (18%) i en 2001 11375 (24%). A Villena el parlaven 1539 (5%) en 1986 i en 2001 4631 persones (15%).
EL COMTAT: Al 1986 el parlaven 22543 persones (92%) i en 2001 20897 (84%). A Cocentaina el parlaven 8855 (89%) en 1986 i en 2001 8257 persones (82%). |
