Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Comentari :: especulació i okupació
Qui és l'Administració
30 jun 2004
Breu història d'una altra malifeta del polítics
En terrenys del Parc de la Font Florida, el Departament de Benestar i Família hi està construint una Residència per a gent gran. El terreny va estar cedit per l’Ajuntament a la Generalitat segons els acords previstos pels dos ens. Els uns cedeixen sòl, i els altres construeixen.
Fins aquí tot sembla normal, però cal explicar tot el procés per tal de veure clarament com s’ha gestat una obra que avui és a punt de finalitzar.
Fent una mica d’història ens remuntarem a l’any 1974. No per fer-nos feixucs, sinó per tal d’entendre tot el procés. En aquell any els terrenys eren propietet del FOC (Fomento de Obras y Construcciones) que un cop acabada la seva activitat va cedir-ne una part a l’Ajuntament el qual va preveure fer un parc i uns equipaments en el sector més proper als edificis existents. Es preveien uns equipaments de planta baixa i pis per tal de no perjudicar els veïns que tenim les vivendes a la part posterior del carrer Trajà i així poguéssim també gaudir del parc, després d’haver patit l’activitat del FOC i el seu deteriorament, amb pudors, rates, escarbats... Un deteriorament que va durar força, ja que no és fins l’any 1996 que es construeix el parc, que és inaugurat per l’Alcalde de llavors Pasqual Maragall i pel regidor Enric Truñó. El dia de la inauguració el parc estava llest, però no els equipaments previstos. Els veïns i veïnes vam protestar força aquell dia. Havien passat molts anys i l’estat del terreny fins la construcció del parc havia estat lamentable amb totes les plagues abans esmentades, I a sobre els equipaments no estaven fets. -“Tot té una explicació� ens van dir els il·lustres inauguradors –“Des de l’Ajuntament hem comprovat la inviabilitat de fer uns equipaments en aquest sector del parc ja que no s’integren a l’entorn a causa del desnivell del terreny i l’especial estructura del edificis�. Llavors – Què fareu? Preguntàvem els veïns, perquè l’espai on segons ells era impossible d’edificar els equipaments era ple de runa i fang ! – Farem una pista de jocs per la canalla. Va dir l’Alcalde –Un espai per a nens i nenes, que Barcelona està molt mancada d’espais així. Afegí l’Enric Truñó. Els aplaudiments dels veïns i veïnes no es van fer esperar.
I així va ser. La pista de jocs va ser una realitat la tardor d’aquell any 1996. Una promesa és una promesa. La pista va ser força utilitzada per la canalla. Molt utilitzada diria jo. Fins que el 2003 van entrar les màquines. I va desaparèixer la pista. I als que tenim una certa edat, ens venia al cap aquella cançó popular nord-americana que aquí va cantar en Jaume Arnella: “Preservem el parc�. Com s’arriba a aquesta situació? Anem a pams, continuem el relat.
L’any 2002, a la primavera corre la veu que a la pista de jocs s’hi construirà una Residència per a gent gran de 100 places i 32 de centre de dia. La font d’aquesta veu és l’Associació de veïns i veïnes de la Font de la Guatlla, i allà anem els veïns i veïnes a informar-nos-en. En principi som veïns, l’Associació és de veïns, el barri és el nostre, per tan l’Associació ens representa, i és la interlocutora amb l’Ajuntament. Però no. No ens faran costat –ens diuen- en res que retardi un sol dia la inauguració de la Residència per a gent gran, que és una antiga reivindicació del barri.
De res no ens val exposar-los els nostres arguments: És un espai pels nanos, és una promesa de l’alcalde és una realitat des de fa set anys, hi ha més terreny al voltant del parc. Proposem una ubicació alternativa. Tampoc. Absolutament cap modificació que pugui retardar l’inici de les obres.Els veïns recollim 450 signatures contra l’edificació a la pista de jocs i les presentem al districte. No hi ha resposta.
L’any 2003 els esdeveniments es precipiten. Al novembre hi ha eleccions i al govern li venen les presses per posar en marxa el màxim número d’obres i deixar-les licitades abans del 16 de novembre, dia de les eleccions al Parlament de Catalunya. Davant la possibillitat de perdre-les, tots els departaments, també el de Benestar i Família deixen aquesta i moltes altres obres licitades i en marxa.
Els veïns afectats ens reunim en Comissió d’afectats i efectuem tot tipus d’activitats encaminades no a impedir la construcció de la Residència, sinó a intentar modificar-ne l’impacte als veïns i als nens.
Els punts que posem damunt la taula son pocs i clars,

…La promesa de Pasqual Maragall als veïns que l’equipament seria una pista de jocs per a la canalla ja que l’entorn no permet altre tipus d’edificació.
...La pista de jocs construïda per l’Ajuntament funciona des de 1996.
...La nostra proposta d’ubicació alternativa en l’espai colindant a la pista de jocs, en terreny, també, de propietat municipal.

De tots aquets punts no ens contesten mai. Ningú a l’Ajuntament en vol saber res. Totes les reunions, instàncies, recursos interposats davant aquest organisme ens han estat contestats en base a termes tècnics i legals. Mai una paraula sobre la promesa de l’Alcalde, mai una paraula sobre l’equipament existent pels nens i nenes que acaben de destruir. En tot cas la percepció del veïns davant les respostes rebudes és de sentiment d’impotència de « quedar-se a quadros » es palpa el cinisme i la mofa, es palpa el PODER davant d’uns centenars de veïns i veïnes als quals pensen planxar sota el seu corró.
Un cop començades les obres, els esforços de la Comissió d’afectats se centren a intentar que es minimitzi al màxim l’agressió visual i paisagística als veïns, i a intentar que es trobi un espai alternatiu a la pista de jocs.
Demanem als responsables de l’Ajuntament i Generalitat de fer reunions per tractar les nostres peticions i sempre la mateixa resposta: Tot s’està fent dins de la legalitat.
Encara avui no hem aconseguit efectuar cap reunió amb un càrrec polític amb poder de decisió. L’únic intercanvi verbal i epistolar ha estat amb càrrecs tècnics amb nul·la voluntat d’escoltar, entendre i modificar. Mentrestant els Polítics amb majúscula, callen.
Tampoc serveix de res al ciutadà del carrer la Sindicatura de Greuges. Ens hi vam adreçar l’octubre de l’any passat, i ara, a punt d’acabar les obres, ens comuniquen que accepten la nostra petició d’intermediació. Per llogar-hi cadires, vaja.

Qui ens administra? Els homes i dones que es presenten a les eleccions o els càrrecs tècnics que executen les polítiques del dia a dia?
Per què no podem accedir a parlar amb els Polítics?
La pregunta: Qui són els polítics?
La resposta: Una maquinària greixada per buròcrates i tecnòcrates de segona fila amb nul·la sensibilitat, dirigits per uns caps que són qui es presenten a les eleccions i ens demanen el seu vot per tal de figurar i permetre que aquests buro-tecnòcrates continuïn amb les seves malifetes, defensant abans que als ciutadans, interessos probablement menys clars.
Poden fer un parell o tres de cops la Plaça de les Glòries o la de Cerdà, un tramvia en lloc d’un metro per acostar les ciutats dormitori, oblidar-se de millorar el transport en barris com la Zona Franca, un barri nou especulant amb “diàlegs interculturals� , un AVE mentre les línies fèrries es deterioren a ulls vista, un Pla Hidrològic faraònic contra tot sentit comú, privatitzacions de tota mena a costa de la qualitat, sous d’escàndol pels gerents públics i privats, empitjorament de la sanitat, en definitiva associalitzar la societat.
És aquesta la resposta a la pregunta?
Jo i moltíssima gent més hem constatat que si. L’Adimistració s’allunya de la realitat, de les persones. Analitzeu les actuacions polítiques a cada barri, poble, ciutat. Comprovareu que primer són els diners, els interessos privats, la façana, o qualsevol altra cosa. Les persones no hi sortim, a la llista. Curiosament som les persones les que anem a donar-los el vot cada quatre anys. I ho fem.

Això és un misteri que probablement ha passat per davant del de la Santíssima Trinitat.




Jaume Coy

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Qui és l'Administració
30 jun 2004
bé, misteri misteri no ;)

desgraciadament, això és el que hi ha. sense menystenir el parc, el problema és l'actitud, l'aquí no ha passat res, la impunitat burgesa, la suposada veu i vot quan no pots ni decidir com es gasten els diners al teu barri, sota casa

a tot porc arriba el seu sant martí
Sindicato Sindicat