Veure comentaris | Envia per correu-e aquest* Article
Notícies :: altres temes
PAPERS DE SALAMANCA
per BRONCO	29 jun 2004
Ha sorgit entorn de l'arxiu de Salamanca l'enèsima polèmica amb la consegüent dificultat d'entendre's, perquè es parlen idiomes diferents. Pedro *Schwartz ha *argüido que l'arxiu deu conservar-se tal qual, argumentant la necessitat de superar d'una vegada la guerra civil. Argument ben intencionat, però poc efectiu, perquè el nacionalisme català, com l'esquerra, ha decidit fa molt no superar la guerra, sinó vèncer en ella a qualsevol preu, derrotar finalment a Franco. La pretensió és absurda, però els empeny a mantenir la nafra indefinidament oberta. Una demostració la tenim en la rèplica de l'intel·lectual nacionalista Borja de *Riquer a *Schwartz: per a ell la superació de la guerra consisteix, en tot cas, en la disgregació de l'arxiu mitjançant la volta A Barcelona per una banda d'ell. En la seva opinió es tracta d'una qüestió de “ètica�, de “justícia democràtica�, i no de nacionalismes. AL seu judici, els papers de l'arxiu procedeixen d'un “expoli�, per la qual cosa, es pregunta retòricament: “Perpetuar unes expoliació política, donar-la per bona, és un signe de reconciliació? (…) Mal servei es fa a la democràcia si amb el pretext d'una suposada “superació� de la Guerra Civil mantenim i donem per bons els actes violents i les disposicions repressives de la dictadura franquista�. Va ser un expoli la requisa dels arxius de la Generalitat pels vençuts? Pot dir-se que si, clar, ve a ser una mica semblat a un botí de guerra. Però és que només els franquistes van cometre expolis i requises, actes violents i disposicions repressives? Ni de bon tros. Si en alguna cosa va destacar la Generalitat presidida per Companys va anar, des de 1934, en actes violents, disposicions repressives i expolis. En això es va semblar al franquisme, amb l'agreujant que aquest no té en el seu haver el cúmul de destruccions del patrimoni cultural que va haver a Catalunya sota el poder de l'esquerra. Una gran part dels expolis de la Generalitat, incloent arxius i béns molt diversos va ser reparada, una altra no, va desaparèixer per a sempre, com va ocórrer en la resta d'Espanya; i bona part del destruït va ser reconstruït pel franquisme, però tampoc tot va poder ser-lo. Què li sembla al senyor Borja de *Riquer? Fem un mal servei a la democràcia si donem per bons aquests actes violents i disposicions repressives de la Generalitat? Doncs del que es tracta és d'això, de donar-los per bons perquè, suposadament, es van cometre en defensa de la democràcia. Una democràcia sota la protecció de Stalin i protagonitzada, ens volen fer creure, pels autors de l'intent de guerra civil del 34, pels marxistes i anarquistes, i pels republicans que en 1933 van replicar amb intents de cop d'estat a la victòria electoral de la dreta. Una *larguísima i intensíssima propaganda ha fet combregar a massa gent amb tals rodes de molí, però ja va sent hora, també de “superar-les�. Donar per bons aquests fets, o els del ban contrari, no és fer un servei a la democràcia, per descomptat, però passar-se la vida exigint reparacions per ells, renovant els odis i desvirtuant de passada la història, sí que és fer-li un pèssim servei. És, literalment, sabotejar la convivència democràtica que es va assentar, no en l'oblit, com de vegades es pretén, sinó en alguna cosa així com el perdó mutu, perdó que una de les parts, i al meu judici la més culpable, no acaba de concedir. És un signe de reconciliació cessar en aquestes *rencorosas reclamacions? Doncs jo creo que si, i que només deu tornar-se sobre elles si la fraseologia *victimista persisteix a recordar, i obligar institucionalment que es recordin, només els excessos d'una de les parts. L'arxiu de Salamanca, fos el que fos el seu origen (hi ha en el món molts arxius i biblioteques de procedència irregular) és avui un arxiu molt valuós, en expansió, i d'enorme interès per als estudiosos de la guerra civil. Atacar-lo com fan els nacionalistes només pot qualificar-se com *ruindad i, per descomptat, en res contribueix a la reconciliació ni a la democràcia. La base de tot això ja la va exposar *Tusell amb la malaptesa que li caracteritza, i apareix de nou en *Riquer de manera més dissimulada. Segons els nacionalistes, la guerra va anar d'Espanya, o per una banda d'Espanya, contra Catalunya, i per això demanen “reparacions�. La realitat és que la guerra civil ho va anar a Catalunya exactament igual que en la resta del país
This work is in the public domain

Comentaris

Ja no es poden afegir comentaris en aquest article.
Ya no se pueden añadir comentarios a este artículo.
Comments can not be added to this article any more