|
|
|
Notícies :: ecologia |
|
L'oposició al quart cinturó qualifica l'informe de la Cambra de Comerç de «foc d'artifici»
|
|
|
per ulls |
29 jun 2004
|
|
La Cambra de Comerç diu que Catalunya ha perdut 645 milions d'euros per la falta d'aquesta via de comunicació. |
|
La Campanya contra el Quart Cinturó, que aplega entitats i associacions que s'oposen a la creació d'aquesta carretera, va qualificar ahir de «foc d'artifici» les dades de l'estudi de la Cambra de Comerç. El portaveu de la Campanya, Maties Serracant, va assistir a les jornades de presentació de l'estudi i va valorar positivament la iniciativa de la Cambra «d'obrir un debat que impliqui tota la societat catalana». Tot i això, Serracant va criticar que l'informe «no aborda el problema de la mobiltiat metropolitana en tota la seva complexitat», i per això les dades són «parcials i incongruents amb la realitat». Serracant va afirmar que calen «estudis objectus i globals que analitzin la necessitat de transports i infraestructures»
El quart cinturó a l'entorn de Barcelona tindria un trànsit superior a 100.000 vehicles diaris, segons la Cambra de Comerç.
El quart cinturó o autovia B-40, que ha de connectar les poblacions de la segona anella metropolitana, tindria un trànsit de 44.379 vehicles de mitjana al dia des del mateix moment de la seva inauguració i arribaria als 108.629 en 30 anys, segons un estudi realitzat per la Cambra de Comerç de Barcelona. El president de la Cambra, Miquel Valls, va aprofitar ahir les dades de l'informe per assegurar que aquest volum de trànsit «no pot ser assumit per les carreteres locals i comarcals» i tampoc per «un eix ferroviari». Valls va considerar que el cinturó ferroviari pot ser «complementari però mai substitutori» de l'autovia. L'estudi també calcula que l'economia catalana ha perdut 645 milions d'euros des del 1996 pel fet de no tenir la B-40.
L'estudi analitza la viabilitat i l'impacte socioeconòmic de les tres opcions del projecte d'autovia B-40: el quart cinturó entre Abrera i la Roca del Vallès (de 50 km); el desdoblament de l'N-II fins a Sils (100 km), i l'eix perimetral entre la Bisbal del Penedès i Sils (155 km). En tots els casos, conclou que els beneficis obtinguts triplicarien, en trenta anys, el cost de construcció de la via. A la balança dels aspectes positius, l'estudi destaca la creació de llocs de treball, l'estalvi de temps en desplaçaments, la disminució dels accidents i l'augment de la competitivitat. Alhora, calcula que el fet de no disposar de l'autovia B-40 ha fet perdre 645 milions d'euros a l'economia catalana des de l'any 1996, data en què estava previst inicialment inaugurar la carretera. Amb aquestes dades, Valls va considerar «inajornable» la construcció de la carretera. També va recordar que el projecte de la B-40 «fa més de 30 anys que és sobre la taula i encara no s'han començat les obres de cap dels trams».
Aquesta autovia, que depèn del Ministeri de Foment, es va plantejar per primera vegada en el pla director metropolità de l'any 1968. Actualment només hi ha aprovat el tram Abrera-Terrassa, que es troba en fase de redacció del projecte, i es fa un nou estudi informatiu del vial fins a Granollers o Sant Celoni (encara s'ha de determinar el punt final d'aquest tram). De les tres opcions que analitza l'estudi, la Cambra de Comerç de Barcelona defensa la proposta més llarga, que seria la construcció d'un eix perimetral de 155 quilòmetres entre la Bisbal del Penedès i Sils. Tot i això, Valls va reconèixer que «cal obrir un debat per analitzar totes les possibilitats» i va convidar a participar-hi «institucions, empresaris i entitats socials», incloses les associacions que s'oposen a la construcció del quart cinturó.
Pel que fa als costos socials i ambientals, l'informe reconeix que la construcció del quart cinturó faria augmentar la contaminació atmosfèrica i no es valoren els impactes sobre el territori. Tot i això, el president de la comissió d'Infraestructures de la Cambra, Antoni Ubach, va defensar que la B-40 ha se ser comptatible amb «el reforç del transport públic» i que «l'alta rendibilitat socioeconòmica de la B-40 permet que s'hi puguin destinar més diners i fer un projecte que asseguri el mínim impacte»
Nadal demana «calma i consens».
El secretari de Mobilitat del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Manel Nadal, va recordar, en la cloenda de la jornada sobre el quart cinturó, que el debat entorn de les infraestructures, i en concret el que hi ha entorn de la B-40, ha d'anar vinculat «a un model de mobilitat i a un model territorial determinats». El govern vol un model territorial descentralitzat, amb un eix interior reforçat i «ciutats potents» que facin viable una bona xarxa de transport públic per vertebrar el territori. A partir d'aquests pressupostos, Nadal va repartir elogis i retrets a defensors i detractors del projecte. Així, va criticar que la Cambra de Comerç demani que el projecte es faci amb urgència: «Les infraestructures s'han de fer a poc a poc, amb calma i amb consens», va dir. Nadal també es va referir als opositors al quart cinturó, i va dir que els estudis que han fet han tingut molt present la mobilitat de curt recorregut, però no els desplaçaments de llarga distància. Nadal va insistir que hi ha altres aspectes més enllà de la B-40 que cal tenir en compte a l'hora d'encetar un debat entorn de la seva pertinència. En aquest sentit, va destacar que entre Terrassa i Granollers «cal apostar primer pel ferrocarril», que cal construir «un quart cinturó ferroviari» i que, un cop s'engegui, a inicis del 2005, la línia C-5 de Renfe entre Mollet i el Papiol, caldrà un sistema de llançadores cap als polígons industrials |
This work is in the public domain |
