|
|
|
|
|
Notícies :: xarxa i llibertat |
|
Sgae: La obsesión por recaudar
|
|
|
per L...)A |
28 jun 2004
|
|
|
Sgae: La obsesión por recaudar
txipi, via AI, 2004-06-28 10:07
Dueños de bares, organizadores de fiestas populares e internautas son algunos de los colectivos que se rebelan contra la SGAE y su afán por cobrar en cuanto suena la música
.
Cada año, la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) aumenta su número de socios y la cantidad de dinero que recauda por derechos de autor. Al mismo tiempo, cada vez extiende más sus tentáculos en su búsqueda de sitios donde cobrar por permitir que suene la música. Desfiles de modelos, piscinas, fiestas populares o lugares de trabajo se van sumando a conciertos, radios y discotecas. Por ello, los usuarios comienzan a rebelarse ante lo que consideran un abuso de la entidad gestora y un freno a la promoción de la cultura.
Por primera vez desde que en el año 2000 el Tribunal Supremo eximiera a la SGAE de probar que ejercen de gestores de los derechos de autor de músicos o intérpretes en España, un juez ha dictado una sentencia definitiva en su contra. El 10 de mayo, Francisco Escobar, titular del juzgado de Primera Instancia número 21 de Sevilla, exoneraba al bar de copas Aviador, de la capital andaluza, del pago de las cuotas atrasadas que la SGAE demandaba en concepto de comunicación pública de música. El juez explicaba que habÃa quedado probado que en ese bar se pinchaba música y reconocÃa que es ilegal hacerlo sin el consentimiento de sus creadores, por lo que instaba al establecimiento a que "se abstenga de reproducir música de autores cuya gestión de explotación esté contratada con la SGAE". Sin embargo, desestimaba la indemnización de alrededor de 3.500 euros solicitada por el demandante, al no haber probado éste que los autores cuya obra se reproduce en el bar Aviador sean socios de la SGAE.
Polémicas pendientes
Esta sentencia llega en un momento de especial efervescencia polémica con la SGAE como protagonista. En Vigo, varias asociaciones de vecinos se niegan a pagar un canon del 7% en concepto de derechos de autor por emitir música en verbenas durante las fiestas patronales. La Asociación de Internautas está pendiente de sentencia por alojar en su página de internet los contenidos de la web putasgae.com, que la entidad gestora considera injuriosos contra ellos. Y está por ver qué sucede con la solicitud de establecer una cuota a los usuarios de bibliotecas por el préstamo de libros, algo que el Gobierno está planeando debido a una reclamación de la Unión Europea.
"Una cosa es que el Tribunal Supremo haya dulcificado la teorÃa de la inversión de la carga de la prueba, y otra bien distinta es que la SGAE pueda venir a un procedimiento sin probar absolutamente nada", comenta a La Clave JoaquÃn Moeckel, abogado del bar. Gracias a la dulcificación de la inversión de la carga de la prueba a la que hace referencia el abogado, la SGAE ya no tenÃa que presentar los poderes de todos sus representados, que son casi 78.000 en España. Pero también habrÃa sido la causa de cierta relajación por parte de la SGAE a la hora de presentar razones para sacar adelante las demandas contra diversos establecimientos de hostelerÃa en todo el territorio nacional.
Hasta ahora, las sentencias le habÃan sido favorables. Pero el juez Escobar, que fue presidente de la Audiencia Provincial de Sevilla, ha decidido que la SGAE debe probar "no sólo que se reproduce música, sino a qué autores pertenece y que éstos tienen contrato de su gestión de derechos de autor con esta entidad", al existir hoy en dÃa otras sociedades que se dedican a velar por los intereses de los músicos. En la SGAE opinan que todo se debe a una argucia legal y que "es un argumento jurÃdico condenado al fracaso en instancias superiores", según ha declarado a La Clave Fernando Neira, portavoz de la entidad.
Para JoaquÃn Moeckel, el problema reside en que para la SGAE es más cómodo actuar como viene haciendo, basando sus reclamaciones en los informes de los agentes que tiene repartidos por el territorio nacional, que hacerlo por la vÃa ordinaria: "para probar lo que se reclama, se envÃa a un notario que levante un acta donde se diga que ahà se han reproducido estas canciones de estos grupos. Lo que pasa es que eso cuesta tiempo y dinero, y como no lo tengo —en referencia a la SGAE—, meto demandas a 'porrillo', que es más barato. Como la gente no se defiende, pagan. ¿Para qué van a llevar cien notarios a cien establecimientos, si de esas cien demandas ganan 99?".
Fernando Neira explica cuál es el método que sigue la entidad para recaudar las cuotas a los establecimientos de hostelerÃa: "al establecimiento va un representante de la SGAE, que está reconocido como gestor de derechos, informa al dueño, éste facilita los datos que se le piden y se llega a un acuerdo". Aunque añade que, por lo general, el sistema más utilizado es que la SGAE acuerde con la asociación hostelera comarcal la gestión de los derechos derivados de la emisión de música en los bares, una opción por la que se ofrece un 20% de descuento en las cuotas.
Otro de los asuntos polémicos es el periodo por el que se reclama el pago del canon. La SGAE reclamaba al bar Aviador 3.500 euros, que se corresponden con la deuda desde enero de 2001. "Si el denominado inspector de la SGAE ha llegado al establecimiento en abril de 2003 para hacer la famosa 'acta', ¿en base a qué se reclaman las cuotas desde enero de 2001? ¿Por qué no mejor desde marzo de 1999? ¿Qué prueba existe en el procedimiento de la fecha que se reclama? Ninguna", se pregunta y responde el abogado Moeckel. Precisamente, esa fecha que propone se corresponde con el lÃmite que la ley marca para reclamaciones de derechos de autor: cinco años.
Peligran las fiestas patronales en Vigo
Ahora, la sentencia está recurrida ante la Audiencia Provincial de Sevilla, pero otras causas similares esperan resolución: "unas cien, sólo en Sevilla", matiza JoaquÃn Moeckel. Una cifra que Neira pone en duda —"habrá unos pocos centenares en toda España"—, aunque no da una cantidad exacta. Pero no sólo de establecimientos de hostelerÃa se nutre la SGAE. Ahora mismo está por ver qué sucede en Vigo, donde varios festejos patronales están en trance de no celebrarse este año, al haber reclamado la gestora de derechos el 7% del presupuesto de ellas, en concepto de cuotas por emitir música en verbenas y casetas de feria y por los conciertos de orquestas que interpreten composiciones de sus socios. El problema está en que las asociaciones vecinales que organizan estas fiestas lo hacen sin ánimo de lucro, y consideran que abonando esas cuotas no les llegará el presupuesto para celebraciones: "si los de la SGAE se salen con la suya, van a hundir las fiestas de Vigo", ha avisado Gabino Goberna, presidente de la coordinadora de comisiones de fiestas de la ciudad.
Para Fernando Neira, todo se reduce a un desconocimiento de la ley, y explica que en cualquier ayuntamiento medianamente grande siempre cuentan en sus presupuestos para fiestas con el canon de la SGAE. El problema surge con festejos de barrio, "que organizan actividades sin contar con que tienen que abonar los derechos, generalmente por ignorancia". Una explicación que no convence a los organizadores de las fiestas, que se nutren del dinero recaudado puerta a puerta entre todos los vecinos. "No vamos a trabajar gratis durante todo el año para que se queden el dinero estos señores sin hacer nada", ha dicho Gabino Goberna.
Otro de los frentes abiertos por la SGAE, en este caso sin relación con recaudación de derechos, es contra la Asociación de Internautas (AI), a la que ha demandado por "intromisiones ilegÃtimas" contra su honor. El motivo esgrimido es que la AI aloja en su web —www.internautas.orgâ;€” los contenidos que, antes de su cierre, acogÃa www.putasgae.com, sitio de internet conocido por elaborar y recopilar lo que a su modo de ver son abusos de la entidad gestora contra los ciudadanos. Ésta denuncia que en esa página existen artÃculos en los que se insulta a Teddy Bautista, presidente del Consejo de Dirección de la SGAE, con calificativos como "trepa", "inquisidor" o "granuja". Por ello, reclama el pago de una indemnización de 36.000 euros, 18.000 para la Sociedad y otros tantos para Bautista. La AI considera que el pago de esa cantidad obligarÃa al cierre de su dominio en la Red.
Esta guerra virtual entre internautas y SGAE se remonta a 2002, cuando desde diversos foros de internet se multiplicaron las voces contra el afán recaudador de la entidad, a causa del canon por copia privada impuesto a los CD vÃrgenes. Una sentencia daba la razón a la SGAE, que solicitaba este impuesto como medio de subsanar los efectos de la piraterÃa en la industria musical. Los usuarios argumentan que esos soportes sirven para copiar archivos informáticos creados por cualquier persona, no sólo para hacer copias de discos originales. En un artÃculo publicado entonces por Eduardo Pedreño, director de DiarioRed, anunciaba que "la misma lógica que les lleva a pedir el canon por los CD les llevará a pedirlos por los grabadores, por todos los soportes magnéticos análogos, por los módems, por las propias conexiones a internet, por los discos duros, por los teléfonos móviles...". Y no se equivocaba, puesto que el presidente de la SDAE (versión digital de SGAE), José Neri, prevé que en el futuro los usuarios de discos duros, módems y conexiones ADSL deberán pagar un canon.
Recaudar en actos benéficos
En el citado DiarioRed se hacen eco de otros casos curiosos con los que la SGAE habrÃa pretendido recaudar dinero. Por ejemplo, la demanda interpuesta en 2002 contra la web www.esquiclub.com por emitir música, a pesar de que los fragmentos de canciones se emitÃan desde una radio que operaba desde Estados Unidos. O una reclamación para cobrar el canon de comunicación pública a los organizadores y participantes en un minifestival benéfico para recaudar fondos destinados a las vÃctimas de la catástrofe del Prestige, celebrado en Vigo el 25 de enero de 2003. La SGAE exigÃa el 10% de las entradas, a pesar de que sólo uno de los grupos participantes era socio de la entidad y todos interpretaron composiciones propias.
Este mismo año, varias sentencias judiciales han fallado en contra de los intereses de la entidad. Cinco dÃas después del pionero caso del bar de Sevilla, el 15 de mayo, el Consejo de la Juventud de Segovia lograba que un juez les absolviese de pagar 1.800 euros en concepto de derechos de autor por emitir música en Radio Libre, una emisora local que sirve de taller para que los jóvenes de la provincia aprendan a hacer programas.
En febrero, el juzgado de Primera Instancia número 48 de Madrid desestimaba la demanda interpuesta por la SGAE y Antonio Banderas —constituyentes de la empresa Teatro PrÃncipe PÃo S.L.— contra Renfe y Riofisa —constructora encargada de la remodelación de la Estación del Norte de Madrid—, a las que acusaban de incumplimiento de contrato para la explotación del complejo de ocio y cultura que está construyéndose dentro de esa estación. PedÃan 20 millones de euros, pero el juez ha estimado que era Teatro PrÃncipe PÃo la que habÃa incumplido los plazos para presentar el proyecto.
Por la parte conciliadora, la SGAE llegó a finales del año pasado a acuerdos con los hoteleros, con quienes llevaba litigando desde hacÃa 13 años. En este caso, se pedÃa un canon por tener televisión y radio en las habitaciones. Tras fallar un juez a favor de los hoteleros en mayo del año pasado, y presentar recurso la SGAE, se acordó una solución favorable a ambas partes. Similar es el caso de DAMA, otra sociedad gestora de derechos, en este caso audiovisuales, que finalmente logró que la SGAE le devolviese los derechos de autor correspondientes a sus socios directores y guionistas.
Canon para el préstamo de libros
El último conflicto en el que la SGAE está involucrada es en el del pago por préstamo de libros en las bibliotecas. Un concepto al que obliga la Unión Europea pero del que España, como otros paÃses, estaba exenta debido a los pobres Ãndices de lectura que tiene. Ahora la UE obliga a implantarlo, porque considera que ya ha habido tiempo de exención suficiente. La medida cuenta con el apoyo de entidades como la SGAE o CEDRO, pero a ella se oponen los propios bibliotecarios, que la vÃspera del DÃa del Libro protestaron ante la Biblioteca Nacional, reunidos en la plataforma No al Préstamo de Pago en Bibliotecas. Los autores mantienen dos posturas: hay quienes han apoyado a la plataforma, con 300 firmas subscribiendo el manifiesto fundacional. Pero la Unión Colegial de Escritores apoya el que se cumpla la ley.
Polémicas aparte, la SGAE funciona como una maquinaria de recolección de dinero en concepto de derechos de autor, que luego reparte entre sus asociados. Además, mantiene acuerdos de reciprocidad con la mayorÃa de entidades similares que existen en el mundo, lo que les permite cobrar en España los derechos de autores extranjeros que no sean socios suyos. AsÃ, el pasado año distribuyeron más de 262.000 euros, de los cerca de 269.000 recaudados. Dentro de la música, el brazo fuerte de la entidad, los que más derechos generaron por venta de CD fueron Alejandro Sanz, La Oreja de Van Gogh, Ã?lex Ubago, David Bustamante, Julio Iglesias, Andy y Lucas, Rosa, Luis Miguel, Manuel Carrasco, Bebo & El Cigala y Beth. En el campo de conciertos, los que más público congregaron fueron The Rolling Stones, Bruce Springsteen, La Oreja de Van Gogh, Maná, Red Hot Chili Peppers, Chayanne, Ã?lex Ubago y Café Quijano. Se facturaron 550 millones de euros por la venta de 64 millones de discos y DVD musicales, un 6% menos que en 2002.
ArtÃculo de Miguel Ã?ngel Blanco reproducido de La Clave
Antecedentes: El Caso DAMA |
Mira també:
http://euskalherria.indymedia.org/es/2004/06/15537.shtml
|
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Sgae: La obsesión por recaudar
|
|
per Pepet |
28 jun 2004
|
www.internostrum.com
Sgae: L'obsessió per recaptar
*txipi, *via *AI, 2004-06-28 10:07
Amos de bars, organitzadors de festes populars i internautes són alguns dels col·lectius que es rebel·len contra la *SGAE i el seu afany per cobrar quan sona la música
.
Cada any, la Societat General d'Autors i Editors (*SGAE) augmenta el seu nombre de socis i la quantitat de diners que recapta per drets d'autor. AL mateix temps, cada vegada estén més les seves *tentáculos en la seva recerca de llocs on cobrar per permetre que soni la música. Desfilades de models, piscines, festes populars o llocs de treball es van sumant a concerts, rà dios i discoteques. Per això, els usuaris comencen a rebel·lar-se davant el que consideren un abús de l'entitat gestora i un fre a la promoció de la cultura.
Per primera vegada des que en l'any 2000 el Tribunal Suprem eximÃs a la *SGAE de provar que exerceixen de gestors dels drets d'autor de músics o intèrprets a Espanya, un jutge ha dictat una sentència definitiva en la seva contra. El 10 de maig, Francisco Escobar, titular del jutjat de Primera Instà ncia nombre 21 de Sevilla, exonerava al bar de copes Aviador, de la capital andalusa, del pagament de les quotes endarrerides que la *SGAE demandava en concepte de comunicació pública de música. El jutge explicava que havia quedat provat que en aquest bar es punxava música i reconeixia que és il·legal fer-lo sense el consentiment dels seus creadors, pel que instava a l'establiment que "s'abstingui de reproduir música d'autors la gestió dels quals d'explotació estigui contractada amb la *SGAE". No obstant això, desestimava la indemnització de voltant de 3.500 euros sol·licitada pel demandant, al no haver provat aquest que els autors l'obra dels quals es reprodueix en el bar Aviador siguin socis de la *SGAE.
Polèmiques pendents
Aquesta sentència arriba en un moment d'especial efervescència polèmica amb la *SGAE com protagonista. En Vigo, diverses associacions de veïns es neguen a pagar un cà non del 7% en concepte de drets d'autor per emetre música en revetlles durant les festes patronals. L'Associació d'Internautes està pendent de sentència per allotjar en la seva pà gina d'internet els continguts de la web *putasgae.*com, que l'entitat gestora considera *injuriosos contra ells. I està per veure què succeeix amb la sol·licitud d'establir una quota als usuaris de biblioteques pel préstec de llibres, alguna cosa que el Govern està planejant a causa de una reclamació de la Unió Europea.
"Una cosa és que el Tribunal Suprem hagi endolcit la teoria de la inversió de la cà rrega de la prova, i altra bé distinta és que la *SGAE pugui venir a un procediment sense provar absolutament gens", comenta a La Clau JoaquÃn *Moeckel, advocat del bar. Grà cies a la *dulcificación de la inversió de la cà rrega de la prova a la qual fa referència l'advocat, la *SGAE ja no havia de presentar els poders de tots els seus representats, que són gairebé 78.000 a Espanya. Però també hauria estat la causa de certa relaxació per part de la *SGAE a l'hora de presentar raons per a treure avant les demandes contra diversos establiments d'hostaleria en tot el territori nacional.
Fins ara, les sentències li havien estat favorables. Però el jutge Escobar, que va ser president de l'Audiència Provincial de Sevilla, ha decidit que la *SGAE deu provar "no només que es reprodueix música, sinó a quins autors pertany i que aquests tenen contracte de la seva gestió de drets d'autor amb aquesta entitat", a l'existir avui en dia altres societats que es dediquen a vetllar pels interessos dels músics. En la *SGAE opinen que tot es deu a una argúcia legal i que "és un argument jurÃdic condemnat al fracà s en instà ncies superiors", segons ha declarat a La Clau Fernando *Neira, portaveu de l'entitat.
Per a JoaquÃn *Moeckel, el problema resideix que per a la *SGAE és més còmode actuar com ve fent, basant les seves reclamacions en els informes dels agents que té repartits pel territori nacional, que fer-lo per la via ordinà ria: "per a provar el que es reclama, s'envia a un notari que aixequi un acta on es digui que aquà s'han reproduït aquestes cançons d'aquests grups. El que passa és que això costa temps i diners, i com no ho tinc —en referència a la *SGAE—, fico demandes a '*porrillo', que és més barat. Com la gent no es defensa, paguen. Para què van a dur cent notaris a cent establiments, si d'aquestes cent demandes guanyen 99?".
Fernando *Neira explica quin és el mètode que segueix l'entitat per a recaptar les quotes als establiments d'hostaleria: "a l'establiment va un representant de la *SGAE, que està reconegut com gestor de drets, informa a l'amo, aquest facilita les dades que se li demanen i s'arriba a un acord". Encara que afegeix que, en general, el sistema més utilitzat és que la *SGAE acordi amb l'associació *hostelera comarcal la gestió dels drets derivats de l'emissió de música en els bars, una opció per la qual s'ofereix un 20% de descompte en les quotes.
Un altre dels assumptes polèmics és el perÃode pel qual es reclama el pagament del cà non. La *SGAE reclamava al bar Aviador 3.500 euros, que es corresponen amb el deute des de gener de 2001. "Si el denominat inspector de la *SGAE ha arribat a l'establiment a l'abril de 2003 per a fer la famosa 'acta', sobre la base de quina es reclamen les quotes des de gener de 2001? Per què no millor des de març de 1999? Quina prova existeix en el procediment de la data que es reclama? Cap", es pregunta i respon l'advocat *Moeckel. Precisament, aquesta data que proposa es correspon amb el lÃmit que la llei marca per a reclamacions de drets d'autor: cinc anys.
Perillen les festes patronals a Vigo
Ara, la sentència està recorreguda davant l'Audiència Provincial de Sevilla, però altres causes similars esperen resolució: "unes cent, només a Sevilla", matisa JoaquÃn *Moeckel. Una xifra que *Neira posa en dubte —"haurà uns pocs centenars en tota Espanya"—, encara que no dóna una quantitat exacta. Però no només d'establiments d'hostaleria es nodreix la *SGAE. Ara mateix està per veure què succeeix a Vigo, on diversos festejos patronals estan en trà nsit de no celebrar-se aquest any, a l'haver reclamat la gestora de drets el 7% del pressupost d'elles, en concepte de quotes per emetre música en revetlles i *casetas de fira i pels concerts d'orquestres que interpretin composicions dels seus socis. El problema està que les associacions veïnals que organitzen aquestes festes ho fan sense à nim de lucre, i consideren que abonant aquestes quotes no els arribarà el pressupost per a celebracions: "si els de la *SGAE se surten amb la seva, van a enfonsar les festes de Vigo", ha avisat Gabino *Goberna, president de la coordinadora de comissions de festes de la ciutat.
Per a Fernando *Neira, tot es redueix a un desconeixement de la llei, i explica que en qualsevol ajuntament mitjanament gran sempre conten en els seus pressupostos per a festes amb el cà non de la *SGAE. El problema sorgeix amb festejos de barri, "que organitzen activitats sense contar amb que han d'abonar els drets, generalment per ignorà ncia". Una explicació que no convenç als organitzadors de les festes, que es nodreixen del diners recaptat porta a porta entre tots els veïns. "No anem a treballar gratis durant tot l'any perquè es quedin el diners aquests senyors sense fer gens", ha dit Gabino *Goberna.
Un altre dels fronts oberts per la *SGAE, en aquest cas sense relació amb recaptació de drets, és contra l'Associació d'Internautes (*AI), a la qual ha demandat per "intromissions il·legÃtimes" contra el seu honor. El motiu esgrimit és que la *AI allotja en la seva web —www.internautes.*org— els continguts que, abans del seu tancament, acollia www.*putasgae.*com, lloc d'internet conegut per elaborar i recopilar el que a la seva manera de veure són abusos de l'entitat gestora contra els ciutadans. Aquesta denuncia que en aquesta pà gina existeixen articles en els quals s'insulta a *Teddy Bautista, president del Consell d'Adreça de la *SGAE, amb qualificatius com "grimpa", "*inquisidor" o "*granuja". Per això, reclama el pagament d'una indemnització de 36.000 euros, 18.000 per a la Societat i altres punts per a Bautista. La *AI considera que el pagament d'aquesta quantitat obligaria al tancament del seu domini en la Xarxa.
Aquesta guerra virtual entre internautes i *SGAE es remunta a 2002, quan des de diversos fòrums d'internet es van multiplicar les veus contra l'afany recaptador de l'entitat, a causa del cà non per còpia privada impost als CD verges. Una sentència donava la raó a la *SGAE, que sol·licitava aquest impost com mitjà de subsanar els efectes de la pirateria en la indústria musical. Els usuaris argumenten que aquests suports serveixen per a copiar arxius informà tics creats per qualsevol persona, no només per a fer còpies de discos originals. En un article publicat llavors per Eduardo Pedreño, director de *DiarioRed, anunciava que "la mateixa lògica que els duu a demanar el cà non pels CD els durà a demanar-los pels grabadors, per tots els suports magnètics anà legs, pels mòdems, per les pròpies connexions a internet, pels discos durs, pels telèfons mòbils...". I no s'equivocava, ja que el president de la *SDAE (versió digital de *SGAE), José *Neri, preveu que en el futur els usuaris de discos durs, mòdems i connexions *ADSL deuran pagar un cà non.
Recaptar en actes benèfics
En el citat *DiarioRed es fan eco d'altres casos curiosos amb els quals la *SGAE hauria pretès recaptar diners. Per exemple, la demanda interposada en 2002 contra la web www.*esquiclub.*com per emetre música, a pesar que els fragments de cançons s'emetien des d'una rà dio que operava des d'Estats Units. O una reclamació per a cobrar el cà non de comunicació pública als organitzadors i participants en un *minifestival benèfic per a recaptar fons destinats a les vÃctimes de la catà strofe del *Prestige, celebrat a Vigo el 25 de gener de 2003. La *SGAE exigiria el 10% de les entrades, a pesar que només uneixo dels grups participants era soci de l'entitat i tots van interpretar composicions pròpies.
Aquest mateix any, diverses sentències judicials han fallat en contra dels interessos de l'entitat. Cinc dies després del pioner cas del bar de Sevilla, el 15 de maig, el Consell de la Joventut de Segòvia aconseguia que un jutge els absolgués de pagar 1.800 euros en concepte de drets d'autor per emetre música en Rà dio Lliure, una emissora local que serveix de taller perquè els joves de la provÃncia aprenguin a fer programes.
Al febrer, el jutjat de Primera Instà ncia nombre 48 de Madrid desestimava la demanda interposada per la *SGAE i Antonio Banderes —constituents de l'empresa Teatre PrÃncep PÃo S.L.— contra Renfe i *Riofisa —constructora encarregada de la remodelació de l'Estació del Nord de Madrid—, a les quals acusaven d'incompliment de contracte per a l'explotació del complex d'oci i cultura que està construint-se dintre d'aquesta estació. Demanaven 20 milions d'euros, però el jutge ha estimat que era Teatre PrÃncep PÃo la qual havia incomplit els terminis per a presentar el projecte.
Per la part *conciliadora, la *SGAE va arribar a la fi de l'any passat a acords amb els hotelers, amb qui duia litigant des de feia 13 anys. En aquest cas, es demanava un cà non per tenir televisió i rà dio en les habitacions. Després de fallar un jutge a favor dels hotelers al maig de l'any passat, i presentar recurs la *SGAE, es va acordar una solució favorable a ambdues parts. Similar és el cas de DAMA, altra societat gestora de drets, en aquest cas audiovisuals, que finalment va aconseguir que la *SGAE li retornés els drets d'autor corresponents als seus socis directors i guionistes.
Cà non per al préstec de llibres
L'últim conflicte en el qual la *SGAE està involucrada és en el del pagament per préstec de llibres en les biblioteques. Un concepte al que obliga la Unió Europea però del que Espanya, com altres països, estava exempta a causa de els pobres Ãndexs de lectura que té. Ara la UE obliga a implantar-lo, perquè considera que ja ha hagut temps d'exempció suficient. La mesura conta amb el suport d'entitats com la *SGAE o CEDRE, però a ella s'oposen els propis bibliotecaris, que la vespra del Dia del Llibre van protestar davant la Biblioteca Nacional, reunits en la plataforma No al Préstec de Pagament en Biblioteques. Els autors mantenen dues postures: hi ha qui han donat suport a la plataforma, amb 300 signatures subscrivint el manifest fundacional. Però la Unión Col·legial d'Escriptors dóna suport el qual es compleixi la llei.
Polèmiques a part, la *SGAE funciona com una maquinà ria de recol·lecció de diners en concepte de drets d'autor, que després reparteix entre els seus associats. A més, manté acords de reciprocitat amb la majoria d'entitats similars que existeixen en el món, el que els permet cobrar a Espanya els drets d'autors estrangers que no siguin socis seus. AixÃ, el passat any van distribuir més de 262.000 euros, dels prop de 269.000 recaptats. Dintre de la música, el braç fort de l'entitat, els quals més drets van generar per venda de CD van ser Alejandro Sanz, L'Orella de Van *Gogh, *Ã?lex *Ubago, David Bustamante, Julio Iglesias, *Andy i Lucas, Rosa, Luis Miguel, Manuel Carrasco, Bec & L'Escamarlà i *Beth. En el camp de concerts, els quals més públic van congregar van ser *The Rolling Stones, *Bruce *Springsteen, L'Orella de Van *Gogh, *Maná, Xarxa *Hot *Chili *Peppers, *Chayanne, *Ã?lex *Ubago i Cafè *Quijano. Es van facturar 550 milions d'euros per la venda de 64 milions de discos i DVD musicals, un 6% menys que en 2002.
Article de Miguel �ngel Blanco reproduït de La Clau |
|
Re: Sgae: La obsesión por recaudar
|
|
per jhhjg |
28 jun 2004
|
|
Dueños de bares, organizadores de fiestas populares e internautas son algunos de los colectivos que se rebelan contra los sindicatos de trabajadores y su afán por cobrar en cuanto se benefician de su labor. |
|
Re: Sgae: La obsesión por recaudar
|
|
per L...)A |
28 jun 2004
|
|
moltes gràcies per la traducció pepet, gent com tú ajuda a que el indymedia suga més útil. |
|
futudrama
|
|
per v |
28 jun 2004
|
me voy a un supermercado a comprarme un pintalabios
la semana pasada valian 3 euros. ahora cuestan 6
vienen con un papelote en el que pone:
este articulo es susceptible de ser utilizado para escribir textos pertenecientes a sus correspondientes autores o editores, en virtud de lo cual, se cargara la correspondiente tasa compensatoria a favor de la sgae (sociedad general de alucinados y egoistas) en virtud de la ley constitucional y disposiciones transitorias vigentes
finalmente decido llevarme uno de la marca YOMANGO. la mejor relacion calidad-precio que existe en el mercado. y no paga impuestos directos o indirectos, tasas, cuotas ni ninguna otra imposicion economica de caracter mafioso o gubernamental
salute |
|
Re: Sgae: La obsesión por recaudar
|
|
per Català |
28 jun 2004
|
Moltes grà cies, Pepet, pel teu esforç patriòtic de traducció. Però pel que que fa als originals que sà piguen que
HO VOLEN EN CATALÀ!!!!!
ALS PA�SOS CATALANS EN CATALÀ I PROU!!!! |
|
Re: Sgae: La obsesión por recaudar
|
|
per dedicado a v |
28 jun 2004
|
|
Tu debes entrenarte muchas horas al día para ser así de gilipollas, no? |
|
Re: Sgae: La obsesión por recaudar
|
|
per Sgae lladres |
29 jun 2004
|
|
"dedicado a v": deus estar content amb l'aportació únicament per insultar, creus que calia?, i sobre "l'esforç patriòtic" de traducció, em sembla molt bé que es tradueixi, però dir-li a això un esforç patriòtic em dona un tufillo que mira no m'agrada. No és per patriotisme precissament que entenc la defensa de la cultura i la llengua, i menys quan cada cop que algú tradueix alguna noticia algú aplaudeix el seu patriotisme, que vols que et digui.....Català si, patriotisme nooooooooo!!!! Però aquest no seria el debat.... |
|
|
