Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: altres temes
refutacio de la renda basica
23 jun 2004
refutació de la renda bàsica
LA RENDA BÃSICA...ON ÃS LA TRAMPA? O de com estalviar sense deixar de consumir, de com invertir sense haver estalviat i de com crèixer sense invertir.

Gairebé no caldria demostrar que la Renda Bàsica no funciona. Ens ho diu la lògica. No pot ser que hi hagi prou per viure sense treballar tothom que vulgui. Ja ho diu un conte de Jorge Bucay: l´únic coneixement veritablement valuós és que â el menjar no és gratis â.

Però com que hi ha molta gent que està entabanada amb el conte de la Renda Bàsica, gastarem una mica de temps en desmuntar-lo.

La Renda com a una font de riquesa al marge de la plusvàlua. José Iglesias Fernández, en la seva obra â La renda bàsica a Catalunya â ens justifica la Renda Bàsica com la generalització del dret a rebre una renda de propietat ( igual al lloguer que per la terra cobren els terratinents ) per a tots els humans com a co-propietaris de la terra. Això és absurd ( quan a continuació es presenta la Renda Bàsica a nivell nacional, i no a nivell mundial ).

La â renda de la terra â és una part de la plusvàlua. Si un terratinent viu sense treballar del lloguer de la terra a un capitalista, la renda, junt amb el benefici, surten del treball no retribuït de lâobrer agrari. El capitalista es queda una part de la plusvàlua, la realitza en el mercat ( convertida en benefici ) i una part la transfereix al capitalista-terratinent ( com una altra part la transfereix al capitalista-banquer ). La Renda Bàsica seria una part del treball no pagat als treballadors; seria lâextensió de lâexplotació del treball productiu pels capitalistes a un nou sector paràsit ( els que, essent capaços de treballar, no ho fan i decideixen consumir part del que un altre ha produït sense aportar res a la societat ). Per tant, és la parasitització el que es proposa. No és la primera vegada: entre els romans, això ja existia: a canvi de recolzar lâEstat esclavista, la plebs romana rebia el privilegi de consumir una â renda bàsica â en forma de âpanem et circenses â, provinent de lâexplotació de les comunitats vençudes i esclavitzades, obligades a pagar la â annona â.

Lâautor faria molt bé en llegir-se Marx per entendre que és la plusvàlua.

A nivell ètic, tan sols una frase â no més drets sense deures, no més deures sense drets â.

Altres aspectes que invaliden la idea de la RB: No caldria entrar en lâanàlisi econòmica de la proposta, donat que hi ha altres errors de base que la invaliden: els immigrants, la mobilitat del capital.

El llibre constantment parla del dret dels ciutadans a la RB. Però i els immigrants? I els âsense papersâ?? Per descomptat que caldria impedir-los lâentrada o no reconèixer-los el dret a la RB; si no, com evitar lâarribada de dos a quatre mil milions dâhabitants del Tercer Món? ( on, encara que sâimplantés la RB, amb el càlcul que fa lâautor, els tocaria una RB de 500 $ per cap i any en el seu país, clarament insuficient per viure dignament ).

Com impedir que els capitalistes retiressin el seu capital cap a Estats on no haguessin de pagar aquest impost expropiatori de la totalitat del benefici? Ãs tan difícil això com fer una revolució i expropiar-los. De veritat que eren molt més realistes els utòpics del segle XIX que els del segle XXI...

I, finalment, el conill amagat... Per a qui no sap un borrall dâeconomia, veure una taula de dades econòmiques deixa una sensació dâhaver trobat lâoracle de Delfos. Ja sâha acabat la discussió! Dos i dos fan quatre...
Doncs bé, en el llibre dâen José Iglesias, dos i dos no fan quatre.


Lâautor treballa sobre la base de repartir un 50% de les rendes de Catalunya com a RB ( és a dir, un 39% del PIB ). Afirma que la pràctica totalitat dâaquesta quantitat serà consumida. Que sortirà dâuna redistribució del pastís i no de produïr més. I, dâaltra banda, ens diu

- que el 80% de la renda actualment és consumida i un 20% estalviada ( i invertida ).
- i que el 2% del creixement del PIB de cada any sâafegirà a la RB al llarg de 20 anys, de manera que els salaris quedarien congelats per 20 anys ( i serien complementats per la RB ).

I lâincrement del nombre dâhabitants? Dâon invertir per donar-los la possibilitat de treballar?. La Renda Bàsica tan sols podria restar de lâestalvi, com a màxim, un 10% de la renda, impedint tot creixement que ultrapassés el necessari per a lâincrement de població ( lâaltre 10% de la renda estalviada ). Aquest 10% és tot el que es podria afegir a la renda bàsica i ser consumit. I el preu a pagar seria no crèixer més, mai més. Per que si sâintentés extreure més per a la RB passaria això en els 20 anys de la implementació de la RB:

Any 1. Sâhan obtingut unes rendes de 100; sâha consumit 80 i sâha estalviat 20. Això, reinvertit, permet augmentar el PIB en 2%, que aporta un increment de renda de 1.6; aquest 1.6 sâafegeix a la RB, junt amb 0.9 % de les rendes de lâestalvi, per tal de sumar el 2.5% de renda que cal afegir anualment durant 20 anys per tal dâassolir el 50% de les rendes que esdevindràn la RB. Aquest 2.5% es cobra ara i serà consumit lâany 2. Queda un estalvi net de 19.1

Any 2 Sâhan obtigut unes rendes de 101.6. Sâha consumit un 82.5 i queda un 19.1. Això permet un augment de la renda de 1.53%, i cal obtenir de lâestalvi un 0.97 lâestalvi net és de 18.13. Sâobtenen 2.5% de la renda a afegir lâany 3.

Any 3. Sâobté una renda de 103.13. Es consumeix 85. Queda un estalvi brut de 18.13, que permet un increment de renda de 1.45. Cal afegir 1.05 que sâobté de la part de lâestalvi per augmentar la RB a lâany vinent. Estalvi net: 17.08

Any 4. Sâobté una renda de 104.58. Es consumeix 87.5. Sâestalvia 17.08. Això permet incrementar la renda de lâany vinent en 1.37. Per completar el 2.5% dâaugment de RB cal 1.13% de la part de lâestalvi, que queda en 15.95.

Any 5 Renda; 105.95. Part del consum: 90 Part estalviada, 15.95. Això permet augmentar la renda de lâany vinent en 1.28, que es destina a RB a més de 1.22 dâestalvis. Estalvi net, 14.73.

Any 6 Renda, 107.23. Part del consum: 92.5 Part estalviada, 14.73. Aquest estalvi permet augmentar la renda de lâany vinent en 1.18, de manera que per augmentar la RB en un 2.5 cal prendre de lâestalvi 1.32; queden 13.41

Any 7 Renda 108.41. Part del consum: 95 Part de lâestalvi, 13.41. Aquest estalvi permet un augment de renda de 1.07, que cal complementar amb 1.43 de lâestalvi. Estalvi net: 11.98.

Any 8 Renda 109.48. Consum: 97.5 Estalvi, 11.98, Això permet augmentar la renda en 0.96%. Cal afegir 1.54 de lâestalvi. Això deixa un estalvi net de 10.44.

Any 9 Renda 110.44. Consum: 100 Estalvi 10.44. Això permet augmentar la renda en 0.84. Cal afegir per al creixement de la RB un 1.66, deixant lâestalvi net en 8.78

Any 10 Renda 111.28. Consum: 102.5 estalvi, 8.78. Això permet augmentar la renda en 0.70%. Cal restar 1.80 de lâestalvi. Net: 6.98

Any 11 Renda 111.98 Consum 105 estalvi 6.8 Augment de la renda en 0.56 Cal 1.94 de lâestalvi. Queda net 5.04.

Any 12 renda 112.54 Consum: 107.5 estalvi 5.04. Això permet un augment de renda de 0.40. Falten 2.1. Les restem de lâestalvi, que queda en 2.94.

Any 13 renda: 112.94 Consum: 110 Estalvi, 2.94. Augment renda 0.24 Falta per a la RB 2.26. Estalvi net: 0.68

Any 14 Renda 113.18 Consum 112.50 Estalvi 0.68 Augment renda: 0.05 Falta per a la RB 2.45. De lâestalvi només es poden prendre 0.68. La resta...cal fer alquímia per obtenir-ho. El sistema està quebrat!!.

El senyor Iglesias comptava dues vegades el creixement econòmic: un cop com a RB consumida i un altre cop com a creixement que generava més creixement i més RB. Però una cosa gastada ja no pot produir res.

Requiescat in Pace la Renda Bàsica!!!

JOSEP MARIA REYES I VIDAL.

P.S. I com sâatendria amb un 10% de la renda bàsica ( un 3.9% del PIB!!!) a:
- lâeducació.
- La sanitat.
- Les obres públiques.
- Les residències dâancians ( que, evidentment valen molt més que la RB)
- La policia. La justícia.
- Els funcionaris de lâEstat ( per a les funcions no extingides ).

Una nova lliçó dâalquímia!!!

This work is in the public domain

Comentaris

Re: refutacio de la renda basica
23 jun 2004
Que vols que et digui.. penso que t'equivoques entre d'altres coses amb el concepte que tens sobre el dret a no treballar, anomemenant-nos "paràsits" i dient que ens aprofitem del treball dels altres "no aportant res a la societat". Un treballador d'una fàbrica d'armament (per posar un exemple) aporta més a la societat que una persona que treballa (tot i que no remuneradament, per això no ho consideres treball?) cuidant a la seva família, a gent gran, participants en ateneus, en cooperatives de consum, organitzant tallers, et etc.. o és que això s'ha de fer en horari "extra-laboral" com a "hobby".. així pretens canviar el món? Treballant 8 hores diàries? Dedicant dues horetes al dia a reunions per no tenir remordiments de conciència "revolucionaria"? O bé deixant el nostre destí en mans de sindicats com CCOO o UGT? El treball de per si no dignifica a les persones.. aquesta mentalitat és una herència judeo-cristiana heretada que precissament el que fa és esclavitzar a l'ésser humà. Haig d'estar content per treballar temporal i precariament en una empresa? Sincerament, no t'entenc! Hauries de començar a reflexionar sobre la vigencia de les classes socials a l'actualitat, de la classe treballadora (¿?) com a classe predestinada a canviar el món.. Les propostes del José suposo que les realitza a nivell estatal per justificar econòmicament que és plausible la seva posada en marxa, que no és utòpica, però juntament amb la RB, el moviment de moviments reivindiquem la lliure circulació de les persones, la ciutadania global (no facis demagogia insinuant que es vol excloure de la RB als inmigrants nouvinguts).
No sé si seràs empresari, perquè et preocupes massa del manteniment de l'estat actual de les coses.. que si els empresaris marxaran d'ESpanya i retiraran el seu capital.. que com invertirem per donar més treball amb el creixement de la població..com a mínim deus ser un alliberat d'algun dels sindicats dels que anomenat adalt!
Per cert, no ens prenguem la RB com la solució a tots els nostres mals.. és una eina més que pot ajudar a canviar aquest món.. els temps de les grans receptes fa temps que ha acabat! La renda bàsica és una altrenativa, una proposta que està sobre la taula.. d'altres només es dediquen a queixar-se i queixar-se... Renda bàsica ja!!!
Re: refutacio de la renda basica
23 jun 2004
Que vols que et digui.. penso que t'equivoques entre d'altres coses amb el concepte que tens sobre el dret a no treballar, anomemenant-nos "paràsits" i dient que ens aprofitem del treball dels altres "no aportant res a la societat". Un treballador d'una fàbrica d'armament (per posar un exemple) aporta més a la societat que una persona que treballa (tot i que no remuneradament, per això no ho consideres treball?) cuidant a la seva família, a gent gran, participants en ateneus, en cooperatives de consum, organitzant tallers, et etc.. o és que això s'ha de fer en horari "extra-laboral" com a "hobby".. així pretens canviar el món? Treballant 8 hores diàries? Dedicant dues horetes al dia a reunions per no tenir remordiments de conciència "revolucionaria"? O bé deixant el nostre destí en mans de sindicats com CCOO o UGT? El treball de per si no dignifica a les persones.. aquesta mentalitat és una herència judeo-cristiana heretada que precissament el que fa és esclavitzar a l'ésser humà. Haig d'estar content per treballar temporal i precariament en una empresa? Sincerament, no t'entenc! Hauries de començar a reflexionar sobre la vigencia de les classes socials a l'actualitat, de la classe treballadora (¿?) com a classe predestinada a canviar el món.. Les propostes del José suposo que les realitza a nivell estatal per justificar econòmicament que és plausible la seva posada en marxa, que no és utòpica, però juntament amb la RB, el moviment de moviments reivindiquem la lliure circulació de les persones, la ciutadania global (no facis demagogia insinuant que es vol excloure de la RB als inmigrants nouvinguts).
No sé si seràs empresari, perquè et preocupes massa del manteniment de l'estat actual de les coses.. que si els empresaris marxaran d'ESpanya i retiraran el seu capital.. que com invertirem per donar més treball amb el creixement de la població..com a mínim deus ser un alliberat d'algun dels sindicats dels que anomenat adalt!
Per cert, no ens prenguem la RB com la solució a tots els nostres mals.. és una eina més que pot ajudar a canviar aquest món.. els temps de les grans receptes fa temps que ha acabat! La renda bàsica és una altrenativa, una proposta que està sobre la taula.. d'altres només es dediquen a queixar-se i queixar-se... Renda bàsica ja!!!
Re: refutacio de la renda basica
23 jun 2004
Que treguin els diners que llencem amb els impostos a la monarquía, a l'exèrcit o la Conferencia Episcopal Española. Son moltíssims milions d'euros, aquesta gent sí que són paràsits i no els treballadors que pateixen les conseqüències de la precarització constant de la feina.
Re: refutacio de la renda basica
23 jun 2004
Darrera de la Renta Basica, esta la consolidació del Estat i l'Administració como institucions imprescindibles per a la societat.
Respecte al treball, mentre no decidim que som capaços de autogestionar tots els ambits de l'economia, productiva o no, continuarem necessitan mainaderas que ens donguin el pa a al boca, els calers a la butxaca (RB) i a cambi els assegurem una poltrona votanlos cada 4 anys.
Ni RB ni Taxa Tobin, ni nosaltres ni els del tercer mon podem esperar els efectes del reformisme capitalista.
Aqui, a L'Argentina, a l'India, al Brasil ja han començat le experiencies autogestionaries. Construim altres, donem suport a les que ja existeixen.
Re: refutacio de la renda basica
23 jun 2004
Escolta josep m. segur que t'has llegit el llibre d'en José Iglesias?.I si ho has fet disculpa, torna a llegir-lo per que no has entès res.
fas trampa: Iglesias mai utilitza el criteri propietarista de la copropietat de la terra per justificar el model fort de Renda básica . En tot cas a l'hora de triar quines poden ser les paraules més adecuades a l'hora de referir-se a la proposta, considera més encertat el terme renda que Salari (que implica constraprèstació) o bé ingrés ( que no detalla ni les relacions tèniques ni les socials que hi ha al darrera).
Per la justificació de la RB que fa en José Iglesias al llibre et remeto a la pàgina 104(ed maditerrania) "...els que parlem d'una lectura i un model fort de RB pensem que aquesta no necessita en si mateixa més justificació ètica que el fet de considerar-la com un mitjà per lluitar contra el capitalisme..." em sembla que està clar no?.

O sigui, tu consideres que qui no treballa assalariadament és un paràsit, vaja home, o sigui que les dones que fan tasques domèstiques,la majoria de les mares, potser la teva també, segons tú són...paràsites. I tota la tasca de l'assistència entre les persones, tot allò sensible que no es mercantilitza i sense el que no sereiem persones, les tasques voluntàries, els moviments socials... o sigui que per tú, nomes és vàlid socialment allò que crea valor de canvi, allò que valida el mercat capitalista...doncs sapigues, que molta altra gent pensem en la necessarietat de recuperar el valor d'us al marge de l'esfera mercantil i per això la RB ens pot ser molt útil.

Entenc que ets una persona que ha llegit Marx, disculpa novament, no has entès per a res l'idea fonamental de la seva obra. Per un "entès" com tú en economia marxista no hauria de ser cap problema acceptar el fet que el treball assalariat és el mecanisme d'explotació per excel·lència en el capitalisme. La RB consecuentment des d'una perspectiva anticapitalista alliberadora genera una possibilitat per desvincular-se de la necessitat imperiosa que tota persona, no propietaria de mitjans de producció, té per subsistir en el capitalisme: vendre's com una mercaderia més en el mercat de treball. Aquesta visió negativa del treball assalariat la tenia clara el mateix Marx: "El trabajo es, por su esencia, una actividad no libre, inhumana e insocial, condicionada por la propiedad privada y creadora de propiedad privada. La abolición de la propiedad privada no se harà en realidadhasta que no sea concebida como abolición del trabajo"(K.Marx, Sobre el llibre de Friedrich List "el s sitema nacional de economía política" Més clar aigua. Que trist no?, a hores d'ara encara considerar que el millor que li pot passar a una persona és trobar un "bon empresari" per que la exploti "dignament". Em sembla que com a persones humanes aspirem a quelcom més.

El que està clar és que ets una persona ben preocupada per la gestió del capitalisme. Preocupat per "l'efecto llamada" que la RB exerciria sobre les persones més efectades per la brutalitat capitalista... com si aquesta situació no s'estiguès produïnt ja, sense RB. O sigui el teu argument es: com que en bona part del planeta estan en pitjor situació que nosaltres no podem reivindicar cap proposta que millori la situació aquí per que clar ,tothom voldrà venir a casa nostra, vaja que seguint l'argument, hem de convergir tots cap a la situació més desafavorida per evitar "l'efecto llamada" o sigu ens cal tornar a les jornades de 14 hores, a la manca de dret laborals etc.Em sembla un argument patètic,més valdria dedicar-se a pensar i discutir com transformar el capitalisme enlloc de esforçar-se en salvar-li el cul , a no ser, clar, que aquesta sigui la teva intenció. .
També et preocupa molt lo de la fugida dels capitals.A mi, no m'interessa per a res defensar que el millor model social es basa en l'atracció d'inversió transnacional, ara bé, desde la teva posició argumental: vaja que actualment no fugen els capitals d'aqui no?...i per altra banda:que fugen potser de països com Suècia, de la majoria de paísos de la UE amb una presió fiscal molt més elevada que l'espanyola..oi que no? Potser és que les raons que necessita el capital per adecuar les seves inversions també són d'altres, tu veuràs.
Mira a hores d'ara on el treball assalariat s'ha convertit en un mecanisme disciplinador brutal per la majoria de persones ,on la societat de la plena ocupació keynesiana se'n ha anat per no tornar, unes societats on la precarietat esdevè la norma, pensar en mecanismes com la RB capaços de plantejar una cosa tan elemental com el dret a l'existència, un dret que per altra banda otorguem als nostres animals de companyia i som incapaços de reconeixer per als nostres semblants, em sembla totalment necessari.
Més enllà de fer-li els comptes al capitalisme sobre d'on pot treure recursos per finançar la RB. El que cal es plantejar la necessitat d'avançar cap a models on les persones podem gaudir de major llibertat real devant l'actual "llibertat formal", on sigui possible disposar del nostre temps de vida amb autonomia sense haver-lo d'hipotecar venet-nos com una mercaderia.
No gastaré més temps amb la resposta, només dir-te que si fos per gent com tú el dret a l'educació i a la sanitat universals encara serien una Utopia. Gràcies J.Iglesies per la teva capacitat de posar sobre la taula la misèria d'un capitalisme que sembla que va bé tant a la dreta com a un determinada esquerra com la que represent en Jm. Endavant Iglesias, Renda bàsica JA!!
Re: refutacio de la renda basica
24 jun 2004
No m'he llegit cap llibre sobre renda bàsica i crec que la gent que la critica no fa una defensa del treball assalariat ni del modus de producció capitalista, ni tan sols crec que defensin un concepte reduccionista del treball. De fet crec que es tractaria d'una democratització de la economia, de la possibilitat de decidir com i què aportes a la comunitat i a canvi que t'aporta a tu la comunitat, els hi dono la raó en el senti que crec que l'interessant no és accedir a una renda bàsica que no tinc clar ni qui la decideix ni com ni qui l'administra i perqué, sinò que crec que es tracta d'apoderar-se dels mitjans de producció, o potser millor dit de reproducció de la vida per a organitzar-los i gestionar-los comunitariament, assambleariament, etz... i això requereix del treball (esforç físic i intel·lectual més o menys plaent que sovint no pots desenvolupar quan a tu t'agradaria sinò quan toca)de tothom, però evidentment d'un treball que no té res a veure amb les actuals formes monetaritzades i mercantilitzades.
Reivindicacio (flash) de la Renda Basica
25 jun 2004
Per a mi no es pot oposar treball i renda basica. Es la mateixa oposicio que corre per dir o no dir sobre els subsidis i prestacions d'atur, pensions etc ("tots aquests que cobren el que tenen es molt de cuento, que treballin" etc.)
El que es tracta de reinvindicar per a mi amb la RB és: en una societat on s'ha d'assegurar col·lectivament el treball per tenir recursos o en el seu defecte la cobertura real d'aquests -per cert, es fins i tot un article de la la Declaracio de Drets Humans- no es pot estar escatimant aquest dret amb una cobertura insuficient de les situacions de no-treball, per atur, enfermetat etc.
La societat s'ha donat -mitjantçant els serveis publics controlats per l'Estat, d'aqui que siguin una merda- d'una serie de elements per paliar-ho: subsidis prestacions etc que JA existeixen -per tant tota la critica que fas seria propia d'una epoca pre Seguretat Social, per exemple, em sona a liberalisme radical i que hi barrejis Marx alucino-
El dret a una vida digna passar per tenir recursos materials. S'han de cobrir. Com calgui. Mentre l'economia estigui en mans de la lliure competencia, es a dir, del poder de qui te més força i diner -que es el mateix- s'ha d'exigir que aquests drets es cobreixin. No es un problema col·lectiu que hi hagi atur i miseria. Es un problema de qui gestiona l'economia: el capital i els seus estats. Que el solucionin o que ens donin el control de l'economia al conjunt de les societats.
reivindicació de la renda basica (segon flash)
25 jun 2004
que entre tots i totes decidirem si el nostre treball s'ha de destinar a ateneus o fabriques d'armes com diu el company (val a dir que la meva reivindicació ve de l'obrerisme més absolut, no crec en la suposada superació de les classes ni en el concepte antitreball que s'esta difonent -em sona a lumpen o petita burgesia-, encara que amb Lafargue estic pel dret a no fotre ni brot quan em vingui de gust i contra l'adoració burgesa del concepte de treball que ha corrigut sempre pel moviment obrer)
(Per altra banda, em fa gràcia l'us que feu alguns de Marx: abans que sesut "marxista" Marx era un COMUNISTA -un concepte que va molt més enlla de Marx, tant en el temps com en els espais ideologics, se'n "va fer" als anys 40 seguint Mosses Hess- definible de moltes maneres, pero basicament algu que esta contra la desigualtat economica i per la comunitat de bens. Se li pot criticar el caracter més o menys autoritari d'alguna de les seves tesis o els aspectes decimononics d'altres -la confiança cega en el progres, les "profecies" pifiades, el finalisme històric o cert determinisme ...- aixi com els models de transició o fins i tot, cert mil·lennarisme... però en absolut oblidar-se d'això, que juntament amb el concepte de lluita de classes, és una peça angular en el seu pensament.)
Lligant amb aixo, crec que es pot dir que la lluita per la RB enllaça amb un conjunt de reivindicacions del tipus "papers per tothom", el "no a l'otan" o l'autodeterminacio , certament poc assumibles pel sistema ja que impliquen greus contradiccions internes, pero comprensibles i logiques als ulls de tothom que parteixi del respecte als drets fonamentals de les persones.
De fet el concepte de RB no questiona directament allò que es central en el capitalisme: la propietat privada dels mitjans de producció, sino que porta fins a les ultimes consequències allò que el capital i els seus encargadillos politics sostenen, fins i tot a l'articulat de la seva Constitució: la funció social de la propietat i l'economia de mercat que a més ha d'assegurar el dret al treball i la cobertura de situacions de no-treball. Es una obvietat que aixo directament s'ho passen pel forro o ho intenten acomplir d'una manera ridicula, una descomunal i general presa de pèl -la quantitat pecuniaria d'un subsidi d'atur, sobretot si se'n disposa a llocs com la ciutat de Barcelona és pateticament irrisoria, per no parlar de certes pensions, etc
Sobre l'"estat-protector" amb algunes coses de les que dius hauriem d'ajudar als neoliberals a acabar de destruir les quatre tonteries que queden de l'Estat del benestar -que per més que sigui un intent d'acontentar al personal amb quatre mínims, aquests serveis no deixen de ser una conquesta historica de la lluita social i politica del moviment obrer (lluita de classes, t'enrecordes?)- Fins i tot des de certes corrents de l'anarcosindicalisme -CGT, es clar- s'ha parlat de la necessitat de la defensa d'aquests serveis col·lectius que ara gestiona l'Estat burgés. Quin shock no tindrien un Segui o un Anselmo Lorenzo si apareguessin avui en dia i veiessin quina es la situació de la seva classe i quins serveis tenim, acostumats a que moltes de les coses que s'han aconseguit s'havien de construir de zero a partir dels sindicats?
Per tant, per a mi, la reivindicació de la RB es pot veure tambe com una radicalització en la defensa dels serveis que existeixen -mes aviat existiren temps ha- a l'Estat del benestar
A més conte un altre element: sigui quin sigui el model i la gestió economica aquesta ha de servir a les necessitats de les persones (totes) i no al reves (cosa que estarem d'acord que només es pot acomplir en una societat socialista, per mi com més llibertària millor)
Re: refutacio de la renda basica
01 set 2004
Sólo agradecer a todos la participación en el debate. Algunas opiniones las encuentro mal documentadas, o apenas leídas. Recomiendo a los interesados en la Renta Básica modelo fuerte la lectura de "La Renda Bàsica a Cataluna" (hay texto en castellano publivcado por El Viejo Topo), y "La cultura de las rentas básicas" publicado por Virus editorial. Gracias.
Re: refutacio de la renda basica
12 mai 2005
siiiiiiiiiii a la renda basica per a tothom com a dret de neixer. Ferho arrivar als politics q sen parli mes, per un mon mitllor, pobreza O.

salut,
encarna.
Sindicat