Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: antifeixisme
MIRA QUE VE/BE
23 jun 2004
Sota el títol Sense passat no hi ha demà, ha publicat Martín *Pallín, magistrat del Tribunal Suprem, un article amb diversos errors tan manifests que no puc menys de sortir-li al pas, ja que, si és penós contemplar la ignorància sobre el nostre passat en persones corrents, en persones de la seva alta responsabilitat resulta més que penós, alarmant.
Suposa el senyor Martín *Pallín que en 1936 una part de l'exèrcit, donada suport per les dretes, es va aixecar “contra la legalitat constitucional més avançada de la nostra història�. Un coneixement un poc més precís de la realitat faria veure al senyor Martín que la majoria dels quals es van alçar, començant per Franco, havia defensat aquesta legalitat constitucional un any i mig abans, a l'octubre de 1934, i precisament contra unes esquerres que s'havien revoltat contra un govern democràtic, amb el propòsit explícit d'organitzar una guerra civil. D'aquest aixecament es compleix aquest any el 70 aniversari. Ignora això el senyor Martín, o simplement li ha fallat la memòria? No degués ocórrer gens d'això a qui proposa recordar el passat.
Què havia ocorregut entre octubre de 1934 i juliol de 1936, perquè Franco i les dretes en general haguessin canviat d'actitud? Doncs havia ocorregut que al febrer de 1936, mitjançant unes eleccions almenys sospitoses, havien arribat al poder uns republicans que en 1934 havien donat suport el cop *guerracivilista; i arribaven al poder en coalició amb qui ho havien protagonitzat directament aquest cop: el PSOE, els comunistes, i la *Esquerra catalana, i amb els vots anarquistes, el profund caràcter dels quals democràtic tampoc sembla recordar el senyor Martín.
Sembla bastant comprensible la *aprensión, fins i tot la paüra, de milions de persones davant tal situació. En aquest moment la dreta es va posar del costat de *Azaña, governant en aparença moderat, amb l'esperança que frenés el procés revolucionari deslligat immediatament des del carrer. Amb l'esperança, en resum, que *Azaña fes complir la llei, requisit indispensable de legitimitat per a qualsevol govern democràtic, doncs l'incompliment de la llei porta la fallida de la convivència social. *Azaña - deu saber-lo el senyor magistrat - no va complir ni remotament aquesta funció, sinó que va permetre, i en més d'un sentit va encoratjar, el caos manifest en una onada d'assassinats, assalts a locals i periòdics de la dreta, a domicilis privats, crema de centenars d'esglésies, moltes d'elles *invalorables obres d'art, vagues salvatges amb enfrontaments sagnants entre els propis revolucionaris, desfilades *intimidadores de milícies, etc. El propi *Azaña va contribuir a la il·legalitat *reinante amb mesures tan il·legítimes i amb prou feines constitucionals com la destitució del president Alcalá-Zamora. Les reiterades i angoixades peticions de la dreta perquè ell o el seu successor, Casessis, complissin i fessin complir la llei, van caure en la buidor. No, pitjor: van ser acollides amb estàlvies d'injúries i amenaces.
Com el senyor Martín sap sens dubte, doncs és impossible que això ho ignori, les amenaces no van quedar en paraules. Els dos caps de l'oposició, Gil-Robles i Calvo *Sotelo, van sofrir intents d'assassinat, lliurant-se el primer per un atzar, però no així el segon. I, el més revelador, els autors del segrest i assassinat de Calvo van anar una força mixta de guàrdies d'assalt i milicians socialistes, més un guàrdia civil, també socialista, al comandament, i utilitzant una camioneta policial; i l'executor directe del crim va ser el guardaespatlles de major confiança de Prieto. Revelador tot això de l'extrema degradació de l'estat i del fonamental incompliment de la legalitat constitucional des del carrer i des del poder.
Per tant, contra l'opinió del senyor magistrat, ni Franco ni la resta de la dreta van poder rebel·lar-se contra una legalitat constitucional, doncs aquesta, simplement, no estava en vigor. La dreta havia defensat aquesta legalitat a l'octubre de 1934, i en 1936 constatava la seva ruïna, a causa de una combinació de procés revolucionari i abús de poder. En una Europa on la democràcia i el liberalisme estaven en crisi i eren mirats com anacronismes per milions de persones, la dreta va arribar a la conclusió, precipitada però explicable, donada la conducta de les esquerres, que la democràcia no funcionava a Espanya. Franco va anar l'últim en rebel·lar-se contra la república, doncs abans ho havien fet els anarquistes, un sector molt minoritari de la dreta (la *sanjurjada), els nacionalistes catalans, els socialistes, els comunistes i els republicans d'esquerra. Creo que qui menys dret tenen de queixar-se de Franco i del seu règim autoritari són qui ho van portar amb la seva demagògia i aspiracions totalitàries. La seva queixa incessant i *irreconciliable té molt de farsa.
Considera el senyor Martín la constitució republicana com la més avançada que hàgim tingut. Així com les dades anteriors són objectius i indiscutibles, aquí ja entrem en valoracions subjectives. Aquella constitució recollia una sèrie de drets comuns en totes les constitucions democràtiques, però, al revés que l'actual, va ser imposada per corró, no per consens, no era laica, sinó *anticatólica, i contra els catòlics –la majoria de la població-- vulnerava molt greument drets bàsics de consciència, ensenyament, associació, etc., tractant de reduir als eclesiàstics a ciutadans de segona. Sense contar les seves *pintoresquismos com ho de “treballadors de totes les classes� o la renúncia a la guerra, com si ella depengués només d'Espanya. No semblen avanços tan apreciables, francament, i reflecteixen més aviat aquell estil general que el propi *Azaña atribuïa a la majoria dels republicans: “gent lleugera, sentimental i de poca *chaveta�.

I no sobra recordar, a més, que la Constitució va venir seguida de la Llei de Defensa de la República, que pràcticament la invalidava: en les seves dues primers anys de govern, *Azaña va tancar més periòdics que la monarquia en molts anys, va empresonar i va bandejar sense acusació, i va haver també molts més obrers morts en el carrer a les mans de les forces de seguretat que en decennis del règim anterior. Per posar només algunes dades que potser el senyor Martín ignori o se li hagin anat del cap.
El senyor magistrat també s'esplaia sobre la repressió franquista. Però oblida la causada pels seus enemics, o el terror entre les pròpies esquerres, amb episodis de tal ferocitat que ens permeten albirar el que hauria ocorregut si haguessin guanyat elles la guerra.
Anem a resumir-lo en poques paraules: ni la democràcia ni la legalitat constitucional van ser defensades, ni van poder ser-lo, per un Front Popular compost de comunistes, marxistes del PSOE, anarquistes i republicans que havien intentat cops d'estat al perdre les eleccions en 1933. La guerra no es va produir entre demòcrates i feixistes, sinó entre una esquerra majoritàriament totalitària i una dreta que, empesa pel procés revolucionari, havia abandonat la moderació de 1934 per a defensar una dictadura autoritària com única sortida.
Ah, i la volta a la democràcia no va arribar en els anys 70 de mans dels vençuts en 1939 -com podria haver estat així, tenint en compte la seva composició i ideologia?- sinó dels vencedors, amb la col·laboració, al que es veu *renuente, de qui agraden presentar-se com hereus del derrotat Front Popular. Aquest passat tan recent no pot ignorar-lo l'articulista, que la seva *desmemoria espanta un poc, en home de tanta influència.
Estic un poc fart de repetir aquestes coses, però pel que es veu, no hi ha més remei M'agradaria que el senyor Martín *Pallín prengués coneixement d'uns fets que, segurament, li durien a altres conclusions i a parlar amb un llenguatge menys carregat d'acritud i *revanchismo. Sense passat no hi ha demà, afirma ell. Però el passat no deu ser falsejat ni oblidat. D'una altra manera el matí pot resultar un malson.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: MIRA QUE VE/BE
23 jun 2004
Però quina puta merda feixista és aquesta. Ves-te'n a mentir als xats dels gilipolles, aquí la gent sap història i sap qui es va aixecar i contra que ho va fer. Ara resultarà que Franco només defensava espanya de la barbarie roja del febrer del 36.......penòs repugnant.

L'oblit del passat o la seva manipulació és la mateixa merda. No ens enganyes.
Re: MIRA QUE VE/BE
23 jun 2004
1º La gent sap historia. Fals
2º La gent sap qui i contra qui es va aixecar Franco. Fals.
3º Franco va ser l'ultim en aixecarse contra la Republica. Cert
4º Franco va tenir exit en el seu cop. Cert
Conclusió: L'oblit del passat o la seva manipulació ens fara a tornar a repetir-la
bronco...
23 jun 2004
l'història t'oblidarà, porc
Re: MIRA QUE VE/BE
23 jun 2004
estic d'acord amb l'article.
Us recomano "Los mitos de la guerra civil" de Don Pío Moa.
Us farà veure la llum. Sortiu de les cavernes.
Re: MIRA QUE VE/BE
23 jun 2004
Però per favor, Pio Moa és el vostre historiador referent? aneu-vos a prendre pel sac:

Segons diu aquest manipulador:
"al febrer de 1936, mitjançant unes eleccions almenys sospitoses, havien arribat al poder uns republicans que en 1934 havien donat suport el cop *guerracivilista; i arribaven al poder en coalició amb qui ho havien protagonitzat directament aquest cop: el PSOE, els comunistes, i la *Esquerra catalana, i amb els vots anarquistes"
Aquí comença segons les tesis dels neofranquistes a fraguar-se el contuberni judeo-masonico-rojo-separatista, o sigui l'aixecament del 34 va ser "guerracivilista" (paraula que vol traspassar l'esclat de la guerra civil als revoltats del 34). Les veritables causes de la victòria de l'aixecament de l'octubre del 34 seran l'entrada de dos ministres feixistes de la CEDA en el govern Lerroux, en una època en que els feixismes triomfaven a l'Alemanya nazi, així com a l'Itàlia de Mussolini i el Portugal de Salazar. El contrarrepublicanisme manifest d'aquest govern durant dos anys coneguts com el bienni negre va anar desmuntant els guanys dels primers anys de república, (reforma agrària, reforma eclesial, reforma militar, suspensió autonomia Catalunya) acompanyada d'una repressió sagnant que portara a 30.000 presos polítics a les presons. No, per ells això no existia i españa estava en perill. La mobilització de l'electorat per derrotar a les dretes serà massiva, incloent-hi la dels anarquistes que obertament demanaren el vot pel Front Popular o d'Esquerres, en vista del caire feixista que prenia l'estat de dretes. Parlen d'una victòria sospitosa quan la victòria va ser aplastant i per majoria absoluta.

El text manipulador continua:
"Una onada d'assassinats, assalts a locals i periòdics de la dreta, a domicilis privats, crema de centenars d'esglésies, moltes d'elles *invalorables obres d'art, vagues salvatges amb enfrontaments sagnants entre els propis revolucionaris, desfilades *intimidadores de milícies, etc. "
Aquest troç apocalíptic intenta dibuixar una història que no era, segons aquesta tergiversació els feixistes s'aixequen a la defensiva i mai a l'ofensiva i contra un govern legitimament escollit com així va ser. Existia conflictivitat social, existien molts grups que es declinaven per un canvi revolucionari, però d'aquí a plantejar un panorama prebèlic com aquest hi havia un abisme.

La legalitat repúblicana va ser trencada pels feixistes que no volien cap canvi social, encara que fos el més reformista possible, com el del Front Popular, però el seu aixecament necessita unes excuses, que ràpidament portaran a descriure una situació caòtica i apocalíptica que no va existir. Tota aquesta historiografia la va iniciar el mateix franquisme durant la postguerra per justificar l'aixecament, la guerra i el genocidi. Qualsevol historiador seriòs, per suposat Pio Moa és un idiota integral que d'història no te ni idea, nega rotundament l'hipotesi de la "croada", de l'aixecament defensiu, de les dretes amenaçades i amb una única sortida que reboltar-se, això són excuses per vendre un aixecament feixista a l'exterior un cop acabada la guerra, no esteu inventant la sopa d'all esteu repetint el que fa 60 anys els franquistes deien als seus llibres de text, però l'intenteu donar un vernis de modernitat, canviar-li l'embolcall i vendren's la mateixa merda. Una cosa així com el que ha intentat el PP amb el seu projecte neofalangista.
una frase deixa clara l'intenció del text:
"ni la democràcia ni la legalitat constitucional van ser defensades, ni van poder ser-lo, per un Front Popular compost de comunistes, marxistes del PSOE, anarquistes i republicans que havien intentat cops d'estat al perdre les eleccions en 1933. La guerra no es va produir entre demòcrates i feixistes, sinó entre una esquerra majoritàriament totalitària i una dreta que, empesa pel procés revolucionari, havia abandonat la moderació de 1934 per a defensar una dictadura autoritària com única sortida".
O sigui que els pobrets franquistes van salvar españa de la dictadura del proletariat per instaurar un règim obert, democràtic i europeista.....

La memòria és l'única forma de trencar el llenguatge mentider d'aquests feixistes, la que encara que han intentat tapar no han pogut esborrar, la dels perdedors que van viure la repressió i el genocidi i encara poden explicar-ho. Sense la veritat oficial inventada pel regim franquista. No caiguem en l'error de donar credit a aquests manipuladors fastigossos.
Re: Frases de Don Pio
23 jun 2004
Las opiniones "centristas" de Pío Moa

aznar.net


SOBRE EL FRANQUISMO

"Franco dejó un país próspero y modernizado..."

"La dictadura de Franco nació de una guerra provocada por las izquierdas, que por desgracia conservan demasiados ramalazos de aquella época. Pretendió al principio ser una alternativa, no sólo a la revolución, sino a la democracia liberal, pero, a pesar de sus éxitos económicos y otros, su receta se fue agotando ella sola, y al final, en el seno mismo del régimen, se impuso la salida democrática..."

SOBRE LAS MANIFESTACIONES CONTRA LA GUERRA

"También en la campaña actual supuestamente contra la guerra está presente la mentira en un grado asombroso, como puso de relieve el manifiesto leído por Almodóvar, Leonor Waitling y Fernando Fernán Gómez (toda una actuación). El manifiesto tenía la clásica factura soviética..."

SOBRE "NUNCA MAIS"

"¿A cuántos gallegos representa Nunca mais? A mi juicio se trata simplemente de una banda de cacos y alborotadores que están perjudicando seriamente los intereses de Galicia. "

SOBRE LA HOMOSEXUALIDAD

"En la exhibición homosexual interviene el negocio, por supuesto, pero también otro sentimiento más turbio: la necesidad de muchos, que no asumen su tara, por verla lo más extendida y abierta posible: mal de muchos, consuelo de tontos."

SOBRE LA MUJER

"Muy lentamente nos vamos percatando de hasta qué punto la función tradicional de la mujer es esencial para mantener la cohesión familiar, la transmisión de la cultura y, en general, la salud mental colectiva. Y no hay que ser ningún lince para ver la relación entre la ideología feminista y la disgregación de la familia..."

SOBRE LAS CAMPAÑAS DE EDUCACIÓN SEXUAL

"Es indudable que los programas televisivos, por ejemplo, están diseñados por putas y macarras en una proporción muy elevada, y lo mismo la publicidad, y en buena parte la política. Esto de los preservativos en los centros de enseñanza es una buena muestra, aunque a mi juicio se queda a medias: ¿por qué no habilitar en los institutos, y obligar a hacerlo en los colegios privados, habitaciones donde la muchachada y el profesorado de ideas avanzadas puedan "hacer el amor"? ..."


A la mierda los revisionistas nazis!la historia no se puede cambiar aunque Cesar Vidal, Pio Moa y demás fauna esten manipulando los hechos para justificar las matanzas que provocaron estos cerdos

Joder indymedia a lo mejor hace falta reflexionar...ultimamente no hay tregua... fachas, paridas varias y sionismo
Ladran, luego cavalgamos!
23 jun 2004
Está clara la intención del texto del revisionista este. Si incluso suena su discurso a colegial de seso sorbido, ese que el Franco (del culo blanco) supo forjar en las mentes de tres generaciones siguientes al genocidio.

Se trata de intentar convencer a los pusilanimes de clase media-tizada, a los neopijos aun-no-del-todo convencidos de la supremacía pepera. Esto por una parte.

Por otra, se trata, como siempre, de provocar la indignación, la ira, la rabia, la desesperación y la repugnancia en las gentes luchadoras y sus movimientos sociales/políticos, herederos de aquellas masas obreras autoorganizadas. Se trata del insulto a los muertos sin nombre ni tumba, a los desplazados y explotados sin culpa. Insulto a los dignos, los valientes, los sin-nada-que perder.

Por eso nuestra tarea:

pulso firme, mente fría, buena puntería.

Estad en paz en los corazones, companys, pues
nuestra es la victoria verdadera y justa.
Re: MIRA QUE VE/BE
24 jun 2004
si os joden las verdades de Pío Moa...

Si leeis su libro vereis que saca a la luz artículos, discursos y documentos de la época oficiales y fotocopiados que nunca se habían mostrado a la luz y dejan en mal lugar a la izquierda. ¿Esas son las "opiniones" que os joden?

Pues son Hechos. Estan en los archivos a disposicion de cualquier estudioso, sellados, clasificados, numerados, y vigilados día y noche...

La verdad es dura, pero es así. Ver en en esos documentos cómo en mayo y junio todo eran asesinatos de la izquierda, y amenazas de muerte en el Parlamento por parte de los izquierdistas (sí, ver los documentos que salen en el libro), y que fueron ellos los que no dejaron salida...

Tres cuartas partes del libro de Pío Moa son entrecomillados, frases textuales, documentos de la época, declaraciones de los implicados, fotografías. Eso no es opinion.

¿Alguien ha leido el libro? Os aclararía muchas cosas:
Re: MIRA QUE VE/BE
24 jun 2004
El Libro de Pío Moa lleva 25 ediciones vendidas como churros, nadie lo ha revatido con hechos, y ningún político se ha escandalizado.

Es que todo el mundo esta equivocado menos vosotros??

Lo que os jode es que los millares y millares de libros suyos se estén colocando en las estanterías de las casas de nuestras ciudades!!! Y eso sí os debe joder, os entiendo. Pero teneis la batalla perdida, ha no ser que quemeis las librerías...
Re: MIRA QUE VE/BE
24 jun 2004
Abans que el llibre d'aquest aspirant a historiador, neo-falangista procedent del GRAPO (el que són els canvis esquizofrèncis de jaqueta, en salts tan grans et deixes moltes coses pel camí, sobretot la sensatessa) que rebusca i treu el que vol treure amagant la resta, hi ha milers de llibres d'historiadors de veritat i no farsants ressentits.

Recordo quan un tal Baeza va començar a teoritzar sobre ETA, venent una pila de llibres per la seva condició mediàtica, que també van passar a les estanteries de moltes persones, i que no per això donaven més credibilitat a la serie de tonteries seguides. La història no és un ranking de los 40 principales, que qui més ven és qui més raó té. La història és una ciència i això vol dir que tot el que dius ha de ser provat amb documents, fonts i demés proves argumentals. En els temps previs, durant i posteriorment a la guerra, la gent va dir, va escriure i va pensar moltíssimes coses, inabarcables en un sol llibre, només cal que un imbecil deixi de mirar el conjunt de les coses per trobar el que vulgui trobar, la realitat és molt més àmplia i ha estat i continua estant estudiada per milers de persones amb una metodologia seriosa, que veu el conjunt i no el detallisme dels errors d'una minoria per amplificar-los i fer-los generals. Perque amb aquest mètode podriem començar a explicar la guerra en tant el que van fer els protestants, el que deien els cuaquers a america, el que pensaven els tramviaires, els netejabotes, el taverner del meu poble o la dona de la creu roja del de més enllà, i sentar càtedra. L'anàlisi no són documents dispersos, picant com una gallineta aquí o allà segons m'interessa, obviant el que em trenca la teoria predeterminada que tinc, l'anàlisi seriòs es veure tot el que comporta un periode com aquest en tota la seva complexitat, ens agradi o no.

La realitat global és que al Febrer del 36 les esquerres van guanyar per majoria absoluta, d'una forma incontestable i la dreta i els feixistes no podien deixar que en aquest estat s'avancés cap a possicions de progrés que els feien perdre els seus poders oligàrquics i canviaven la seva idea feixista i tancada d'España. Ells van planejar l'aixecament i el van dur a terme com advertien Mola i Queipo de Llano, arrassant de forma feixista i terrorifica, matant i assassinant a milers de persones per les seves idees polítiques, amb l'ajuda descarada de nazis i feixistes italians, amb l'ajuda interessada i raquítica de l'URSS pels republicans, amb la traició de les democràcies liberals al govern de la República. Es van cometre moltíssimes barbaritats en els dos bandols, però intentar fixar el prisma de les conseqüències en l'octubre del 34, o intentar veure les barbaritats d'alguns esquerranistes, saltant-nos l'essència feixista del cop, la veritable causa de l'esclat de la Guerra Civil en l'intenció dels militars feixistes, és ser tendenciòs, manipulador i defensar o disssimular el feixisme.

Durant 40 anys de dictadura franquista la teoria de la conspiració rojo-separatista-judeo-massònica és la que s'ensenyava mentint a les escoles, quan els historiadors han pogut fer amb llibertat la seva feina hem vist els canvis substancials en l'interpretació de la guerra i les seves causes, ara és l'hora de que tornin a sortir els inquisidors i els franquistes que no permeten que la gent i els historiadors tinguin una visió científica dels fets. No una versió novelada, pseudo-llegendaria amb un nou embolcall per la merda de sempre.

Pio Moa fent d'historiador és com Julio Iglesias parlant del proletariat. Fora feixistes, fora manipuladors.
Re: MIRA QUE VE/BE
24 jun 2004
dices que la historia son documentos.
Y no te enteras que te he dicho que tres cuartas partes del libro de Pio Moa son documentos procedentes de los archios.

¿No te enteras o no te quieres enterar?
Hay cosas que no son discutibles. NO SON TEORIAS.
Re: MIRA QUE VE/BE
25 jun 2004
I tu no t'enteres que en la documentació de la guerra hi ha tants papers que si agafem només els que ens interessen a nosaltres sense mirar el conjunt es podrien demostrar que l'aixecament va ser obra de les dones de fer feines del congres. No només són uns quants documents la història, són tots, us interessin o no, i fins que no s'analitzen en el conjunt la teoria potser tan simplista, manipulada i esbiaxada com la de Pio Moa.
Re: MIRA QUE VE/BE
26 jun 2004
No, no te enteras.
No te has leído el libro.

Justamente tienen importancia esos documentos porque nunca antes habían salido a la luz. A eso se le llama información.
Sindicato Sindicat