|
|
|
|
|
Notícies :: educació i societat |
|
Savater y Sartre
|
|
|
per Ramón |
22 jun 2004
|
|
|
Les comparacions són odioses, però equiparar Fernando Savater amb Jean-Paul Sartre és una comparació impossible. Qui ho ha fet és Bernard-Henri Lévy, l'ex "nou filòsof" francès que ha vingut a l'Estat espanyol a presentar "El siglo de Sartre", un assaig sobre la significació d'un filòsof a qui ell, precisament, havia censurat durament en el passat. Ramon Usall analitza les diferències entre Savater i Sartre i explica fins a quin punt Lévy pixa fora de la galleda.
Ramon Usall Santa.
Ara fa quinze anys, l'aiatol·là Khomeini posava preu a la vida de Salman Rushdie acusant-lo d'"infidel" per la seva obra "Els versicles satànics". Segons Bernard-Henri Lévy, "els intel·lectuals bascos" viuen avui la mateixa situació que Rushdie ara fa quinze anys". Al seu entendre, aquests intel·lectuals són objecte d'una fatwa, precisant, això sí, que no es tracta d'una fatwa musulmana sinó d'una altra que ben poca cosa té a veure amb l'Islam.
Els "intel·lectuals bascos" als quals es refereix Lévy són els membres de la plataforma ¡Basta Ya! i del Foro de Ermua, que compara amb Jean-Paul Sartre i dels quals lloa "el seu coratge i la seva dignitat a l'hora de plantar cara al terrorisme d'ETA". Com a exemple d'aquesta intel·lectualitat, Lévy cita el filòsof Fernando Savater, que "se situa en la línia del millor Sartre".
Massa comparacions feia Lévy en la seva visita a Madrid el 6 de febrer passat amb motiu de la presentació de la traducció espanyola de la seva obra "Le siècle de Sartre" (El segle de Sartre). Res a veure té, als ulls de qualsevol persona, la situació de Rushdie amb la dels membres de Foro de Ermua. En valguin dos exemples: Jon Juaristi, que fruit de la seva bel·ligerància contra el nacionalisme basc fou nomenat director de la Biblioteca Nacional de España, càrrec on continua actualment; i Mikel Azurmendi, professor de la Universitat del País Basc que, excedència en mà, viatjà als Estats Units a impartir cursets amb una remuneració envejable, en un viatje presentat com un "exili" forçat en una afirmació que és una vergonya per als milers de exiliats que, literalment amb una sabata y una espardenya, van haver d'enfilar, ells sí, el camí de l'exili després de la victòria militar feixista a l'Estat espanyol.
Al costat de la independència d' Algèria.
De tots és sabut que Sartre fou un intel·lectual fortament lligat al seu temps, això el va portat a prendre posicionament, a s'engager, com en diuen els francesos, en molts dels conflictes que li eren contemporanis. Durant la guerra d'Algèria, va manifestar sovint el seu recolçament a la lluita per la independència del poble algerià encapçalada per l'FLN. Mantenia una postura obertament contrària al colonialisme. La major part dels mitjans de comunicació silenciaven la postura de Sartre, que utilitzava la revista Les Temps Modernes com a principal plataforma d'expressió.
Sartre nedava contracorrent, res a veure amb Fernando Savater, que té un reguitzell de mitjans de comunicació que li fan d'altaveu i que compta amb el suport, ideològic i logístic, del Govern Espanyol. I és que mentre Savater és entrevistat sovint per TVE, Sartre era detingut venent el diari maoista prohibit La cause du Peuple.
Sartre es va convertir en ferm defensor permanent de tot tipus de causes justes (i sovint perdudes) del planeta. En són un bon exemple la seva acusació contra Nixon de perpetuar la guerra al Vietnam, la seva crida contra la repressió a Xile, la seva solidaritat amb Jéromê Durin, un antillès empresonat a Amiens, la seva protesta contra les execucions a l'Estat espanyol, la seva solidaritat amb el pintor català Manuel Viusà, exiliat a París i processat per la justícia espanyola acusta de pertànyer a EPOCA, l'Exèrcit Popular Català... La llista seria llarga, però els exemples citats són una bona mostra de l'abisme que separa Sartre de Savater. O és que Savater ha gosat alçar la veu per denunciar la situació dels presoners polítics kurds a Turquia o el setge mediàtic al qual es veu sotmesa Hebe de Bonafini, presidenta de les Madres de la Plaza de Mayo argentines?
Sartre, amb el poble basc.
Tot i així sempre és aventurat afirmar què pensaria el filòsof francès, avui en dia, del conflicte basc. La veritat és que no sabem on sería però sí que sabem on era. I Jean-Paul Sartre tenia una idea molt clara del conflicte basc, que va expressar amb detall l'any 1971 quan va prologar "El procés de Burgos", de Gisèle Halimi, on es va referir al conjunt de les nacions sense Estat i a l'emergència del moviment nacionalitari a Europa: "El que ETA ens revela és la necessitat que tenen tots els homes, fins i tot els centralitzadors, de reafirmar llurs particularitats contra la universalitat abstracta: escoltar la veu dels bascos, dels bretons, dels occitans i lluitar al seu costat perquè puguin afirmar llur singularitat concreta és, per conseqüència directa, lluitar també, nosaltres, francesos, per la independència veritable de França, que és la primera víctima del seu centralisme". Més endavant, el 26 de gener de 1975, Sartre va ratificar la seva simpatia per la causa basca subscrivint un manifest que va publicar Le Monde en favor dels nacionalistes bascos.
Se'ns fa difícil trobar alguna cosa que recordi Sartre en la darrera obra de Fernando Savater, un recull d'articles periodístics sobre la situació política basca que du per títol "Perdonen las molestias" i que, segons el seu company Fernando Vallespín, "reflecteix un ferm compromís a favor d'una sèrie de valors i en contra d'uns altres", on "l'enemic és, per descomptat, la violència terrorista; però també totes aquelles concepcions del món que de forma més o menys explícita contribueixen a la seva legitimació: els nacionalistes substancialistes i disgregadors i els seus adlàters". I tampoc se salven de la crítica els qui propugnen el "diàleg sense condicions" o "terceres vies" dirigides en molts casos més a "comprar-se la seguretat" que a "mantenir conviccions fermament sentides".
Qui pot veure el "gest sartrià" en aquestes concepcions? Qui pot veure'l quan Sartre afirmava que entenia les accions armades del Front Popular per l'Alliberament de Palestina al temps que defensava el dret a existir de l'Estat d'Israel?
Si Lévy s'entesta a buscar "nous Sartres", que ho faci entre els intel·lectuals crítics i els pensadors dissidents, no pas entre els intel·lectuals orgànics al servei del sistema, per molt que aquests presumeixin de premi Sajarov. |
This work is in the public domain |
Comentaris
|
Re: Savater y Sartre
|
|
per juan |
22 jun 2004
|
|
És més inteligent Leticia Savater que Fernando |
|
Re: Savater y Sartre
|
|
per .. |
22 jun 2004
|
per perles l'ultim article a l'interviu on carrega -una altra vegada- contra l'esquerra perque segons diu -mes o menys- l'esquerra europea genera un complexe de culpa, ja que no nomes els europeus fan guerres, es alla on hi ha mes llibertats etc i a d'altres llocs del mon hi ha intolerancia, no tenim res a veure amb el que passa el mon, etc etc
Per suposat el senyor Savater no sap que és el colonialisme i els seus coneixements d'historia del s. XIX i XX deuen ser ultralimitats -mai tan escaient aquesta paraula.
Pel que fa a Levy m'agradaria que si algu coneix qui es i que diu la seva obra ... -sempre m'ha semblat força vedette- |
|
Si,pero los tripis y las rulas que te comes estan cortadas y las mias No
|
|
per Sabater filosofo español |
23 jun 2004
|
me las pasa Acebes... y la farlopa: alita de mosca...escamitas de coca pura...recien traida de medellin a la delegacion del PP de vascongdas.
Como castigo: leeros 100 veces el pais de hoy |
|
Re: Savater y Sartre
|
|
per manel |
23 jun 2004
|
Ramon, primero que nada:
Jon Juaristi no está ya en la Biblioteca Nacional, deberías saberlo por que salió durante 3 días en todos los medios. Ahora es la pro-socialista Rosa Regàs. Espero que esto sólo sea un desliz sin intenciones...no sé.
Segundo: Me parece que intentar ridiculizar la comparación entre Rushdie y Savater es penoso. Acaso no son dos pensadores que van con escoltas hasta al baño?? Acaso no son dos escritores vetados en muchos sitios?? Acaso no son dos personas perseguidas por un fanatismo? No han tenido atentados fallidos los dos?? No son proscritos en las librerías de sus regiones de nacimiento ambos intelectuales?? No son dos personas que siguen sus profesiones con envidiable dignidad, cuando lo más fácil era esconderse, aun a precio de su vida??
Si no ves parecidos.... Hombre, uno es asiático y el otro Europeo, ya lo sé. Y uno es flaco y el otro es rellenito.
Y que la amenaza del islam para Rushdie no es idéntica a la amenaza batasuna fascistoide de tintes marxistas-leninistas todo ello aderezado con xenofobia etnica, sanguinea, cultural y lingüistca, ya lo sé, pero son importancias baldías frente a los parecidos importantes y trascendentes que te he mencionado antes.
Me gustaría que me contestaras, gracias Ramon.
Y respecto a ridicuizar el exilio de Azurmendi, argumentando que en el exilio se hizo rico.... Picasso en Paris, no? Mies van der Rohe en EEUU no cosechó una fortuna incalculable?? O sea, que si te echan a un sitio que ganas dinero, ya no te han echado, sino que te has ido...UUUffffff
Y en cualquier caso, sólo se ha ido Azurmendi?? Todos los que se han tenido que ir ganan fortunas?? Y que me dices de los que han exiliado a las tumbas?? Esos si que no ganan dinero los pobres...
Está todo un poco cogido por los pelos, Ramon. |
|
Re: Savater y Sartre
|
|
per w |
23 jun 2004
|
|
No sé qui ha penjat l'article ni amb quina finalitat, dubto molt que hagi estat el seu autor, doncs es tracta d'un artícle publicat al setmanari el Triangle ja farà dos o tres anys |
|
Re: Savater y Sartre
|
|
per Savaterin - Wu Ming - Amador Fernández-Savater |
23 jun 2004
|
Jon Juaresti dirige el Instituto Cervantes desde el año 2001. Antes fue director de la Biblioteca Nacional, siendo titular hasta hace unos días, el conocido lacayo del PP y frustrado hombre de famas efimeras, Sr. Racionero, hombre muy televisivo...
Y Manel, te repites más que el ajoaceite... Ni te enteras ni te fijas en la finalidad que persigue la excelente reflexión, que a pesar del tiempo sigue activa y vigente...
Lo de menos es el pequeño error, error que sigues manteniendo.
Para tu información debo expresarte que Jon Juaresti es compañero mío de Partido... Y es socialista con carnet desde hace muchos, muchísimos años...
Y Rosa no tiene carnet del Psoe... que no te enteras, colega... |
|
Re: Savater y Sartre
|
|
per Manel |
23 jun 2004
|
Manel... que pesado eres... y siempre dices lo mismo en todos los artículos.. y siempre cometes los mismos errores una y otra vez... todo menos enterarte y comprender el mensaje central...
Si eres tan tonto e indigente mental en todo, de verdad, seguro que no te aguanta nadie... ni tu madre... |
|
Re: Savater y Sartre
|
|
per Manel Manel, cada día más tonto |
23 jun 2004
|
Repito... Jon dirige (y sigue dirigiendo) el Instituto Cervantes desde el año 2001, siendo afiliado del Partido Socialista Obrero Español desde hace muchos años.
No entiendo la obcecación idiota del tal Manel en mirar el dedo en vez de mirar la luna... De verdad, cuanto tarado y corto mental hay suelto por esos mundos de Dios...
Si todos son igual que Savater, tenemos un país lleno de imbéciles y pedantes de mierda, capaces de vender a su madre con tal de salir en el Interviu diciendo estupideces y justificando todo tipo de atrocidades...
Savater y Manel: dos tontos en apuros...
Sartre en la España cazurra de Aznar-Zapatero y de su chismoso portero, D. Fernandito Esteso Savater
Les comparacions són odioses, però equiparar Fernando Savater amb Jean-Paul Sartre és una comparació impossible. Qui ho ha fet és Bernard-Henri Lévy, l'ex "nou filòsof" francès que ha vingut a l'Estat espanyol a presentar "El siglo de Sartre", un assaig sobre la significació d'un filòsof a qui ell, precisament, havia censurat durament en el passat. Ramon Usall analitza les diferències entre Savater i Sartre i explica fins a quin punt Lévy pixa fora de la galleda.
Ramon Usall Santa.
Ara fa quinze anys, l'aiatol·là Khomeini posava preu a la vida de Salman Rushdie acusant-lo d'"infidel" per la seva obra "Els versicles satànics". Segons Bernard-Henri Lévy, "els intel·lectuals bascos" viuen avui la mateixa situació que Rushdie ara fa quinze anys". Al seu entendre, aquests intel·lectuals són objecte d'una fatwa, precisant, això sí, que no es tracta d'una fatwa musulmana sinó d'una altra que ben poca cosa té a veure amb l'Islam.
Els "intel·lectuals bascos" als quals es refereix Lévy són els membres de la plataforma ¡Basta Ya! i del Foro de Ermua, que compara amb Jean-Paul Sartre i dels quals lloa "el seu coratge i la seva dignitat a l'hora de plantar cara al terrorisme d'ETA". Com a exemple d'aquesta intel·lectualitat, Lévy cita el filòsof Fernando Savater, que "se situa en la línia del millor Sartre".
Massa comparacions feia Lévy en la seva visita a Madrid el 6 de febrer passat amb motiu de la presentació de la traducció espanyola de la seva obra "Le siècle de Sartre" (El segle de Sartre). Res a veure té, als ulls de qualsevol persona, la situació de Rushdie amb la dels membres de Foro de Ermua. En valguin dos exemples: Jon Juaristi, que fruit de la seva bel·ligerància contra el nacionalisme basc fou nomenat director de la Biblioteca Nacional de España i després director del Instituto Cervantes, càrrec on continua actualment; i Mikel Azurmendi, professor de la Universitat del País Basc que, excedència en mà, viatjà als Estats Units a impartir cursets amb una remuneració envejable, en un viatje presentat com un "exili" forçat en una afirmació que és una vergonya per als milers de exiliats que, literalment amb una sabata y una espardenya, van haver d'enfilar, ells sí, el camí de l'exili després de la victòria militar feixista a l'Estat espanyol.
Al costat de la independència d' Algèria.
De tots és sabut que Sartre fou un intel·lectual fortament lligat al seu temps, això el va portat a prendre posicionament, a s'engager, com en diuen els francesos, en molts dels conflictes que li eren contemporanis. Durant la guerra d'Algèria, va manifestar sovint el seu recolçament a la lluita per la independència del poble algerià encapçalada per l'FLN. Mantenia una postura obertament contrària al colonialisme. La major part dels mitjans de comunicació silenciaven la postura de Sartre, que utilitzava la revista Les Temps Modernes com a principal plataforma d'expressió.
Sartre nedava contracorrent, res a veure amb Fernando Savater, que té un reguitzell de mitjans de comunicació que li fan d'altaveu i que compta amb el suport, ideològic i logístic, del Govern Espanyol. I és que mentre Savater és entrevistat sovint per TVE, Sartre era detingut venent el diari maoista prohibit La cause du Peuple.
Sartre es va convertir en ferm defensor permanent de tot tipus de causes justes (i sovint perdudes) del planeta. En són un bon exemple la seva acusació contra Nixon de perpetuar la guerra al Vietnam, la seva crida contra la repressió a Xile, la seva solidaritat amb Jéromê Durin, un antillès empresonat a Amiens, la seva protesta contra les execucions a l'Estat espanyol, la seva solidaritat amb el pintor català Manuel Viusà, exiliat a París i processat per la justícia espanyola acusta de pertànyer a EPOCA, l'Exèrcit Popular Català... La llista seria llarga, però els exemples citats són una bona mostra de l'abisme que separa Sartre de Savater. O és que Savater ha gosat alçar la veu per denunciar la situació dels presoners polítics kurds a Turquia o el setge mediàtic al qual es veu sotmesa Hebe de Bonafini, presidenta de les Madres de la Plaza de Mayo argentines?
Sartre, amb el poble basc.
Tot i així sempre és aventurat afirmar què pensaria el filòsof francès, avui en dia, del conflicte basc. La veritat és que no sabem on sería però sí que sabem on era. I Jean-Paul Sartre tenia una idea molt clara del conflicte basc, que va expressar amb detall l'any 1971 quan va prologar "El procés de Burgos", de Gisèle Halimi, on es va referir al conjunt de les nacions sense Estat i a l'emergència del moviment nacionalitari a Europa: "El que ETA ens revela és la necessitat que tenen tots els homes, fins i tot els centralitzadors, de reafirmar llurs particularitats contra la universalitat abstracta: escoltar la veu dels bascos, dels bretons, dels occitans i lluitar al seu costat perquè puguin afirmar llur singularitat concreta és, per conseqüència directa, lluitar també, nosaltres, francesos, per la independència veritable de França, que és la primera víctima del seu centralisme". Més endavant, el 26 de gener de 1975, Sartre va ratificar la seva simpatia per la causa basca subscrivint un manifest que va publicar Le Monde en favor dels nacionalistes bascos.
Se'ns fa difícil trobar alguna cosa que recordi Sartre en la darrera obra de Fernando Savater, un recull d'articles periodístics sobre la situació política basca que du per títol "Perdonen las molestias" i que, segons el seu company Fernando Vallespín, "reflecteix un ferm compromís a favor d'una sèrie de valors i en contra d'uns altres", on "l'enemic és, per descomptat, la violència terrorista; però també totes aquelles concepcions del món que de forma més o menys explícita contribueixen a la seva legitimació: els nacionalistes substancialistes i disgregadors i els seus adlàters". I tampoc se salven de la crítica els qui propugnen el "diàleg sense condicions" o "terceres vies" dirigides en molts casos més a "comprar-se la seguretat" que a "mantenir conviccions fermament sentides".
Qui pot veure el "gest sartrià" en aquestes concepcions? Qui pot veure'l quan Sartre afirmava que entenia les accions armades del Front Popular per l'Alliberament de Palestina al temps que defensava el dret a existir de l'Estat d'Israel?
Si Lévy s'entesta a buscar "nous Sartres", que ho faci entre els intel·lectuals crítics i els pensadors dissidents, no pas entre els intel·lectuals orgànics al servei del sistema, per molt que aquests presumeixin de premi Sajarov. |
|
Re: Savater y Sartre
|
|
per manel |
24 jun 2004
|
Ramon, primero que nada:
Jon Juaristi no está ya en la Biblioteca Nacional, deberías saberlo por que salió durante 3 días en todos los medios. Ahora es la pro-socialista Rosa Regàs. Espero que esto sólo sea un desliz sin intenciones...no sé.
Segundo: Me parece que intentar ridiculizar la comparación entre Rushdie y Savater es penoso. Acaso no son dos pensadores que van con escoltas hasta al baño?? Acaso no son dos escritores vetados en muchos sitios?? Acaso no son dos personas perseguidas por un fanatismo? No han tenido atentados fallidos los dos?? No son proscritos en las librerías de sus regiones de nacimiento ambos intelectuales?? No son dos personas que siguen sus profesiones con envidiable dignidad, cuando lo más fácil era esconderse, aun a precio de su vida??
Si no ves parecidos.... Hombre, uno es asiático y el otro Europeo, ya lo sé. Y uno es flaco y el otro es rellenito.
Y que la amenaza del islam para Rushdie no es idéntica a la amenaza batasuna fascistoide de tintes marxistas-leninistas todo ello aderezado con xenofobia etnica, sanguinea, cultural y lingüistca, ya lo sé, pero son importancias baldías frente a los parecidos importantes y trascendentes que te he mencionado antes.
Me gustaría que me contestaras, gracias Ramon.
Y respecto a ridicuizar el exilio de Azurmendi, argumentando que en el exilio se hizo rico.... Picasso en Paris, no? Mies van der Rohe en EEUU no cosechó una fortuna incalculable?? O sea, que si te echan a un sitio que ganas dinero, ya no te han echado, sino que te has ido...UUUffffff
Y en cualquier caso, sólo se ha ido Azurmendi?? Todos los que se han tenido que ir ganan fortunas?? Y que me dices de los que han exiliado a las tumbas?? Esos si que no ganan dinero los pobres...
Está todo un poco cogido por los pelos, Ramon. |
|
|
