Imprès des de Indymedia Barcelona : http://barcelona.indymedia.org/
Independent Media Center
Notícies :: sexualitats
Una opinió sobre el 28-J, el dia de l'Orgull Gay
22 jun 2004
S’ha parlat i es parla molt sobre el 28-J, el dia de l’Orgull Gay, i vull deixar clar d’entrada que jo soc totalment partidari de que totes aquelles persones que sentin la necessitat, tinguin la voluntat o el desig de participar-hi activament per tal de afirmar la seva opció sexual, el seu dret a la diferència o de reafirmar la seva identitat, o senzillament, tinguin la voluntat, necessitat o desig de dir-li al món que existim com a col.lectiu i com a persones individuals, té tot el meu recolzament i que estic d’acord en que aquelles persones que així ho vulguin, hi participin, però com a persona homosexual que soc, penso que cometem un error, penso que hem d’anar més enllà en les nostres reivindicacions, penso que hem de superar dies com el 28-J i iniciar un linia reivindicativa, una forma de reivindicació humana, social i política diferent, més creadora de consciències, més pedagógica i més contundent.

M’explico. Penso que el 28-J va néixer de la necessitat i de la voluntat de dir-li a un món que ni es plantejava la nostra existència ni per tant la respectava ni l’acceptava, que existim i que havia d’acceptar-nos tal com som, perquè la homosexualitat no és ni era ni bona ni dolenta, senzillament era i és un fet, una realitat com qualsevol altre, una diferència digne i necessària. Però partint d’aquesta base penso que ens hem quedat estancats en el més pur i ridícul folclorisme. Hem reduït el moviment Gay-Lesbià, Transexual, etc a purs actes folclòrics sense cap valor ni efecte reivindicatiu i sense efecte pedagògic o reflexiu de cap tipus. No movem consciències, no canviem la nostra realitat. Fem riure. La nostra realitat és una realitat digne, necessària, diferent i com a tal diferència ha de deixar de fer caminates sobre les ciutats al més pur estil passe de modelitos perquè això converteix al nostre moviment en un espectacle folclòric més pròpi de la pseudocultura de OT i Gran Hermano que no pas de la cultura digne, del posicionament digne de qui se sap diferent i està plenament disposat a viure i a defensar la seva diferència i la seva condició.

Reduïr la reivindicació que fem com a col.lectiu i com a persones al 28-J és com reduïr la lluita per la independència i per la cultura catalana als valls de Sardanes o reduïr el moviment nacionalista gallec a tocar la gaita o als festivals gastronòmics on només es menja pop a la gallega. No critico el 28-J, pero penso que hem d’anar més enllà, ens hem quedat en el més pur folclorisme ridícul en comptes de plantejar una reivindicació i una lluita realment efectives.

This work is in the public domain

Comentaris

Re: Una opinió sobre el 28-J, el dia de l'Orgull Gay
22 jun 2004
orgullo?
Yo no tengo ningun orgullo por ser heterosensual...
Lo que me produce es placer al meterla, sólo eso, pero orgullo...
Re: Una opinió sobre el 28-J, el dia de l'Orgull Gay
22 jun 2004
Eso será cuando la metas...
Re: Una opinió sobre el 28-J, el dia de l'Orgull Gay
22 jun 2004
després de llegir el que diu (uy), veig clar el raonament final de siset:

o ems quedem en el folclorisme, o plantegem una reivindicació i una lluita realment efectives. Està en les nostres mans escollir.
Re: Una opinió sobre el 28-J, el dia de l'Orgull Gay
22 jun 2004
la paraula Orgull fa temps que va estar desplaçada per Dia de l'Alliberament
...de tota manera, veient alguns heteros és lògic que algu pugui sentir-se orgullos de tenir unes practiques ben diferents
Re: Una opinió sobre el 28-J, el dia de l'Orgull Gay
23 jun 2004
Absolutament d'acord amb el text, molta gent es queda a la superficie, en les disfresses de les drag-queen i el carnaval de les boges, que tot i semblar-me molt bé, redueixen l'homosexualitat a un tòpic i a un estil d'homosexual que ara s'està posant de moda, sobretot en els programes carronyaires que com a mínim tenen un gay com a contertuli, i quan més idiota sigui millor.

Sóc heterosexual, però em solidaritzo amb la lluita de les minories i amb tot el que signifiqui llibertat, els gais no es mereixen segons quina imatge i segons quins "representatnts" sortits de l'armari per avergonyir al món amb la seva idiotessa.
Re: Una opinió sobre el 28-J, el dia de l'Orgull Gay
23 jun 2004
Crec que la manifestació de BCN, a diferéncia de la de Madrid, és molt reivindicativa. L'únic any que varen paricipar-hi caravanes dragqueeneres de les discoteques comercials, que aprofitaven l'event per fer-se propaganda, hi ha haver molt polémica i enfrontaments amb el FAGC, especialment. Des d'aleshores sempre ha estat una mani 100% reivindicativa.
Aclariments:
25 jun 2004
El 28 de juny, neix d'uns fets ocorreguts a Nova York al 69, així aquest dia es conmemora el neixament del moviment d'alliberament actual. Després, per una malainterpretació de la paraula PROUD alguns l'anomenen el dia del "orgull" (en realitat hauria de ser alguna cosa així com "autoafirmació").
(UY: ya ves, no es una cuestión de orgullo, y... nunca te has planteado ser succionador en lugar de metedor?)
Siset: Es clar que la lluita es cada dia, però el 28 de juny els no heteronormatius posem l'accent i fem nostre el carrer (jo, materialment, no em puc manifestar cada dia, però si que puc -i faig- militancia i visibilitat).

D'altra banda perquè no a la ploma? que passa, que molesta? Doncs com deien la Radical Gai ja fa molts anys "si molesta tu pluma, clavasela". La lluita per l'alliberament gai, lesbià i transsexual no és només una qüestió sexual, es una lluita revolucionaria que entre altres coses dignifica totes aquelles sexualitats i actituts perifèriques. Que un Marika crítiqui o margini la ploma es una traició als seus companys.

I no estic d'acord, la gent que treballa a grups com el CGB. FAGC, lesbianes feministes, precissament estan lluitan fort per tal que el 28 de juny sigui divertit, es clar, pero gens folkloric. Les agressions no són folkloriques.

Per acabar, estima com vulguis: perquè teniu l'obsesió dir-nos que sou heterosexuals?. En realitat, al definir-se així (heteros) esteu possant la primera pedra a la pared. Pense-hi.
Sindicat