Xerrada/Fòrum
Veneçuela: 6è aniversari de la victòria popular
| Data: | Divendres 11 Abril, 2008, 19:30 - 00:00 | | Organitzador*: | assemblea bolivariana de catalunya | | email de l'organitzador: | bolivariana@nodo50.org | | Descripció: | Quan el poble de Veneçuela va restituir la democràcia
després del cop d’estat del 11 d’abril del 2002
El 13 d’abril ha esdevingut un signe d’identitat per a la nostra plataforma. En la història de la revolució bolivariana, és la data que millor representa el protagonisme popular.
Ens vam constituir com assemblea en solidaritat amb el poble de Veneçuela, per sobre dels governs i de les persones.
Hem recolzat polítiques de govern, hem recolzat a Chávez, hem criticat persones dels seus governs i ens apartarem del mateix Chávez, si no atén a la màxima d’aquest procés: manar obeint
Manar obeint la voluntat popular, evidentment organitzada i articulada amb els mitjans necessaris per exercir la democràcia representativa.
Des d’aquell 13 d’abril han passat moltes coses…
El poble va tornar a ser el protagonista i es va frenar el boicot patronal i l’aturada petroliera. Es va guanyar el referèndum revocatori, les “missions” van articular els barris, Chávez va ser reelegit com a president de la república, es va acabar la concessió de RCTV, es cridà a constituir el PSUV, es va perdre el referèndum constitucional…
Es va perdre el referèndum constitucional.
El poble no està preparat pel socialisme? Ha estat una manera d’expressar que les coses no van com haurien d’anar?, cal que el poble torni a recuperar el protagonisme?
El que és cert és que hi ha hagut problemes i critiques a la constitució del PSUV. Determinats sectors han estat acusats de buròcrates i corruptes des dels barris, des de les bases, d’estar enriquint-se fent funcionar els ressorts de l’estat.
Cada cop es percep més el perill de la desarticulació dels moviments de base, i es desanima la crítica, qualificant-la de contrarevolucionària per a determinats sectors… Les lluites obreres com la de sanitarios Maracay, funcionaris públics, treballadors petroliers i ara el conflicte de SIDOR han estat exemple d’això. Es qüestiona l’autonomia sindical, i des del ministeri de treball s’actua, una vegada i una altra, a favor dels patrons en tots els conflictes, criminalitzant als obrers i enfrontant-los a la població com a “privilegiats”.
S’està pensant en la burgesía “nacional” como a aliat? encara que per això es desanimi a milers de “chavistas” qualificats de contrarevolucionaris per voler acabar amb l’explotació? S’ha de sentir feliç qualsevol treballador mal pagat obligat a fer hores extres si el seu patró és veneçolà o llatinoamericà?
Aquests són els dilemes actualment a Veneçuela. I després de sis anys d’aquell magnífic moviment que va rescatar la seva revolució amb Chávez, que amb el seu heroic comportament va donar esperances a tota Hispanoamèrica, volem reflexionar sobre la seva realitat i el seu futur.
Alejandro Escarrá, Advocat constitucionalista, veneçolà, va estar a Caracas durant els dies del cop que va culminar el 13 d’abril. Parlarà de com va viure aquells dies i que van significar pel desenvolupament posterior al moviment.
Gerardo Pisarello, catedràtic de dret constitucional de la UB, coneixedor de la constitució i la realitat Veneçolana, introduirà des de l’anàlisi de la proposta constitucional la discussió sobre l’etapa que s’ha obert des del triomf del no.
Després de l’acte hi haurà un pica-pica i podreu continuar el debant amb un vinet o una cervesa a la mà i brindar “por que cada once tenga su trece” per: LA REVOLUCIÓ BOLIVARIANA
Us hi esperem | | Lloc: | C/vistalegre, 15 | | Preu: | gratis | | Mira també: | www.nodo50.org/bolivariana |
|
