| Descripció: | Divendres 14 de setembre de 2007 a les 20h
Presentació del llibre "De la protesta al contrapoder"
Nous protagonismes socials en la Barcelona metropolitana
Enrique Leiva, Ivan Miró, Xavier Urbano
Virus editorial, 2007
Aquest és un relat que interpela a les experiències recents de
l’autoorganització. Un període on hem viscut - i encara està en marxa-
les sacsejades d’un nou protagonisme social que escapa a les lògiques de
la política representativa, unes petites tremolors de vida col·lectiva
que van més enllà del que fins ara s’ha conceptualitzat com a moviments
socials. L’autoorganització que s’intensifica en la Barcelona
metropolitana, a mitjans dels anys noranta, és un procés que vitalitza
aquell protagonisme social (obrer, popular, assembleari, feminista…)
hipotecat per la transició, minoritzat per l’expropiació de la política
practicada per l’estat-democràcia, escombrat per la reestructuració
capitalista.
Amb la precarietat com a substrat que atravessa qualsevol tipus de
pràctica en el social, comencem el recorregut per a (re)trobar les
potències de les noves formes d’agregació. Formes horitzontals i
viscudes de fer política que superin la crisi de la representació: a
partir d’una desobediència que arrenca amb la insubmissió, s’escampen
territorialment amb el moviment de les okupacions i altres experiències
de reapropiació urbana, i s’expressen, es coordinen i afronten les seves
contradiccions a partir del denominat cicle de lluites globals.
Una autoorganització, no exempta d’assetjaments, que pot ser entesa com
la iniciativa de part del social per a superar les hipoteques de la
transició i els blindatges de l’actual democràcia autoritària de mercat.
Que pot ser entesa com la recerca de formes d’intervenció política
ajustades a una vida quotidiana precaritzada, a l’emergència de noves
subjectivitats, a l’expressió d’una nova cooperació autònoma. La relació
sovint silenciosa entre precarietat, desobediència i autoorganització
enceta nous processos constituents, esquerda el bloqueig d’una vitalitat
social fins ara sobredeterminada pel pes esclafant de l’estat-democràcia
i per la insuportable omnipresència de la mercantilització. Expressions
de confrontació i d’alternativitat; traces d’un moviment que, més enllà
de la protesta, esbossa contrapoder.
|
